Diccionari Sistèmic (79) OBJECTIU

 La definició d'objectiu en els diccionaris és: Fi a assolir.

Tanmateix, en els diccionaris de gestió, o en la multitud de mètodes i tècniques que s'utilitzen acadèmicament i en la pràctica sovint es diferencia entre Meta, Objectiu, Fita i d'altres sinònims. Aquest Diccionari Sistèmic es basa en molts conceptes de la Teoria de les Limitacions. Degut a això, reservem el concepte Meta com la situació final a assolir, i reservem el terme objectiu ala estats o fites intermedis que s'han d'assolir per arribar finalment a la Meta.

Així, en la construcció dels arbres de la Realitat Futura o els Arbres de prerequisits és pot veure com es van establint objectius intermedis per anar superant etapes o obstacles de forma que s'assoleixi la Meta.

Diccionari Sistèmic (78) NÚVOL DE CONFLICTE

En la Teoria de les Limitacions (TOC) així com en la ciència en general, els conflictes no existeixen com a tals. En realitat són percepcions diferents del que s'observa, i com a tals són revisables i qüestionables, i això en darrer pas, porta a establir hipòtesis o principis, que són vàlida, fins que nous fets o explicacions les tornin a qüestionar.

Com es veu en el Diagrama del Núvol del Conflicte Arrel, segons TOC, tots els conflictes els podem representar en forma d'esquemes o diagrames anomentas Núvols de Conflicte.

El Núvol de Conflicte es construeix seguint els següent ordre:

Primer s'escriu l'efecte indesitjable que tenim en la casella superior dreta del diagrama.

Segon: S'escriu la situació oposada a l'efecte indesitjable en la casella inferior dreta.

Tercer: Definim quina necessitat previsiblement ineludible tenim en aquests moments que fa que patim o haguem de tenir l'efecte indesitjable descrit. Aquesta necessitat s'escreiu en la casella superior central.

Quart: Definim quina necessitat previsiblement ineludible tenim que es satisfarà si es dona la situació desitjada o que volem tenir. Aquesta necessitat s'escriu en la casella inferior central.

Cinquè: Identifiquem quin objectiu s'assolirà si es compleixen les dues necessitats descrites en les caselles centrals. Aquest objectiu s'escriu en la casella de la part esquerra del diagrama.

El Núvol es completa dibuixant una fletxa que va de l'efecte indesitjable a la condició necessària a la que està associat; una altra fletxa que va de la situació oposada a l'efecte indesitjable a la seva condició associada; dues fletxes que van de les condicions descrites a l'objectiu comú a les dues; i finalment es dibuixa una fletxa de dos caps que uneix l'efecte indesitjable i l'efecte oposat a aquest.

L'esquema del Núvol de Conflicte és el següent:

Diccionari Sistèmic (77) NODE D'ESTRATÈGIA I TÀCTICA

Els nodes d'estratègia i tàctica són els grups que conformen Diagrama de l'Arbre d'Estratègia i Tàctica. Cada Node està format per 5 entitats que defineixen el canvi proposat. Cada node hauria de respondre a:

1. Per què es necessita fer aquest canvi? La resposta és la descripció del supòsit de necessitat.

2. Quin és l'objectiu específic mesurable del canvi? La resposta és l'estratègia.

3. Per què diem que l'estratègia és possible i quins requisits específics, branques negatives potencials, o obstacles s'han de considerar quan hem d'escollir entre alguna de les vies alternatives (tàctica) per assolir l'estratègia? Les respostes són els supòsits paral·lels que uneixen l'estratègia i la tàctica.

4. Cóm assolir millor l'objectiu del canvi? La resposta és la tàctica. Per exemple, els canvis que s'han de fer durant els processos.

5. Quines advertències o senyals s'han de donar als subordinats, que si són ignorades, molt probablement amenaçaran la suficiència dels passos que s'haurien de fer per implementar aquesta tàctica, i que probablement no es tenen en compte? La resposta són els supòsits de suficiència.

Diccionari Sistèmic (76) NIVELLS DE RESISTÈNCIA AL CANVI

 Davant de qualsivol tipus de canvi, especialment a nivell d'organitzacions o empreses, hi ha  sèrie d'etapes o fases de resistència per part de les persones o estaments implicats en aquest canvi.

Aquests tipus de conductes s'anomenen sovint com "Resistència al canvi".

En TOC, els sis nivells de resistència que freqüentment expressa una persona quan es resisteix al canvi són:

1. Desacord amb el problema que es planteja.

2. Desacord amb la direcció de la solució.

3. Desacord amb que la solució proposada solucioni el problema.

4. Sí, però hi ha conseqüències potencialment negatives.

5. Sí, però Hi ha obstacles per implementar el canvi.

6. Pors no verbalitzades.

Recentment, aquests sis nivells s'han expressat en nou, una mica més detallats, amb una premissa inicial.

0. No hi ha problema.

1. Desacord amb el problema.

2. El problema està fora del meu control.

3. Desacord amb la direcció de la solució.

4. Desacord amb els detalls de la solució.

5. Sí, però la solució té ramificacions negatives.

6. Sí, però no podem implementar la solució.

7. Desacord amb els detalls de la implementació.

8. Ressaltar els riscos de la solució.

9. Barreres socials o psicològiques del tipus "No hi crec" "No crec que funcioni"...

Els nivells de resistència són realment subcategories de desacord sobre "Què Canviar?" "Cap on Canviar?" "Cóm fer el Canvi?" i sobre cóm mesurar i mantenir el canvi i assolir un procés de millora contínua.

Diccionari Sistèmic (75) NAVALLA D'OCCAM

La Navalla d'Occam és la regla medieval de l'estalvi que significa que només hem d'admetre aquelles causes de les coses naturals que siguin vertaderes i suficients per explicar la seva aparició.

En gestió sistèmica, la Navalla d'Occam és el principi de la simplicitat, que vol dir "Quan més simple l'explicació, millor".

Així, si hi ha una situació on dues hipòtesis són igualment acceptables, s'ha d'escollir la hipòtesi que tingui menys supòsits que la recolzin.

En conceptes sistèmics la Navalla d'Occam també es pot anomenar "Principi d'estalvi o de consició". 

Diccionari Sistèmic (74) MULTITASCA

La Multitasca, en termes sistèmics, vol dir parar de treballar en una tasca abans que s'hagi completat per posar-se a treballar en una altra.

La Multitasca, en si mateixa, no és bona ni dolenta. Tanmateix la Multitasca dolenta o perjudicial es dona quan al canviar entre tasques no s'ajuda a que cap projecte acabi abans.

Exemple: En un entorn de multi-projectes, és força comú demanar als recursos que canviïn entre tasques en varis projectes (o dins del mateix projecte) per mostrar el progrés. Aquest tipus de multitasca, en general, amplia la durada de tots els projectes, i per tant és una multitasca perjudicial. Tanmateix, si es força a un recurs a aturar -se en la tasca d'un projecte per completar una tasca que endarrereix la cadena crítica pot ajudar a acabar el projecte més aviat, i per tant, es pot considerar una multitasca bona.

Diccionari Sistèmic (73) MOTORS D'HARMONIA

Els Motors d'Harmonia d'una organització són els processos  que ajuden a assolir la meta global que s'ha fixat l'organització. Aquests inclouen:

Cada persona sap exactament com contribueix rn el rendiment de l'organització i sap que aquesta contribució serà reconeguda.

Cada persona sap exactament com les altres persones contribueixen i sap que les seves contribucions seran reconegudes.

Totes les normes estan alineades amb la meta i l'estratègia de l'organització.

Sistemàticament s'identifiquen i es resolen les descoordinacions entre responsabilitat i autoritat.

Es dissenya i fa efectiu un programa de millora contínua i una cultura enfocats en la Limitació del sistema.