En les entrades anteriors he fet una repàs abreujat de les estructures que es onen en les organitzacions formals. A la vegada, aquestes organitzacions formals es poden classificar en diversos tipus, atenent a la seva activitat, titulació jurídica,
Atenent a l’activitat que desenvolupen, els factors productius que fan servir i el bé o servei que ofereixen, es pot classificar les empreses en tres sectors:
Sector Primari: Pertanyen a aquest sector les empreses l'activitat de les quals està lligada de manera directa a l'obtenció de recursos naturals: empreses agrícoles, ramaderes i pesqueres, fonamentalment. En En els països desenvolupats, aquest sector està declinant i té cada vegada menys importància.
Sector Secundari: Comprèn les empreses que realitzen activitats transformadores en les quals s'elabora un producte a partir de matèries primeres i altres components: indústria en general (automobilística, química, farmacèutica, etc) i construcció. El pes d'aquest tipus d'empresa és important, encara que tendeix a decréixer en els països avançats.
Sector Terciari: nclou les empreses l'activitat de les quals està relacionada amb la prestació se serveis: transport, ensenyament, banca, comerç, turisme, sanitat... És el sector més important en països desenvolupats, tant pel valor que genera com pel volum de població que ocupa.
Segons la mida les empreses es solen classificar en petites, mitjanes i grans, si bé existeixen molts criteris diferents per delimitar la mida, i encara més, aquesta mida és relativa depenent de l’activitat i del país on es faci la classificació.
Els criteris més utilitzats per delimitar la mida són la facturació (vendes de l'empresa), el nombre de treballadors i el volum dels actius que posseeix.
Segons l'àmbit territorial també es classifiquen en diversos tipus. Algunes empreses desenvolupen la seva activitat en una única localitat, però d'altres poden estendre l'àmbit d'actuació a diferents llocs i fins i tot països. En aquest sentit, es parla d'empreses d'àmbit:
Local: Desenvolupen la seva activitat en una sola població.
Regional: Duu a terme les seves activitats en una regió, zona o comunitat.
Nacional: Desenvolupa la seva activitat l'àmbit d'un país.
Multinacional: Actua en diversos països.
Segons la forma jurídica, les empreses es classifiquen atenent al nombre de socis, la responsabilitat dels socis pels deutes de l'empresa, el capital aportat, el règim de tributació i altres variables.
Una classificació generalment acceptada es basa en la consideració de si l'empresa té una personalitat pròpia diferent de la dels seus socis 8Personalitat jurídica) o si té la personalitat física del propietari (personalitat física)
Un quadre esquemàtic d'aquesta classificació és el següent:
Empreses amb personalitat física
Individual. L'empresa individual és la forma jurídica més simple i la que presenta menors formalitats per a la seva constitució.
Es tracta d’una persona física (l'empresari individual o autònom) que realitza en nom propi i mitjançant una empresa una activitat comercial, industrial o professional.
Societat civil privada. Es basa en un contracte pel qual dues o més persones s’obliguen a posar en comú diners, béns o indústria, amb la voluntat de repartir-se’n els guanys. Malgrat que estan formades per més d’una persona es consideren individuals, perquè no tenen personalitat jurídica, és a dir, tenen personalitat física.
Comunitat de bens. la comunitat de béns es fonamenta en un contracte pel qual una determinada propietat o dret pertany, de manera indivisa, a diverses persones.
Empreses amb personalitat jurídica
Societats mercantils
Societat col·lectiva. La societat col·lectiva és una societat mercantil de caràcter personalista en la qual tots els socis, en nom col·lectiu i sota una raó social, es comprometen a participar, en la proporció que estableixin, dels mateixos drets i obligacions, responent subsidiària, personal i solidàriament dels deutes socials.
En aquestes societats, la personalitat de cada soci resulta fonamental, fins al punt que cap d'ells no pot transmetre la seva participació en la societat sense l'acord dels altres. És, per tant, una societat personalista.
Societat comandatària. La societat comanditària és una societat mercantil de caràcter personalista que es defineix per l'existència de dos tipus de socis: Els socis col·lectius , que s'encarreguen de gestionar la societat. (la seva responsabilitat pels deutes de l'empresa és il·limitada, solidària i subsidiària) i els socis comandataris, que no es poden encarregar de la gestió. (la seva responsabilitat és limitada a l'aportació feta a l'empresa)
Societat de responsabilitat limitada. La societat de responsabilitat limitada és una societat mercantil de caràcter capitalista. Aquest caràcter es posa de manifest en dos particularitats:
Societat limitada nova empresa. La Societat de responsabilitat limitada nova empresa (o simplement Societat limitada nova empresa) és una especialitat de la Societat de responsabilitat limitada que es va crear per facilitar i simplificar els tràmits de creació i posada en marxa d’una societat tipus PIME o una microempresa.
Societat anònima. La societat anònima és el prototip de societat mercantil de caràcter capitalista. El que es valora dels socis és la seva aportació, per sobre de les capacitats personals que a penes es tenen en compte. Quant més aportació fa un soci, més poder de decisió i més dret a participar en el repartiment de beneficis.
Respecte de les SRL, s'eliminen les restriccions relatives a la transmissió de la participació dels socis a l'empresa. Aquesta transmissió és completament lliure i qualsevol soci pot vendre la seva participació a qui vulgui i en el moment en que consideri oportú.
Això, junt amb la responsabilitat limitada dels socis pels deutes socials i la imposició d'un capital social mínim força alt, facilita reunir grans volums de capital per constituir grans empreses. De fet, les societats anònimes tenen un pes fonamental en les economies modernes i les empreses més importants adopten aquesta forma.
Societats mercantils especials
Societat laboral. Les societats laborals són societats anònimes o societats de responsabilitat limitada en les quals la majoria (més del 50 %) del capital social és propietat dels treballadors que hi presten serveis retribuïts en forma personal i directa i la relació laboral dels quals és per temps indefinit.
Amb aquesta forma jurídica es facilita l'accés dels treballadors a la propietat dels mitjans de producció sent un instrument per a la promoció de la igualtat d'oportunitats. La llei preveu per a aquestes societats avantatges financers com ara subvencions i bonificacions en els impostos.
Societat cooperativa. Es regeixen pels principis següents:
- No poden dependre de cap organització política, religiosa o sindical
- Tots els socis tenen els mateixos drets i obligacions
- La distribució de l'excedent derivat de la seva activitat (també anomenat retorn cooperatiu)s'ha de fer de forma proporcional a la participació de cada soci en les operacions socials
- Únicament poden ser sòcies aquelles persones que treballen a la cooperativa i, que a més, aporten un capital
- Lliure adhesió: la incorporació i la baixa dels socis és lliure i voluntària. Per això, el capital de les cooperatives és variable
