L'efecte cobra, en política econòmica, es produeix quan un intent de solució a un problema en realitat empitjora la situació. Dit d'una altra manera, és el fenomen en el que una solució pensada o una estratègia dissenyada davant d'un problema o repte al que la persona o organització s'enfronta, agrava el problema o repte que es pretencioso resoldre. Aquest terme s'utilitza per il·lustrar les causes de les iniciatives polítiques i econòmiques desencertades.
L'efecte cobra és la llei de les conseqüències no desitjades. Descriu les conseqüències negatives no intencionades de polítiques ben intencionades. És no adornar-se que una acció, com per exemple, apujar un impost per ingressar més diners, pot provocar l'efecte contrari.
El terme efecte cobra s'origina d'una anècdota datada en l'època del mandat britànic a l'Índia. El govern britànic estava alarmat per la gran quantitat de cobres verinoses que hi havia a Delhi, pel que ideà una manera d'exterminar la població de cobres pagant als habitants que portessin les pells de les serps que matessin. En veure l'oportunitat d'obtenir diners, la població va començar a criar cobres per després matar-les i rebre la compensació econòmica. El govern cancel·là aquest programa quan s'adonà del frau; com a conseqüència, les serps criades restants foren alliberades, perquè deixaren de tenir valor monetari, exacerbant doncs el problema inicial de superpoblació de cobres.
En tot tipus d'organitzacions es poden veure diversos efectes cobra. Això és degut a que sovint es dissenyen estratègies o es prenen decisions respecte a un futur, que sent ben intencionades o analitzades sobre supòsits considerats inqüestionables, no poden tenir en compte tota la complexitat sistèmica de la situació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada