dilluns, 27 d’octubre del 2025

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -39) DISPONIBILITAT

La Disponibilitat és la qualitat de ser utilitzat (persona, eina, recurs..) en el moment precís que es necessiti. 

L'Alta disponibilitat és un protocol de En el disseny dels sistemes, L'alta Disponibilitat és un protocól i la implementació associada que assegura un cert grau absolut de continuïtat operacional durant un període donat (el que es mesura). Disponibilitat es refereix a la possibilitat de la comunitat d'usuaris per poder entrar, sotmetre nous treballs, actualitzar o alterar treballs existents o recollir els resultats de treballs previs.

En el cas de la metodología de TOC, la disponibilitat dels recursos, i especialment en la metodología de Cadena Crítica, la disponibilitat dels recursos és fonamental per assegurar el correcte funcionament de tot el procés, i el compliment dels compromisos adquirits.

dilluns, 20 d’octubre del 2025

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -38) DINÀMICA DE SISTEMES

La dinàmica de sistemes és una metodologia que intenta l'aproximació a la modelització de la dinàmica de sistemes complexos, com les poblacions biològiques o els sistemes econòmics, en els quals les parts interaccionen enèrgicament unes amb unes altres. Fou creada a principis de la dècada de 1960 per Jay Forrester, de la MIT Sloan School of Management (Escola d'Administració Sloan, de l'Institut Tecnològíc de Massachusetts) amb l'establiment del MIT System Dynamics Group (Grup de dinàmica de sistemes de l'I.T. de Massachusetts). En aquesta època havia començat a aplicar el que havia après amb sistemes elèctrics a tota classe de sistemes.

El que distingeix la dinàmica de sistemes d'altres aproximacions a l'estudi dels mateixos problemes, és l'ús de bucles de realimentació. La construcció de models per la dinàmica de sistemes parteix de la distinció essencial entre dipòsits i fluxos. Amb aquests elements s'edifiquen models que descriuen sistemes connectats internament per bucles de realimentació; sistemes que mostren el caràcter no lineal que hom sol trobar en els problemes del món real. Cal l'ús d'ordinadors perquè, sense una gran capacitat de càlcul mecànic, no és possible provar, depurar i utilitzar els models formulats sobre el paper.

Un model així permet, en la mesura de la seva validesa, simular el comportament del sistema que representa, per exemple una ciutat en creixement, i detectar problemes pràctics amb l'antelació que cal per a intervenir.


dilluns, 13 d’octubre del 2025

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -37) DILEMA

Un dilema (del llatí dilemma) és un problema que es pot resoldre mitjançant dues solucions, cap de les quals és completament acceptable (pensem en els extrems). Un dilema planteja dues opcions (A) o (B), sent ambdues igualment factibles i defensables. L'individu es troba, doncs, davant d'una inevitable situació. El dilema es fa servir, de vegades, com a recurs retóric, en la forma "has d'optar per A o B"; en aquest cas, A i B serien proposicions que condueixen a conclusions addicionals.

En el entorn sistèmic, i concretament en el context de la Teoria de les Limitacions, el dilema s'enfoca com un conflicte, amb una metodología que permet approfondir en els supòsits i necessitats inherents al conflicte, i posteriorment aplicar tècniques de creativitat per superar el dilema i aconseguir solucions o decisions del tipus guanyar - guanyar.

dilluns, 6 d’octubre del 2025

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -36) DIAGRAMA

En moltes de les entrades d'aquest blog s'han utilitzat un munt de diagrames.

Un diagrama és una representació gràfica d'un fenomen, d'una llei o de la distribució de les parts d'una cosa. S'utilitza molt en ciències, en educació i en comunicació per a la presentació gràfica d'una proposició, de la resolució d'un problema, de les relacions entre les diferents parts o elements d'un conjunt o sistema, o de la regularitat en la variació d'un fenomen que permet establir algun tipus de llei.

Hi ha diagramas que presenten dades numèriques tabulades en algun tipus d'esquema d'informació, d'altres que aporten sobretot una il·lustració visual utilitzant diferents recursos com el diagrama de flux (que sol utilitzar fletxes), el mapa mental, el mapa conceptual o el cuadres sinóptico entre d'altres.

Denominacions de tipos de diagrames. Tot i que no és una llista exhaustiva, en la viquipèdia trobem la descripción d'un bon nombre de diagrames.




dilluns, 29 de setembre del 2025

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE 35) DESCENTRALITZACIÓ

La Descentralítzació és l'establiment de divisions o unitats operatives autònomes dins d'una empresa o organització. La descentralització sempre es realitza fins un nivell determinat de decisió, reservant-se la Direcció General, o la màxima autoritat, determinades competències.

La descentralització acostuma a anar unida  a l'establiment d'un sistema complet d'informació interna i de control de gestió.

A nivell de grans organitzacions, com són els Estats, la descentralització és la transferència d'una part de la competència de l'administració central, organització estatal unitària, a entitats amb personalitat pública d'àmbit geogràfic més reduït o d'especialització funcional. 

En l'àmbit d'empresa, és la transferència sistemàtica de poder de decisió, de responsabilitat i d'autoritat a més d'una persona o a diversos òrgans. Es diferencia de la delegació en el fet que es tracta d'un canvi estructural i no d'un traspàs eventual d'una funció o feina. No s'ha de confondre amb la deslocalització. En general, en qualsevol tipus d'organització o sistema, és un procés pel qual el poder es transfereix d'una unitat molt petita, que el té en una gran concentració, a diverses altres unitats, sigui per funcionalitat, distribució geogràfica o per repartiment de responsabilitats i decisió.

En els sistemes polítics, per exemple, la democracia representa una descentralització de poder respecte a la monarquia, l'oligarquia o la dictadura, ja que, almenys teòricament, es distribueix la capacitat de decisió d'unes poques persones a tots els ciutadans.

La descentralització sol ser poc desitjada en les entitats partidàries de la concentració de poder polític, les de la uniformització i de la imposició d'uns pocs sobre els altres, mentre que en general és considerada positiva en les que valoren les diferències personals, curriculars (formació i experiencia) i culturals, la creativitat i riquesa que això comporta o l'autonomia del poble.

Com en el cas de la delegacio, una descentralització ben feta comporta que es deleguen funcions i també, al mateix temps, l'autoritat i gestió dels recursos necessaris per dur a terme aquestes funcions de forma responsable.

dilluns, 22 de setembre del 2025

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -34) DELEGACIÓ

La Delegacio és l'acció d'atorgar poders, facultats, competències, autoritat o responsabilitat.

Sovint, en les organtzacions es produeixen conflictes  entre delegadors i delegats. Les organitzacions són vives i les coses no passen exactament de la forma en que s'han previst. En un sistema legal, un tribunal d'ordre superior pot delegar poders en un altre de categoria inferior, i generalment no hi ha conflicte entre ells. Si hi ha algun dubte, un pot declarar-se no competent en una materia, i hi haurà un àrbitre que decidirà. Però en les organitzacions això està sotmés a més incertesa i complexitat.

El més important des d'un enfocament sistèmic és entendre que quan deleguem en un altre, també, li hem de delegar l'autoritat necessària per poder actuar coherentment. Si delego una responsabilitat per dirigir o responsabilitzar-se a un altre, sobre qualsevol tasca o funció, haig de ser conseqüent i també delegar-li l'autoritat necessària per fer bé aquesta tasca. Si no ho fem així, acabem delegant tasques de forma no correcta. Això passa més sovint del que seria desitjable en moltes organitzacions.

dilluns, 15 de setembre del 2025

NOTES SOBRE EL DICCIONARI SISTÈMIC

El dia 13 de tener d'enguany, vaig fer una nota en la que explicava que començava a fer una segona sèrie d'entrades per al Diccionari Sistèmic que ja havia començat i acabat una primera sèrie.

A la setmana següent vaig començar aquesta segona sèrie. He anat repassant alguns diccionaris i llibres, entre ells, Diccionario práctico d'empresa i economía, El pensamiento sistémico, llibres d'Edward de Bono, i de E. M. Goldratt, així com moltes consultes a la web, Viquipèdia, programes d'intel·ligència artificial.

Tanmateix, per apuesta segona sèrie, també he demanat a companys i experts de l'Institut internacional de Desenvolupament organizacional, la selva col·laboració per enriquir aquest diccionari.

Com en algún moment ja he comentat, intento afegir termes o conceptes, que d'entrada, no semblen propis d'un enfocament sistèmic, sinó d'un diccionari general. Però ho he fet també, afegint accepcions relacionades amb els conceptes sistèmics.

Per acabar, si algú llegeix aquest blog, i en particular les entradles d'aquest diccionari, veurà que hi ha moltes errades ortogràfiques. Encara que intento fer una segona o tercera lectura de cada entrada, em trobo que no em funciona bé la funció de predeterminar el catalá com a idioma. En tot cas, si com espero, puc editar totes les entrades per redactar un llibre, miraré de corregir totes les errades.

La setmana vinent reprendré la segona sèrie.