Benvolguts, degut a viatges i ocupacions diverses, no hi hauran noves entrades en el blog fins el proper 12 de gener.
Que tingueu tots un molt bon any 2026.
Així com la incertesa de l'entorn es compensa amb l'acció, la complexitat de les organitzacions es gestiona amb la creativitat i el coneixement.
Benvolguts, degut a viatges i ocupacions diverses, no hi hauran noves entrades en el blog fins el proper 12 de gener.
Que tingueu tots un molt bon any 2026.
El concepte d'Efecte Hawthorne va ser encunyat per Henry A. Landsberger el 1955. Es refereix a un experiment que va realitzar el sociòleg, psicòleg i professor de Harvard Elton Mayo entre 1924 i 1927 sobre les conseqüències en la productivitat de les persones provocades per alterar la il·luminació de la sala de treball.
A la dècada del 1920, els fabricants de components electrònics i bombetes afirmaven que la llum elèctrica evitava els accidents, protegia la vista de les persones i augmentava la productivitat. Elton Mayo i un grup d'especialistes de Hawthorne Works, una fàbrica de la Western Electric, als afores de Chicago, van decidir fer diferents experiments que van modificar les condicions de treball, amb la finalitat de determinar un escenari que aconseguís optimitzar el rendiment del personal.
L'experiment
Dos grups d'operaris assenyalats per a la prova que feien la mateixa operació en condicions laborals idèntiques van ser escollits per a la mateixa experiència: Un grup d'observació va treballar sota intensitat de llum variable mentre que el grup de control, que era el seleccionat, va treballar sota intensitat de llum constant. Es pretenia conèixer l'efecte de la il·luminació sobre el rendiment dels operaris. Els resultats van mostrar una relació directa. A major il·luminació, major productivitat dels operaris. Els resultats de les proves semblaven bastant raonables. Però les proves no van acabar allà. Un dels especialistes va decidir fer l'experiment en sentit invers; és a dir, analitzar la prova d'il·luminació disminuint la intensitat de la llum. Per sorpresa dels que realitzaven l'experiment, es va comprovar que les condicions de productivitat no variaven i que els treballadors igualment seguien elevant el seu rendiment personal. Després, es va deduir que la intensitat de la llum no afectava el rendiment personal. Per tant.... Què era el que estimulava els treballadors?
La conclusió
Els treballadors responien per l'atenció que els caps centraven sobre el seu esforç. La percepció que tenia l'operari d'una major preocupació per part de la direcció cap a ells els motivava, donant com a conseqüència la resposta d'aconseguir els resultats que l'empresa esperava: optimitzar el rendiment. Aquests experiments van ser els inicis del que avui dia es coneix com a psicologia industrial. Després de pocs mesos es van començar a avaluar quant havien de durar les jornades, si els descansos eren positius, què motivava els treballadors, per què la productivitat humana no és constant, i van ajudar a posar els fonaments de les condicions laborals actuals.
La conclusio actualitzada
Com a empresa és molt important que es pugui oferir als treballadors les millors condicions a nivell d'ergonomia, a nivell postural, bona il·luminació, baix soroll, bona temperatura, etc. Però també és molt important que l'empleat percebi que l'organització està preocupada i que està actuant sempre per oferir unes bones condicions laborals. Només així, l'efecte motivador serà real i els resultats excel·lents.
L'efecte Dunning Kruger és un biaix cognitiu segons el qual els individus amb escassa habilitat o coneixements pateixen un efecte de superioritat il·lusori, considerant-se més intel·ligents que altres persones més preparades, tot mesurant incorrectament la seva habilitat per sobre de la realitat. Aquest biaix és atribuït a una inhabilitat metacognitiva del subjecte de reconèixer la seva pròpia ineptitud. I també, per contra, els individus altament qualificats tendeixen a subestimar la seva competència relativa; erròniament assumeixen que les tasques que són fàcils per a ells també són fàcils per als altres.
David Dunning i Justin Kruger de la Universitat Cornell van concloure: «La mala mesura de l'incompetent es deu a un error sobre si mateix, mentre que la mala mesura del competent és deguda a un error sobre els altres».
Kruger i Dunning van investigar cert nombre d'estudis previs que tendien a suggerir que en diverses habilitats com la comprensió lectora, conducció de vehicles de motor, i jocs com els escacs o el tennis, «la ignorància freqüentment proporciona més confiança que el coneixement» (com va dir Charles Darwin). Van formular la hipòtesi que, en una habilitat típica que els humans posseeixen en major o menor grau:
Els investigadors van voler provar aquestes hipòtesis en subjectes humans, estudiants de la universitat Cornell, que estaven matriculats en diverses carreres de psicologia.
En una sèrie d'estudis, Kruger i Dunning van examinar les autovaloracions en raonament lògic, gramàtica i humor. Després d'haver-los mostrat les puntuacions dels seus tests, van preguntar als subjectes la seva estimació sobre la posició obtinguda en la classificació. Va resultar que, mentre que el grup dels competents estimava força bé la seva classificació, els incompetents la sobreestimaven.
En general, s'han realitzat estudis sobre l'efecte Dunning-Kruger en els nord-americans, però els estudis sobre els japonesos suggereixen que les forces culturals tenen un paper en l'aparició de l'efecte.
En l'estudi «Conseqüències divergents de l'èxit i el fracàs al Japó i l'Amèrica del Nord: una investigació de les motivacions de millora de si mateix i dels éssers mal·leables» (2001) es va assenyalar que els japonesos tendien a subestimar les seves capacitats i tendien a veure el baix rendiment (fracàs) com una oportunitat per millorar les seves aptituds en una tasca concreta, augmentant així el seu valor per al grup social.
L'efecte Dunning Kruger, pot ser d'interès, a l'hora d'avaluar les competències de les persones dins de l'organització, o si més no, en l'acompanyament que se'ls pugui oferir dins dels plans de millora professional.
L'Efecte dòmino o reacció en cadena (veure l'entrada corresponent) és l'efecte acumulatiu produït quan un esdeveniment origina una cadena d'altres esdeveniments similars.
Es produeix quan un petit canvi origina un canvi similar al seu costat, que després en causa un altre similar, i així successivament en una seqüència lineal, per analogia amb la caiguda d'una filera de fitxes de dòmino col·locades en posició vertical. L'efecte dòmino també pot fer referència a una cadena d'esdeveniments no materials.
El terme, en els seus diferents usos, s'ha fet popular per la seva analogia amb una fila de fitxes de dòmino al caure una darrera l'altre, encara que típicament es refereix a una seqüència enllaçada d'esdeveniments o fets on el temps entre esdeveniments successius pot ser relativament curt, (o no, com el cas de quan es copia una falsedat a internet). Pot ser utilitzat literalment (una sèrie observada de col·lisions reals) o de forma metafòrica (connexions causals dins de sistemes com la política o les finances globals).
L'efecte dòmino pot fàcilment ser visualitzat situant un fila de peces del dòmino, a breu distància l'una de l'altra, recolzades en el cantó petit. Empenyent la primera peça, aquesta causarà la caiguda de la següent i així de forma successiva, disparant la cadena lineal en la qual cada peça fa caure aquella que té immediatament davant seu. L'efecte és el mateix independentment de la llargària de la cadena. L'energia emprada en el procés és l'energia potencial, acumulada per les peces quan són col·locades en posició metaestable, de fet, l'energia transferida per cada caiguda és superior a aquella necessària per fer caure la peça que segueix.
En el 1983, el professor Lorne Whitehead va publicar en l'American Journal of Physics un article en el que demostrava que «una fitxa de dòmino pot tombar a una altra fitxa de dòmino un 1.5 més gran, creant una reacció en cadena en la qual una petita empenta acaba tombant a una fitxa de dòmino de gran tamany»
La manera óptima de prioritzar els projectes o tasques (tant personalment com organitzativament) per obtenir el màxim benefici és ordenar-les de manera que es generi un efecte dòmino entre elles. “Atacar” primer aquells projectes que, una vegada completats, ens ajudin a completar tots els altres.
L'efecte cobra, en política econòmica, es produeix quan un intent de solució a un problema en realitat empitjora la situació. Dit d'una altra manera, és el fenomen en el que una solució pensada o una estratègia dissenyada davant d'un problema o repte al que la persona o organització s'enfronta, agrava el problema o repte que es pretencioso resoldre. Aquest terme s'utilitza per il·lustrar les causes de les iniciatives polítiques i econòmiques desencertades.
L'efecte cobra és la llei de les conseqüències no desitjades. Descriu les conseqüències negatives no intencionades de polítiques ben intencionades. És no adornar-se que una acció, com per exemple, apujar un impost per ingressar més diners, pot provocar l'efecte contrari.
El terme efecte cobra s'origina d'una anècdota datada en l'època del mandat britànic a l'Índia. El govern britànic estava alarmat per la gran quantitat de cobres verinoses que hi havia a Delhi, pel que ideà una manera d'exterminar la població de cobres pagant als habitants que portessin les pells de les serps que matessin. En veure l'oportunitat d'obtenir diners, la població va començar a criar cobres per després matar-les i rebre la compensació econòmica. El govern cancel·là aquest programa quan s'adonà del frau; com a conseqüència, les serps criades restants foren alliberades, perquè deixaren de tenir valor monetari, exacerbant doncs el problema inicial de superpoblació de cobres.
En tot tipus d'organitzacions es poden veure diversos efectes cobra. Això és degut a que sovint es dissenyen estratègies o es prenen decisions respecte a un futur, que sent ben intencionades o analitzades sobre supòsits considerats inqüestionables, no poden tenir en compte tota la complexitat sistèmica de la situació.
El concepte Distribució en entorns sistèmics i empresarials té diverses accepcions i/o definicions.
A nivell empresarial, la Distribució és l'acció mitjançant la qual el fabricant lliura els productes, al mercat minorista per la seva venda i consum final.
D'altra banda, a nivell estadístic, es parla amb molta freqüencia de Distribució Normal. Aquesta consisteix en una funció estadística que representa la variació del conjunt de valors d'una sèrie determinada d'elements, respecte a un valor mitjà o medià. I aquesta variació compleix amb diverses característiques estadístiques referents a la desviació standart i coeficient de variació. Aquest tipus de distribució, també anomenada Distribució típica, és molt freqüent i té molt valor en l'anàlisi de dades en molts tipus de sectors.
La Disponibilitat és la qualitat de ser utilitzat (persona, eina, recurs..) en el moment precís que es necessiti.
L'Alta disponibilitat és un protocol de En el disseny dels sistemes, L'alta Disponibilitat és un protocól i la implementació associada que assegura un cert grau absolut de continuïtat operacional durant un període donat (el que es mesura). Disponibilitat es refereix a la possibilitat de la comunitat d'usuaris per poder entrar, sotmetre nous treballs, actualitzar o alterar treballs existents o recollir els resultats de treballs previs.
En el cas de la metodología de TOC, la disponibilitat dels recursos, i especialment en la metodología de Cadena Crítica, la disponibilitat dels recursos és fonamental per assegurar el correcte funcionament de tot el procés, i el compliment dels compromisos adquirits.