LLISTAT D'ENTRADES 2024

 Aquest és el llistat d'entrades ordenat per data de publicació d'aquest 2024.

REVOLUCIÓ POSITIVA (1).                                               8 DE GENER

REVOLUCIÓ POSITIVA (2).                                               15 DE GENER

REVOLUCIÓ POSITIVA (3).                                               22 DE GENER

REVOLUCIÓ POSITIVA (4).                                               29 DE GENER

REVOLUCIÓ POSITIVA (5).                                               5 DE FEBRER

REVOLUCIÓ POSITIVA (6).                                               12 DE FEBRER

REVOLUCIÓ POSITIVA (7).                                               19 DE FEBRER

REVOLUCIÓ POSITIVA (8).                                               26 DE FEBRER

REVOLUCIÓ POSITIVA (9).                                               4 DE MARÇ

REVOLUCIÓ POSITIVA (10).                                             11 DE MARÇ

REVOLUCIÓ POSITIVA (11).                                             18 DE MARÇ

REVOLUCIÓ POSITIVA (12).                                             25 DE MARÇ

REVOLUCIÓ POSITIVA (13).                                             8 D'ABRIL

FELICITAT COL·LECTIVA (VALORACIONS INTANGIBLES)     15 D'ABRIL

FELICITAT NACIONAL BRUTA                                            22 D'ABRIL

ÍNDEX DEL PLANETA FELIÇ                                              29 D'ABRIL

ÍNDEX MUNDIAL DE FELICITAT                                        6 DE MAIG

SOCIETAT I FELICITAT                                                    13 DE MAIG

CAP A L'EQUITAT - ´COEFICIENT DE GINI                        20 DE MAIG

OBSERVATORI ÈTICO-SOCIAL EMPRESARIAL (1)              27 DE MAIG

OBSERVATORI ÈTICO-SOCIAL EMPRESARIAL (2)              3 DE JUNY

OBSERVATORI ÈTICO-SOCIAL EMPRESARIAL (3)              10 DE JUNY

OBSERVATORI ÈTICO-SOCIAL EMPRESARIAL (4)              17 DE JUNY

OBSERVATORI ÈTICO-SOCIAL EMPRESARIAL (5)              24 DE JUNY

OBSERVATORI ÈTICO-SOCIAL EMPRESARIAL (6)              1 DE JULIOL

OBSERVATORI ÈTICO-SOCIAL EMPRESARIAL (7)              8 DE JULIOL

OBSERVATORI ÈTICO-SOCIAL EMPRESARIAL (8)              15 DE JULIOL

OBSERVATORI ÈTICO-SOCIAL EMPRESARIAL (9)              22 DE JULIOL

OBSERVATORI ÈTICO-SOCIAL EMPRESARIAL (10)            29 DE JULIOL

AUTO-FORMACIÓ                                                          9 DE SETEMBRE

BEQUES PER A DOCTORATS (SCHOLARSHIP FOR PhD)     16 DE SETEMBRE

AJUDA PER A MESTRES                                                  23 DE SETEMBRE

ALPHA MINDSET                                                            30 DE SETEMBRE

IA SECRETS                                                                  7 D'OCTUBRE

INTERESTING STEAM                                                     14 D'OCTUBRE

COMPTES PERSONALS                                                   21 D'OCTUBRE

LINKEDIN                                                                     28 D'OCTUBRE

WIKIPEDIA                                                                   4 DE NOVEMBRE

YOUTUBE                                                                     11 DE NOVEMBRE

MARIUSCALVETNAVARRO.BLOGSPOT.COM                      18 DE NOVEMBRE

REFLEXIONS SOBRE LIDERATGE                                    25 DE NOVEMBRE

REFLEXIONS SOBRE LES POLÍTIQUES COSMÈTIQUES      2 DE DESEMBRE

REFLEXIONS SOBRE CONEIXEMENTS POLÍTICS              16 DE DESEMBRE

LLIBRES QUE RECOMANARIA (15)                                 23 DE DESEMBRE

LLISTAT D'ENTRADES 2024                                           30 DE DESEMBRE

Llibres que recomanaria (15)

Fa pocs dies, vaig assistir a una presentació del meu col·lega, i també membre d'APDO, Enric Serradell. El seu llibre és El Poder de la Solución.

L'Enric Serradell és economista, doctor per la Universitat de Barcelona i professor  (ara ja Senior) en la Universitat Oberta de Catalunya, on ha exercit com a vicedegà dels estudis d'economia i empresa.

En el llibre es proporcionen eines per reflexionar i raonar de forma efectiva, a detectar biaixos cognitius i a formular preguntes poderoses aplicables a nivell professional.

El llibre està dirigit a docents i professionals, així com a persones curioses i inquietes que cerquen respostes a preguntes encara sense formular.

I, com diu ell mateix en la introducció, li agradaria que el llibre tingués una vida llarga, fins i tot, més enllà del seu comprador. per això ens diu que el marquem, el subratllem, escrivim, anotem. és a dir, que contribuïm a que el llibre s'enriqueixi amb les nostres pròpies anècdotes, amb les nostres pròpies històries, i per què no fins i tot el regalem després d'haver-lo enriquit!

REFLEXIONS SOBRE CONEIXEMENTS POLÍTICS

Les empreses i organitzacions tenen el seu propi àmbit d'actuació. L'àmbit de la política nacional i estatal és un altre. Estan relacionats els dos àmbits?

Al cap de pocs anys de desenvolupar la meva tasca com a directiu (en el meu cas era el sector de la sanitat pública, i més concretament en l'especialitat dels laboratoris d'anàlisis clíniques) en algunes de les reunions en que participàvem els màxims responsables dels Laboratoris de la nostra àrea geogràfica, em quedava sobtat, que els directors, teòricament més importants i més veterans, desconeixien en molts casos qui eren els responsables polítics del nostre sector. Pensava, malgrat una certa inexperiència, que era bo saber quins eren els criteris polítics que sens dubte ens havien d'influir directament. No era tant qui era la persona en concret, sinó quina era la tendència política que donaria les directrius de planificació i assignació de recursos a tots nosaltres.

Si això era freqüent en uns tipus de càrrecs directius de cert nivell, què podria passar en el cas de directors de petites empreses o autònoms?

Evidentment cap responsable (màxim o sectorial) d'una organització té l'obligació de conèixer la situació política general. Una altra cosa és que les empreses i organitzacions formen part d'un sistema més gran que inclou l'acció política general. I com que sabem que els elements d'un sistema -tots- estan relacionats entre si, sembla del tot adient tenir un bon coneixement d'aquestes relacions i cóm poden canviar a curt i mig termini.

Quan es parla de Geopolítica, molts de nosaltres podem pensar que no hi tenim res a veure. Però tot està relacionat i per tant, d'una forma o altra ens afectarà, en major o menor grau. Per exemple, una situació actual com la guerra d'Ucraïna i Russia, ha comportat variacions en la disponibilitat de blat -un dels recursos alimentaris més importants per grans àrees poblacionals del món. Les empreses que, sent depenents en alguna manera d'aquest recurs, hagin estat, des de l'inici, assabentades dels possibles escenaris, poden haver gestionat els seus estocs, o proveïdors alternatius de forma que l'impacte en la seva operativitat hagi estat el millor possible en tal situació.

Sembla clar que tenir un bon coneixement de política i geopolítica és un valor intangible i positiu par a les empreses i organitzacions en general.

REFLEXIONS SOBRE LES POLÍTIQUES COSMÈTIQUES

Des de fa anys, de fet, des de que després de la segona guerra mundial, va ser un tema seriòs d'estudi la forma en com funcionen les organitzacions i empreses, i consegüentment  com es podria millorar aquest funcionament, assistim sovint a unes declaracions, manifestos i posicionaments empresarials que no concorden del tot amb el que tenen la majoria dels seus treballadors o clients. 

És difícil tenir dades objectives per fer algun tipus d'anàlisi estadística, tanmateix, en el meu entorn, és molt freqüent trobar-me amb moltes persones, que em comenten la poca consideració que perceben per part de l'empresa respecte a ells, i en canvi, l'empresa assegura i publicita que el seu capital més preuat són els seus professionals.

També, en el cas de molts clients, ens posem les mans al cap del deficient servei que ens donen grans empreses mentre que aquestes dediquen molts recursos a publicitar que es desviuen per a nosaltres.

En els darrers anys, he assistit a un bon nombre de xerrades, taules rodones i conferències on els ponents .directius i consultors- han fet èmfasi en que les empreses han de ser conscients, i diuen que ho són, del canvi produït en les darreres dècades, i que els capitals intangibles de qualitat, servei al client i reconeixement als professionals, ha de ser el focus de la seva activitat. Quan després de les sessions, he preguntat si realment les empreses els hi fan cas, o compleixen amb el que manifesten, em diuen que en molts pocs casos.

Ja fa temps, Eli Goldratt anomenava diplomàcia de plàstic a aquest tipus de publicitar unes coses o valors i no complir-les realment. No sé quina paraula o paraules podrien ser més adients, potser polítiques de galeria, publicitat falsa o enganyosa... però si seria bo que hi hagués alguna manera de poder, si més no, avaluar, encara que amb certa subjectivitat, aquestes incongruències. L'Observatori Ètic i Social de les empreses podria ser una eina en aquesta direcció.

REFLEXIONS SOBRE LIDERATGE

Ja en la segona meitat del segle XX, el concepte de lideratge va agafar una gran notorietat, i es va destacar la seva importància per que les empreses, grups o organitzacions fossin millors i obtinguessin millors resultats. El lideratge fins al segle XX s'havia associat als caps militars o governants, però no es considerava gaire en altres sectors socials. Els millors estudiosos de les organitzacions van dedicar-hi molt temps a aquest concepte. Aviat, i com a conseqüència d'aquest gran i important enfocament, el lideratge va passar a ser un concepte (nom) amb atributs de valor associats (cognoms). Sovint, em plantejo si això és aclaridor, o bé al contrari, pot passar a ser una font de confusió.

L'abast del concepte és inmens. Ha sigut tema d'estudi per a molta gent. Des de filòsofs o teòrics, que diuen que cadascú ha de ser el propi líder de la seva vida, als més pràctics i operatius que descriuen els diversos tipus de líders que poden actuar en les organitzacions. Particularment, em sento còmode amb unes frases que vaig escriure ja fa un temps. Deia el següent:

No necessitem líders que ens marquin el camí, cada un de nosaltres ha d'aprendre a liderar la seva vida, resolvent per nosaltres mateixos els nostres problemes, recordant que la nostra llibertat acaba on comença la dels altres.

Crec que si això fos la norma general, els lideratges grupals es donarien  amb més facilitat. Potser d'una forma similar a com alguns grups d'espècies animals s'auto-organitzen i segueixen d'una forma natural a uns o altres membres del grup.

mariuscalvetnavarro.blogspot.com

Per finalitzar aquest repàs de webs, xarxes o comptes amb materials, eines i coneixements que es puguin aplicar en l'auto-formació professional i personal, vull fer esment modestament a aquest propi blog: mariuscalvetnavarro.blogspot.com que des del 7 de gener del 2013, (aviat farà 12 anys) he anat publicant amb una entrada setmanal. No és una web que tracti temes de coneixements amb una gran profunditat. Vol ser més una sèrie de píndoles introductòries de coneixement que estimulin al receptor a saber-ne més.

He anat fent entrades amb una periodicitat setmanal, amb alguns períodes, buit, bé per vacances o dates senyalades. En els darrers anys, he reservat l'última o dues últimes entrades per fer llistats de les noves entrades de l'any o, fins i tot, de l'índex global.

Els primers anys cada setmana tenia una entrada de coneixement, sobretot de conceptes sistèmics, i una entrada d'exercicis de pensament lateral o creativitat. Alhora ho vaig publicar en Català, Espanyol i Anglès. Més tard, ho vaig reduir només al català.

Espero poder seguir afegint noves píndoles i arribar almenys als 15 anys. I, sobretot, espero que ,en alguna mesura, hagi aportat algun valor i contribuït a difondre coneixement i haver sigut una eina útil per a l'auto-formació i ampliació de coneixement per als seus lectors.

YOUTUBE

Probablement, la plataforma mundial més extensa en continguts de tot tipus, sigui Youtube.  Amb un accés gratuït a milers de milions de videos, es poden trobar tutorials per aprendre a fer, o conèixer qualsevol cosa. Si no tenim idea de lampisteria, però volem autofromar-nos, tindrem una gran quantitat de videos sobre qualsevol cosa relacionada amb aquesta matèria.

Certament, ens podem trobar amb videos que ho ensenyin d'una forma i altres d'altra. Però això és similar al que passa quan llegim diversos llibres que tracten el mateix tema. En el cas de Youtube hi ha l'avantatge afegida que quasi sempre els videos tenen comentaris dels que els han visualitzat. I llegint-los, podem veure quina és la tendència que es dona en la seva valoració. I això es dona tant en videos que mostren com fer una tasca o videos que expliquen coneixement teòric sobre una matèria determinada.

L'existència de Youtube i de la Wikipèdia (citada la setmana passada) suposen, des d'un punt de vista compartit per molta gent, un avenç disruptiu, a nivell de tota la Humanitat per tenir accés al coneixement i l'autoformació.

WIKIPEDIA

Entre el grup de comptes, pàgines o plataformes que poden servir com a fonts per l'autoformació professional, en hi ha dues amb una quantitat immensa de continguts: La Wikipèdia (L'enciclopèdia lliure) i Youtube.

Avui, vull fer esment de la importància cabdal de la Wikipedia. És la gran enciclopèdia global, que comprén tots els temes, que s'actualitza constantment i que a través d'enllaços associats porta a tot el coneixement.

Qualsevol aspecte formatiu es pot trobar en els seus continguts, i a més en multitud d'idiomes. Pot semblar agosarat però, de fet, qualsevol tema tractat en qualsevol llibre de formació, es pot trobar, encara que, a vegades resumit, en la Wikipedia. Per tant, el seu abast és universal.

LINKEDIN

Dins de les xarxes, plataformes o comunitats en aquests temps de globalització digital, una de les primeres comunitats que es van crear va ser LinkedIn.

LinkedIn és fonamentalment una comunitat per relacionar entre si a professionals de qualsevol camp o sector, i de forma conseqüent , donar a conèixer les seves activitats i de les seves empreses.

Però, al poder adjuntar textos i material audiovisual, la xarxa permet accedir de forma gratuïta a molt material útil per l'auto-formació, i també, conèixer molts altres cursos o activitats formatives en les que cal registrar-se.

Els centenars de milers de membres de la xarxa conformen un actiu molt valuós per a tothom que vulgui actualitzar-se.

COMPTES PERSONALS

 Els comptes que he visitat aquest darrer estiu a twitter bé tenen noms més col·lectius o bé tenen noms propis que publiquen sovint entrades on comparteixen coneixements mol útils per l'auto-formació a nivell professional.

Entre aquests comptes, m'han cridat l'atenció els de Virginio Gallardo (@virginiog) Brian Feroldi (@BrianFeroldi) Tic Educativas (@TicEducativas) Aprende Gratis (@aprende247) Ismael Sanz (@sanz_ismael) Arce Yuliano (@arceyul) Always Keep Learning (@AlwaysKeepL) Visual Success (@VisualSuccezz)

També, amb l'objectiu de compartir coneixement, teniu aquest mateix blog, amb més de 10 anys amb entrades setmanals, i que espero que també pugui ajudar en l'adquisició de coneixement personal i professional.

INTERESTING STEAM

Una cinquena pàgina o compte de Twitter, que he trobat aquest estiu i que dona eines o explica conceptes en l'auto-formació, és Interesting Stem (@InterestingSTEM)

Pel que he vist, s'enfoca principalment a recordar o donar a conèixer  conceptes relacionats amb Habilitats professionals, Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques.

Aquest, com quasi tots els altres comptes d'aquest tipus, molt sovint repliquen conceptes d'altres autors o comptes, però per això mateix donen lloc a explorar i conèixer moltíssimes idees, eines i conceptes que qualsevol pot aprendre i practicar per si mateix. 

L'auto-formació, a dia d'avui, és precisament tenir accés ràpid i fàcil al coneixement col·lectiu, i mai com fins ara, tothom que es pugui connectar a internet ha tingut aquest tipus d'accés. 

IA SECRETS (@IAsecrets)

Dins d'un grup de comptes de Twitter o pàgines web, que he trobat aquest darrer estiu, relacionades amb l'auto-aprenentatge en capacitats formatives o professionals, una que parla de temes d'intel·ligència artificial és IA Secrets (@IAsecrets nom del compte de tWitter) 

El compte dona accés a una newsletter gratuïta, i  va pujant entrades amb l'objectiu d'ajudar a professionals i empresaris aa utilitzar la intel·ligència artificial en el dia a dia. El seu lema és que: "la IA no et treurà el treball, te'l treurà algú que sí sàpiga utilitzar-la.

Una de les darreres entrades és 10 eines de IA que segurament no coneixies.

ALPHA MINDSET

Dins del grup de pàgines o comunitats a Twitter (ara X) que he anat mirant aquest estiu passat, i que també m'ha cridat l'atenció, és Alpha Mindset (@alphamindset)

És una comunitat o pàgina que periòdicament recomana llibres -generalment gratuïts- que són útils o de valor en molts temes relacionats amb el creixement personal i millora de les habilitats cognitives i creatives.

A vegades aprofundeix en algun llibre concret i ressalta algunes pàgines o idees. Sovint, fa recomanacions de llibres relacionats amb creixement personal, negocis, productivitat, inversions o continguts vàlids en el dia a dia.

AJUDA PER A MESTRES

Entre les pàgines que he vist aquest estiu, també hi ha la que té el títol www.ayudaparamaestros.com

És una pàgina on, a part de donar a conèixer eines de suport per als mestres, també comparteix temes, blogs i eines perque els interessats puguin accedir i aprendre autònomament. 

La pàgina té una gran quantitat de temes, que van des d'aplicacions educatives a llibres, passant per jocs, vídeos, manualitats, i abarca des de temes d'educació infantil fins a la d'adults.

Uns quants exemples:

8 biblioteques virtuals per a nens.

117 activitats interactives per a totes les etapes educatives

14 tècniques d'escriptura creativa

El Lectòmetre. Activitat -tipus fes-ho tu mateix- per motivar a la persona a llegir.

Aquesta pàgina, com totes les que comento en aquestes darreres entrades, també tenen el seu compte a "X", de forma que són molt fàcilment accessibles, i crec que paga la pena tenir-les en compte per si en algun moment poden servir.

BEQUES PER DOCTORATS (SCHOLARSHIP FOR PhD)

Un dels comptes a X (anteriorment Twitter) que he pogut llegir aquest estiu és Scholarship for PhD (Beques per doctorats). Només he pogut llegir unes quantes entrades, però crec que és un exemple d'eina que posa a l'abast de molta gent la possibilitat d'aprendre noves habilitats i anar-se auto-formant.

Com a exemple, poso la traducció d'una de les entrades que he vist.

CÓM TENIR UNA CONVERSA DIFÍCIL

1. Recordar que exposar quelcom de forma imperfecta és millor que no exposar-lo. Evitar les converses difícils assegura un cert confort, confrontar-les porta a l'enriquiment en coneixement. Què és més valuós?

2. Definir els termes claus a debatre en una conversa difícil. I si els altres no són prou clars.... Hem de saber que significa ser prou clars per a cadascú de nosaltres. Cóm ho definim? Per exemple, si el tema està relacionat amb el nostre rendiment a la feina, com defineix el nostre responsable o cap el terme productivitat? Sovint els nostres conflictes s'alimenten de la mala comunicació o malentesos més que d'una altra cosa.

3. Substituir els judicis amb la curiositat. La curiositat converteix una discussió en una conversa. En lloc d'avançar-nos a defensar la nostra opinió, busquem amb interès més clarificació substituint rebatre amb la postura "Voldria entendre-ho del tot. Pots explicar-m'ho una mica més?"

4. Deixar espai per al silenci. Encara que això és una mica incòmode, el silenci per processar és millor que el parlar per parlar. A la vegada, també dona als altres l'oportunitat per acabar del tot els seus pensaments.

AUTO-FORMACIÓ

Hi ha diversos camins o maneres de millorar el nostre coneixement professional. En general, les persones es preparen per accedir als llocs de treball. Segueixen havent oportunitats per als que els hi costa molt estudiar o asseure's per llegir un llibre. A vegades, es va a demanar feina en alguna empresa o es veu un anunci, i sovint sense experiència. El contractador és el que forma al nou treballador des de pràcticament zero.

El més normal, tanmateix, és que se segueixin cursos de formació professional, o bé estudis universitaris o més especialitzats. Sovint una vegada acabats, es passa per una sèrie de criteris de selecció i finalment s'accedeix als llocs de treball disponibles. També, les empreses contracten als que s'estan formant abans que hagin completat el cicle formatiu. Generalment, això es fa seguint convenis entre els centres formadors i les empreses, permetent que els estudiants facin pràctiques en la mateixa empresa. Si la aptitud i l'actitud són adients, l'empresa acostuma a contractar a l'estudiant, amb el benefici que ja l'ha format segons les seves pròpies necessitats.

En la societat actual on cada vegada més, els treballs més repetitius passen a ser realitzats per màquines o instruments robotitzats, la tendència es valorar més la millora de les aptituds dels professionals. -El que es diu "Formació Continuada".

En aquest parèntesi d'e publicació d'entrades en el blog, he anat revisant conceptes i reflexions per al nou cicle, i me'n he adonat que ara hi ha milers de temes formatius a disposició de qualsevol persona, mitjançant les xarxes socials, i a més gratuïts.

Aquest és un tema important. D'una banda, tothom que tingui un dispositiu per connectar-se a internet, un compte o lloc de connexió i interès, pot autoformar-se. Ho pot fer al seu ritme i sense costos econòmics. Des d'una perspectiva social, és molt interessant i planteja una opció de millora de caràcter general per a la humanitat. D'altra banda, això fa que les entitat docents de qualsevol tipus, tinguin present que cada vegada més, la gent no es vol gastar diners per a projectes de formaciò continuada. Aquest mateix blog és un cas relacionat amb tot això. L'objectiu del blog és aportar coneixement, compartir experiències de forma gratuïta perquè tothom que vulgui pugui aprofitar-ho. Clarament, totes les matèries o entrades tenen més recorregut en el tema formatiu, així, si algú pot estar interessat en aprofundir-hi, pot veure que li representa o pot costar seguir formant-se. És a dir, el blog és una eina que vol ajudar a l'autoformació.

En aquests darrers dies, he recollit algunes eines i aplicacions gratuïtes en les xarxes socials, que resumiré i compartiré a partir de la propera entrada.

OBSERVATORI ÈTICO SOCIAL EMPRESARIAL (10)

L'OES, com s'ha dit en les entrades anteriors d'aquesta sèrie, recull les dades dels participants mitjançant cinc enquestes de cinc preguntes cada una, i dirigides a Professionals/treballadors, Clients, Proveïdors, Entitats de l'entorn, i Propietaris/accionistes; i també d'un qüestionari per la Direcció/Gerència de l'empresa.

Amb totes aquestes dades, des de l'Observatori, es calculen una sèrie d'índexs o paramètres que permeten mostrar les tendències temporals del funcionament global de l'empresa. Aquests paràmetres són:

Coeficient de Valor Intangible (CVI): És igual a la suma de les mitjanes de les cinc enquestes, dirigides als grups d'interès, multiplicada per 5.

Exemple: Resultats de les enquestes (7,5 , 7,8, 8,1, 8,0 i 8,2) --> Mitjana = 7,92. CVI = 7,92/ 5 = 1,584

Unitats de Valor Integral (UVI): És igual al resultat del compte d'explotació (el número del percentatge) multiplicat pel Coeficient de Valor Intangible.

Exemple: Compte d'explotació: Guanys d'un 7,8% --> Número representant del percentatge: 107,8 multiplicat pel valor del CVI (1,584)  UVI = 170,55

L’Índex Redistributiu (IR) es calcula a partir de la divisió entre el salari més alt i el més baix de l’empresa. És el % que representa el salari més baix respecte al més alt (en unitats comparables) i aquest percentatge és multiplica pel número de treballadors

Exemple: Salari mensual més alt: 4.540€. Salari més baix: 1.135€. Percentatge del més baix respecte al més alt: 1135 x 100 /4540 =25% Per tant, l'índex redistributiu serà = 25 x Número de treballadors. Si el total són 32, l'IR serà = 25 x 32 = 800.

L'Índex de Solidaritat (IS): Es calcula sumant 1 més el tant per 1 de la diferència entre el salari més alt i el més baix de l'empresa. Seguit amb l'exemple anterior, l'IS seria igual a 1 més 0,25 =1,25. 

Aquests 4 índexs conjuntament amb les altres dades recollides, en l'enquesta feta a la gerència, - i tenint en compte uns criteris apriorístics de ponderació- permeten donar una valoració integral del comportament de l'empresa, i alhora poden indicar quasi sempre cóm prioritzar les accions de millora contínua a curt i llarg termini.

Amb aquesta entrada, finalitza la sèrie sobre l'Observatori Ètico Social Empresarial, i també és la última entrada fins el proper 2 de setembre.

OBSERVATORI ÈTICO SOCIAL EMPRESARIAL (9)

La metodologia de l'Observatori, es basa en les enquestes explicades en l'entrada anterior i en una enquesta o sèrie de preguntes fetes a la Direcció o Gerència de l'empresa. Aquest qüestionari és el següent:

% de Guanys o pèrdues del període (respecte a l'anterior)

Número de treballadors (respecte al període anterior)

Variació en el número de treballadors (Altes i Baixes)

Divisió entre el preu per hora més alt i el més baix dins de l’empresa (a nivell de salari, sense comissions, bons o incentius extres)

Número d’accions de millora en Qualitat  (en procediments, organització, operativitat....)

Número d’accions de millora en Prevenció de Riscos Laborals i condicions de seguretat i confort dels membres de l’empresa

Número d’activitats de formació (Promoció de comandaments intermedis, lideratge transversal, formació específica professional.......)

Número d’activitats en Creativitat, Recerca, Innovació, Desenvolupament (programes de generació de talent, de generació d’idees, de creació de nous projectes, accions....)

Número d’activitats de compromís amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible

Variació en percentatge positiu o negatiu del salari mitjà de l’empresa en el període.

Els valors de cada un dels paràmetres permeten, conjuntament amb el coeficient de valor intangible (CVI) que s'explicava en l'entrada anterior, obtenir uns resultats integrals; és a dir, relacionar els valors quantitatius (guanys o pèrdues, salaris, variacions econòmiques, amb valors qualitatius o intangibles. (compromís amb els ODS, col·laboracions socials, polítiques d'equitat i transparència, etcètera.

Així, al multiplicar el percentatge de guanys o pèrdues, pel CVI, obtingut en les cinc enquestes als diferents grups, obtenim unes Unitats de Valor Integral -UVI- (tangible + intangible) que ja permeteran una comparativa en el conjunt de l'Observatori, tant a nivell de grup, com -més important encara- per a la pròpia empresa com a tendència temporal

En la propera entrada es detallaran la ponderació d'aquests paràmetres.

OBSERVATORI ÈTICO SOCIAL EMPRESARIAL (8)

En les entrades anteriors d'aquesta sèrie, s'han exposat els diferents qüestionaris que es fan servir en la metodologia d'aquest observatori. En aquesta i properes entrades, es posa un exemple de cóm es fan servir.

Amb les mitjanes globals de cada grup d'enquestes es calcula el Coeficient de Valor  Intangible (CVI). Aquest coeficient és la mitjana de les mitjanes globals dividida per 5. En el nostre cas tindríem:

Mitjana de mitjanes = (5,8 + 6,51 + 6,9 + 6,2 + 7,5) / 5 = 6,58

CVI = 6,58 / 5 = 1,316

En la propera entrada veurem com aquest valor es relacionarà amb els paràmetres de l'enquesta feta a la direcció.

OBSERVATORU ÈTICO SOCIAL EMPRESARIAL (7)

A part dels cinc qüestionaris ja descrits en les entrades anteriors, per poder trobar uns índexs representatius, cal tenir algunes dades pròpies de l'empresa o organització en cada període a avaluar. De la mateixa manera que amb els qüestionaris, també en aquesta recollida de dades, es prioritza, la facilitat i brevetat per poder tenir-les. La metodologia està enfocada a una globalitat d'empreses i/o organitzacions on el temps és escàs, i es necessita agilitat en totes les tasques.

Les dades a recollir són:

% de Guanys o pèrdues del període

Número de professionals que integren l'empresa

Variació en el número de professionals (Altes i Baixes)

Divisió entre el preu per hora més alt i el més baix dins de l’empresa (a nivell de salari, sense comissions, bons o incentius extres)

Número d’accions de millora en Qualitat , Recerca i Innovació (en procediments, organització, operativitat, nous projectes....)

Número d’accions de millora en Prevenció de Riscos Laborals i condicions de seguretat i confort dels membres de l’empresa

Número d’activitats de formació (Promoció de comandaments intermedis, lideratge transversal, formació específica professional, generació de talent, creativita, intel·ligència col·lectiva....)

Número d’activitats en Polítiques de Sostenibilitat i Governança (Certificacions ODS, accions específiques respecte als ODS)

Número d’activitats de Col·laboració Social (programes de participació comunitària, de reducció de diferències i manca d’oportunitats per raons de gènere, programes de lluita contra riscos de persones que puguin patir exclusions o discriminacions socials.........)

Variació en percentatge positiu o negatiu del salari mitjà de l’empresa en el període.

Amb aquestes dades i les dades dels qüestionaris anteriors, s'elaboren els paràmetres que permeten obtenir els índexs que conformen l'observatori. En les properes entrades, s'utilitzarà un exemple  per fer una simulació completa de la participació d'una empresa en aquest projecte.

OBSERVATORI ÈTICO SOCIAL EMPRESARIAL (6)

El cinquè qüestionari està dirigit als propietaris o accionistes de l'empresa. Per la forma de càlcul emprada en aquesta metodologia, no importa si en aquest grup només hi ha un qüestionari complimentat. Com en els casos anteriors, es tracta de:

Puntuar cada pregunta amb un número entre 0 i 10

En quina mesura està satisfet com accionista/propietari d’haver invertit o creat l’empresa?

En quina mesura confia en el grup (i en el seu funcionament) que en té l’empresa?

En quant valora l’actuació general de l’empresa des d’un punt de vista de sostenibilitat i ètica social?

En quant valora la fiabilitat dels plans de desenvolupament a curt termini de l’empresa?

En quant valora la fiabilitat o existència dels plans de desenvolupament a llarg termini de l’empresa?

Total

Les cinc preguntes estan relacionades conceptualment, d'una forma genèrica, amb els cinc principis de la Revolució Positiva.

La primera amb el principi de l'Efectivitat.

La segona amb el principi del Respecte.

La tercera amb el principi de la Constructivitat.

La quarta amb el principi de la Contribució.

La cinquena amb el principi de l'Autosuperació.

Com en el cas de totes aquestes enquestes, independentment del número de respostes, (En el cas del propietari/s o accionistes és molt probable que contestin tots si el seu nombre és petit), tanmateix, com en els casos anteriors, es calcula una mitjana dels totals. També es poden fer mitjanes de cada resposta per treballar cada principi més específicament.

La mitjana de tots els qüestionaris  també formarà part d'un valor global com veurem més endavant.

OBSERVATORI ÈTICO SOCIAL EMPRESARIAL (5)

El quart qüestionari específic està dirigit a l'entorn de l'empresa. En aquest cas, ens podem plantejar cóm definim l'entorn. A efectes dels objectius de l'Observatori, l'entorn ve a ser l'àrea principal d'interacció de l'empresa i la comunitat. Tot i que en un sistema globalitzat, les accions en un lloc poden acabar influint en llocs molt distants, bàsicament l'enquesta a diferents integrants de l'entorn es dirigeix a les persones o institucions (no clients) més properes. Però cada empresa pot passar el qüestionari a qui cregui adient.

Aquest qüestionari és el següent:

Puntuar cada pregunta amb un número entre 0 i 10

En quant valora la marca de l’empresa? (en funció de: indicadors de qualitat, relació qualitat/preu...)

En quant valora la qualitat de l’activitat de l’empresa?(en funció de: utilització d’energies renovables, relació qualitat/preu i sostenibilitat...)

En quant valora la transparència o informació i els serveis als clients i/o a la comunitat que dona l’empresa?

En quant valora les accions de l’empresa per superar els conflictes amb l’entorn quan aquests es produeixen?(com polítiques de reciclatge, embalatges ecològics...) 

En quant valora la implicació de l’empresa en la comunitat (col·laboracions amb agents socials, foment treball o llocs de feina, accions clares de promoció en llocs de treball, activitats de suport social, cultural...?

Total

Les cinc preguntes estan relacionades conceptualment, d'una forma genèrica, amb els cinc principis de la Revolució Positiva.

La primera amb el principi de la Contribució.

La segona amb el principi de l'Efectivitat.

La tercera amb el principi del Respecte.

La quarta amb el principi de l'Autosuperació.

La cinquena amb el principi de la Constructivitat.

Com en el cas de totes aquestes enquestes, independentment del número de respostes, (una empresa amb molt poques relacions directes amb l'entorn, pot tenir un número molt baix de respostes), tanmateix, es calcula una mitjana dels totals. També es poden fer mitjanes de cada resposta per treballar cada principi més específicament.

La mitjana de tots els qüestionaris  també formarà part d'un valor global com veurem més endavant.

OBSERVATORI ÈTICO SOCIAL EMPRESARIAL (4)

 El tercer qüestionari específic està dirigit als proveïdors de l'empresa. Aquest qüestionari és el següent:

Puntuar cada pregunta amb un número entre 0 i 10

En quant valoren la consideració que té l’empresa dels seus punts de vista?

En quant valoren la qualitat de relació entre vostès i l’empresa?

En quant valoren la resposta de l’empresa (pagaments, compliments, etc) pels seus serveis?

En quant valoren la relació qualitat /preu en les transaccions (serveis, operacions....) entre vostès i l’empresa?

Fins a quin punt creuen que l’empresa entén o és conscient de les seves necessitats? 

Total:

Les cinc preguntes estan relacionades conceptualment, d'una forma genèrica, amb els cinc principis de la Revolució Positiva.

La primera amb el principi del Respecte.

La segona amb el principi de la Contribució.

La tercera amb el principi de l'Efectivitat.

La quarta amb el principi de la Constructivitat.

La cinquena amb el principi de la Autosuperació.

Com en el cas de totes aquestes enquestes, independentment del número de respostes, (una empresa amb molt pocs proveïdors pot tenir un número molt baix de respostes), tanmateix, es calcula una mitjana dels totals. També es poden fer mitjanes de cada resposta per treballar cada principi més específicament.

La mitjana de tots els qüestionaris  també formarà part d'un valor global com veurem més endavant.

OBSERVATORI ÈTICO SOCIAL EMPRESARIAL (3)

El segon qüestionari específic està dirigit als clients de l'empresa. Aquest qüestionari és el següent:

Puntuar cada pregunta amb un número entre 0 i 10 punts

L’empresa explica de forma clara i senzilla l’abast de garantia en els seus productes i serveis?

En quant valora la capacitat de l’empresa per resoldre conflictes amb els clients?

En quant valora la velocitat en el lliurament dels productes, bens o serveis donats per l’empresa?

En quant valora la qualitat dels productes, bens o serveis donats per l’empresa?

Fins a quin punt l’empresa entén les necessitats dels clients?

Total

Les cinc preguntes estan relacionades conceptualment, d'una forma genèrica, amb els cinc principis de la Revolució Positiva.

La primera amb el principi del Respecte.

La segona amb el principi de la Constructivitat.

La tercera amb el principi de l'Efectivitat.

La quarta amb el principi de la Contribució.

La cinquena amb el principi de la Autosuperació.

Com en el cas de la primera enquesta, independentment del número de respostes, (una empresa amb molt pocs clients pot tenir un número molt baix de respostes), tanmateix, es calcula una mitjana dels totals. També es poden fer mitjanes de cada resposta per treballar cada principi més específicament.

La mitjana de tots els qüestionaris  també formarà part d'un valor global com veurem més endavant.

OBSERVATORI ÈTICO-SOCIAL EMPRESARIAL (2)

La valoració de cada una de les empreses o organitzacions que participi en el projecte de l'Observatori Ètico-Social Empresaria (OES), es fa utilitzant cinc qüestionaris dirigits específicament a diferents grups de persones, i un sisè qüestionari dirigit a la Direcció de l'empresa.

El primer qüestionari específic està dirigit als professionals que treballen en o per l'empresa. Aquest qüestionari és el següent:

Puntuar cada pregunta amb un número entre 0 i 10 Punts

Cóm avaluo la valoració que fan a l’empresa de la meva aportació/implicació? (Compten realment amb la nostra participació a l’hora de prendre decisions?)

Quina nota mereix la confiança que els hi tinc?

Estic satisfet en cóm s’enfoca la formació i desenvolupament professional? (Valoració dels plans de formació.....)

Es compleixen les meves expectatives professionals i personals, al ser membre d’aquesta empresa?  (Quin valor te respecte al desenvolupament professional del personal....)

Fins a quin punt queda clar què s’ha de fer i què no s’ha de fer per part de tothom?

Les cinc preguntes estan relacionades conceptualment, d'una forma genèrica, amb els cinc principis de la Revolució Positiva.

La primera amb el principi de la Contribució.

La segona amb el principi del Respecte.

La tercera amb el principi de l'Efectivitat.

La quarta amb el principi de l'Autosuperació

La cinquena amb el principi de la Constructivitat.

Independentment del número de respostes, (una empresa amb molt pocs treballadors pot tenir un número molt baix de respostes), tanmateix, es calcula una mitjana dels totals. També es poden fer mitjanes de cada resposta per treballar cada principi més específicament.

La mitjana de tots els qüestionaris  també formarà part d'un valor global com veurem més endavant

OBSERVATORI ÈTICO-SOCIAL EMPRESARIAL (1)

En plena tercera dècada del segle XXI, diverses entitats, institucions i agrupacions cooperatives o empresarials, han anant desenvolupant i posant a disposició dels seus socis o membres, i fins i tot a nivell general, eines per avaluar els seus valors tangibles i intangibles respecte al seu impacte en el medi social on desenvolupen la seva activitat.

Un grup de treball de l'Associació de Professionals per al Desenvolupament Organitzacional, també va idear un programa/eina, senzill però suficientment complet, per facilitar que qualsevol organització o empresa, pogués complimentar-lo i obtenir una valoració del seu compromís ètico-social amb la seva comunitat.

Aquest programa s'ha posat a disposició de diferents associacions, entitats o cooperatives per si consideren que pot aportar valor als seus associats.

El treball tenia com a base diverses consideracions:

Actualment la valoració dels actius intangibles de les empreses comença a ser de gran interès per a les pròpies empreses i per la comunitat amb la que es relacionen.

Per assolir una millora social contínua de la comunitat d’un país, un dels eixos principals és incentivar o implicar un gran nombre d’empreses i organitzacions perquè vagin més enllà dels resultats tangibles (bàsicament diners) i tinguin la visió de compromís ètic i social amb la comunitat.

El projecte es dirigeix a la comunitat empresarial en general, però especialment a les empreses que s’orientin a la transparència, innovació i col·laboració amb la comunitat del país.

Ha d'estar dirigit a tot tipus d’empresa, petita, mitjana o gran. En alguns casos, empreses de menys de 5 treballadors o negocis autònoms, les dades a recollir poden ser escasses. Tanmateix, com que les valoracions es basen en mitjanes i percepcions també els hi pot ser útil, i sobretot donar-lis un valor de reconeixement de la comunitat, alhora que pot per si sola ser una eina de promoció, màrqueting real i diferenciació de gran part de la competència.

Cada participant del projecte rep una sèrie de qüestionaris. Hi ha un grup de 5 qüestionaris que permeten calcular el Coeficient de Valor Intangible -CVI-

Aquests qüestionaris estan dirigits o preparats per que els omplin els treballadors, els clients, els proveïdors, l’entorn i els accionistes o propietaris de l’empresa participant. Són només cinc qüestionaris de 5 preguntes cadascun. Addicionalment, l’empresa participant omple un altre qüestionari amb unes poques dades que permeten calcular els índexs de la Borsa Ètic Social.

En alguns casos, sobretot empreses d’autònoms o petites, és molt probable que no tinguin proveïdors significatius o agents de l’entorn que puguin respondre els qüestionaris. Tanmateix, poden participar de la mateixa manera en el projecte. Quan els hi sigui possible poden omplir els qüestionaris, i mentrestant donar

la informació que tinguin a l’abast. 

En les properes entrades es comenten els diferents qüestionaris.

CAP A L'EQUITAT - COEFICIENT DE GINI

En diverses entrades he comentat que l'Equitat, en tots els seus aspectes, és un factor fonamental per assolir una societat, o organitzacions i empreses, més justes, enriquidores i sostenibles.

També en les publicacions sobre l'avaluació ètico - social de les empreses, un dels paràmetres a tenir en compte és la diferència entre el salari més alt i el més baix dins de l'organització o comunitat.

El coeficient de Gini és una mesura de la desigualtat ideada per l'estadístic italià Corrado Gini. Normalment s'utilitza per mesurar la desigualtat en els ingressos, però pot utilitzar-se per calcular qualsevol forma de distribució desigual. El coeficient de Gini és un nombre entre 0 i 1, on 0 es correspon amb la perfecta igualtat (tots tenen els mateixos ingressos) i 1 es correspon amb la perfecta desigualtat (una persona té tots els ingressos i els altres cap). Els casos extrems estan representats per la societat més igualitària possible en què cada persona rep els mateixos ingressos (G = 0), i la societat més desigual (amb N individus) on una sola persona rep el 100% dels ingressos totals i la resta (N − 1 persones) no en rep cap (G = 1 − 1/N).

Diagrama que mostra l'àrea a compresa entre la corba de Lorenz i la bisectriu del quadrat, aquesta àrea és proporcional al coeficient de Gini.

L'índex de Gini és el coeficient de Gini expressat en percentatge, i és igual al coeficient de Gini multiplicat per 100. Encara que el coeficient de Gini s'utilitza sobretot per a mesurar la desigualtat en els ingressos, també pot utilitzar-se per a mesurar la desigualtat en la riquesa. Aquest ús requereix que ningú disposi d'una riquesa negativa.

Aquest indicador és una mesura de concentració i permet calcular qualsevol distribució de freqüències, tanmateix en aquest àmbit d’estudi s’utilitza per a mesurar la igualtat o desigualtat referides a la riquesa o renda d’un país, la qual cosa permet disposar d’informació molt útil en l’estudi dels factors que conformen el grau de benestar d’una comunitat. Aquest coeficient permet observar com una mala distribució d’aquesta implicaria un nivell de desenvolupament inferior, relacionant la desigualtat econòmica amb el concepte d’equitat. En aquest sentit però, existeix certa controvèrsia al voltant de la correlació entre una desigual distribució de la riquesa i fenòmens socials negatius com baixa esperança de vida, pitjor estat de salut, mortalitat infantil, criminalitat, alcoholisme, analfabetisme, etc.

Si bé és cert que conèixer la distribució de la riquesa d’una població no és suficient per saber si es tracta d’un territori més o menys ric, resulta evident que la igualtat o desigualtat dels ingressos és un indicador que reflecteix en gran mesura el grau de desenvolupament. En aquest sentit, es conegut que el nivell de desenvolupament d’una societat és directament proporcional a una millor distribució de la seva renda.

SOCIETAT I FELICITAT

En les entrades anterios, he fet un repàs a algunes de les metodologies per mesurar i obtenir uns índexs de felicitat col·lectiva dels països o nacions, que s'han anat desenvolupant des de fa unes dècades.

No hi ha una correlació directa entre algun dels paràmetres avaluats i els valors globals obtinguts. Tampoc s'ha trobat una relació causal consistent entre cap d'ells i el valor final. A més, i com ja comentava en la primera entrada, el concepte de felicitat és intangible; no es pot mesurar en unitats monetàries ni tampoc mitjançant aparells de mesura quantitativa relacionada amb uns patrons de referència.

Les persones tenim sensacions d'alegria o tristesa molt sovint i continuadament, i això pot influir en el moment en que contestem enquestes de percepció comunitària. Tanmateix, s'ha avançat molt en la medició semiquantitativa dels valors intangibles, i això ha permès, establir classificacions com les que s'han comentat en les entrades recents.

Encara que no hi ha relacions causals clares entre un o diversos parametres i la posició en la classificació, si que sembla que la percepció de la qualitat dels serveis que es reben, la percepció de les condicions en la vida laboral (més o menys qualitat i seguretat), la transparència governamental o la percepció de governança ciutadana, són factors molt importants a l'hora de valorar la felicitat del país.

ÍNDEX MUNDIAL DE FELICITAT

L'Índex Mundial de Felicitat és un estudi anual elaborat per l'Institut Gallup que té en compte les valoracions de 1.000 ciutadans de cadascun dels països que hi participen, fetes en els últims tres anys, referents a diversos factors, com el PIB per càpita, suport social, esperança de vida saludable, llibertat, generositat i corrupció. A més, aquest any l'índex examina els efectes en la percepció general de qüestions com la guerra d'Ucraïna, l'augment del cost de la vida o la pandèmia de covid-19, entre altres factors. També es consideren factors subjectius, com la percepció que cadascú té sobre què el fa feliç.

Finlàndia repeteix al capdavant d'aquesta particular llista amb una puntuació de 7,804, obtinguda a partir d'anàlisis concretes sobre suport social, ingressos, salut, llibertat, generositat i absència de corrupció, segons un estudi impulsat per la Xarxa de Solucions per al Desenvolupament Sostenible de l'ONU. Els experts coincideixen que els països considerats més feliços del món han respost amb una considerable resiliència als reptes recents, els efectes dels quals s'haurien deixat notar en zones amb menor nivell de desenvolupament. Juntament amb Finlàndia, completen les deu primeres posicions de la llista Dinamarca, Islàndia, Israel, Països Baixos, Suècia, Noruega, Suïssa, Luxemburg i Nova Zelanda.

Un any més, la Organització de les Nacions Unides (ONU) ha donat a conèixer la seva particular actualtzació de l'Informe Mundial sobre la Felicitat, publicat els 20 de març coincidint amb el Dia Internacional de la Felicitat. Aquest estudi ha avaluat a 143 països amb enquestes als seus ciutadans per conèixer cóm perceben les seves vides, així com les seves rutines i els costums i hàbits més freqüents.

Els sis paràmetres construeixen, amb la seva sumatòria, la puntuació que classifica a les nacions, bàsicament, per la seva estabilitat emocional. Els enquestats valoren els sis factors anteriors del 0 al 10 a través de la Escala de Cantril enfocada, sobre tot, a la satisfacció vital. Posteriorment, l'ONU analitza les respostes amb la finalitat de classificar a aquests segons el seu nivell de felicitat.

Aquest índex, edició rere edició, presenta algunes paradoxes. Un exemple és la regió llatino - americana, on malgrat que no assoleix els millorss resultats en aquests indicadors, (hi ha alts nivells de pobresa, desigualtat, violència i corrupció, l'informe assenyala que la regió és "inusualment feliç". L'explicació que donen els investigadors de l'informe, és que la felicitat de la regió és una demostració de que el sentir-se bé no només implica aspectes mesurables per indicadors, com el nivell d'ingressos, sinó també els subjectius, com el caràcter fratern dels llatinoamericans.

El cas d'Amèrica Llatina mostra que l'abundància i la naturalesa de les relacions interpersonals és un important motor de la felicitat", diuen els autors de l'informe. Consideren que la gent en la regió tendeix a generar relacions interpersonals "abundants" i no només això, sinó que són "properes, càlides i  genuïnes".

Altres classificacions també són, en part, sorprenents, com el quart lloc d'Israel, tenint en compte, la situació de guerra i tensió que té, de forma continuada amb els països veïns de la seva regió. Probablement, el sentit de pertinença al grup, conjuntament amb bons resultats en la majoria dels indicadors, compensen en escreix, aquestes tensions i situacions conflictives.

Encara que no hi ha una relació directa d'un dels indicadors (o d'un subconjunt d'ells) amb les posicions en el ranquing, si que sembla que la percepció del bon funcionament dels serveis socials i la valoració subjectiva i personal del nivell de qualitat de vida, fa que hi hagi una certa concordància entre els països que estan en les primeres posicions.

ÍNDEX DEL PLANETA FELIÇ

L'índex del Planeta Feliç (en anglès, Happy Planet Index o HPI) és un índex de benestar humà i impacte ambiental que va ser introduït per la New Economics Foundation el 2006. El valor de l'HPI de cada país és una funció de la satisfacció subjectiva de felicitat, l'esperança de vida al naixement i l'empremta ecològica per capita. La funció exacta és una mica més complexa, però conceptualment s'aproxima a multiplicar la satisfacció de la vida i l'esperança de vida, dividint-la per la petjada ecològica. L'índex està ponderat per donar puntuacions progressivament més altes a les nacions amb petjades ecològiques més baixes.

L'índex està dissenyat per desafiar índexs ben establerts del desenvolupament dels països, com ara el producte interior brut (PIB) que és una mesura bàsicament econòmica i l'índex de desenvolupament humà (IDH), creat el 1990 per Amartya Sen, que és un indicador senzill que combina les 3 qüestions considerades essencials per al desenvolupament humà: Tenir una vida llarga (esperança de vida mitjana), l'educació (Taxa d'alfabetització) i la capacitat de tenir un nivell de vida digna (PIB). Els dos índex, tot i que molt meritoris, considera que no tenen en compte la sostenibilitat. En particular, el PIB es veu inadequat, ja que l'objectiu final habitual de la majoria de la gent no és ser ric, sinó ser feliç i sa. A més, es creu que la noció de desenvolupament sostenible requereix una mesura dels costos ambientals per assolir aquests objectius.

Es troben diferències molt significatives en la classificació dels països en aquesta llista i en la seva classificació en la llista de l'Índex de Felicitat Mundial que publica la ONU cada any. Així països desenvolupats com el Regne Unit (34) Finlàndia (37) Nova Zelanda (38) França (44) Japó (58) Suècia (61) 0 Estats Units (108)  es troben molt allunyats de les primeres posicions del HPI. Una raó és que, en tots ells els valors relatius al component de petjada ecològica per càpita resulten ser significattivament alts respecte als països que estan en les primeres posicions. (entre 4,9 i 8,2).

FELICITAT NACIONAL BRUTA

Un dels primers intents, a nivell de país, per avaluar el grau de felicitat dels seus habitants, va ser el projecte de Butan. A principis dels 70, el rei de Butan, sent conscient que la població no valorava gaire bé el regnat del seu pare, va promoure trobar un índex diferent del PIB, i que intentés valorar el grau de felicitat o benestar de la població.

La idea del nou índex era que la forma de medir el progres d'un país no s'havia de basar en els fluxes economics quasi exclusivament (com fa el PIB). Havia de ser més sistèmica. Sabent-ho o no, era un enfocament més holístic, més concordant amb la teoria general de sistemes.

El concepte de Felicitat Nacional Bruta es basa en 4 pilars, que inspiren o haurien d'inspirar les politiques dels governs.

1. Un desenvolupament socio-econòmic sostenible i equitatiu.

2. La preservació i promovió de la cultura.

3. La conservació del medi ambient.

4. El bon govern.

La primera font o eina d'aquest índex és un qüestionari que responen els ciutadans cada dos anys. Les preguntes abarquen 9 dimensions.

1. Benestar psicològic: Satisfacció amb la vida, Emocions positives, Emocions negatives, Espiritualitat.

2. Ús del temps: Treball, Temps de son.

3. Vitalitat de la comunitat: Donacions (temps i diners) Relacions amb la comunitat, Familia, Seguretat.

4. Cultura: Estat de l'idioma nadiu, Participació cultural, Habilitats artesanals. Etiqueta i conducta.

5. Salut: Salut mental, Estat de salut, Dies saludables, Discapacitat.

6. Educació: Alfabetizació, Ensenyament, Coneixement, Valor.

7. Diversitat medioambiental: Temes ecològics, Responsabilitat sobre el medi ambient, Danys a la vida natural, Problemes urbans.

8. Nivell de vida:Bens, Habitatge, Ingrés per càpita.

9. Govern: Desenvolupament governamental, Drets fonamentals, Serveis, Participació política.

Una vegada respostes les preguntes i procesada la informació, es determina en quina mesura cada llar ha assolit la suficiència en cada una de les nou dimensions, establint uns valors de tall. Se suposa que és feliç qui ha assolit la suficiència en les 9 dimensions.

Aquest índex ha servit de referència per altres índexs que s'han estès per a tot el món.