DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -58) EXCEDENT

L'Excedent és l'excès sobre el que es necessita. Es pot parlar de l'excedent del consumidor, que és la diferència acumulada entre el preu que el consumidor estava disposat a pagar i el que realment paga. I també de l'excedent del productor que és la diferència acumulada entre el preu al que el productor estava disposat a vendre i el que realment obté.

A nivell social, s'anomena Excedent a la part del producte social que sobrepassa el valor dels factors de producció emprats per a obtenir-lo.

No es pot separar l’estudi de l’excedent de la consideració dels processos de producció o distribució, i s’ha de relacionar tant amb el concepte d’explotació com amb els processos d’acumulació i de creixement econòmic. L’excedent és la part del producte social apropiat per la classe no treballadora, independentment del fet que sigui destinat al consum improductiu o a la inversió. En aquest segon cas, l’excedent possibilita l’acumulació de capital, base del creixement econòmic. Atès que en els diferents models de producció l’excedent ha pres formes diverses (en el capitalisme, per exemple, apareix sota la forma de plusvàlua) que condicionen diferents opcions de creixement, la seva anàlisi esdevé últil a un doble nivell: primer, perquè, a partir de l’estudi de la seva assignació entre les diferents capes socials, permet d’aprofundir en el coneixement del caràcter de les diferents formacions socials; i, d’altra banda, perquè la seva utilització reflecteix el marc teòric en què s’efectua una determinada anàlisi (neoclàssica, classicomarxista, etc). Des d’un punt de vista normatiu, P.A. Baran parla de l'excedent potencial com a excedent màxim que hom pot obtenir donat un grau de desenvolupament de les forces productives, i el compara amb l'excedent real, que normalment és inferior, com a conseqüència d’una gestió econòmica, totalment o parcialment irracional. Històricament, la noció d’excedent ha estat lligada al grau de desenvolupament de les forces productives. Així, els fisiòcrates elaboraren el concepte d'excedent agrícola, puix que aquest era el sector que havia de permetre la formació de l’acumulació primitiva. Posteriorment aquesta delimitació fou desbordada per la importància del sector industrial, i hom establí l’actual noció d'excedent econòmic.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -57) EXACTITUD

L'exactitud és la capacitat per donar resultats o dades el més pròxims al valor veritable.

L'exactitud té una certa connexió amb un altre concepte que és la precisió. La precisió d'un mètode, d'una medició o d'uns resultats, és la capacitat que determinacions repetides donin el mateix resultat.

Quan els relacionem, podem parlar de métodes, dades o resultais molt precisos, però molt poc exactes, o bé poc precisos i poc exactes. Tanmateix, en general quan hi ha un bon grau d'exactitud, ha d'haver també un cert grau de precisió.

Per posar un exemple, si tenim una galeria de tir amb 3 tiradors que efectuen 10 trets sobre una diana, podem tenir el cas d'un tirador en que cap tret dona en el centre de la diana i a més estan repartits per tot el cercle. Seria un cas de poca exactitud i poca precisió. Pot haver un segon cas on cap tret dona en el centre de la diana, però tots estan molt junts. En aquest cas parlarem d'uns resultats inexactes però molt precisos. I també, es pot donar el cas on tots estan en el centre de la diana i molt agrupats. En aquest cas, tenim uns resultats exactes i precisos.

Quan parlem de resultats o dades d'empreses o organitzacions, és convenient tenir en compte ambdòs conceptes.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -56) ESCASSESSA

L'Escassessa, com a terme, descriu una situació d'insuficiència o manca. A nivell comercial generalment  és d'oferta, encara que també pot ser de demanda. Aquestes situacions donen origen a moviments de preus, mercaderies i factors de producció, intentant arribar a un equilibri.

Molt sovint, a nivell empresarial es parla d'escassessa de recursos. És molt freqüent que els responsables de les àrees de l'organització o empresa, en els seus informes periódics, demanin a la direcció superior més recursos -generalment de tot tipus- materials i personals.

En la filosofia TOC, és fa èmfasi en que quan es parla d'escassessa, aquesta s'ha d'analitzar tenint en compte les relacions d'aquell recurs material o personal amb la limitació del sistema. Molt sovint una bona gestió de la limitació, allibera més capacitat o potencial d'un recurs que semblava que havia arribat al seu màxim de capacitat.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -55) ESCALA -ECONOMIES DE-

L'economia d'escala es refereix a l'efecte de la disminució del cost unitari en un procés productiu a l'augmentar la capacitat i la producció anual del mateix.

Les économies d'escala es produeixen per diverses raons, tals com un menor impacte unitari de les despeses generals, sinergies en compres, distribució i comercialització, l'efecte de la corba d'experiència, una major especialització i l'ús de bens de capital més eficients.

Tanmateix, tot i l'àmplia acceptació d'aquest concepte, des d'un punt de vista científic, quan les organitzacions tenen relacions interdependents (i quasi totes les tenen) les economies d'escala tenen pot sentit i poden dur a veritables catàstrofes.

Certament, el concepte del món del cost, és acceptable per quasi totes les empreses i organitzacions. Això les porta a pensar que es pot definir un cost unitari per producte, i segons la definició del principi, aplicar les economies d'escala i ser més eficients. El problema radica en que els supòsits de món del cost, son molt qüestionables, i no aguanten una validació científica tal com si ho fan els que conformen el món del valor o flux (throughput). Per més detalls veure "MÓN DEL VALOR"

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -54) ERROR

La definició d'error és l'acció d'allunyar-se del que és cert.

A la vegada, Error» té aquests significats:

Error humà, causa o factor d'origen antròpic que pot generar catàstrofes i accidents en diversos àmbits de l'activitat humana

En Ciència:

Error aleatori, és l' error inevitable que es produeix per esdeveniments impossibles de controlar durant un experiment o observació.

Error experimental, és desviació del valor mesurat d'una variable respecte al valor real d'aquesta magnitud.

Error d'aproximació, és la diferència entre el valor exacte i el valor aproximat

En Estadística hi ha dos tipos d'error importants:

L'error de tipus I també anomenat error de tipus alfa (α) o fals positiu, és l'error que es comet quan l'investigador no accepta la hipòtesi nul·la sent aquesta veritable en la població. És equivalent a trobar un resultat fals positiu, perquè l'investigador arriba a la conclusió que hi ha una diferència entre les hipòtesis quan en realitat no existeix. Es relaciona amb el nivell de significança estadística.

L'error de tipus II, també anomenat error de tipus beta (β) (β és la probabilitat que existeixi aquest error) o fals negatiu, es comet quan l'investigador no rebutja la hipòtesi nul·la sent aquesta falsa en la població. És equivalent a la probabilitat d'un resultat fals negatiu, ja que l'investigador arriba a la conclusió que ha estat incapaç de trobar una diferència que existeix en la realitat.

S'accepta en un estudi que el valor de l'error beta estigui entre el 5 i el 20%.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -53) EQUIP

Un equip és un grup de persones que s'uneix per tal d'assolir un objectiu comú. Els equips humans són especialment apropiats per aconseguir tasques complexes que poden tenir subtasques independents. Un grup, però, no sempre és un equip. Els equips acostumen a tenir membres amb habilitats que es complementen i generen sinergia a través d'un esforç coordinat que permet que cada membre maximitzi els seus punts forts i minimitzi els febles.

Es debat sovint la mida òptima d'un equip, que sovint varia segons la tasca. Com a mínim un estudi de resolució de problemes en grups apunta que la mida òptima és de quatre membres, mentre que altres treballs diuen que la mida òptima es troba entre cinc i dotze membres, o més humorísticament, el nombre de membres que es poden prendre dues pizzes.

Els equips es poden classificar segons si són:

• interdependent o independent, segons les accions dels membres mentre treballen. És interdependent si les accions de cada membre repercuteixen en l'èxit de l'equip final, i hi ha una possible especialització, com en el cas del rugby En canvi, és independent si, com en el cas de l'atletisme, les accions de cada individu no causen efectes en el rendiment del següent, i les accions que fan són les mateixes.
• multidisciplinari o interdisciplinari. En el cas dels multidisciplinaris, hi ha una especialització de les feines, i el que es tracta no té per què estar relacionat amb el que els altres membres tracten. L'equip multidisciplinari funciona sumant coneixements i experiencies en camps diferents, orientats al mateix fi.

Per més informació sobre els equips en les organitzacions, veieu les entrades amb els títols:

Dues regles per als equips de treball

Treball en equip.

Adaptació de les lleis de la Robòtica als equips humans

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -52) EQUILIBRI

El terme Equilibri, en general, es refeix al fget que dues forces o accions oposades siguin tals que l'efecte de l'una destrueixi el de l'altra. També es pot definir com la distribució ben ponderada de les coses.

Segons els sistemes té aquests significats:

Biologia:

Equilibri: (fisiologia), sentit que permet a humans i animals caminar sense caure

Equilibri ecològic: situació hipotètica en què la mida d'una població d'éssers vius es mantenen estables

Equilibri puntuat, teoria que proposa un nou model de l'especiació en el camp de la teoria de l'evolució per selecció natural

Equilibri de HardY-Weinberg, situació hipotètica en què les freqüències al·lèliques d'una població d'éssers vius es mantenen estables

Economia: Equilibri de mercat

Física: 

Equilibri mecànic

Equilibri estàtic

Equilibri hidroestàtic

Equilibri tèrmic

Psicologia: Equilibri psicològic

Química:

Equilibri químic, estat final del sistema en què les velocitats de reacció directa i inversa són iguals i les concentracions de les substàncies que hi intervenen es mantenen constants

Equilibri termodinamic, situació en què un sistema termodinàmic està alhora en equilibri tèrmic, mecànic i químic

Teoria de jocs: Equilibri de Nash

Sistemes organitzacionals i operatius: Un sistema equilibrat és aquell en que la capacitat de tots els recursos és igual a un nivell determinat de sortides. En la fabricació tradicional l'ideal és una fàbrica equilibrada on totes les capacitats dels centres de treball són iguals a la demanda. -Això és minimitzarien els costos- En els sistemes LEAN, l'ideal és un sistema on la capacitat és igual a la demanda diària.. En TOC tots els centres de treball estan estructurats per equilibrar el flux, no la demanda.