DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -56) ESCASSESSA

L'Escassessa, com a terme, descriu una situació d'insuficiència o manca. A nivell comercial generalment  és d'oferta, encara que també pot ser de demanda. Aquestes situacions donen origen a moviments de preus, mercaderies i factors de producció, intentant arribar a un equilibri.

Molt sovint, a nivell empresarial es parla d'escassessa de recursos. És molt freqüent que els responsables de les àrees de l'organització o empresa, en els seus informes periódics, demanin a la direcció superior més recursos -generalment de tot tipus- materials i personals.

En la filosofia TOC, és fa èmfasi en que quan es parla d'escassessa, aquesta s'ha d'analitzar tenint en compte les relacions d'aquell recurs material o personal amb la limitació del sistema. Molt sovint una bona gestió de la limitació, allibera més capacitat o potencial d'un recurs que semblava que havia arribat al seu màxim de capacitat.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -55) ESCALA -ECONOMIES DE-

L'economia d'escala es refereix a l'efecte de la disminució del cost unitari en un procés productiu a l'augmentar la capacitat i la producció anual del mateix.

Les économies d'escala es produeixen per diverses raons, tals com un menor impacte unitari de les despeses generals, sinergies en compres, distribució i comercialització, l'efecte de la corba d'experiència, una major especialització i l'ús de bens de capital més eficients.

Tanmateix, tot i l'àmplia acceptació d'aquest concepte, des d'un punt de vista científic, quan les organitzacions tenen relacions interdependents (i quasi totes les tenen) les economies d'escala tenen pot sentit i poden dur a veritables catàstrofes.

Certament, el concepte del món del cost, és acceptable per quasi totes les empreses i organitzacions. Això les porta a pensar que es pot definir un cost unitari per producte, i segons la definició del principi, aplicar les economies d'escala i ser més eficients. El problema radica en que els supòsits de món del cost, son molt qüestionables, i no aguanten una validació científica tal com si ho fan els que conformen el món del valor o flux (throughput). Per més detalls veure "MÓN DEL VALOR"

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -54) ERROR

La definició d'error és l'acció d'allunyar-se del que és cert.

A la vegada, Error» té aquests significats:

Error humà, causa o factor d'origen antròpic que pot generar catàstrofes i accidents en diversos àmbits de l'activitat humana

En Ciència:

Error aleatori, és l' error inevitable que es produeix per esdeveniments impossibles de controlar durant un experiment o observació.

Error experimental, és desviació del valor mesurat d'una variable respecte al valor real d'aquesta magnitud.

Error d'aproximació, és la diferència entre el valor exacte i el valor aproximat

En Estadística hi ha dos tipos d'error importants:

L'error de tipus I també anomenat error de tipus alfa (α) o fals positiu, és l'error que es comet quan l'investigador no accepta la hipòtesi nul·la sent aquesta veritable en la població. És equivalent a trobar un resultat fals positiu, perquè l'investigador arriba a la conclusió que hi ha una diferència entre les hipòtesis quan en realitat no existeix. Es relaciona amb el nivell de significança estadística.

L'error de tipus II, també anomenat error de tipus beta (β) (β és la probabilitat que existeixi aquest error) o fals negatiu, es comet quan l'investigador no rebutja la hipòtesi nul·la sent aquesta falsa en la població. És equivalent a la probabilitat d'un resultat fals negatiu, ja que l'investigador arriba a la conclusió que ha estat incapaç de trobar una diferència que existeix en la realitat.

S'accepta en un estudi que el valor de l'error beta estigui entre el 5 i el 20%.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -53) EQUIP

Un equip és un grup de persones que s'uneix per tal d'assolir un objectiu comú. Els equips humans són especialment apropiats per aconseguir tasques complexes que poden tenir subtasques independents. Un grup, però, no sempre és un equip. Els equips acostumen a tenir membres amb habilitats que es complementen i generen sinergia a través d'un esforç coordinat que permet que cada membre maximitzi els seus punts forts i minimitzi els febles.

Es debat sovint la mida òptima d'un equip, que sovint varia segons la tasca. Com a mínim un estudi de resolució de problemes en grups apunta que la mida òptima és de quatre membres, mentre que altres treballs diuen que la mida òptima es troba entre cinc i dotze membres, o més humorísticament, el nombre de membres que es poden prendre dues pizzes.

Els equips es poden classificar segons si són:

• interdependent o independent, segons les accions dels membres mentre treballen. És interdependent si les accions de cada membre repercuteixen en l'èxit de l'equip final, i hi ha una possible especialització, com en el cas del rugby En canvi, és independent si, com en el cas de l'atletisme, les accions de cada individu no causen efectes en el rendiment del següent, i les accions que fan són les mateixes.
• multidisciplinari o interdisciplinari. En el cas dels multidisciplinaris, hi ha una especialització de les feines, i el que es tracta no té per què estar relacionat amb el que els altres membres tracten. L'equip multidisciplinari funciona sumant coneixements i experiencies en camps diferents, orientats al mateix fi.

Per més informació sobre els equips en les organitzacions, veieu les entrades amb els títols:

Dues regles per als equips de treball

Treball en equip.

Adaptació de les lleis de la Robòtica als equips humans

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -52) EQUILIBRI

El terme Equilibri, en general, es refeix al fget que dues forces o accions oposades siguin tals que l'efecte de l'una destrueixi el de l'altra. També es pot definir com la distribució ben ponderada de les coses.

Segons els sistemes té aquests significats:

Biologia:

Equilibri: (fisiologia), sentit que permet a humans i animals caminar sense caure

Equilibri ecològic: situació hipotètica en què la mida d'una població d'éssers vius es mantenen estables

Equilibri puntuat, teoria que proposa un nou model de l'especiació en el camp de la teoria de l'evolució per selecció natural

Equilibri de HardY-Weinberg, situació hipotètica en què les freqüències al·lèliques d'una població d'éssers vius es mantenen estables

Economia: Equilibri de mercat

Física: 

Equilibri mecànic

Equilibri estàtic

Equilibri hidroestàtic

Equilibri tèrmic

Psicologia: Equilibri psicològic

Química:

Equilibri químic, estat final del sistema en què les velocitats de reacció directa i inversa són iguals i les concentracions de les substàncies que hi intervenen es mantenen constants

Equilibri termodinamic, situació en què un sistema termodinàmic està alhora en equilibri tèrmic, mecànic i químic

Teoria de jocs: Equilibri de Nash

Sistemes organitzacionals i operatius: Un sistema equilibrat és aquell en que la capacitat de tots els recursos és igual a un nivell determinat de sortides. En la fabricació tradicional l'ideal és una fàbrica equilibrada on totes les capacitats dels centres de treball són iguals a la demanda. -Això és minimitzarien els costos- En els sistemes LEAN, l'ideal és un sistema on la capacitat és igual a la demanda diària.. En TOC tots els centres de treball estan estructurats per equilibrar el flux, no la demanda.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -51) ENTRADA

Una Entrada, des de l'enfocament sistèmic o des de la pròpia Teoria General de Sistemes,  és la informació, energia o matèria que ingressa al sistema des del seu entorn. 

En general, Entrada és un terme de la informática i de l'enginyeria de processos i organització, utilitzat per expressar una aportació o un canvi provinent de l'exterior en un sistema o procès, que queda així modificat de manera activa. En el cas del procés de descripció d'un model, l'entrada està connectada amb el concepte de sortida, que seria tot el que es produeix o surt del sistema o procès. En la teoria de la informació, una entrada es refereix a la informació rebuda en un missatge, o bé al procés de rebre-la.

En la interacció ésser humà-ordinador, l'entrada és la informació produïda per l'usuari amb el propòsit de controlar el programa. L'usuari comunica i determina quina mena d'entrades acceptaran els programes (per exemple, seqüències de control o de text escrites a màquina mitjançant el teclat i el ratolí). L'entrada prové també de dispositius de xarxes i emmagatzemament, per exemple, impulsors de discos.

En la teoria del control i la teoria de l'equitat les entrades són els senyals que alimenten el sistema i les habilitats del treballador respectivament.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE - 50) ENTORN

En ciència (especialment en termodinàmica) i enginyeria, un sistema és la part de l'Univers que s'està estudiant, mentre que l'Entorn és la part de l'univers que resta fora de la frontera del sistema. Segons el tipus de sistema, pot interaccionar amb l'ambient intercanviant massa, energia (incloent-hi calor i treball, quantitat de moviment, càrrega eléctrica i altres propietats conservatives. En algunes disciplines, tals com la teoria de la informació, també es pot intercanviar informació.

L'entorn també és un concepte important en l'àrea dels sistemes socials, En aquests casos pot significar l'ambient, la conjuntura, el context, el medi o la situació-

En el camp de l'economia i l'empresa, sovint significa el conjunt de circumstàncies físiques, econòmiques, polítiques, legals, demogràfiques, socials, culturals, etc., que configuren l'ambient en què una organització desenvolupa la seva activitat.