DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -51) ENTRADA

Una Entrada, des de l'enfocament sistèmic o des de la pròpia Teoria General de Sistemes,  és la informació, energia o matèria que ingressa al sistema des del seu entorn. 

En general, Entrada és un terme de la informática i de l'enginyeria de processos i organització, utilitzat per expressar una aportació o un canvi provinent de l'exterior en un sistema o procès, que queda així modificat de manera activa. En el cas del procés de descripció d'un model, l'entrada està connectada amb el concepte de sortida, que seria tot el que es produeix o surt del sistema o procès. En la teoria de la informació, una entrada es refereix a la informació rebuda en un missatge, o bé al procés de rebre-la.

En la interacció ésser humà-ordinador, l'entrada és la informació produïda per l'usuari amb el propòsit de controlar el programa. L'usuari comunica i determina quina mena d'entrades acceptaran els programes (per exemple, seqüències de control o de text escrites a màquina mitjançant el teclat i el ratolí). L'entrada prové també de dispositius de xarxes i emmagatzemament, per exemple, impulsors de discos.

En la teoria del control i la teoria de l'equitat les entrades són els senyals que alimenten el sistema i les habilitats del treballador respectivament.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE - 50) ENTORN

En ciència (especialment en termodinàmica) i enginyeria, un sistema és la part de l'Univers que s'està estudiant, mentre que l'Entorn és la part de l'univers que resta fora de la frontera del sistema. Segons el tipus de sistema, pot interaccionar amb l'ambient intercanviant massa, energia (incloent-hi calor i treball, quantitat de moviment, càrrega eléctrica i altres propietats conservatives. En algunes disciplines, tals com la teoria de la informació, també es pot intercanviar informació.

L'entorn també és un concepte important en l'àrea dels sistemes socials, En aquests casos pot significar l'ambient, la conjuntura, el context, el medi o la situació-

En el camp de l'economia i l'empresa, sovint significa el conjunt de circumstàncies físiques, econòmiques, polítiques, legals, demogràfiques, socials, culturals, etc., que configuren l'ambient en què una organització desenvolupa la seva activitat. 

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE - 49) ENTITAT

Una entitat o ens és un organisme social format per diversos membres que desenvolupa una funció associativa que justifica la seva formació. Aquest ens pot ser tant un col·lectiu de socis individuals com un grup d'empreses o associacions diverses que s'uneixen. La idea d'una entitat és unir en una mateixa institucio diferents persones, tant físiques com jurídiques, i dotar-les d'un únic ens que, com que les agrupa, respon millor als seus objectius i defensa més eficaçment els seus interessos. Una entitat és una col·lectivitat considerada com una unitat dotada de personalitat jurídica pròpia.

D'altra banda, en la terminologia de la Teoria de les Limitacions (TOC) una entitat és  una afirmació o declaració generalment inclosa en un rectangle, o rectangle  arrodonit en els cantons, que descriu una part del sistema  que s'estudia utilitzant els diagrames dels processos de pensament.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -48) ENQUESTA

Una Enquesta és un procediment per obtenir informació preguntant o observant de forma sistemàtica i estructurada a un col·lectiu. Quan la població que es va a estudiar és molt àmplia, es selecciona una mostra.

L'enquesta o sondeig és doncs un qüestionari per a conèixer l'opinió d'una mostra representativa de poblacio. L'univers o persones enquestades han de reunir una sèrie de característiques per a ser vàlides i poder fer una generalització dels resultats (aquests trets depenen de l'objectiu de l'enquesta). La recollida de dades es fa sense modificar l'entorn ni el fenomen on es recull la informació.

La informació de les respostes se sotmet a anàlisi estadística (recerca quantitativa) o s'interpreta en funció de patrons semàntics (anàlisi qualitativa). Hi ha institucions especialitzades a fer enquestes vàlides, que s'usen com a eina de recollida de dades en sociologia, per a conèixer l'opinió pública sobre un subjecte d'actualitat o per a estudis de mercat (on s'intenta calibrar l'èxit d'un producte). L'enquesta pot contenir una prova pilot de menys individus per a validar que les preguntes estiguin ben formulades.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -47) EMPRESA

Una empresa és una organització amb personalitat jurídica (definida a l'escriptura), que pretén generar riquesa i ocupació, a través de l'elaboració o comercialització d'un producte o servei que satisfaci les necessitats i demandes de la societat. És la unitat de producció bàsica.

El terme Empresa tambe es refereix a una acció o tasca que comporta dificultat i de la qual, la seva execució requereix decisió i esforç.

En el context d'aquest diccionari, el terme empresa apareix nombroses vegades, i en general es refereix a les organitzacions del primer paràgraf.

Funcions d'una empresa:

En una economia de mercat, les empreses compleixen diverses funcions:

• Interpreten els desitjos de les persones respecte als béns que els són necessaris, i es dediquen a produir-los, o, si no n'hi ha, produeixen una sèrie de béns que després, a través de la publicitat per exemple, converteixen en necessaris i imprescindibles per als ciutadans.
• A través dels corresponents mercats, posen els béns produïts a disposició de les persones i perceben en compensació la quantitat de diners corresponent al valor de les seves vendes (el preu), que la majoria de vegades no es correspon al cost de producció (és a dir, per exemple, al treball realitzat per totes les persones que han participat en la creació del producte, ja sigui material o un servei).
• Adquireixen o contracten (també a través dels corresponents mercats) els factors productius precisos per a desenvolupar la seva activitat productiva, als quals retribueixen amb diners.

• Algunes empreses simplement es dediquen a servir d'intermediaris entre les persones i altres empreses. És el que s'anomena subcontractació. En aquests casos, l'empresa intermediària contracta a una segona empresa (a vegades aquesta segona a una tercera, etc.) que realitza el servei per menys diners dels que pagaran els consumidors (i per tant, de menys qualitat de la que es pensa el consumidor que està contractant)i així, l'empresa intermediària rep uns diners sense haver estat productiva i a més a més sense tenir cap mena de responsabilitat.

Classificació de les empreses:

Segons les dimensions, hi ha empreses multinacionals (amb milers de treballadors), empreses mitjanes (que acostumen a tenir més de cent treballadors) i empreses petites (com ara una perruqueria o un taller de fusteria) i segons l'activitat hi ha empreses del sector primari (que es dediquen a l'agricultura, la ramaderia i la pesca), del sector secundari (vinculades a la mineria, la indústria i a construcció) i del sector terciari (que són empreses de serveis, com ara hospitals, transports, ...).

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE - 46) EMPATIA

L'empatia és la participació efectiva i, en general, emotiva, d'una persona en una realitat aliena. Ser empàtics és ser capaços de "llegir" emocionalment les persones, de comprendre'n les emocions i els sentiments. Sembla que sigui un mecanisme adaptatiu (atès que afavoreix l'altruisme i la comunicació). Si bé és una qualitat innata (totes les persones són capaces d'identificar les emocions d'altri i comparar-les amb les pròpies i tothom posseeix aquesta capacitat en un grau concret), pot cultivar-se i augmentar mitjançant l'educació en valors, la meditació o pràctiques com el voluntariat, entre d'altres; és a dir, es pot aprendre a ser empàtic. Les persones empàtiques són capaces d'escoltar els altres i de comprendre els seus motius i preocupacions; tendeixen a ser més obertes i intel·lectualment estimulants i, en conseqüència, resulten més populars i reben més reconeixement social. Una persona empàtica sap reconèixer les necessitats comunicatives i emocionals dels altres i sovint s'anticipa a les seves demandes. Però un excés d'empatia, o el no distanciament respecte al patiment dels altres, pot provocar una depressió, freqüent en professions assistencials (com els assistents socials o les infermeres) i en la docència.

Els educadors han de tenir una gran capacitat empàtica, atès que han d'entendre els seus infants completament. Els mestres empàtics milloren la motivació i les habilitats acadèmiques dels nens, com la lectura, l'escriptura i les habilitats aritmètiques. Un ambient positiu creat pel professor o professora també salvaguarda i augmenta la motivació dels nens i nenes per a l'aprenentatge, d'acord amb un estudi finlandès. Igualment en el món professional, l'empatia, sigui quin sigui l'estament o nivell jeràrquic dins de l'organització o empresa, és una qualitat que afavoreix les relacions personals. Un líder empatic aconseguix entendre i fer-se entendre d'una forma molt més efectiva que si no té aquesta qualitat. De la mateixa manera, un professional que no tingui el rol de líder formal, si és una persona empàtica, aporta un ambient molt més positiu i efectiu que si no ho és.

Les persones amb capacitat d'empatia també són capaces d'interaccionar millor amb els animals no humans, de la mateixa manera que sembla que hi ha animals no humans empàtics, com ara els dofins.

L'empatia es divideix segons l'àmbit afectat, en empatia emocional, cognitiva i física. L'empatia emocional implica reconèixer les emocions i sentiments dels altres i mostrar-se angoixat si aquests pateixen o passen un mal moment. S'activa a partir dels dos anys d'edat. L'empatia cognitiva implica poder entendre l'estat mental d'un altre o la seva perspectiva del món, sortint de la pròpia cosmovisió. Per acabar, l'empatia física, relacionada amb les neurones mirall, suposa experimentar reaccions corporals davant del dolor físic o mental dels altres.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -45) ELASTICITAT

En economia, l'elasticitat és l'efecte induït en la variació percentual d'una determinada variable econòmica, produit per les modificacions aplicades a una altra variable.

Un tipus d'elasticitat en aquest camp és l'elasticitat de la demanda. Aquesta és la mesura del comportament de la demanda en funcio de les variacions en el preu. Es determina com el quocient entre el canvi percentual en la quantitat i el canvi percentual en el preu. La demanda és inelastica si el canvi percentual en la quantitat és inferior a la variació percentual del preu. (Això és una elasticitat menor que 1) La demanda és elàstica si el canvi percentual en la quantitat és més gran que la variació percentual del preu. (elasticitat major que 1)

Un altre tipus és l'elasticitat de l'oferta. Aquesta és la mesura del comportament de l'oferta en funció de les variacions del preu. Per exemple, si el preu puja un 5% i la quantitat ofertada puja més d'un 5%, es tracta d'una oferta elàstica.. Si, al contrari, puja menys d'un 5%, es tracta d'una oferta inelàstica o rígida.