DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -62) FLUX

El flux és el moviment continu, incessant o en una direcció determinada d'una substància, energia o elements. També s'empra per referir-se a la pujada periòdica de la marea.

Segons el context, s'aplica de les maneres següents:

• Física i Ciències: Moviment d'energia o partícules (p. ex., flux energètic o lluminós).
• Hidràulica i Gasos: Desplaçament continu d'un fluid (líquid o gas) per un conducte.
• Economia: Corrent de recursos, mercaderies o capital entre agents o àrees geogràfiques.
• Sociologia: Desplaçament de persones o dades (p. ex., flux migratori, flux d'informació).

A la Teoria de les Limitacions (TOC, de l'anglès Theory of Constraints), el flux fa referència a la velocitat, continuïtat i ritme amb què els productes, serveis o tasques avancen al llarg de tot el sistema fins a convertir-se en valor real o ingressos.

Dins d'aquesta metodologia, el flux té un sentit operacional i estratègic molt precís basat en els següents principis:

1. El flux està governat pel coll d'ampolla

El ritme o la capacitat del flux global d'una empresa mai serà superior a la capacitat de la seva limitació(el punt més lent del procés). Intentar produir o fer avançar feina a una velocitat superior a la que el coll d'ampolla pot absorbir no millora el flux; només genera acumulació de residus, embussos i estrès.

2. L'equilibri del flux per sobre de l'equilibri de la capacitat

A diferència de la gestió tradicional, que busca que totes les màquines o persones estiguin treballant al 100% de la seva capacitat, la TOC busca equilibrar el flux de producció. Això significa que els recursos que no són limitacions han de reduir la seva marxa de manera deliberada per compassar-se exactament al ritme del coll d'ampolla (un concepte conegut com a subordinació).

3. La relació entre flux i inventari (Llei de Little)

Un flux ràpid i net implica necessàriament tenir poc inventari en procés (WIP, Work in Progress). Com més tasques o materials hi hagi acumulats a la cua, més lent i impredictible es torna el flux de treball.

4. La metodologia Drum-Buffer-Rope (Tambor-Amortidor-Corda)

Per protegir i regular aquest flux, la TOC utilitza el sistema DBR:

• Drum (Tambor): El coll d'ampolla marca el ritme del flux per a tot el sistema.
• Buffer (Amortidor): Es col·loca una quantitat mínima de temps o inventari abans de la limitació per assegurar que el flux mai s'aturi per culpa d'un error previ.
• Rope (Corda): Mecanisme de comunicació que avisa l'inici del procés per tal que només s'alliberi feina nova quan el coll d'ampolla hagi processat la feina anterior, evitant saturar el flux.

En la Teoria de les Limitacions, maximitzar el flux no significa fer que tothom corri, sinó assegurar que res no s'aturi en el punt crític perquè la creació de valor sigui el més ràpida i fluida possible.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -61) FALS POSITIU I FALS NEGATIU

Un fals positiu és un producte o resultat que en un control o una anàlísi apareix com defectuós sent correcte. 

Un fals negatiu és un producte que en un control o una anàlísi apareix com a correcte quan en relitat és defectuós.

En les proves mèdiques i, més generalment, en la classificació binària (del sí o no), un fals positiu és un error en què el resultat de la prova indica indegudament la presència d'una condició, com una malaltia (un resultat positiu), quan en realitat no hi és present; mentre que un fals negatiu és un error en què un resultat de prova no indica, indegudament, la presència d'una condició (el resultat és negatiu), quan en realitat hi és present. Es tracta dels dos tipus d'errors d'una prova binària. En medicina un fals positiu es distingeix del sobrediagnòstic (quan augmenten els criteris per a incloure més pacients sota un diagnòstic), i també és diferent de la d'un excés de proves diagnòstiques.

A les proves d'hipòtesis estadístiques, els conceptes anàlegs es coneixen com a errors de tipus I i de tipus II, on un resultat positiu correspon a rebutjar la hipòtesi nul·la i un resultat negatiu correspon a no rebutjar-la. Els termes s'utilitzen sovint de forma intercanviable, però hi ha diferències en el detall i la interpretació a causa de les diferències entre proves mèdiques i proves d'hipòtesis estadístiques.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -60) EXTERNALITAT

Una externalitat és l'efecte positiu o negatiu que l'activitat de producció o consum d'un agent econòmic (empresa o persona) té sobre el benestar d'un altre, sense que aquesta incidència es reflecteixi en els preus de mercat. 

Les externalitats es divideixen principalment en dos tipus:

• Externalitat negativa (cost extern): Es dona quan l'acció d'un agent perjudica tercers per als quals no hi ha cap compensació. Un exemple clàssic és la contaminació industrial: una fàbrica contamina l'aire i afecta la salut dels veïns, un cost social que no paga directament l'empresa.
• Externalitat positiva (benefici extern): Ocorre quan una activitat beneficia terceres parts sense que aquestes hagin de pagar per l'avantatge. Un exemple habitual és l'educació o la vacunació: una persona vacunada protegeix la societat reduint els contagis, fins i tot a aquells que no han rebut la vacuna. 

Dins de les externalitats negatives (accions que generen costos a la societat que no estan inclosos en el preu del producte alguns exemples són:

• El fum del tabac: El fum d'un fumador fa que les persones del voltant respirin substàncies nocives (fumadors passius), empitjorant la seva salut i augmentant la despesa de la sanitat pública.
• El soroll del transport: Els avions d'un aeroport o el trànsit d'una autopista generen contaminació acústica. Això disminueix el valor de les cases properes i provoca estrès als veïns.
• L'ús del transport privat: Conduir un cotxe de benzina provoca embussos de trànsit que fan perdre temps als altres conductors, a més d'emetre gasos contaminants que afecten la salut de tothom.
• Els purins de les granges: Les dejeccions ramaderes excessives es filtren a la terra i contaminen els aqüífers subterranis d'aigua potable, obligant els pobles de la zona a pagar filtres de neteja cars.

Entre les externalitats positives (accions que generen beneficis gratuïts per a la societat que el mercat no recompensa automàticament) uns exemples serien:

• La investigació científica: Quan una empresa tecnològica crea una nova tecnologia de codi obert, moltes altres empreses utilitzen aquest coneixement per millorar els seus propis productes sense haver pagat per la recerca inicial.
• L'apicultura i els fruiters: Les abelles d'un apicultor volen lliurement i pol·linitzen els arbres dels camps de fruiters veïns, millorant la collita dels agricultors sense que aquests hagin de pagar res a l'apicultor.
• La restauració de façanes: Quan el propietari d'un edifici històric arregla i pinta la seva façana, millora l'estètica de tot el barri, augmenta el valor de la zona i beneficia el turisme local.
• La instal·lació de plaques solars: Un veí que es posa plaques solars redueix la demanda de la xarxa elèctrica general i evita l'emissió de CO₂ a l'atmosfera, netejant l'aire per a tothom.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE - 59) EXPLOTACIÓ

L'explotació és l'acció d'aprofitar un recurs o un treball per obtenir un rendiment.. Té tres significats principals:

• Econòmic/Agrari: Conjunt d'instal·lacions, recursos i activitats d'una unitat de producció (agrícola, ramadera, forestal o minera).
• Laboral/Social: Utilització abusiva d'una persona o col·lectiu en benefici propi, sense respectar els seus drets.
• Industrial: Funcionament o gestió d'un negoci, servei o instal·lació (ex: l'explotació d'una mina o d'una xarxa de transport).

D'altra banda, en la Teoria de les Limitacions, s'utilitza el terme explotació amb el significat de treure el màxim rendiment possible del recurs o treball que és la limitació del sistema. Podeu aprofundir en aquest concepte, consultant entrades en aquest blog sobre els cinc passos de TOC.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -58) EXCEDENT

L'Excedent és l'excès sobre el que es necessita. Es pot parlar de l'excedent del consumidor, que és la diferència acumulada entre el preu que el consumidor estava disposat a pagar i el que realment paga. I també de l'excedent del productor que és la diferència acumulada entre el preu al que el productor estava disposat a vendre i el que realment obté.

A nivell social, s'anomena Excedent a la part del producte social que sobrepassa el valor dels factors de producció emprats per a obtenir-lo.

No es pot separar l’estudi de l’excedent de la consideració dels processos de producció o distribució, i s’ha de relacionar tant amb el concepte d’explotació com amb els processos d’acumulació i de creixement econòmic. L’excedent és la part del producte social apropiat per la classe no treballadora, independentment del fet que sigui destinat al consum improductiu o a la inversió. En aquest segon cas, l’excedent possibilita l’acumulació de capital, base del creixement econòmic. Atès que en els diferents models de producció l’excedent ha pres formes diverses (en el capitalisme, per exemple, apareix sota la forma de plusvàlua) que condicionen diferents opcions de creixement, la seva anàlisi esdevé últil a un doble nivell: primer, perquè, a partir de l’estudi de la seva assignació entre les diferents capes socials, permet d’aprofundir en el coneixement del caràcter de les diferents formacions socials; i, d’altra banda, perquè la seva utilització reflecteix el marc teòric en què s’efectua una determinada anàlisi (neoclàssica, classicomarxista, etc). Des d’un punt de vista normatiu, P.A. Baran parla de l'excedent potencial com a excedent màxim que hom pot obtenir donat un grau de desenvolupament de les forces productives, i el compara amb l'excedent real, que normalment és inferior, com a conseqüència d’una gestió econòmica, totalment o parcialment irracional. Històricament, la noció d’excedent ha estat lligada al grau de desenvolupament de les forces productives. Així, els fisiòcrates elaboraren el concepte d'excedent agrícola, puix que aquest era el sector que havia de permetre la formació de l’acumulació primitiva. Posteriorment aquesta delimitació fou desbordada per la importància del sector industrial, i hom establí l’actual noció d'excedent econòmic.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -57) EXACTITUD

L'exactitud és la capacitat per donar resultats o dades el més pròxims al valor veritable.

L'exactitud té una certa connexió amb un altre concepte que és la precisió. La precisió d'un mètode, d'una medició o d'uns resultats, és la capacitat que determinacions repetides donin el mateix resultat.

Quan els relacionem, podem parlar de métodes, dades o resultais molt precisos, però molt poc exactes, o bé poc precisos i poc exactes. Tanmateix, en general quan hi ha un bon grau d'exactitud, ha d'haver també un cert grau de precisió.

Per posar un exemple, si tenim una galeria de tir amb 3 tiradors que efectuen 10 trets sobre una diana, podem tenir el cas d'un tirador en que cap tret dona en el centre de la diana i a més estan repartits per tot el cercle. Seria un cas de poca exactitud i poca precisió. Pot haver un segon cas on cap tret dona en el centre de la diana, però tots estan molt junts. En aquest cas parlarem d'uns resultats inexactes però molt precisos. I també, es pot donar el cas on tots estan en el centre de la diana i molt agrupats. En aquest cas, tenim uns resultats exactes i precisos.

Quan parlem de resultats o dades d'empreses o organitzacions, és convenient tenir en compte ambdòs conceptes.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -56) ESCASSESSA

L'Escassessa, com a terme, descriu una situació d'insuficiència o manca. A nivell comercial generalment  és d'oferta, encara que també pot ser de demanda. Aquestes situacions donen origen a moviments de preus, mercaderies i factors de producció, intentant arribar a un equilibri.

Molt sovint, a nivell empresarial es parla d'escassessa de recursos. És molt freqüent que els responsables de les àrees de l'organització o empresa, en els seus informes periódics, demanin a la direcció superior més recursos -generalment de tot tipus- materials i personals.

En la filosofia TOC, és fa èmfasi en que quan es parla d'escassessa, aquesta s'ha d'analitzar tenint en compte les relacions d'aquell recurs material o personal amb la limitació del sistema. Molt sovint una bona gestió de la limitació, allibera més capacitat o potencial d'un recurs que semblava que havia arribat al seu màxim de capacitat.