DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -67) HIPÒTESI

Una hipòtesi és un supòsit o proposició que s'enuncia mitjançant l'analisi d'informació i dades, encara que no estigui confirmada. És una resposta provisional a un problema de ciència o a qualsevol recerca sistemàtica. La hipotesí pot orientar la recerca i inspirar un conjunt de proposicions o conseqüències, que s'han de confirmar o invalidar. La paraula prové del mot grec ὑπόθεσις hypóthesis que signfica ‘principi, fonament, suposició o hipòtesi.

En la ciència

Una hipòtesi de treball és una proposició que es pot verificar o invalidar científicament mitjançant un experiment o observacio. Una proposició comprovada és un teorema. Un conjunt de teoremes forma una teoría. Així doncs, la hipòtesi és un dels passos del mètode científic.

Una hipòtesi és una proposta provisional que s'ha de demostrar, el que signfica verificar o falsificar per un mètode cientific. La veracitat d'una hipòtesi dependrà de la mesura en què les dades empíriques donen suport a l'afirmat en la hipòtesi. Això és el que es coneix com a contrastació empírica de la hipòtesi o bé procés de validació de la hipòtesi. Aquest procés pot acabar amb la verificació o validació, o amb la falsificació o invalidació.

En la investigació forense

Si la ciència cerca respostes generals a les qüestions hipotètiques, un mètode semblant de verificar o falsificar es fa servir en les investigacions forenses de casos particulars en les «hipòtesis criminals», per exemple: «era homicidi o suïcidi?». El principi definit en el dret romà, el "cui prodest", «qui se'n beneficia?» pot ajudar a fer hipòtesis sobre els possibles autors o persones implicades en un acte criminal. Igual com en la ciència, calen proves fefaents per a confirmar la suposició i condemnar o alliberar l'investigat.

En la ciència empresarial

En la ciència empresarial, s'utilitza una hipòtesi per a formular idees provisionals en un entorn empresarial. A continuació, s'avalua la hipòtesi formulada, on es demostra que la hipòtesi és "veritable" o "falsa" a través d'un experiment orientat a comprovar la seva verificabilitat o falsabilitat.

Qualsevol hipòtesi útil permetrà prediccions per raonament (inclòs el raonament deductiu). Pot predir el resultat d'un experiment en un laboratori o l'observació d'un fenomen en la naturalesa. La predicció també pot invocar l'estadística i parlar només de probabilitats.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -65) GRAUS DE LLIBERTAT

Els graus de llibertat són el nombre de paràmetres o variables independents que un sistema necessita per determinar el seu estat o moviment complet. Aquest concepte s'aplica principalment en tres àrees:

• Física: Representa les direccions independents en què es pot moure un cos. Per exemple, una partícula en l'espai té 3 graus de llibertat (translació en eixos X, Y i Z).
• Estadística: És la quantitat d'informació independent disponible per estimar els paràmetres d'un model sense restriccions.
• Enginyeria: Mesura el moviment possible d'un mecanisme o estructura.

En general, el nombre de graus de llibertat en un sistema físic es refereix al nombre mínim de variables que cal especificar per determinar completament l'estat físic.

Graus de llibertat en mecànica:

En mecànica, per cada partícula lliure del sistema i per cada direcció en què aquesta és capaç de moure's hi ha dos graus de llibertat, un relacionat amb la posicio i l'altre amb la velocitat. El nombre de graus de llibertat d'un sistema quan hi ha lligams entre les partícules, serà el nombre total de variables, menys el nombre de lligams que les relacionen. Aquesta definició no coincideix ni amb la definició de graus de llibertat que s'usa en enginyeria de màquines, ni amb la que s'usa en enginyeria estructural.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE - 64) GESTIÓ

El terme Gestió, en les organitzacions i empreses, en general, es refereix a l'acció d'administrar i dirigir una organització. Abasta l'organització i coordinació dels factors de producció. La seva finalitat és assolir la màxima eficàcia. L'equip gestor respon de la marxa de l'empresa davant els accionistes, els treballadors i la comunitat.

La paraula gestió tambe s'utilitza en molts contextos, com poden ser, gestió de dades, gestió de crisis, gestió d'existències, gestió de la cadena de subministrament, gestió de persones, gestió de projectes, gestió de residus, gestió de tresoreria, gestió financera, o gestió del canvi, d'entre d'altres. 

De fet, anomenem gestió a qualsevol acció de dirigir qualsevol sector o grup determinat dins d'un sistema organitzat. Això requereix, per funcionar bé, que al gestor se li hagi fet responsable d'unes tasques, a la vegada que se li delegui una correcta autoritat o poder per prendre decisions, que li permeti dur a terme de forma coherent aquesta tasca.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -63) FONAMENTS

Amb la paraula fonaments ens referim a diferents coses. En arquitectura són la part més baixa d'una construcció, en la qual es sustenta tot el pes de l'edificació.

Tambe vol dir la raó principal d'una opció o argument.

I, a nivell científic, vol dir els principis bàsics d'una teoria o creença.

Els fonaments de la Teoria de les Limitacions, aplicables en general a tots els sistemes socials, són:

La gent és bona... però tots nosaltres tenim suposicions o prejudicis que ens bloquegen per veure i desbloquejar el potencial inherent que tenim nosaltres, els altres i les organitzacions que ens envolten.

Cada conflicte es pot eliminar o superar... si trobem i afrontem els supòsits erronis que causen el conflicte.

Cada situació o sistema, no importa com de complex sembli ser inicialment, és sorprenentment simple... si trobem l'únic o els pocs fulcres que té, és a dir, la simplicitat inherent de qualsevol situació o sistema.

Cada situació es pot millorar significativament... si podem pensar raonadament en totes les situacions que ens trobem utilitzant aquests supòsits o prejudicis.

Goldratt va postular que una vegada una persona pren la decisió de creure i actuar d'acord amb aquests quatre fonaments, aleshores pot assolir una "vida plena" i que ni tan sols el cel és el límit.

Els quatre fonaments de TOC fan extensius els dos supòsits  fonamentals de les ciències, a com TOC tracta amb els sistemes socials que impliquen gent. Aquests 2 supòsits fonamentals ja els va postular Newton declarant que la naturalesa és excessivament simple i harmoniosa en si mateixa. Es referia a que l'univers -i tots els sistemes complexos- estan governats per una simplicitat inherent i que dins d'aquests sistemes hi ha una harmonia inherent. (no poden haver contradiccions entre les regles que els regeixen).

OBITUARI EDGAR MORIN

Edgar Morin va traspassar fa pocs dies, el 29 de maig d'enguany a l'edat de 104 anys (8/7/1921 - 29/5/2026). Amb ell desapareix un dels grans intel·lectuals del segle XX i del que portem del XXI.

La seva aportació central es pot concentrar en la idea: La realitat és complexa, i els nostres sistemes de coneixement tendeixen a simplificar-la excessivament.

Morin va desenvolupar la teoria del Pensament complex. Plantejava que la fragmentació del saber modern en diferents especialitats com la física, biologia, sociologia, economia i filosofia tendeixen a estudiar els fenòmens per separat, quan en realitat formen part de sistemes interdependents.

Per a Morin:

No es pot entendre una part sense el tot. Però tampoc el tot sense les parts.

L'ordre i el desordre conviuen, i la certesa sempre està envoltada d'incertesa.

Morin desconfiava de les doctrines absolutes. Per a ell, pensar bé no consistia a tenir respostes definitives, sinó a aprendre a conviure amb la complexitat i la incertesa. Sostenia que l'escola ensenya moltes dades però poques vegades ensenya a pensar les connexions entre elles. Si haguéssim de condensar el llegat de Morin en una sola frase, aquesta podría ser:

Cal aprendre a pensar les relacions, no només les coses.

Morin, per tant, és un dels pares del pensament sistèmic. Va proposar que les organitzacions han d'aprendre a conviure amb la incertesa, la creativitat i la contradicció. És una proposta que avui sona sorprenentment actual.

Amb el pas del temps, tres intuicions de Morin han sortit especialment reforçades:

Els problemes globals estan connectats.

La interdisciplinarietat és necessària.

La incertesa és estructural.

Ens ha deixat un altre dels grans gegants sobre el pensament i el coneixement, però la seva obra perdurarà, i ens servirà de far en la nostra visió sistèmica de tot el que ens envolta.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -62) FLUX

El flux és el moviment continu, incessant o en una direcció determinada d'una substància, energia o elements. També s'empra per referir-se a la pujada periòdica de la marea.

Segons el context, s'aplica de les maneres següents:

• Física i Ciències: Moviment d'energia o partícules (p. ex., flux energètic o lluminós).
• Hidràulica i Gasos: Desplaçament continu d'un fluid (líquid o gas) per un conducte.
• Economia: Corrent de recursos, mercaderies o capital entre agents o àrees geogràfiques.
• Sociologia: Desplaçament de persones o dades (p. ex., flux migratori, flux d'informació).

A la Teoria de les Limitacions (TOC, de l'anglès Theory of Constraints), el flux fa referència a la velocitat, continuïtat i ritme amb què els productes, serveis o tasques avancen al llarg de tot el sistema fins a convertir-se en valor real o ingressos.

Dins d'aquesta metodologia, el flux té un sentit operacional i estratègic molt precís basat en els següents principis:

1. El flux està governat pel coll d'ampolla

El ritme o la capacitat del flux global d'una empresa mai serà superior a la capacitat de la seva limitació(el punt més lent del procés). Intentar produir o fer avançar feina a una velocitat superior a la que el coll d'ampolla pot absorbir no millora el flux; només genera acumulació de residus, embussos i estrès.

2. L'equilibri del flux per sobre de l'equilibri de la capacitat

A diferència de la gestió tradicional, que busca que totes les màquines o persones estiguin treballant al 100% de la seva capacitat, la TOC busca equilibrar el flux de producció. Això significa que els recursos que no són limitacions han de reduir la seva marxa de manera deliberada per compassar-se exactament al ritme del coll d'ampolla (un concepte conegut com a subordinació).

3. La relació entre flux i inventari (Llei de Little)

Un flux ràpid i net implica necessàriament tenir poc inventari en procés (WIP, Work in Progress). Com més tasques o materials hi hagi acumulats a la cua, més lent i impredictible es torna el flux de treball.

4. La metodologia Drum-Buffer-Rope (Tambor-Amortidor-Corda)

Per protegir i regular aquest flux, la TOC utilitza el sistema DBR:

• Drum (Tambor): El coll d'ampolla marca el ritme del flux per a tot el sistema.
• Buffer (Amortidor): Es col·loca una quantitat mínima de temps o inventari abans de la limitació per assegurar que el flux mai s'aturi per culpa d'un error previ.
• Rope (Corda): Mecanisme de comunicació que avisa l'inici del procés per tal que només s'alliberi feina nova quan el coll d'ampolla hagi processat la feina anterior, evitant saturar el flux.

En la Teoria de les Limitacions, maximitzar el flux no significa fer que tothom corri, sinó assegurar que res no s'aturi en el punt crític perquè la creació de valor sigui el més ràpida i fluida possible.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -61) FALS POSITIU I FALS NEGATIU

Un fals positiu és un producte o resultat que en un control o una anàlísi apareix com defectuós sent correcte. 

Un fals negatiu és un producte que en un control o una anàlísi apareix com a correcte quan en relitat és defectuós.

En les proves mèdiques i, més generalment, en la classificació binària (del sí o no), un fals positiu és un error en què el resultat de la prova indica indegudament la presència d'una condició, com una malaltia (un resultat positiu), quan en realitat no hi és present; mentre que un fals negatiu és un error en què un resultat de prova no indica, indegudament, la presència d'una condició (el resultat és negatiu), quan en realitat hi és present. Es tracta dels dos tipus d'errors d'una prova binària. En medicina un fals positiu es distingeix del sobrediagnòstic (quan augmenten els criteris per a incloure més pacients sota un diagnòstic), i també és diferent de la d'un excés de proves diagnòstiques.

A les proves d'hipòtesis estadístiques, els conceptes anàlegs es coneixen com a errors de tipus I i de tipus II, on un resultat positiu correspon a rebutjar la hipòtesi nul·la i un resultat negatiu correspon a no rebutjar-la. Els termes s'utilitzen sovint de forma intercanviable, però hi ha diferències en el detall i la interpretació a causa de les diferències entre proves mèdiques i proves d'hipòtesis estadístiques.