DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -60) EXTERNALITAT

Una externalitat és l'efecte positiu o negatiu que l'activitat de producció o consum d'un agent econòmic (empresa o persona) té sobre el benestar d'un altre, sense que aquesta incidència es reflecteixi en els preus de mercat. 

Les externalitats es divideixen principalment en dos tipus:

• Externalitat negativa (cost extern): Es dona quan l'acció d'un agent perjudica tercers per als quals no hi ha cap compensació. Un exemple clàssic és la contaminació industrial: una fàbrica contamina l'aire i afecta la salut dels veïns, un cost social que no paga directament l'empresa.
• Externalitat positiva (benefici extern): Ocorre quan una activitat beneficia terceres parts sense que aquestes hagin de pagar per l'avantatge. Un exemple habitual és l'educació o la vacunació: una persona vacunada protegeix la societat reduint els contagis, fins i tot a aquells que no han rebut la vacuna. 

Dins de les externalitats negatives (accions que generen costos a la societat que no estan inclosos en el preu del producte alguns exemples són:

• El fum del tabac: El fum d'un fumador fa que les persones del voltant respirin substàncies nocives (fumadors passius), empitjorant la seva salut i augmentant la despesa de la sanitat pública.
• El soroll del transport: Els avions d'un aeroport o el trànsit d'una autopista generen contaminació acústica. Això disminueix el valor de les cases properes i provoca estrès als veïns.
• L'ús del transport privat: Conduir un cotxe de benzina provoca embussos de trànsit que fan perdre temps als altres conductors, a més d'emetre gasos contaminants que afecten la salut de tothom.
• Els purins de les granges: Les dejeccions ramaderes excessives es filtren a la terra i contaminen els aqüífers subterranis d'aigua potable, obligant els pobles de la zona a pagar filtres de neteja cars.

Entre les externalitats positives (accions que generen beneficis gratuïts per a la societat que el mercat no recompensa automàticament) uns exemples serien:

• La investigació científica: Quan una empresa tecnològica crea una nova tecnologia de codi obert, moltes altres empreses utilitzen aquest coneixement per millorar els seus propis productes sense haver pagat per la recerca inicial.
• L'apicultura i els fruiters: Les abelles d'un apicultor volen lliurement i pol·linitzen els arbres dels camps de fruiters veïns, millorant la collita dels agricultors sense que aquests hagin de pagar res a l'apicultor.
• La restauració de façanes: Quan el propietari d'un edifici històric arregla i pinta la seva façana, millora l'estètica de tot el barri, augmenta el valor de la zona i beneficia el turisme local.
• La instal·lació de plaques solars: Un veí que es posa plaques solars redueix la demanda de la xarxa elèctrica general i evita l'emissió de CO₂ a l'atmosfera, netejant l'aire per a tothom.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE - 59) EXPLOTACIÓ

L'explotació és l'acció d'aprofitar un recurs o un treball per obtenir un rendiment.. Té tres significats principals:

• Econòmic/Agrari: Conjunt d'instal·lacions, recursos i activitats d'una unitat de producció (agrícola, ramadera, forestal o minera).
• Laboral/Social: Utilització abusiva d'una persona o col·lectiu en benefici propi, sense respectar els seus drets.
• Industrial: Funcionament o gestió d'un negoci, servei o instal·lació (ex: l'explotació d'una mina o d'una xarxa de transport).

D'altra banda, en la Teoria de les Limitacions, s'utilitza el terme explotació amb el significat de treure el màxim rendiment possible del recurs o treball que és la limitació del sistema. Podeu aprofundir en aquest concepte, consultant entrades en aquest blog sobre els cinc passos de TOC.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -58) EXCEDENT

L'Excedent és l'excès sobre el que es necessita. Es pot parlar de l'excedent del consumidor, que és la diferència acumulada entre el preu que el consumidor estava disposat a pagar i el que realment paga. I també de l'excedent del productor que és la diferència acumulada entre el preu al que el productor estava disposat a vendre i el que realment obté.

A nivell social, s'anomena Excedent a la part del producte social que sobrepassa el valor dels factors de producció emprats per a obtenir-lo.

No es pot separar l’estudi de l’excedent de la consideració dels processos de producció o distribució, i s’ha de relacionar tant amb el concepte d’explotació com amb els processos d’acumulació i de creixement econòmic. L’excedent és la part del producte social apropiat per la classe no treballadora, independentment del fet que sigui destinat al consum improductiu o a la inversió. En aquest segon cas, l’excedent possibilita l’acumulació de capital, base del creixement econòmic. Atès que en els diferents models de producció l’excedent ha pres formes diverses (en el capitalisme, per exemple, apareix sota la forma de plusvàlua) que condicionen diferents opcions de creixement, la seva anàlisi esdevé últil a un doble nivell: primer, perquè, a partir de l’estudi de la seva assignació entre les diferents capes socials, permet d’aprofundir en el coneixement del caràcter de les diferents formacions socials; i, d’altra banda, perquè la seva utilització reflecteix el marc teòric en què s’efectua una determinada anàlisi (neoclàssica, classicomarxista, etc). Des d’un punt de vista normatiu, P.A. Baran parla de l'excedent potencial com a excedent màxim que hom pot obtenir donat un grau de desenvolupament de les forces productives, i el compara amb l'excedent real, que normalment és inferior, com a conseqüència d’una gestió econòmica, totalment o parcialment irracional. Històricament, la noció d’excedent ha estat lligada al grau de desenvolupament de les forces productives. Així, els fisiòcrates elaboraren el concepte d'excedent agrícola, puix que aquest era el sector que havia de permetre la formació de l’acumulació primitiva. Posteriorment aquesta delimitació fou desbordada per la importància del sector industrial, i hom establí l’actual noció d'excedent econòmic.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -57) EXACTITUD

L'exactitud és la capacitat per donar resultats o dades el més pròxims al valor veritable.

L'exactitud té una certa connexió amb un altre concepte que és la precisió. La precisió d'un mètode, d'una medició o d'uns resultats, és la capacitat que determinacions repetides donin el mateix resultat.

Quan els relacionem, podem parlar de métodes, dades o resultais molt precisos, però molt poc exactes, o bé poc precisos i poc exactes. Tanmateix, en general quan hi ha un bon grau d'exactitud, ha d'haver també un cert grau de precisió.

Per posar un exemple, si tenim una galeria de tir amb 3 tiradors que efectuen 10 trets sobre una diana, podem tenir el cas d'un tirador en que cap tret dona en el centre de la diana i a més estan repartits per tot el cercle. Seria un cas de poca exactitud i poca precisió. Pot haver un segon cas on cap tret dona en el centre de la diana, però tots estan molt junts. En aquest cas parlarem d'uns resultats inexactes però molt precisos. I també, es pot donar el cas on tots estan en el centre de la diana i molt agrupats. En aquest cas, tenim uns resultats exactes i precisos.

Quan parlem de resultats o dades d'empreses o organitzacions, és convenient tenir en compte ambdòs conceptes.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -56) ESCASSESSA

L'Escassessa, com a terme, descriu una situació d'insuficiència o manca. A nivell comercial generalment  és d'oferta, encara que també pot ser de demanda. Aquestes situacions donen origen a moviments de preus, mercaderies i factors de producció, intentant arribar a un equilibri.

Molt sovint, a nivell empresarial es parla d'escassessa de recursos. És molt freqüent que els responsables de les àrees de l'organització o empresa, en els seus informes periódics, demanin a la direcció superior més recursos -generalment de tot tipus- materials i personals.

En la filosofia TOC, és fa èmfasi en que quan es parla d'escassessa, aquesta s'ha d'analitzar tenint en compte les relacions d'aquell recurs material o personal amb la limitació del sistema. Molt sovint una bona gestió de la limitació, allibera més capacitat o potencial d'un recurs que semblava que havia arribat al seu màxim de capacitat.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -55) ESCALA -ECONOMIES DE-

L'economia d'escala es refereix a l'efecte de la disminució del cost unitari en un procés productiu a l'augmentar la capacitat i la producció anual del mateix.

Les économies d'escala es produeixen per diverses raons, tals com un menor impacte unitari de les despeses generals, sinergies en compres, distribució i comercialització, l'efecte de la corba d'experiència, una major especialització i l'ús de bens de capital més eficients.

Tanmateix, tot i l'àmplia acceptació d'aquest concepte, des d'un punt de vista científic, quan les organitzacions tenen relacions interdependents (i quasi totes les tenen) les economies d'escala tenen pot sentit i poden dur a veritables catàstrofes.

Certament, el concepte del món del cost, és acceptable per quasi totes les empreses i organitzacions. Això les porta a pensar que es pot definir un cost unitari per producte, i segons la definició del principi, aplicar les economies d'escala i ser més eficients. El problema radica en que els supòsits de món del cost, son molt qüestionables, i no aguanten una validació científica tal com si ho fan els que conformen el món del valor o flux (throughput). Per més detalls veure "MÓN DEL VALOR"

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -54) ERROR

La definició d'error és l'acció d'allunyar-se del que és cert.

A la vegada, Error» té aquests significats:

Error humà, causa o factor d'origen antròpic que pot generar catàstrofes i accidents en diversos àmbits de l'activitat humana

En Ciència:

Error aleatori, és l' error inevitable que es produeix per esdeveniments impossibles de controlar durant un experiment o observació.

Error experimental, és desviació del valor mesurat d'una variable respecte al valor real d'aquesta magnitud.

Error d'aproximació, és la diferència entre el valor exacte i el valor aproximat

En Estadística hi ha dos tipos d'error importants:

L'error de tipus I també anomenat error de tipus alfa (α) o fals positiu, és l'error que es comet quan l'investigador no accepta la hipòtesi nul·la sent aquesta veritable en la població. És equivalent a trobar un resultat fals positiu, perquè l'investigador arriba a la conclusió que hi ha una diferència entre les hipòtesis quan en realitat no existeix. Es relaciona amb el nivell de significança estadística.

L'error de tipus II, també anomenat error de tipus beta (β) (β és la probabilitat que existeixi aquest error) o fals negatiu, es comet quan l'investigador no rebutja la hipòtesi nul·la sent aquesta falsa en la població. És equivalent a la probabilitat d'un resultat fals negatiu, ja que l'investigador arriba a la conclusió que ha estat incapaç de trobar una diferència que existeix en la realitat.

S'accepta en un estudi que el valor de l'error beta estigui entre el 5 i el 20%.