DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -72) INCERTESA

La incertesa és l'estat de falta de seguretat sobre el coneixement, caracteritzat pel dubte. La incertesa es refereix a situacions epistèmiques que impliquen informació imperfecta o desconeguda. S'aplica a prediccions d'esdeveniments futurs, a mesures físiques o a allò desconegut. La incertesa sorgeix en entorns parcialment observables i/o estocàstics, així com per ignorància, indolència o ambdós.  És present en diversos àmbits, incloent la filosofia, física, estadístiques, economia, finances, psicologia, sociologia, enginyeria, meteorologia, ecologia i ciències de la informació.

Pot ser objectiva (hi ha raons que impedeixen estar segur d'una afirmació o esdeveniments, sigui per manca d'informació, perquè encara no s'ha produït o altres) o subjectiva (malgrat les dades, l'individu no sap com actuar, usualment s'aplica a l'ètica). La incertesa sobre el rumb d'un afer porta al risa, prendre qualsevol decisió és arriscada perquè pot aparèixer l'atzar o un canvi de direcció no desitjat que alteri les condicions inicials previstes.

La incertesa és consubstancial a qualsevol cosa viva. Les organitzacions socials o empresarials ho són.  Per tant, és inútil voler tenir sota control tots els processos o relacions d’una organització amb l’objectiu que no es produeixin incidències o anomalies respecte al que preveiem o intentem que succeeixi. Evidentment, que hem de controlar el funcionament dels nostres procediments, regles o acords, però per afavorir al màxim el seu compliment o bon funcionament. Ens equivoquem, quan ho fem pensant que res entorpirà els nostres pronòstics, pels quals, sovint hem treballat durament i quan no passa el què volem, ens trobem defraudats o frustrats. Ens ajudarà tenir en compte, que la incertesa es manifestarà sempre i que el primer que haurem de fer és reaccionar prenent les accions que considerem més adients.

D'alta banda, l'atzar, a nivell d'organitzacions en general, és un concepte estadístic que expresa la idea d'incertesa en l'aparició de determinats fenómens o en l'assoliment d'un resultat concret. És un terme clau en la teoria de probabilitats. Sovint, es pot associar a incertesa, o prendre'l com a sinònim d'aquesta. Des d'un enfocament sistèmic no és ben be el mateix. Un exemple d'incertesa, és que si pesem un objecte en una balança unes quantes vegades seguides, ens trobarem que, encara que sigui a nivell de decimal, sempre hi haurà una certa variació. Això és explicable degut a la variació intrínseca de qualsevol acció o esdeveniment. La gent que es controla la tensió arterial de forma periòdica, ho sap perfectament. Sovint la prenen dos o tres vegades seguides, per veure quina és la tendència de la sèrie. En aquest cas no parlem d'atzar, parlem d'incertesa com una característica pròpia i associada a qualsevol mesura.

En aquest blog, i en particular en moltes entrades d'aquest diccionari, apareix la incertesa. Això és degut a que és inherent a l'existència de qualsevol tipus de sistema viu, sigui a nivell d'organisme individual o de qualsevol tipus d'organització.

DICCIONARI SISTÈMIC (2 SÈRIE -71) IMPLANTACIÓ / IMPLEMENTACIÓ

La implantació o implementació és l'establiment o posta en marxa d'un pla, un local o una activitat. Inclou tant els estudis previs, com les accions directes per l’execució.

El pla d’implantació consisteix en un document en el qual es representen, mitjançant una taula, les accions de millora, de manera organitzada i prioritzada. Com a mínim, ha de tenir els apartats següents:

Descripció de les millores seleccionades

Nivell de priorització

Ordre (lògic) de desenvolupament

Termini previst d’execució.

Els termes implementar i implementació són uns neologismes del camp de la informàtica que darrerament s'usen de manera creixent i fins i tot abusiva en el llenguatge polític i administratiu.

El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) defineix implementar de la manera següent:

implementar

1 Convertir (una idea, un mètode, un esquema, un algorisme, etc.) en un circuit, un objecte o un procés informàtic en estat operatiu.

2 Posar en pràctica.

D'acord amb la normativa actual, implementar és admissible en l'accepció de 'posar en pràctica' que hom li sol donar en el llenguatge polític i administratiu, tanmateix és preferible recórrer a altres termes més precisos, com ara acomplir, aplicar, executar, realitzar, reglamentar o la mateixa expressió posar en pràctica, segons el context.

• 
  

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -70) IGUALTAT

La Igualtat és la qualitat de ser iguals, especialment davant la llei o des d'un punt de vista de tenir les mateixes oportunitats sense ser discriminat per característiques que no poden ser controlades per l'individu o que entren en el seu camp més íntim de decisió.

La definició d'igualtat és: Principi que estableix que totes les persones tenen els mateixos drets i la mateixa vàlua.

Per tant, la igualtat de tracte i d'oportunitats garanteix que totes les persones rebin el mateix tractament i disposin de les mateixes condicions, sense discriminació per raó de sexe, gènere o origen.

Lamentablement, per raons culturals, hàbits i supòsits que es donen per irrefutables -de forma equivocada- tant en la pròpia societat com en el món de les empreses i organitzacions, aconseguir la igualtat, o si més no, la igualtat d'oportunitats és una tasca difícil i per la que s'ha de lluitar constantment. Certament, des de fa dècades cada vegada es fa més èmfasi en assolir-la, i la societat ja valora cada un dels avenços, per petits que siguin, que es van produint i assolint.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -69) IDENTITAT

Una Identitat és un conjunt de característiques que fan que una persona, una organització, una comunitat, etcètera, sigui ella mateixa, en part com a producte social, com a resultat del procés de socialització i d'interacció social.

Una persona té diverses identitats, per exemple, pot ser alhora dona, mare, catalana, europea, pagesa, atea, i en cada circumstància pot donar priority a una o altra de les seves identitats. És per això que es parla d'identitats múltiples.

La identitat és, doncs, el conjunt de trets, dades o caràcters que fan que una persona, un grup o una cosa sigui ella mateixa i es distingeixi de les altres. Segons el context, pot referir-se a l'àmbit personal, social, jurídic o matemàtic.

Àmbits principals

• Identitat personal: Consciència d'un mateix, personalitat i sentiments que defineixen qui som al llarg del temps.
• Identitat social o cultural: Pertinença a un grup, comunitat o país a través de la llengua, la història i les tradicions.
• Identitat digital o jurídica: Dades oficials o empremta a internet que proven qui som davant la llei o un sistema.
• Identitat matemàtica: Igualtat algebraica que es compleix sempre, independentment dels valors de les seves variables.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -68) HOLISME / HOLÍSTICA

L'holisme és la concepció filosòfica que considera un determinat camp d'estudi o reflexió com un tot que supera la suma de les parts, seguint la definició d'Aristòtil, tot i que el terme va aparèixer per primer cop el 1926 en una obra del polític Jan Smut. En determinats contextos, es parla de "pensament sistèmic" i en altres d'holisme metodològic". Se sol presentar com a oposat o bé al reduccionisme o bé a "l'individualisme metodològic".

El primer concepte holístic és el de cosmos que, segons els grecs, era més que la suma d'astres i cossos que el formen, ja que tenia una unitat, un ordre fonamental sovint identificat amb l'ésser. Aquesta visió roman en la hipòtesi Gaia, que veu el planeta Terra com un tot complex i viu, i és la base de la filosofia oriental, la presocràtica i, per Ken Wilber, del concepte de Kosmos, que inclou no sols el cosmos extern, sinó la subjectivitat humana, el món intern.

Posteriorment, es va aplicar a l'ésser humà, que era un reflex del cosmos i més que l'agregació dels seus òrgans (la vida o l'ànima era la propietat que emanava de la seva suma). Aquesta concepció és la que es manifesta en els corrents psicològics i de medicina tradicional que busquen guarir la persona i no actuar tan sols sobre el símptoma d'una part, en el convenciment que la malaltia o l'angoixa sorgeixen com a desequilibri del tot, encara que es manifestin només com un dolor localitzat.

Al Renaixement, va traslladar-se al camp del coneixement, l'humanisme creia que es podia arribar a conèixer tot, per això els intel·lectuals de l'època no feien distincions entre ciències i humanitats i dominaven diversos àmbits de pensament i artístics (i en fou Leonardo da Vinci un dels exemples més reeixits). Aquest optimiste epistèmic es va trencar després de la Il·lustració i va ser substituït per una especialització progressiva. L'holisme contemporani pretén trencar els compartiments separats del saber amb la interdisciplinarietat i el treball en equip (com en la ciència cognitiva).

Aplicacions holístiques

L'antropologia es considera una ciència holística, ja que supera la sociologia, la filosofia o el dret en el seu apropament a l'ésser humà, estudiant-ne tots els aspectes considerats rellevants. Els antropòlegs declaradament holístics barregen l'arqueologia, la biologia, la filosofia o lingüística i l'antropologia cultural.

En la llengua, l'holisme analitza el significat d'una paraula o frase dins un context més ampli, com en la gramàtica del text. N'és un exemple clar la frase feta, que no significa la suma dels mots que la componen, o el sentit figurat d'una paraula, que depèn de tot el sistema i no de la definició que pugui donar-se'n.

Els enfocaments comunitaris de la societat són holístics (com l'Ubuntu africà), perquè consideren que una societat és més que la suma dels seus individus i que no existeix sense l'aportació combinada de cada persona. Sovint, aquests grups socials situen en un lloc més important dels seus valors nocions com nexe, pàtria o grup que no el de cada individu, que se sacrifica pel bé comú.

Dintre de l'educació, s'intenta aplicar un enfocament holístic quan es trenca la divisió per assignatures, com en el treball per projectes, el treball entre diverses matèries per a assolir les competències bàsiques o les recerques lliures. Els seus defensors argumenten que ajuda a l'aprenentatge significatiu.

Com es pot veure, l'holisme o holística coincideix amb un dels principis fonamentals de la Teoria General de Sistemes, que és que el tot és més que la suma de les parts.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -67) HIPÒTESI

Una hipòtesi és un supòsit o proposició que s'enuncia mitjançant l'analisi d'informació i dades, encara que no estigui confirmada. És una resposta provisional a un problema de ciència o a qualsevol recerca sistemàtica. La hipotesí pot orientar la recerca i inspirar un conjunt de proposicions o conseqüències, que s'han de confirmar o invalidar. La paraula prové del mot grec ὑπόθεσις hypóthesis que signfica ‘principi, fonament, suposició o hipòtesi.

En la ciència

Una hipòtesi de treball és una proposició que es pot verificar o invalidar científicament mitjançant un experiment o observacio. Una proposició comprovada és un teorema. Un conjunt de teoremes forma una teoría. Així doncs, la hipòtesi és un dels passos del mètode científic.

Una hipòtesi és una proposta provisional que s'ha de demostrar, el que signfica verificar o falsificar per un mètode cientific. La veracitat d'una hipòtesi dependrà de la mesura en què les dades empíriques donen suport a l'afirmat en la hipòtesi. Això és el que es coneix com a contrastació empírica de la hipòtesi o bé procés de validació de la hipòtesi. Aquest procés pot acabar amb la verificació o validació, o amb la falsificació o invalidació.

En la investigació forense

Si la ciència cerca respostes generals a les qüestions hipotètiques, un mètode semblant de verificar o falsificar es fa servir en les investigacions forenses de casos particulars en les «hipòtesis criminals», per exemple: «era homicidi o suïcidi?». El principi definit en el dret romà, el "cui prodest", «qui se'n beneficia?» pot ajudar a fer hipòtesis sobre els possibles autors o persones implicades en un acte criminal. Igual com en la ciència, calen proves fefaents per a confirmar la suposició i condemnar o alliberar l'investigat.

En la ciència empresarial

En la ciència empresarial, s'utilitza una hipòtesi per a formular idees provisionals en un entorn empresarial. A continuació, s'avalua la hipòtesi formulada, on es demostra que la hipòtesi és "veritable" o "falsa" a través d'un experiment orientat a comprovar la seva verificabilitat o falsabilitat.

Qualsevol hipòtesi útil permetrà prediccions per raonament (inclòs el raonament deductiu). Pot predir el resultat d'un experiment en un laboratori o l'observació d'un fenomen en la naturalesa. La predicció també pot invocar l'estadística i parlar només de probabilitats.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -65) GRAUS DE LLIBERTAT

Els graus de llibertat són el nombre de paràmetres o variables independents que un sistema necessita per determinar el seu estat o moviment complet. Aquest concepte s'aplica principalment en tres àrees:

• Física: Representa les direccions independents en què es pot moure un cos. Per exemple, una partícula en l'espai té 3 graus de llibertat (translació en eixos X, Y i Z).
• Estadística: És la quantitat d'informació independent disponible per estimar els paràmetres d'un model sense restriccions.
• Enginyeria: Mesura el moviment possible d'un mecanisme o estructura.

En general, el nombre de graus de llibertat en un sistema físic es refereix al nombre mínim de variables que cal especificar per determinar completament l'estat físic.

Graus de llibertat en mecànica:

En mecànica, per cada partícula lliure del sistema i per cada direcció en què aquesta és capaç de moure's hi ha dos graus de llibertat, un relacionat amb la posicio i l'altre amb la velocitat. El nombre de graus de llibertat d'un sistema quan hi ha lligams entre les partícules, serà el nombre total de variables, menys el nombre de lligams que les relacionen. Aquesta definició no coincideix ni amb la definició de graus de llibertat que s'usa en enginyeria de màquines, ni amb la que s'usa en enginyeria estructural.