DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -81) NODE

Un node (en referencia a l'estructura de sistemes) és un punt de connexió entre diferents elements que a la vegada forma part d'una xarxa. 

L'estructura dels nodes s'utilitza àmpliament en la construcció de diagrames i esquemes en la representació gràfica dels sistemes, i sobretot de les seves relacions.

Tanmateix Node té diferents significas, senos les matèries en que s'utilitza.

Astronomia: 

Node orbital, un dels punts on l'òrbita d'un cos celeste creua un pla de referència, anomenats node ascendent i node descendent.

Node lunar, els nodes orbitals de la Lluna.

Electrònica: Node (circuit), una regió d'un circuit electrònic on el potencial no varia.

Física: Node, la posició espacial al llarg d'una ona estacionària on la seva amplitud és zero en qualsevol moment.

Informàtica:

Node (informática): unitat bàsica per a construir estructures de dades.

Node (xarxa), un aparell connectat a una xarxa, com un ordinador o un router.

Matemàtiques: Node, punt d'una corba en què aquesta es talla a si mateixa i per on, per tant, pot traçar-se a la corba més d'una tangent.

Medicina: Més emprat el diminutiu, sovint com a sinònim, modul.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -80) MOTIU / MOTIVACIÓ

El motiu és la necessitat estimulada que pressiona a la persona a satisfer-la. Per tant, és la causa que indueix a moure's, a fer alguna cosa. Allò que condiciona o determina la conducta o que inclina o mou la voluntat, desperta l'interès..

La motivació és la causa que explica una determinada conducta, sobretot el motiu pel qual una persona es comporta d'una manera o l'interès que la porta a intentar aconseguir algun objectiu.

Hi ha diverses teories sobre la motivació, com la jerarquia de necessitats de Maslow, les necessitats funcionals i psicològiques de Freud, creences, actituds o processos d'aprenentatge o percepcions.

El motiu també és sinònim de causa. I en les organitzacions el saber motivar és una de les característiques principals d'un bon líder o lideratge.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -79) MISSIÓ

Una Missió és una obra o funció particular encomanada a una persona o un conjunt de persones o que hom considera com un deure íntim.

Molts cops en consultar la pàgina web o memòria de qualsevol entitat o empresa apareixen aquests termes en alguna de les primeres pàgines. La missió, la visió i els valors són com l'ADN que identifica a l'organització: L'ADN social. Per això, seguint amb el símil, s'observa que moltes d’aquestes definicions són similars, però no iguals. Com els organismes, tots tenen els seus trets característics que els identifiquen i els diferencien de la resta.

De forma concreta, la Missió és la raó de ser de l'organització. La Visió és el camí que volem seguir. Els valors son els principis o creences que té l'organització o la persona.

La missió ha de definir qui som, el perquè es congrega un conjunt de persones en el si d’una organització i els propòsits d'actuació. S'ha de poder definir en unes poques línies, en un sol paràgraf, per poder ser recordada fàcilment per tots els agents involucrats.

Qualsevol persona externa en llegir la missió pot decidir si s’hi identifica i val la pena comprometre’s amb aquesta finalitat. Les coses que es duen a terme com a entitat tenen un determinant sentit, van en una direcció determinada i no es fan per casualitat. La missió és el que dona sentit a l'actuació. 

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -78) MILLORA CONTÍNUA

En els sistemes organitzacionals, la millora contínua és un esforç continu per millorar els productes, serveis o processos desenvolupats per una organització. El principi bàsic de la millora contínua és la reflexió sobre el funcionament dels processos. L'objectiu de la millora contínua és la identificació, reducció i eliminació de processos no òptims (eficiència). La millora contínua es basa en passos graduals, en lloc de “passos de gegant”. (evolució).

En la Teoria de les Limitacions s'utiliza l'acrònim POOGI (anglès) que vol dir processs of ongoing improvement, és a dir procès de millira contínua. En aquesta teoria, la millora contínua és inherent al seu principi. Quan hem millorar l'element limitant, el sistema ha de tenir un següent factor limitant, i a mida que anem millorant cada un, estem plenament immersos en un procès de milord contínua.

La millorar contínua també és aplicable a les persones. Tots volem d'una manera o alta anar millorant en el transcurs de la nostra vida.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -77) MASSA CRÍTICA

La massa crítica, en sociología esdevé el nombre mínim de persones necessàries perquè succeeïxi una innovació en un sistema social. La massa crítica sosté a la quantitat mínima de persones que, per sí, es poden sostenir i créixer. És un aspecte de la teoria de la difusió d'innovacions, atribuïda al sociòleg Everett Rogers.

La teoria de la massa crítica a la política i l'acció política col·lectiva es defineix com el nombre crític de personal necessari per afectar la política i fer un canvi com un cos influent. Es considera que aquest nombre es col·loca en un 30%. Tanmateix, altres investigacions suggereixen que el percentatge pot ser d'un 15%.

Un exemple pot ser si en una gran ciutat, de cop, una persona s'atura i mira al cel, no succeirà res, la gent seguirà el seu camí ignorant-lo. Quan tres persones es detenen i miren cap al cel, probablement algunes persones es girin i els observin per a seguir caminant. Però quan s'arriba a un petit nombre (depén de l'amplada del carrer, l'hora, entre altres factors) de persones necessàries, potser 5 o 7, per a fer que altres es parin i mirin al cel també.

A nivell econòmíc la masa crítica és el volum de producció necessari per poder competir rendiblement en un sector.

Tanmateix, el concepte principal de massa crítica fa referencia a la física atòmica. Però en aquest diccionari l'enfocament es prioritza en els temes dels sistemes socials.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -76) LOGÍSTICA

La logística, del grec logikós (relatiu al raonament) és l'activitat i ciència que té per objecte proporcionar els materials i serveis que calen per a satisfer necessitats en qualitat, quantitat, moment i lloc adequats als consumidors objectiu. Originalment aquest terme provenia del món militar, juntament amb estratègia i tàctica, on la logística es referia a l'aprovisionament d'armes, munició, queviures, i tot el que era necessari en la milícia. A l'Imperi Romà ja es varen tractar per resoldre els problemes que a l'imperi li presentava el transport dels subministraments.

En l'àmbit empresarial, la logística cobreix la gestió i la planificació de les activitats dels departaments de compres, producció, transport, emmagatzematge, manteniment i distribució. Es defineix la logística empresarial com «qualsevol moviment i emmagatzematge que faciliti el flux de productes des del punt d'adquisició dels materials fins al punt de consum o entrega, així com els fluxos d'informació que es posen en marxa, amb la finalitat de donar al consumidor el grau de servei adient a un cost raonable».

Un operador logístic és la persona o empresa que coordina les activitats del flux de materials i productes que requereixen una empresa des de la font de subministrament de materials fins a la seva utilització per part del consumidor final.

Desde de la visió de la TOC, la logística ha d'estar supeditada, com tots els altres processos, al ritme de la limitació del sistema. 

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -75) LLARG TERMINI

El llarg termini, en economía, és el període de temps considerat per l'anàlisi econòmica com suficient perque es puguin produir canvis totals en l'estructura productiva de l'empresa. Les diferències entre curt, mig i llarg termini, pel que fa al temps que inclou cadascun, depèn del tipus d'anàlisi econòmica que es pretengui efectuar. Se sol considerar curt termini a un període de menys d'un any. El mig termini a un període d'entre 1 i 5 anys, i llarg termini a un període de més de 5 anys.

Sovint pensem que les grans organitzacions o empreses dissenyen plans estratègics i tàctics a llarg termini. Però sembla ser que, ien realitat i en declaracions informals o privades, això no és tant frequent com es dona per suposat. Una possible explicació, és la combinació entre la incertesa i la complexitat inherents a la vida de les persones i de les organitzacions. La quantitat de variables a considerar, i les possibles desviacions degudes a la incertesa, fan que les capacitats de previsións tant de les persones com dels programes algorítmics, o de la mateixa intel·ligència artificial, tinguin un gran marge de desviació. Per això quan, fins i tot, es plantegen projectes governamentals, és freqüent trobar referències a plans quinquenals o programes de legislatures, que acostumen a ser d'uns quatre anys.