DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -47) EMPRESA

Una empresa és una organització amb personalitat jurídica (definida a l'escriptura), que pretén generar riquesa i ocupació, a través de l'elaboració o comercialització d'un producte o servei que satisfaci les necessitats i demandes de la societat. És la unitat de producció bàsica.

El terme Empresa tambe es refereix a una acció o tasca que comporta dificultat i de la qual, la seva execució requereix decisió i esforç.

En el context d'aquest diccionari, el terme empresa apareix nombroses vegades, i en general es refereix a les organitzacions del primer paràgraf.

Funcions d'una empresa:

En una economia de mercat, les empreses compleixen diverses funcions:

• Interpreten els desitjos de les persones respecte als béns que els són necessaris, i es dediquen a produir-los, o, si no n'hi ha, produeixen una sèrie de béns que després, a través de la publicitat per exemple, converteixen en necessaris i imprescindibles per als ciutadans.
• A través dels corresponents mercats, posen els béns produïts a disposició de les persones i perceben en compensació la quantitat de diners corresponent al valor de les seves vendes (el preu), que la majoria de vegades no es correspon al cost de producció (és a dir, per exemple, al treball realitzat per totes les persones que han participat en la creació del producte, ja sigui material o un servei).
• Adquireixen o contracten (també a través dels corresponents mercats) els factors productius precisos per a desenvolupar la seva activitat productiva, als quals retribueixen amb diners.

• Algunes empreses simplement es dediquen a servir d'intermediaris entre les persones i altres empreses. És el que s'anomena subcontractació. En aquests casos, l'empresa intermediària contracta a una segona empresa (a vegades aquesta segona a una tercera, etc.) que realitza el servei per menys diners dels que pagaran els consumidors (i per tant, de menys qualitat de la que es pensa el consumidor que està contractant)i així, l'empresa intermediària rep uns diners sense haver estat productiva i a més a més sense tenir cap mena de responsabilitat.

Classificació de les empreses:

Segons les dimensions, hi ha empreses multinacionals (amb milers de treballadors), empreses mitjanes (que acostumen a tenir més de cent treballadors) i empreses petites (com ara una perruqueria o un taller de fusteria) i segons l'activitat hi ha empreses del sector primari (que es dediquen a l'agricultura, la ramaderia i la pesca), del sector secundari (vinculades a la mineria, la indústria i a construcció) i del sector terciari (que són empreses de serveis, com ara hospitals, transports, ...).

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE - 46) EMPATIA

L'empatia és la participació efectiva i, en general, emotiva, d'una persona en una realitat aliena. Ser empàtics és ser capaços de "llegir" emocionalment les persones, de comprendre'n les emocions i els sentiments. Sembla que sigui un mecanisme adaptatiu (atès que afavoreix l'altruisme i la comunicació). Si bé és una qualitat innata (totes les persones són capaces d'identificar les emocions d'altri i comparar-les amb les pròpies i tothom posseeix aquesta capacitat en un grau concret), pot cultivar-se i augmentar mitjançant l'educació en valors, la meditació o pràctiques com el voluntariat, entre d'altres; és a dir, es pot aprendre a ser empàtic. Les persones empàtiques són capaces d'escoltar els altres i de comprendre els seus motius i preocupacions; tendeixen a ser més obertes i intel·lectualment estimulants i, en conseqüència, resulten més populars i reben més reconeixement social. Una persona empàtica sap reconèixer les necessitats comunicatives i emocionals dels altres i sovint s'anticipa a les seves demandes. Però un excés d'empatia, o el no distanciament respecte al patiment dels altres, pot provocar una depressió, freqüent en professions assistencials (com els assistents socials o les infermeres) i en la docència.

Els educadors han de tenir una gran capacitat empàtica, atès que han d'entendre els seus infants completament. Els mestres empàtics milloren la motivació i les habilitats acadèmiques dels nens, com la lectura, l'escriptura i les habilitats aritmètiques. Un ambient positiu creat pel professor o professora també salvaguarda i augmenta la motivació dels nens i nenes per a l'aprenentatge, d'acord amb un estudi finlandès. Igualment en el món professional, l'empatia, sigui quin sigui l'estament o nivell jeràrquic dins de l'organització o empresa, és una qualitat que afavoreix les relacions personals. Un líder empatic aconseguix entendre i fer-se entendre d'una forma molt més efectiva que si no té aquesta qualitat. De la mateixa manera, un professional que no tingui el rol de líder formal, si és una persona empàtica, aporta un ambient molt més positiu i efectiu que si no ho és.

Les persones amb capacitat d'empatia també són capaces d'interaccionar millor amb els animals no humans, de la mateixa manera que sembla que hi ha animals no humans empàtics, com ara els dofins.

L'empatia es divideix segons l'àmbit afectat, en empatia emocional, cognitiva i física. L'empatia emocional implica reconèixer les emocions i sentiments dels altres i mostrar-se angoixat si aquests pateixen o passen un mal moment. S'activa a partir dels dos anys d'edat. L'empatia cognitiva implica poder entendre l'estat mental d'un altre o la seva perspectiva del món, sortint de la pròpia cosmovisió. Per acabar, l'empatia física, relacionada amb les neurones mirall, suposa experimentar reaccions corporals davant del dolor físic o mental dels altres.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -45) ELASTICITAT

En economia, l'elasticitat és l'efecte induït en la variació percentual d'una determinada variable econòmica, produit per les modificacions aplicades a una altra variable.

Un tipus d'elasticitat en aquest camp és l'elasticitat de la demanda. Aquesta és la mesura del comportament de la demanda en funcio de les variacions en el preu. Es determina com el quocient entre el canvi percentual en la quantitat i el canvi percentual en el preu. La demanda és inelastica si el canvi percentual en la quantitat és inferior a la variació percentual del preu. (Això és una elasticitat menor que 1) La demanda és elàstica si el canvi percentual en la quantitat és més gran que la variació percentual del preu. (elasticitat major que 1)

Un altre tipus és l'elasticitat de l'oferta. Aquesta és la mesura del comportament de l'oferta en funció de les variacions del preu. Per exemple, si el preu puja un 5% i la quantitat ofertada puja més d'un 5%, es tracta d'una oferta elàstica.. Si, al contrari, puja menys d'un 5%, es tracta d'una oferta inelàstica o rígida.

LLISTAT D'ENTRADES DEL 2025

 En aquest entrada poso la lista de les entradles del 2025.

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 1) Actius

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 2) Anàlisi cost - benefici

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 3) Arbres de decisió

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 4) Atzar

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 5) Balanç comportamental

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 6) Balanç vital

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 7) Baròmetre financer

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 8) Benestar

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 9) Campana de Gauss

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 10) Capacitat

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 11) Capital

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 12) Carrera

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 13) Catalitzador

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 15) Categoria

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 15-14) Comentari 14-15

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 14) Centralitzar

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 16) Centre de benefici / Centre de cost

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 17) Cibernètica

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 18) Clima laboral

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 19) Compte d’explotació/compte de resultats

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 20) Competència

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 21) Competitivitat

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 22) Comptabilitat

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 23) Contingència

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 24) Contribució

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 25) Control

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 26) Cooperativa

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 27) Corba d’aprenentatge

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 28) Cost

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 29) Creativitat

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 30) Crisi

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 31) Criteri

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 32) Cua

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 33) Cultura d’empresa

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 34) Delegació

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 35) Descentralització

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 36) Diagrama

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 37) Dilema

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 38) Dinàmica de sistemes

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 39) Disponibilitat

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 40) Distribució

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 41) Efecte cobra

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 42) Efecte dòmino

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 43) Efecte Dunning Kruger

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 44) Efecte Hawthorne

Aprofito per comentar que la primera entrada d'aquest 2026, no ha seguit l'ordre alfabètic, per un error meu. En la propera mantindré l'ordre i quan arribi el moment de la que ja he pujat, la repetiré.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -45) SISTEMA ADAPTATIU COMPLEX

Un sistema adaptatiu complex és un cas especial dels sistemes complexos. Són complexos perquè són diversos i compostos de diversos elements d'interconnexió (i per tant part de la ciència de les xarxes) i són adaptatius, atès que tenen la capacitat de canviar i d'aprendre de l'experiència. El concepte de sistema adaptatiu complex (SAC) va ser creat a l'interdisciplinari Santa Fe Institute (SFI) per John H. Holland, Murray Gell-Mann i d'altres.

El concepte de sistema adaptatiu complex, o ciència de la complexitat, s'utilitza sovint per referir-se al camp científic poc organitzat que ha crescut al voltant a l'estudi d'aquests sistemes. La ciència de la complexitat, que no és una teoria única, perquè abasta més d'un marc teòric i és molt interdisciplinària, cerca la resposta a algunes preguntes fonamentals sobre els sistemes de variables vius i adaptables.

Entre els exemples de sistemes adaptatius complexos hi ha el mercat de valors, els insectes socials i les colònies de formigues, la biosfera i els ecosistemes, el cervell i el sistema immunològic, les empreses i qualsevol esforç humà social basat en el grup en un sistema cultural i social, com ara els partits polítics o les associacions. Hi ha una relació estreta entre l'àmbit dels SAC i la vida artificial. En totes dues àrees són molt importants els principis d'emergència i d'autoorganització.

Com s'ha anomenat molt sovint en aquest bloc, en els sistemes adaptatius complexos on hi ha relacions humanes, és molt interessant tenir en compte els processos de raonament de la Teoria de les Limitacions (TOC) ja que són idonis per analitzar les relacions d'interdependència entre els elements del sistema.

COMENTARIS DESEMBRE 2025

Benvolguts, degut a viatges i ocupacions diverses, no hi hauran noves entrades en el blog fins el proper 12 de gener.

Que tingueu tots un molt bon any 2026.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -44) EFECTE HAWTHORNE

El concepte d'Efecte Hawthorne va ser encunyat per Henry A. Landsberger el 1955. Es refereix a un experiment que va realitzar el sociòleg, psicòleg i professor de Harvard Elton Mayo entre 1924 i 1927 sobre les conseqüències en la productivitat de les persones provocades per alterar la il·luminació de la sala de treball.

A la dècada del 1920, els fabricants de components electrònics i bombetes afirmaven que la llum elèctrica evitava els accidents, protegia la vista de les persones i augmentava la productivitat. Elton Mayo i un grup d'especialistes de Hawthorne Works, una fàbrica de la Western Electric, als afores de Chicago, van decidir fer diferents experiments que van modificar les condicions de treball, amb la finalitat de determinar un escenari que aconseguís optimitzar el rendiment del personal.

L'experiment

Dos grups d'operaris assenyalats per a la prova que feien la mateixa operació en condicions laborals idèntiques van ser escollits per a la mateixa experiència: Un grup d'observació va treballar sota intensitat de llum variable mentre que el grup de control, que era el seleccionat, va treballar sota intensitat de llum constant. Es pretenia conèixer l'efecte de la il·luminació sobre el rendiment dels operaris. Els resultats van mostrar una relació directa. A major il·luminació, major productivitat dels operaris. Els resultats de les proves semblaven bastant raonables. Però les proves no van acabar allà. Un dels especialistes va decidir fer l'experiment en sentit invers; és a dir, analitzar la prova d'il·luminació disminuint la intensitat de la llum. Per sorpresa dels que realitzaven l'experiment, es va comprovar que les condicions de productivitat no variaven i que els treballadors igualment seguien elevant el seu rendiment personal. Després, es va deduir que la intensitat de la llum no afectava el rendiment personal. Per tant.... Què era el que estimulava els treballadors?

La conclusió

Els treballadors responien per l'atenció que els caps centraven sobre el seu esforç. La percepció que tenia l'operari d'una major preocupació per part de la direcció cap a ells els motivava, donant com a conseqüència la resposta d'aconseguir els resultats que l'empresa esperava: optimitzar el rendiment. Aquests experiments van ser els inicis del que avui dia es coneix com a psicologia industrial. Després de pocs mesos es van començar a avaluar quant havien de durar les jornades, si els descansos eren positius, què motivava els treballadors, per què la productivitat humana no és constant, i van ajudar a posar els fonaments de les condicions laborals actuals.

La conclusio actualitzada

Com a empresa és molt important que es pugui oferir als treballadors les millors condicions a nivell d'ergonomia, a nivell postural, bona il·luminació, baix soroll, bona temperatura, etc. Però també és molt important que l'empleat percebi que l'organització està preocupada i que està actuant sempre per oferir unes bones condicions laborals. Només així, l'efecte motivador serà real i els resultats excel·lents.