Ja en la segona meitat del segle XX, el concepte de lideratge va agafar una gran notorietat, i es va destacar la seva importància per que les empreses, grups o organitzacions fossin millors i obtinguessin millors resultats. El lideratge fins al segle XX s'havia associat als caps militars o governants, però no es considerava gaire en altres sectors socials. Els millors estudiosos de les organitzacions van dedicar-hi molt temps a aquest concepte. Aviat, i com a conseqüència d'aquest gran i important enfocament, el lideratge va passar a ser un concepte (nom) amb atributs de valor associats (cognoms). Sovint, em plantejo si això és aclaridor, o bé al contrari, pot passar a ser una font de confusió.
L'abast del concepte és inmens. Ha sigut tema d'estudi per a molta gent. Des de filòsofs o teòrics, que diuen que cadascú ha de ser el propi líder de la seva vida, als més pràctics i operatius que descriuen els diversos tipus de líders que poden actuar en les organitzacions. Particularment, em sento còmode amb unes frases que vaig escriure ja fa un temps. Deia el següent:
No necessitem líders que ens marquin el camí, cada un de nosaltres ha d'aprendre a liderar la seva vida, resolvent per nosaltres mateixos els nostres problemes, recordant que la nostra llibertat acaba on comença la dels altres.
Crec que si això fos la norma general, els lideratges grupals es donarien amb més facilitat. Potser d'una forma similar a com alguns grups d'espècies animals s'auto-organitzen i segueixen d'una forma natural a uns o altres membres del grup.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada