L'Índex Mundial de Felicitat és un estudi anual elaborat per l'Institut Gallup que té en compte les valoracions de 1.000 ciutadans de cadascun dels països que hi participen, fetes en els últims tres anys, referents a diversos factors, com el PIB per càpita, suport social, esperança de vida saludable, llibertat, generositat i corrupció. A més, aquest any l'índex examina els efectes en la percepció general de qüestions com la guerra d'Ucraïna, l'augment del cost de la vida o la pandèmia de covid-19, entre altres factors. També es consideren factors subjectius, com la percepció que cadascú té sobre què el fa feliç.
Finlàndia repeteix al capdavant d'aquesta particular llista amb una puntuació de 7,804, obtinguda a partir d'anàlisis concretes sobre suport social, ingressos, salut, llibertat, generositat i absència de corrupció, segons un estudi impulsat per la Xarxa de Solucions per al Desenvolupament Sostenible de l'ONU. Els experts coincideixen que els països considerats més feliços del món han respost amb una considerable resiliència als reptes recents, els efectes dels quals s'haurien deixat notar en zones amb menor nivell de desenvolupament. Juntament amb Finlàndia, completen les deu primeres posicions de la llista Dinamarca, Islàndia, Israel, Països Baixos, Suècia, Noruega, Suïssa, Luxemburg i Nova Zelanda.
Un any més, la Organització de les Nacions Unides (ONU) ha donat a conèixer la seva particular actualtzació de l'Informe Mundial sobre la Felicitat, publicat els 20 de març coincidint amb el Dia Internacional de la Felicitat. Aquest estudi ha avaluat a 143 països amb enquestes als seus ciutadans per conèixer cóm perceben les seves vides, així com les seves rutines i els costums i hàbits més freqüents.
Els sis paràmetres construeixen, amb la seva sumatòria, la puntuació que classifica a les nacions, bàsicament, per la seva estabilitat emocional. Els enquestats valoren els sis factors anteriors del 0 al 10 a través de la Escala de Cantril enfocada, sobre tot, a la satisfacció vital. Posteriorment, l'ONU analitza les respostes amb la finalitat de classificar a aquests segons el seu nivell de felicitat.
Aquest índex, edició rere edició, presenta algunes paradoxes. Un exemple és la regió llatino - americana, on malgrat que no assoleix els millorss resultats en aquests indicadors, (hi ha alts nivells de pobresa, desigualtat, violència i corrupció, l'informe assenyala que la regió és "inusualment feliç". L'explicació que donen els investigadors de l'informe, és que la felicitat de la regió és una demostració de que el sentir-se bé no només implica aspectes mesurables per indicadors, com el nivell d'ingressos, sinó també els subjectius, com el caràcter fratern dels llatinoamericans.
El cas d'Amèrica Llatina mostra que l'abundància i la naturalesa de les relacions interpersonals és un important motor de la felicitat", diuen els autors de l'informe. Consideren que la gent en la regió tendeix a generar relacions interpersonals "abundants" i no només això, sinó que són "properes, càlides i genuïnes".
Altres classificacions també són, en part, sorprenents, com el quart lloc d'Israel, tenint en compte, la situació de guerra i tensió que té, de forma continuada amb els països veïns de la seva regió. Probablement, el sentit de pertinença al grup, conjuntament amb bons resultats en la majoria dels indicadors, compensen en escreix, aquestes tensions i situacions conflictives.
Encara que no hi ha una relació directa d'un dels indicadors (o d'un subconjunt d'ells) amb les posicions en el ranquing, si que sembla que la percepció del bon funcionament dels serveis socials i la valoració subjectiva i personal del nivell de qualitat de vida, fa que hi hagi una certa concordància entre els països que estan en les primeres posicions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada