En les entrades anterios, he fet un repàs a algunes de les metodologies per mesurar i obtenir uns índexs de felicitat col·lectiva dels països o nacions, que s'han anat desenvolupant des de fa unes dècades.
No hi ha una correlació directa entre algun dels paràmetres avaluats i els valors globals obtinguts. Tampoc s'ha trobat una relació causal consistent entre cap d'ells i el valor final. A més, i com ja comentava en la primera entrada, el concepte de felicitat és intangible; no es pot mesurar en unitats monetàries ni tampoc mitjançant aparells de mesura quantitativa relacionada amb uns patrons de referència.
Les persones tenim sensacions d'alegria o tristesa molt sovint i continuadament, i això pot influir en el moment en que contestem enquestes de percepció comunitària. Tanmateix, s'ha avançat molt en la medició semiquantitativa dels valors intangibles, i això ha permès, establir classificacions com les que s'han comentat en les entrades recents.
Encara que no hi ha relacions causals clares entre un o diversos parametres i la posició en la classificació, si que sembla que la percepció de la qualitat dels serveis que es reben, la percepció de les condicions en la vida laboral (més o menys qualitat i seguretat), la transparència governamental o la percepció de governança ciutadana, són factors molt importants a l'hora de valorar la felicitat del país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada