Des de fa anys, de fet, des de que després de la segona guerra mundial, va ser un tema seriòs d'estudi la forma en com funcionen les organitzacions i empreses, i consegüentment com es podria millorar aquest funcionament, assistim sovint a unes declaracions, manifestos i posicionaments empresarials que no concorden del tot amb el que tenen la majoria dels seus treballadors o clients.
És difícil tenir dades objectives per fer algun tipus d'anàlisi estadística, tanmateix, en el meu entorn, és molt freqüent trobar-me amb moltes persones, que em comenten la poca consideració que perceben per part de l'empresa respecte a ells, i en canvi, l'empresa assegura i publicita que el seu capital més preuat són els seus professionals.
També, en el cas de molts clients, ens posem les mans al cap del deficient servei que ens donen grans empreses mentre que aquestes dediquen molts recursos a publicitar que es desviuen per a nosaltres.
En els darrers anys, he assistit a un bon nombre de xerrades, taules rodones i conferències on els ponents .directius i consultors- han fet èmfasi en que les empreses han de ser conscients, i diuen que ho són, del canvi produït en les darreres dècades, i que els capitals intangibles de qualitat, servei al client i reconeixement als professionals, ha de ser el focus de la seva activitat. Quan després de les sessions, he preguntat si realment les empreses els hi fan cas, o compleixen amb el que manifesten, em diuen que en molts pocs casos.
Ja fa temps, Eli Goldratt anomenava diplomàcia de plàstic a aquest tipus de publicitar unes coses o valors i no complir-les realment. No sé quina paraula o paraules podrien ser més adients, potser polítiques de galeria, publicitat falsa o enganyosa... però si seria bo que hi hagués alguna manera de poder, si més no, avaluar, encara que amb certa subjectivitat, aquestes incongruències. L'Observatori Ètic i Social de les empreses podria ser una eina en aquesta direcció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada