TRACTAMENT DE CONFLICTES: Per a Què?

En les múltiples entrades d'aquest blog, sovint s'ha comentat el tema de la Resolució o Tractament de Conflictes. Ens hem enfocat en la metodologia dels Processos de Raonament de la Teoria de les Limitacions, o en el mètode Raonament Lògic Creatiu.

D'una forma molt simple, aquesta setmana passada, una amiga em va recordar l'exemple del problema de la taronja i dos germans, per enfocar correctament un conflicte. Com que l'enfocament és el mateix, penso que és bo recordar-ho ja que ens ajuda a entendre com les percepcions i necessitats de les parts que estan en conflicte, sovint no s'expliciten ni a l'inici ni durant el procés del mateix.

L'exemple és el següent: Dos germans arriben a casa i cada un d'ells necessita una taronja, però només en hi ha una. La discusió es fa llarga i segons el cas, s'arriba a decisions que no satisfan a l'un o l'altre. I el tema és que si d'entrada s'haguessin preguntat per a què cadascú volia la taronja, no hi hauria hagut conflicte, perquè un la necessitava per fer un suc, ja que estava prenent molta vitamina C, i l'altre necessitava la pell per fer un pastís!

Encara que és un exemple, fixem-nos que molt sovint ens trobem en conflictes, i que no sabem ben bé que vol l'altra part, ni aquesta sap què volem nosaltres. Si a l'inici de qualsevol conflicte cadascú preguntés a l'altre "Per a què?" necessita o defensa la seva petició o reivindicació, ens trobaríem que molt sovint hi haurien alternatives que eliminarien el conflicte.

DISFUNCIONS CEREBRALS

En aquest apunt no es tracta de fer cap exposició científica ni mèdica sobre el funcionament del cervell i de la ment humana. Més aviat és un apunt complementari a les entrades de la sèrie anterior anomenada "Incoherències Generals?". En ella s'ha plantejat una anàlisi sobre unes incoherències generals que ens fan preguntar-nos si som prou llestos o intel·ligents per construir un món millor, o almenys assegurar la supervivència de l'espècie a mig/llarg termini.

Quan, en les entrades anteriors, parlava del comportament humà, tant individualment com col·lectiva, presuposava unes condicions de normalitat. Quan s'estudia química, en la majoria dels problemes apareix una frase "en condicions normals". En aquest cas, es refereix a unes condicions de referència com temperatura, pressió atmosfèrica, etcètera. De la mateixa manera, en la sèrie s'ha considerat que el comportament humà entra dins d'unes condicions de certa normalitat fisiològica, bioquímica, o simplement mental.

Per tant, es considera que queden fora d'aquest comportament reaccions pròpies de, enfermetats mentals o neurològiques, transtorns límits de la personalitat, brots psicòtics, defectes genètics o bioquímics, efectes produïts per drogues... Aquestes disfuncions són les que quedarien fora de les condicions normals.

UN ENFOCAMENT SISTÈMIC SOBRE LA PIRÀMIDE DE MASLOW

En les entrades de la sèrie anterior, en alguns moments, m'he referit als conceptes de la Piràmide de Maslow. La reflexió que em faig és que si ho mirem amb visió sistèmica, a nivell social la pertinença a un grup identitari (País, Nació, Comunitat, Entitat) és un factor mobilitzador de sentiments i impulsos primàris que pot fer secundàries les altres necessitats en força moments.

És a dir, si les necessitats, descrites en la piràmide, conformen un sistema, també s'hauria de complir que aquest sistema té una Simplicitat Inherent. Això és, que el sistema té un factor que el governa o el cohesiona globalment. Com a sistema també compleix les característiques de la Teoria General de Sistemes, i alhora ha de tenir el que es pot dir un Punt de Palanca, o una Limitació, - en la terminologia de la Teoria de les Limitacions.

Al meu parer, aquest factor està en la necessitat de les persones a sentir-se membres d'una col·lectivitat. Aquesta necessitat pot ser tant forta que pot dur a accions que amenacin cobrir necessitats encara més bàsiques o primàries.

Penso en alguns exemples a diferents nivells que semblen confirmar aquesta hipòtesi.

En el cas d'un esport com és el futbol, però es dona en altres esports, veiem que seguidors o fans d'un club o entitats arriben a lluitar, amb resultats de morts amb membres d'altres clubs, en veritables batalles campals, posant en risc la seva vida, la protecció dels seus fills o families, que són d'entrada, més bàsiques que aquest sentit de pertinença a un grup.

Si saltem de nivell i ens fixem en països o nacions o estats, veiem que ja els discursos de quasi tots els dirigents deixen clar que ells són els més valents o millors de la terra. I a nivell polític, els governs, dirigents i els propis ciutadans, no dubten en vulnerar fins i tot els drets humans o els drets fonamentals de les persones, per "salvar" l'honor o la unitat del seu país o pàtria. De nou en aquest cas, sembla que aquesta necessitat grupal, posa en perill la vida de persones i comunitats senceres.

INCOHERÈNCIES GENERALS? (i 20)

Si les reflexions anteriors d'aquesta sèrie són vàlides; assumint que l'estupidesa humana o el comportament primari hi seran sempre, i tenint en compte les previsions serioses, amb base científica, d'un caos climàtic, econòmic, ambiental i social que serà catastròfic abans de fina de segle, podem fer alguna cosa?

Jo acabo la sèrie amb una proposta de Pensament Lateral:

Ja que els Estats, governants i societats locals no voldran perdre o cedir les seves parcel·les de poder per minces que siguin, podem intentar aconseguir en un període de temps d'uns 7 anys, que un 10% de la població mundial (uns 800 milions de persones) signin una petició o proposta a presentar a la ONU on s'exigeixi un govern mundial que obligui a tots els seus membres a canviar la governança mundial?

Aquesta nova governança comportaria almenys:

Cobrir les necessitats bàsiques de tots els seus habitants.

Proveïr l'energia suficient i gratuÏta a tothom.

Establir uns mecanismes d'educació i accès al coneixement gratuïts a l'abast de tothom.

Obligar al respecte escrupulós a tots els drets humans per part de tothom.

Establir uns mecanismes justos de correció en els casos que no es compleixin les 4 premises anteriors.

La proposta és de tipus Pensament Lateral, i per tant, no literal, però molt em temo que si no es canvia la dinàmica actual potser ens estem acostant a un cataclisme sistèmic que podria ser equiparable en conseqüències al bíblic Diluvi Universal.

INCOHERÈNCIES GENERALS? (19)

Si és cert que les persones no són bones intrinsecament, sinò que actuen en funció d'un equilibri entre les pulsions més primàries (o reptilianes , les emocions, i les funcions més evolucionades pròpies de l'escorça cerebral, aleshores no hauríem d'esperar que tots tinguem comportaments perfectes ni utòpics. 

Per tant, són vàlides algunes polítiques socials que intenten millorar el comportament de tothom? la resposta és que si que són vàlides. Tanmateix, el que no és gaire realista és pensar que així superarem l'equilibri natural. És evident, que fer que tots els nens aprenguin a llegir i escriure, que aprenguin de petits a que compartir és millor que competir, que tinguin més coneixement, i que aprenguin a pensar, pot afavorir en gran manera una millor convivència. També intentar que tothom tingui les necessitats bàsiques cobertes, vivenda o allotjament, alimentació i escalfor, també afavorirà una major convivència entre tothom. Almenys aquestes condicions s'haurien de complir si volem avançar socialment.

Potser, tenir sempre present les necessitats indiviuals i socials, molt ben descrites per A. Maslow en la seva piràmide, podria ser la clau de volta per reduir conflictes i agressions entre totes les persones. 

Segons el que s'ha anat proposant en aquesta sèrie de comentaris, aquesta cobertura de necessitats, és necessària però no suficient. Probablement haurem d'entendre que per les pròpies característiques biològiques de la humanitat, sempre hi haurà una pulsió primària, que no sempre es podrà controlar. I això pot comportar que per acostar-nos a l'objectiu, per un cantó, haurem de cobrir entre tots les necessitats de tothom, i per l'altre haurem d'establir una sèrie de condicionants socials, de tipus conductista, que redueixin els instints més primaris i menys socials.

INCOHERÈNCIES GENERALS? (18)

Com apuntava en l'entrada anterior, la hipòtesi de treball per analitzar el conflicte genèric que semblem tenir durant tota la nostra història és que "les persones no són intrínsecament bones". 

No sóc psicòleg, i tinc força amics d'aquesta professió, i en general, quan hem tocat aquest tema, em diuen, que la persona no és dolenta "per se". Una altra cosa és que molts dels nostres actes fan mal a altres persones, però això és degut a múltiples causes. No és el meu objectiu debatre aquesta qüestió. El que em proposo és plantejar una hipòtesi, aportar fets, coneixements o evidència que li donin validesa, i aleshores plantejar alternatives per intentar saber cóm es podria millorar la situació.

HIPÒTESI: Les persones no són intrínsecament bones. Són animals dels quals el seu comportament és conseqüència d'un equilibri entre diverses regions del seu cervell que no es poden evitar.

DADES O CONEIXEMENTS ACCEPTATS,( i fins i tot demostrats en alguns casos): Totes les persones tenen un sistema cerebral, que té com a base el Tall Encefàlic, que és el que regula les funcions bàsiques del ritme vital, batecs del cor i la respiració. La primera coronació del tall és la zona anomenada complex R, seu de l'agressió, del ritual, de la territorialitat i de la jerarquia social. Rodejant aquest complex es troba la zona o sistema límbic, que és on resideixen els estats d'ànim i les emocions, preocupacions i cura per les cries. La zona més exterior, i la més jove en sentit evolutiu, és l'escorça cerebral. Aquí és on la matèria es transforma en consciència. És on es generen la intuïció i l'anàlisi crítica, les idees i inspiracions, on desenvolupem la capacitat de llegir i escriure, on fem matemàtiques, ciència i creem música. L'escorça regula la vida conscient. És la que dona diferenciació a la nostra espècie.

El que sovint suposem és que l'escorça domina tot el sistema, i en conseqüència creiem que amb educació, normes, bons exemples, podem ser tots bons i respectar-nos en tots els sentits. Aquest supòsit no té en compte que l'escorça no domina, sinó que viu en una tregua incòmoda amb la zona límbica i el complex R.  Per tant, no en hi ha prou amb satisfer necessitats bàsiques, en millorar l'educació i les normes de convivència i control social. Tot i que l'escorça, a vegades pot frenar instints bàsics, la força del complex R i del sistema límbic són enormement fortes i primàries. 

Potser hem d'acceptar que les persones són bàsicament animals socials, i que l'esperança, però no de forma inevitable, és que evolutivament l'escorça prengui un domini més clar sobre tot el sistema.

En la propera entrada apuntaré algunes possibles vies que podria prendre el nostre desenvolupament social.

INCOHERÈNCIES GENERALS? (17)

En qualsevol conflicte, quan volem veure si hi ha alguna forma de superar-lo, és imprescindible, analitzar els supòsits ocults existents, i tot i que semblin inqüestionables, cal revisar-los, cal veure fins a quin punt els considerem dogmes o veritats absolutes, i conseqüentment, cercar noves alternatives, una vegada veiem que no són tant innamobibles com creiem.

En l'entrada anterior d'aquesta sèrie apuntava alguns supòsits:

"Els patrons de conducta han de ser imposats o acceptats per la gent, el contrari seria el caos, i alhora, quan s'ha establert una forma de fer, és molt difícil de canviar si requereix algun tipus d'esforç"

"Els patrons de conducta no els decidim en funció de la llibertat individual, i moltes vegades no estem disposats a acceptar obligacions quan creiem que van contra els nostres interessos personals"

"Satisfer les necessitats de totes les persones, i que això no generi conflictes o injustícies només es pot fer amb una millora contínua"

"Una millora contínua tant individual com social requereix la participació de tothom, malgrat la mandra o algun esforç que s'hagi de fer"

Si qualsevol d'aquests supòsits, pot qüestionar-se amb validesa lògica, aleshores seria factible sortir del conflicte i poder superar aquestes incoherències generals que afecten més o menys a tota la humanitat. Molt probablement, això és irresoluble degut a que aquestes raons són molt vàlides. Probablement, el supòsit que tots volem creure que és vàlid: "Les persones són intrínsecament bones", no ho sigui tant, i per això sempre han sigut necessaris patrons de conducta social que, amb les seves mesures coercitives, intenten controlar les pulsions més antisocials.

En la propera entrada, em qüestionaré, aquest supòsit de la bondad intrínseca de l'ésser humà.