En qualsevol conflicte, quan volem veure si hi ha alguna forma de superar-lo, és imprescindible, analitzar els supòsits ocults existents, i tot i que semblin inqüestionables, cal revisar-los, cal veure fins a quin punt els considerem dogmes o veritats absolutes, i conseqüentment, cercar noves alternatives, una vegada veiem que no són tant innamobibles com creiem.
En l'entrada anterior d'aquesta sèrie apuntava alguns supòsits:
"Els patrons de conducta han de ser imposats o acceptats per la gent, el contrari seria el caos, i alhora, quan s'ha establert una forma de fer, és molt difícil de canviar si requereix algun tipus d'esforç"
"Els patrons de conducta no els decidim en funció de la llibertat individual, i moltes vegades no estem disposats a acceptar obligacions quan creiem que van contra els nostres interessos personals"
"Satisfer les necessitats de totes les persones, i que això no generi conflictes o injustícies només es pot fer amb una millora contínua"
"Una millora contínua tant individual com social requereix la participació de tothom, malgrat la mandra o algun esforç que s'hagi de fer"
Si qualsevol d'aquests supòsits, pot qüestionar-se amb validesa lògica, aleshores seria factible sortir del conflicte i poder superar aquestes incoherències generals que afecten més o menys a tota la humanitat. Molt probablement, això és irresoluble degut a que aquestes raons són molt vàlides. Probablement, el supòsit que tots volem creure que és vàlid: "Les persones són intrínsecament bones", no ho sigui tant, i per això sempre han sigut necessaris patrons de conducta social que, amb les seves mesures coercitives, intenten controlar les pulsions més antisocials.
En la propera entrada, em qüestionaré, aquest supòsit de la bondad intrínseca de l'ésser humà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada