DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -65) GRAUS DE LLIBERTAT

Els graus de llibertat són el nombre de paràmetres o variables independents que un sistema necessita per determinar el seu estat o moviment complet. Aquest concepte s'aplica principalment en tres àrees:

• Física: Representa les direccions independents en què es pot moure un cos. Per exemple, una partícula en l'espai té 3 graus de llibertat (translació en eixos X, Y i Z).
• Estadística: És la quantitat d'informació independent disponible per estimar els paràmetres d'un model sense restriccions.
• Enginyeria: Mesura el moviment possible d'un mecanisme o estructura.

En general, el nombre de graus de llibertat en un sistema físic es refereix al nombre mínim de variables que cal especificar per determinar completament l'estat físic.

Graus de llibertat en mecànica:

En mecànica, per cada partícula lliure del sistema i per cada direcció en què aquesta és capaç de moure's hi ha dos graus de llibertat, un relacionat amb la posicio i l'altre amb la velocitat. El nombre de graus de llibertat d'un sistema quan hi ha lligams entre les partícules, serà el nombre total de variables, menys el nombre de lligams que les relacionen. Aquesta definició no coincideix ni amb la definició de graus de llibertat que s'usa en enginyeria de màquines, ni amb la que s'usa en enginyeria estructural.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE - 64) GESTIÓ

El terme Gestió, en les organitzacions i empreses, en general, es refereix a l'acció d'administrar i dirigir una organització. Abasta l'organització i coordinació dels factors de producció. La seva finalitat és assolir la màxima eficàcia. L'equip gestor respon de la marxa de l'empresa davant els accionistes, els treballadors i la comunitat.

La paraula gestió tambe s'utilitza en molts contextos, com poden ser, gestió de dades, gestió de crisis, gestió d'existències, gestió de la cadena de subministrament, gestió de persones, gestió de projectes, gestió de residus, gestió de tresoreria, gestió financera, o gestió del canvi, d'entre d'altres. 

De fet, anomenem gestió a qualsevol acció de dirigir qualsevol sector o grup determinat dins d'un sistema organitzat. Això requereix, per funcionar bé, que al gestor se li hagi fet responsable d'unes tasques, a la vegada que se li delegui una correcta autoritat o poder per prendre decisions, que li permeti dur a terme de forma coherent aquesta tasca.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -63) FONAMENTS

Amb la paraula fonaments ens referim a diferents coses. En arquitectura són la part més baixa d'una construcció, en la qual es sustenta tot el pes de l'edificació.

Tambe vol dir la raó principal d'una opció o argument.

I, a nivell científic, vol dir els principis bàsics d'una teoria o creença.

Els fonaments de la Teoria de les Limitacions, aplicables en general a tots els sistemes socials, són:

La gent és bona... però tots nosaltres tenim suposicions o prejudicis que ens bloquegen per veure i desbloquejar el potencial inherent que tenim nosaltres, els altres i les organitzacions que ens envolten.

Cada conflicte es pot eliminar o superar... si trobem i afrontem els supòsits erronis que causen el conflicte.

Cada situació o sistema, no importa com de complex sembli ser inicialment, és sorprenentment simple... si trobem l'únic o els pocs fulcres que té, és a dir, la simplicitat inherent de qualsevol situació o sistema.

Cada situació es pot millorar significativament... si podem pensar raonadament en totes les situacions que ens trobem utilitzant aquests supòsits o prejudicis.

Goldratt va postular que una vegada una persona pren la decisió de creure i actuar d'acord amb aquests quatre fonaments, aleshores pot assolir una "vida plena" i que ni tan sols el cel és el límit.

Els quatre fonaments de TOC fan extensius els dos supòsits  fonamentals de les ciències, a com TOC tracta amb els sistemes socials que impliquen gent. Aquests 2 supòsits fonamentals ja els va postular Newton declarant que la naturalesa és excessivament simple i harmoniosa en si mateixa. Es referia a que l'univers -i tots els sistemes complexos- estan governats per una simplicitat inherent i que dins d'aquests sistemes hi ha una harmonia inherent. (no poden haver contradiccions entre les regles que els regeixen).

OBITUARI EDGAR MORIN

Edgar Morin va traspassar fa pocs dies, el 29 de maig d'enguany a l'edat de 104 anys (8/7/1921 - 29/5/2026). Amb ell desapareix un dels grans intel·lectuals del segle XX i del que portem del XXI.

La seva aportació central es pot concentrar en la idea: La realitat és complexa, i els nostres sistemes de coneixement tendeixen a simplificar-la excessivament.

Morin va desenvolupar la teoria del Pensament complex. Plantejava que la fragmentació del saber modern en diferents especialitats com la física, biologia, sociologia, economia i filosofia tendeixen a estudiar els fenòmens per separat, quan en realitat formen part de sistemes interdependents.

Per a Morin:

No es pot entendre una part sense el tot. Però tampoc el tot sense les parts.

L'ordre i el desordre conviuen, i la certesa sempre està envoltada d'incertesa.

Morin desconfiava de les doctrines absolutes. Per a ell, pensar bé no consistia a tenir respostes definitives, sinó a aprendre a conviure amb la complexitat i la incertesa. Sostenia que l'escola ensenya moltes dades però poques vegades ensenya a pensar les connexions entre elles. Si haguéssim de condensar el llegat de Morin en una sola frase, aquesta podría ser:

Cal aprendre a pensar les relacions, no només les coses.

Morin, per tant, és un dels pares del pensament sistèmic. Va proposar que les organitzacions han d'aprendre a conviure amb la incertesa, la creativitat i la contradicció. És una proposta que avui sona sorprenentment actual.

Amb el pas del temps, tres intuicions de Morin han sortit especialment reforçades:

Els problemes globals estan connectats.

La interdisciplinarietat és necessària.

La incertesa és estructural.

Ens ha deixat un altre dels grans gegants sobre el pensament i el coneixement, però la seva obra perdurarà, i ens servirà de far en la nostra visió sistèmica de tot el que ens envolta.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -62) FLUX

El flux és el moviment continu, incessant o en una direcció determinada d'una substància, energia o elements. També s'empra per referir-se a la pujada periòdica de la marea.

Segons el context, s'aplica de les maneres següents:

• Física i Ciències: Moviment d'energia o partícules (p. ex., flux energètic o lluminós).
• Hidràulica i Gasos: Desplaçament continu d'un fluid (líquid o gas) per un conducte.
• Economia: Corrent de recursos, mercaderies o capital entre agents o àrees geogràfiques.
• Sociologia: Desplaçament de persones o dades (p. ex., flux migratori, flux d'informació).

A la Teoria de les Limitacions (TOC, de l'anglès Theory of Constraints), el flux fa referència a la velocitat, continuïtat i ritme amb què els productes, serveis o tasques avancen al llarg de tot el sistema fins a convertir-se en valor real o ingressos.

Dins d'aquesta metodologia, el flux té un sentit operacional i estratègic molt precís basat en els següents principis:

1. El flux està governat pel coll d'ampolla

El ritme o la capacitat del flux global d'una empresa mai serà superior a la capacitat de la seva limitació(el punt més lent del procés). Intentar produir o fer avançar feina a una velocitat superior a la que el coll d'ampolla pot absorbir no millora el flux; només genera acumulació de residus, embussos i estrès.

2. L'equilibri del flux per sobre de l'equilibri de la capacitat

A diferència de la gestió tradicional, que busca que totes les màquines o persones estiguin treballant al 100% de la seva capacitat, la TOC busca equilibrar el flux de producció. Això significa que els recursos que no són limitacions han de reduir la seva marxa de manera deliberada per compassar-se exactament al ritme del coll d'ampolla (un concepte conegut com a subordinació).

3. La relació entre flux i inventari (Llei de Little)

Un flux ràpid i net implica necessàriament tenir poc inventari en procés (WIP, Work in Progress). Com més tasques o materials hi hagi acumulats a la cua, més lent i impredictible es torna el flux de treball.

4. La metodologia Drum-Buffer-Rope (Tambor-Amortidor-Corda)

Per protegir i regular aquest flux, la TOC utilitza el sistema DBR:

• Drum (Tambor): El coll d'ampolla marca el ritme del flux per a tot el sistema.
• Buffer (Amortidor): Es col·loca una quantitat mínima de temps o inventari abans de la limitació per assegurar que el flux mai s'aturi per culpa d'un error previ.
• Rope (Corda): Mecanisme de comunicació que avisa l'inici del procés per tal que només s'alliberi feina nova quan el coll d'ampolla hagi processat la feina anterior, evitant saturar el flux.

En la Teoria de les Limitacions, maximitzar el flux no significa fer que tothom corri, sinó assegurar que res no s'aturi en el punt crític perquè la creació de valor sigui el més ràpida i fluida possible.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -61) FALS POSITIU I FALS NEGATIU

Un fals positiu és un producte o resultat que en un control o una anàlísi apareix com defectuós sent correcte. 

Un fals negatiu és un producte que en un control o una anàlísi apareix com a correcte quan en relitat és defectuós.

En les proves mèdiques i, més generalment, en la classificació binària (del sí o no), un fals positiu és un error en què el resultat de la prova indica indegudament la presència d'una condició, com una malaltia (un resultat positiu), quan en realitat no hi és present; mentre que un fals negatiu és un error en què un resultat de prova no indica, indegudament, la presència d'una condició (el resultat és negatiu), quan en realitat hi és present. Es tracta dels dos tipus d'errors d'una prova binària. En medicina un fals positiu es distingeix del sobrediagnòstic (quan augmenten els criteris per a incloure més pacients sota un diagnòstic), i també és diferent de la d'un excés de proves diagnòstiques.

A les proves d'hipòtesis estadístiques, els conceptes anàlegs es coneixen com a errors de tipus I i de tipus II, on un resultat positiu correspon a rebutjar la hipòtesi nul·la i un resultat negatiu correspon a no rebutjar-la. Els termes s'utilitzen sovint de forma intercanviable, però hi ha diferències en el detall i la interpretació a causa de les diferències entre proves mèdiques i proves d'hipòtesis estadístiques.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -60) EXTERNALITAT

Una externalitat és l'efecte positiu o negatiu que l'activitat de producció o consum d'un agent econòmic (empresa o persona) té sobre el benestar d'un altre, sense que aquesta incidència es reflecteixi en els preus de mercat. 

Les externalitats es divideixen principalment en dos tipus:

• Externalitat negativa (cost extern): Es dona quan l'acció d'un agent perjudica tercers per als quals no hi ha cap compensació. Un exemple clàssic és la contaminació industrial: una fàbrica contamina l'aire i afecta la salut dels veïns, un cost social que no paga directament l'empresa.
• Externalitat positiva (benefici extern): Ocorre quan una activitat beneficia terceres parts sense que aquestes hagin de pagar per l'avantatge. Un exemple habitual és l'educació o la vacunació: una persona vacunada protegeix la societat reduint els contagis, fins i tot a aquells que no han rebut la vacuna. 

Dins de les externalitats negatives (accions que generen costos a la societat que no estan inclosos en el preu del producte alguns exemples són:

• El fum del tabac: El fum d'un fumador fa que les persones del voltant respirin substàncies nocives (fumadors passius), empitjorant la seva salut i augmentant la despesa de la sanitat pública.
• El soroll del transport: Els avions d'un aeroport o el trànsit d'una autopista generen contaminació acústica. Això disminueix el valor de les cases properes i provoca estrès als veïns.
• L'ús del transport privat: Conduir un cotxe de benzina provoca embussos de trànsit que fan perdre temps als altres conductors, a més d'emetre gasos contaminants que afecten la salut de tothom.
• Els purins de les granges: Les dejeccions ramaderes excessives es filtren a la terra i contaminen els aqüífers subterranis d'aigua potable, obligant els pobles de la zona a pagar filtres de neteja cars.

Entre les externalitats positives (accions que generen beneficis gratuïts per a la societat que el mercat no recompensa automàticament) uns exemples serien:

• La investigació científica: Quan una empresa tecnològica crea una nova tecnologia de codi obert, moltes altres empreses utilitzen aquest coneixement per millorar els seus propis productes sense haver pagat per la recerca inicial.
• L'apicultura i els fruiters: Les abelles d'un apicultor volen lliurement i pol·linitzen els arbres dels camps de fruiters veïns, millorant la collita dels agricultors sense que aquests hagin de pagar res a l'apicultor.
• La restauració de façanes: Quan el propietari d'un edifici històric arregla i pinta la seva façana, millora l'estètica de tot el barri, augmenta el valor de la zona i beneficia el turisme local.
• La instal·lació de plaques solars: Un veí que es posa plaques solars redueix la demanda de la xarxa elèctrica general i evita l'emissió de CO₂ a l'atmosfera, netejant l'aire per a tothom.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE - 59) EXPLOTACIÓ

L'explotació és l'acció d'aprofitar un recurs o un treball per obtenir un rendiment.. Té tres significats principals:

• Econòmic/Agrari: Conjunt d'instal·lacions, recursos i activitats d'una unitat de producció (agrícola, ramadera, forestal o minera).
• Laboral/Social: Utilització abusiva d'una persona o col·lectiu en benefici propi, sense respectar els seus drets.
• Industrial: Funcionament o gestió d'un negoci, servei o instal·lació (ex: l'explotació d'una mina o d'una xarxa de transport).

D'altra banda, en la Teoria de les Limitacions, s'utilitza el terme explotació amb el significat de treure el màxim rendiment possible del recurs o treball que és la limitació del sistema. Podeu aprofundir en aquest concepte, consultant entrades en aquest blog sobre els cinc passos de TOC.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -58) EXCEDENT

L'Excedent és l'excès sobre el que es necessita. Es pot parlar de l'excedent del consumidor, que és la diferència acumulada entre el preu que el consumidor estava disposat a pagar i el que realment paga. I també de l'excedent del productor que és la diferència acumulada entre el preu al que el productor estava disposat a vendre i el que realment obté.

A nivell social, s'anomena Excedent a la part del producte social que sobrepassa el valor dels factors de producció emprats per a obtenir-lo.

No es pot separar l’estudi de l’excedent de la consideració dels processos de producció o distribució, i s’ha de relacionar tant amb el concepte d’explotació com amb els processos d’acumulació i de creixement econòmic. L’excedent és la part del producte social apropiat per la classe no treballadora, independentment del fet que sigui destinat al consum improductiu o a la inversió. En aquest segon cas, l’excedent possibilita l’acumulació de capital, base del creixement econòmic. Atès que en els diferents models de producció l’excedent ha pres formes diverses (en el capitalisme, per exemple, apareix sota la forma de plusvàlua) que condicionen diferents opcions de creixement, la seva anàlisi esdevé últil a un doble nivell: primer, perquè, a partir de l’estudi de la seva assignació entre les diferents capes socials, permet d’aprofundir en el coneixement del caràcter de les diferents formacions socials; i, d’altra banda, perquè la seva utilització reflecteix el marc teòric en què s’efectua una determinada anàlisi (neoclàssica, classicomarxista, etc). Des d’un punt de vista normatiu, P.A. Baran parla de l'excedent potencial com a excedent màxim que hom pot obtenir donat un grau de desenvolupament de les forces productives, i el compara amb l'excedent real, que normalment és inferior, com a conseqüència d’una gestió econòmica, totalment o parcialment irracional. Històricament, la noció d’excedent ha estat lligada al grau de desenvolupament de les forces productives. Així, els fisiòcrates elaboraren el concepte d'excedent agrícola, puix que aquest era el sector que havia de permetre la formació de l’acumulació primitiva. Posteriorment aquesta delimitació fou desbordada per la importància del sector industrial, i hom establí l’actual noció d'excedent econòmic.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -57) EXACTITUD

L'exactitud és la capacitat per donar resultats o dades el més pròxims al valor veritable.

L'exactitud té una certa connexió amb un altre concepte que és la precisió. La precisió d'un mètode, d'una medició o d'uns resultats, és la capacitat que determinacions repetides donin el mateix resultat.

Quan els relacionem, podem parlar de métodes, dades o resultais molt precisos, però molt poc exactes, o bé poc precisos i poc exactes. Tanmateix, en general quan hi ha un bon grau d'exactitud, ha d'haver també un cert grau de precisió.

Per posar un exemple, si tenim una galeria de tir amb 3 tiradors que efectuen 10 trets sobre una diana, podem tenir el cas d'un tirador en que cap tret dona en el centre de la diana i a més estan repartits per tot el cercle. Seria un cas de poca exactitud i poca precisió. Pot haver un segon cas on cap tret dona en el centre de la diana, però tots estan molt junts. En aquest cas parlarem d'uns resultats inexactes però molt precisos. I també, es pot donar el cas on tots estan en el centre de la diana i molt agrupats. En aquest cas, tenim uns resultats exactes i precisos.

Quan parlem de resultats o dades d'empreses o organitzacions, és convenient tenir en compte ambdòs conceptes.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -56) ESCASSESSA

L'Escassessa, com a terme, descriu una situació d'insuficiència o manca. A nivell comercial generalment  és d'oferta, encara que també pot ser de demanda. Aquestes situacions donen origen a moviments de preus, mercaderies i factors de producció, intentant arribar a un equilibri.

Molt sovint, a nivell empresarial es parla d'escassessa de recursos. És molt freqüent que els responsables de les àrees de l'organització o empresa, en els seus informes periódics, demanin a la direcció superior més recursos -generalment de tot tipus- materials i personals.

En la filosofia TOC, és fa èmfasi en que quan es parla d'escassessa, aquesta s'ha d'analitzar tenint en compte les relacions d'aquell recurs material o personal amb la limitació del sistema. Molt sovint una bona gestió de la limitació, allibera més capacitat o potencial d'un recurs que semblava que havia arribat al seu màxim de capacitat.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -55) ESCALA -ECONOMIES DE-

L'economia d'escala es refereix a l'efecte de la disminució del cost unitari en un procés productiu a l'augmentar la capacitat i la producció anual del mateix.

Les économies d'escala es produeixen per diverses raons, tals com un menor impacte unitari de les despeses generals, sinergies en compres, distribució i comercialització, l'efecte de la corba d'experiència, una major especialització i l'ús de bens de capital més eficients.

Tanmateix, tot i l'àmplia acceptació d'aquest concepte, des d'un punt de vista científic, quan les organitzacions tenen relacions interdependents (i quasi totes les tenen) les economies d'escala tenen pot sentit i poden dur a veritables catàstrofes.

Certament, el concepte del món del cost, és acceptable per quasi totes les empreses i organitzacions. Això les porta a pensar que es pot definir un cost unitari per producte, i segons la definició del principi, aplicar les economies d'escala i ser més eficients. El problema radica en que els supòsits de món del cost, son molt qüestionables, i no aguanten una validació científica tal com si ho fan els que conformen el món del valor o flux (throughput). Per més detalls veure "MÓN DEL VALOR"

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -54) ERROR

La definició d'error és l'acció d'allunyar-se del que és cert.

A la vegada, Error» té aquests significats:

Error humà, causa o factor d'origen antròpic que pot generar catàstrofes i accidents en diversos àmbits de l'activitat humana

En Ciència:

Error aleatori, és l' error inevitable que es produeix per esdeveniments impossibles de controlar durant un experiment o observació.

Error experimental, és desviació del valor mesurat d'una variable respecte al valor real d'aquesta magnitud.

Error d'aproximació, és la diferència entre el valor exacte i el valor aproximat

En Estadística hi ha dos tipos d'error importants:

L'error de tipus I també anomenat error de tipus alfa (α) o fals positiu, és l'error que es comet quan l'investigador no accepta la hipòtesi nul·la sent aquesta veritable en la població. És equivalent a trobar un resultat fals positiu, perquè l'investigador arriba a la conclusió que hi ha una diferència entre les hipòtesis quan en realitat no existeix. Es relaciona amb el nivell de significança estadística.

L'error de tipus II, també anomenat error de tipus beta (β) (β és la probabilitat que existeixi aquest error) o fals negatiu, es comet quan l'investigador no rebutja la hipòtesi nul·la sent aquesta falsa en la població. És equivalent a la probabilitat d'un resultat fals negatiu, ja que l'investigador arriba a la conclusió que ha estat incapaç de trobar una diferència que existeix en la realitat.

S'accepta en un estudi que el valor de l'error beta estigui entre el 5 i el 20%.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -53) EQUIP

Un equip és un grup de persones que s'uneix per tal d'assolir un objectiu comú. Els equips humans són especialment apropiats per aconseguir tasques complexes que poden tenir subtasques independents. Un grup, però, no sempre és un equip. Els equips acostumen a tenir membres amb habilitats que es complementen i generen sinergia a través d'un esforç coordinat que permet que cada membre maximitzi els seus punts forts i minimitzi els febles.

Es debat sovint la mida òptima d'un equip, que sovint varia segons la tasca. Com a mínim un estudi de resolució de problemes en grups apunta que la mida òptima és de quatre membres, mentre que altres treballs diuen que la mida òptima es troba entre cinc i dotze membres, o més humorísticament, el nombre de membres que es poden prendre dues pizzes.

Els equips es poden classificar segons si són:

• interdependent o independent, segons les accions dels membres mentre treballen. És interdependent si les accions de cada membre repercuteixen en l'èxit de l'equip final, i hi ha una possible especialització, com en el cas del rugby En canvi, és independent si, com en el cas de l'atletisme, les accions de cada individu no causen efectes en el rendiment del següent, i les accions que fan són les mateixes.
• multidisciplinari o interdisciplinari. En el cas dels multidisciplinaris, hi ha una especialització de les feines, i el que es tracta no té per què estar relacionat amb el que els altres membres tracten. L'equip multidisciplinari funciona sumant coneixements i experiencies en camps diferents, orientats al mateix fi.

Per més informació sobre els equips en les organitzacions, veieu les entrades amb els títols:

Dues regles per als equips de treball

Treball en equip.

Adaptació de les lleis de la Robòtica als equips humans

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -52) EQUILIBRI

El terme Equilibri, en general, es refeix al fget que dues forces o accions oposades siguin tals que l'efecte de l'una destrueixi el de l'altra. També es pot definir com la distribució ben ponderada de les coses.

Segons els sistemes té aquests significats:

Biologia:

Equilibri: (fisiologia), sentit que permet a humans i animals caminar sense caure

Equilibri ecològic: situació hipotètica en què la mida d'una població d'éssers vius es mantenen estables

Equilibri puntuat, teoria que proposa un nou model de l'especiació en el camp de la teoria de l'evolució per selecció natural

Equilibri de HardY-Weinberg, situació hipotètica en què les freqüències al·lèliques d'una població d'éssers vius es mantenen estables

Economia: Equilibri de mercat

Física: 

Equilibri mecànic

Equilibri estàtic

Equilibri hidroestàtic

Equilibri tèrmic

Psicologia: Equilibri psicològic

Química:

Equilibri químic, estat final del sistema en què les velocitats de reacció directa i inversa són iguals i les concentracions de les substàncies que hi intervenen es mantenen constants

Equilibri termodinamic, situació en què un sistema termodinàmic està alhora en equilibri tèrmic, mecànic i químic

Teoria de jocs: Equilibri de Nash

Sistemes organitzacionals i operatius: Un sistema equilibrat és aquell en que la capacitat de tots els recursos és igual a un nivell determinat de sortides. En la fabricació tradicional l'ideal és una fàbrica equilibrada on totes les capacitats dels centres de treball són iguals a la demanda. -Això és minimitzarien els costos- En els sistemes LEAN, l'ideal és un sistema on la capacitat és igual a la demanda diària.. En TOC tots els centres de treball estan estructurats per equilibrar el flux, no la demanda.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -51) ENTRADA

Una Entrada, des de l'enfocament sistèmic o des de la pròpia Teoria General de Sistemes,  és la informació, energia o matèria que ingressa al sistema des del seu entorn. 

En general, Entrada és un terme de la informática i de l'enginyeria de processos i organització, utilitzat per expressar una aportació o un canvi provinent de l'exterior en un sistema o procès, que queda així modificat de manera activa. En el cas del procés de descripció d'un model, l'entrada està connectada amb el concepte de sortida, que seria tot el que es produeix o surt del sistema o procès. En la teoria de la informació, una entrada es refereix a la informació rebuda en un missatge, o bé al procés de rebre-la.

En la interacció ésser humà-ordinador, l'entrada és la informació produïda per l'usuari amb el propòsit de controlar el programa. L'usuari comunica i determina quina mena d'entrades acceptaran els programes (per exemple, seqüències de control o de text escrites a màquina mitjançant el teclat i el ratolí). L'entrada prové també de dispositius de xarxes i emmagatzemament, per exemple, impulsors de discos.

En la teoria del control i la teoria de l'equitat les entrades són els senyals que alimenten el sistema i les habilitats del treballador respectivament.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE - 50) ENTORN

En ciència (especialment en termodinàmica) i enginyeria, un sistema és la part de l'Univers que s'està estudiant, mentre que l'Entorn és la part de l'univers que resta fora de la frontera del sistema. Segons el tipus de sistema, pot interaccionar amb l'ambient intercanviant massa, energia (incloent-hi calor i treball, quantitat de moviment, càrrega eléctrica i altres propietats conservatives. En algunes disciplines, tals com la teoria de la informació, també es pot intercanviar informació.

L'entorn també és un concepte important en l'àrea dels sistemes socials, En aquests casos pot significar l'ambient, la conjuntura, el context, el medi o la situació-

En el camp de l'economia i l'empresa, sovint significa el conjunt de circumstàncies físiques, econòmiques, polítiques, legals, demogràfiques, socials, culturals, etc., que configuren l'ambient en què una organització desenvolupa la seva activitat.