DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -55) ESCALA -ECONOMIES DE-

L'economia d'escala es refereix a l'efecte de la disminució del cost unitari en un procés productiu a l'augmentar la capacitat i la producció anual del mateix.

Les économies d'escala es produeixen per diverses raons, tals com un menor impacte unitari de les despeses generals, sinergies en compres, distribució i comercialització, l'efecte de la corba d'experiència, una major especialització i l'ús de bens de capital més eficients.

Tanmateix, tot i l'àmplia acceptació d'aquest concepte, des d'un punt de vista científic, quan les organitzacions tenen relacions interdependents (i quasi totes les tenen) les economies d'escala tenen pot sentit i poden dur a veritables catàstrofes.

Certament, el concepte del món del cost, és acceptable per quasi totes les empreses i organitzacions. Això les porta a pensar que es pot definir un cost unitari per producte, i segons la definició del principi, aplicar les economies d'escala i ser més eficients. El problema radica en que els supòsits de món del cost, son molt qüestionables, i no aguanten una validació científica tal com si ho fan els que conformen el món del valor o flux (throughput). Per més detalls veure "MÓN DEL VALOR"

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -54) ERROR

La definició d'error és l'acció d'allunyar-se del que és cert.

A la vegada, Error» té aquests significats:

Error humà, causa o factor d'origen antròpic que pot generar catàstrofes i accidents en diversos àmbits de l'activitat humana

En Ciència:

Error aleatori, és l' error inevitable que es produeix per esdeveniments impossibles de controlar durant un experiment o observació.

Error experimental, és desviació del valor mesurat d'una variable respecte al valor real d'aquesta magnitud.

Error d'aproximació, és la diferència entre el valor exacte i el valor aproximat

En Estadística hi ha dos tipos d'error importants:

L'error de tipus I també anomenat error de tipus alfa (α) o fals positiu, és l'error que es comet quan l'investigador no accepta la hipòtesi nul·la sent aquesta veritable en la població. És equivalent a trobar un resultat fals positiu, perquè l'investigador arriba a la conclusió que hi ha una diferència entre les hipòtesis quan en realitat no existeix. Es relaciona amb el nivell de significança estadística.

L'error de tipus II, també anomenat error de tipus beta (β) (β és la probabilitat que existeixi aquest error) o fals negatiu, es comet quan l'investigador no rebutja la hipòtesi nul·la sent aquesta falsa en la població. És equivalent a la probabilitat d'un resultat fals negatiu, ja que l'investigador arriba a la conclusió que ha estat incapaç de trobar una diferència que existeix en la realitat.

S'accepta en un estudi que el valor de l'error beta estigui entre el 5 i el 20%.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -53) EQUIP

Un equip és un grup de persones que s'uneix per tal d'assolir un objectiu comú. Els equips humans són especialment apropiats per aconseguir tasques complexes que poden tenir subtasques independents. Un grup, però, no sempre és un equip. Els equips acostumen a tenir membres amb habilitats que es complementen i generen sinergia a través d'un esforç coordinat que permet que cada membre maximitzi els seus punts forts i minimitzi els febles.

Es debat sovint la mida òptima d'un equip, que sovint varia segons la tasca. Com a mínim un estudi de resolució de problemes en grups apunta que la mida òptima és de quatre membres, mentre que altres treballs diuen que la mida òptima es troba entre cinc i dotze membres, o més humorísticament, el nombre de membres que es poden prendre dues pizzes.

Els equips es poden classificar segons si són:

• interdependent o independent, segons les accions dels membres mentre treballen. És interdependent si les accions de cada membre repercuteixen en l'èxit de l'equip final, i hi ha una possible especialització, com en el cas del rugby En canvi, és independent si, com en el cas de l'atletisme, les accions de cada individu no causen efectes en el rendiment del següent, i les accions que fan són les mateixes.
• multidisciplinari o interdisciplinari. En el cas dels multidisciplinaris, hi ha una especialització de les feines, i el que es tracta no té per què estar relacionat amb el que els altres membres tracten. L'equip multidisciplinari funciona sumant coneixements i experiencies en camps diferents, orientats al mateix fi.

Per més informació sobre els equips en les organitzacions, veieu les entrades amb els títols:

Dues regles per als equips de treball

Treball en equip.

Adaptació de les lleis de la Robòtica als equips humans

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -52) EQUILIBRI

El terme Equilibri, en general, es refeix al fget que dues forces o accions oposades siguin tals que l'efecte de l'una destrueixi el de l'altra. També es pot definir com la distribució ben ponderada de les coses.

Segons els sistemes té aquests significats:

Biologia:

Equilibri: (fisiologia), sentit que permet a humans i animals caminar sense caure

Equilibri ecològic: situació hipotètica en què la mida d'una població d'éssers vius es mantenen estables

Equilibri puntuat, teoria que proposa un nou model de l'especiació en el camp de la teoria de l'evolució per selecció natural

Equilibri de HardY-Weinberg, situació hipotètica en què les freqüències al·lèliques d'una població d'éssers vius es mantenen estables

Economia: Equilibri de mercat

Física: 

Equilibri mecànic

Equilibri estàtic

Equilibri hidroestàtic

Equilibri tèrmic

Psicologia: Equilibri psicològic

Química:

Equilibri químic, estat final del sistema en què les velocitats de reacció directa i inversa són iguals i les concentracions de les substàncies que hi intervenen es mantenen constants

Equilibri termodinamic, situació en què un sistema termodinàmic està alhora en equilibri tèrmic, mecànic i químic

Teoria de jocs: Equilibri de Nash

Sistemes organitzacionals i operatius: Un sistema equilibrat és aquell en que la capacitat de tots els recursos és igual a un nivell determinat de sortides. En la fabricació tradicional l'ideal és una fàbrica equilibrada on totes les capacitats dels centres de treball són iguals a la demanda. -Això és minimitzarien els costos- En els sistemes LEAN, l'ideal és un sistema on la capacitat és igual a la demanda diària.. En TOC tots els centres de treball estan estructurats per equilibrar el flux, no la demanda.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -51) ENTRADA

Una Entrada, des de l'enfocament sistèmic o des de la pròpia Teoria General de Sistemes,  és la informació, energia o matèria que ingressa al sistema des del seu entorn. 

En general, Entrada és un terme de la informática i de l'enginyeria de processos i organització, utilitzat per expressar una aportació o un canvi provinent de l'exterior en un sistema o procès, que queda així modificat de manera activa. En el cas del procés de descripció d'un model, l'entrada està connectada amb el concepte de sortida, que seria tot el que es produeix o surt del sistema o procès. En la teoria de la informació, una entrada es refereix a la informació rebuda en un missatge, o bé al procés de rebre-la.

En la interacció ésser humà-ordinador, l'entrada és la informació produïda per l'usuari amb el propòsit de controlar el programa. L'usuari comunica i determina quina mena d'entrades acceptaran els programes (per exemple, seqüències de control o de text escrites a màquina mitjançant el teclat i el ratolí). L'entrada prové també de dispositius de xarxes i emmagatzemament, per exemple, impulsors de discos.

En la teoria del control i la teoria de l'equitat les entrades són els senyals que alimenten el sistema i les habilitats del treballador respectivament.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE - 50) ENTORN

En ciència (especialment en termodinàmica) i enginyeria, un sistema és la part de l'Univers que s'està estudiant, mentre que l'Entorn és la part de l'univers que resta fora de la frontera del sistema. Segons el tipus de sistema, pot interaccionar amb l'ambient intercanviant massa, energia (incloent-hi calor i treball, quantitat de moviment, càrrega eléctrica i altres propietats conservatives. En algunes disciplines, tals com la teoria de la informació, també es pot intercanviar informació.

L'entorn també és un concepte important en l'àrea dels sistemes socials, En aquests casos pot significar l'ambient, la conjuntura, el context, el medi o la situació-

En el camp de l'economia i l'empresa, sovint significa el conjunt de circumstàncies físiques, econòmiques, polítiques, legals, demogràfiques, socials, culturals, etc., que configuren l'ambient en què una organització desenvolupa la seva activitat. 

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE - 49) ENTITAT

Una entitat o ens és un organisme social format per diversos membres que desenvolupa una funció associativa que justifica la seva formació. Aquest ens pot ser tant un col·lectiu de socis individuals com un grup d'empreses o associacions diverses que s'uneixen. La idea d'una entitat és unir en una mateixa institucio diferents persones, tant físiques com jurídiques, i dotar-les d'un únic ens que, com que les agrupa, respon millor als seus objectius i defensa més eficaçment els seus interessos. Una entitat és una col·lectivitat considerada com una unitat dotada de personalitat jurídica pròpia.

D'altra banda, en la terminologia de la Teoria de les Limitacions (TOC) una entitat és  una afirmació o declaració generalment inclosa en un rectangle, o rectangle  arrodonit en els cantons, que descriu una part del sistema  que s'estudia utilitzant els diagrames dels processos de pensament.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -48) ENQUESTA

Una Enquesta és un procediment per obtenir informació preguntant o observant de forma sistemàtica i estructurada a un col·lectiu. Quan la població que es va a estudiar és molt àmplia, es selecciona una mostra.

L'enquesta o sondeig és doncs un qüestionari per a conèixer l'opinió d'una mostra representativa de poblacio. L'univers o persones enquestades han de reunir una sèrie de característiques per a ser vàlides i poder fer una generalització dels resultats (aquests trets depenen de l'objectiu de l'enquesta). La recollida de dades es fa sense modificar l'entorn ni el fenomen on es recull la informació.

La informació de les respostes se sotmet a anàlisi estadística (recerca quantitativa) o s'interpreta en funció de patrons semàntics (anàlisi qualitativa). Hi ha institucions especialitzades a fer enquestes vàlides, que s'usen com a eina de recollida de dades en sociologia, per a conèixer l'opinió pública sobre un subjecte d'actualitat o per a estudis de mercat (on s'intenta calibrar l'èxit d'un producte). L'enquesta pot contenir una prova pilot de menys individus per a validar que les preguntes estiguin ben formulades.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -47) EMPRESA

Una empresa és una organització amb personalitat jurídica (definida a l'escriptura), que pretén generar riquesa i ocupació, a través de l'elaboració o comercialització d'un producte o servei que satisfaci les necessitats i demandes de la societat. És la unitat de producció bàsica.

El terme Empresa tambe es refereix a una acció o tasca que comporta dificultat i de la qual, la seva execució requereix decisió i esforç.

En el context d'aquest diccionari, el terme empresa apareix nombroses vegades, i en general es refereix a les organitzacions del primer paràgraf.

Funcions d'una empresa:

En una economia de mercat, les empreses compleixen diverses funcions:

• Interpreten els desitjos de les persones respecte als béns que els són necessaris, i es dediquen a produir-los, o, si no n'hi ha, produeixen una sèrie de béns que després, a través de la publicitat per exemple, converteixen en necessaris i imprescindibles per als ciutadans.
• A través dels corresponents mercats, posen els béns produïts a disposició de les persones i perceben en compensació la quantitat de diners corresponent al valor de les seves vendes (el preu), que la majoria de vegades no es correspon al cost de producció (és a dir, per exemple, al treball realitzat per totes les persones que han participat en la creació del producte, ja sigui material o un servei).
• Adquireixen o contracten (també a través dels corresponents mercats) els factors productius precisos per a desenvolupar la seva activitat productiva, als quals retribueixen amb diners.

• Algunes empreses simplement es dediquen a servir d'intermediaris entre les persones i altres empreses. És el que s'anomena subcontractació. En aquests casos, l'empresa intermediària contracta a una segona empresa (a vegades aquesta segona a una tercera, etc.) que realitza el servei per menys diners dels que pagaran els consumidors (i per tant, de menys qualitat de la que es pensa el consumidor que està contractant)i així, l'empresa intermediària rep uns diners sense haver estat productiva i a més a més sense tenir cap mena de responsabilitat.

Classificació de les empreses:

Segons les dimensions, hi ha empreses multinacionals (amb milers de treballadors), empreses mitjanes (que acostumen a tenir més de cent treballadors) i empreses petites (com ara una perruqueria o un taller de fusteria) i segons l'activitat hi ha empreses del sector primari (que es dediquen a l'agricultura, la ramaderia i la pesca), del sector secundari (vinculades a la mineria, la indústria i a construcció) i del sector terciari (que són empreses de serveis, com ara hospitals, transports, ...).

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE - 46) EMPATIA

L'empatia és la participació efectiva i, en general, emotiva, d'una persona en una realitat aliena. Ser empàtics és ser capaços de "llegir" emocionalment les persones, de comprendre'n les emocions i els sentiments. Sembla que sigui un mecanisme adaptatiu (atès que afavoreix l'altruisme i la comunicació). Si bé és una qualitat innata (totes les persones són capaces d'identificar les emocions d'altri i comparar-les amb les pròpies i tothom posseeix aquesta capacitat en un grau concret), pot cultivar-se i augmentar mitjançant l'educació en valors, la meditació o pràctiques com el voluntariat, entre d'altres; és a dir, es pot aprendre a ser empàtic. Les persones empàtiques són capaces d'escoltar els altres i de comprendre els seus motius i preocupacions; tendeixen a ser més obertes i intel·lectualment estimulants i, en conseqüència, resulten més populars i reben més reconeixement social. Una persona empàtica sap reconèixer les necessitats comunicatives i emocionals dels altres i sovint s'anticipa a les seves demandes. Però un excés d'empatia, o el no distanciament respecte al patiment dels altres, pot provocar una depressió, freqüent en professions assistencials (com els assistents socials o les infermeres) i en la docència.

Els educadors han de tenir una gran capacitat empàtica, atès que han d'entendre els seus infants completament. Els mestres empàtics milloren la motivació i les habilitats acadèmiques dels nens, com la lectura, l'escriptura i les habilitats aritmètiques. Un ambient positiu creat pel professor o professora també salvaguarda i augmenta la motivació dels nens i nenes per a l'aprenentatge, d'acord amb un estudi finlandès. Igualment en el món professional, l'empatia, sigui quin sigui l'estament o nivell jeràrquic dins de l'organització o empresa, és una qualitat que afavoreix les relacions personals. Un líder empatic aconseguix entendre i fer-se entendre d'una forma molt més efectiva que si no té aquesta qualitat. De la mateixa manera, un professional que no tingui el rol de líder formal, si és una persona empàtica, aporta un ambient molt més positiu i efectiu que si no ho és.

Les persones amb capacitat d'empatia també són capaces d'interaccionar millor amb els animals no humans, de la mateixa manera que sembla que hi ha animals no humans empàtics, com ara els dofins.

L'empatia es divideix segons l'àmbit afectat, en empatia emocional, cognitiva i física. L'empatia emocional implica reconèixer les emocions i sentiments dels altres i mostrar-se angoixat si aquests pateixen o passen un mal moment. S'activa a partir dels dos anys d'edat. L'empatia cognitiva implica poder entendre l'estat mental d'un altre o la seva perspectiva del món, sortint de la pròpia cosmovisió. Per acabar, l'empatia física, relacionada amb les neurones mirall, suposa experimentar reaccions corporals davant del dolor físic o mental dels altres.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -45) ELASTICITAT

En economia, l'elasticitat és l'efecte induït en la variació percentual d'una determinada variable econòmica, produit per les modificacions aplicades a una altra variable.

Un tipus d'elasticitat en aquest camp és l'elasticitat de la demanda. Aquesta és la mesura del comportament de la demanda en funcio de les variacions en el preu. Es determina com el quocient entre el canvi percentual en la quantitat i el canvi percentual en el preu. La demanda és inelastica si el canvi percentual en la quantitat és inferior a la variació percentual del preu. (Això és una elasticitat menor que 1) La demanda és elàstica si el canvi percentual en la quantitat és més gran que la variació percentual del preu. (elasticitat major que 1)

Un altre tipus és l'elasticitat de l'oferta. Aquesta és la mesura del comportament de l'oferta en funció de les variacions del preu. Per exemple, si el preu puja un 5% i la quantitat ofertada puja més d'un 5%, es tracta d'una oferta elàstica.. Si, al contrari, puja menys d'un 5%, es tracta d'una oferta inelàstica o rígida.

LLISTAT D'ENTRADES DEL 2025

 En aquest entrada poso la lista de les entradles del 2025.

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 1) Actius

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 2) Anàlisi cost - benefici

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 3) Arbres de decisió

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 4) Atzar

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 5) Balanç comportamental

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 6) Balanç vital

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 7) Baròmetre financer

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 8) Benestar

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 9) Campana de Gauss

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 10) Capacitat

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 11) Capital

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 12) Carrera

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 13) Catalitzador

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 15) Categoria

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 15-14) Comentari 14-15

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 14) Centralitzar

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 16) Centre de benefici / Centre de cost

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 17) Cibernètica

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 18) Clima laboral

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 19) Compte d’explotació/compte de resultats

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 20) Competència

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 21) Competitivitat

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 22) Comptabilitat

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 23) Contingència

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 24) Contribució

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 25) Control

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 26) Cooperativa

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 27) Corba d’aprenentatge

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 28) Cost

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 29) Creativitat

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 30) Crisi

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 31) Criteri

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 32) Cua

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 33) Cultura d’empresa

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 34) Delegació

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 35) Descentralització

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 36) Diagrama

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 37) Dilema

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 38) Dinàmica de sistemes

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 39) Disponibilitat

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 40) Distribució

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 41) Efecte cobra

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 42) Efecte dòmino

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 43) Efecte Dunning Kruger

Diccionari Sistèmic (2ª Sèrie – 44) Efecte Hawthorne

Aprofito per comentar que la primera entrada d'aquest 2026, no ha seguit l'ordre alfabètic, per un error meu. En la propera mantindré l'ordre i quan arribi el moment de la que ja he pujat, la repetiré.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -45) SISTEMA ADAPTATIU COMPLEX

Un sistema adaptatiu complex és un cas especial dels sistemes complexos. Són complexos perquè són diversos i compostos de diversos elements d'interconnexió (i per tant part de la ciència de les xarxes) i són adaptatius, atès que tenen la capacitat de canviar i d'aprendre de l'experiència. El concepte de sistema adaptatiu complex (SAC) va ser creat a l'interdisciplinari Santa Fe Institute (SFI) per John H. Holland, Murray Gell-Mann i d'altres.

El concepte de sistema adaptatiu complex, o ciència de la complexitat, s'utilitza sovint per referir-se al camp científic poc organitzat que ha crescut al voltant a l'estudi d'aquests sistemes. La ciència de la complexitat, que no és una teoria única, perquè abasta més d'un marc teòric i és molt interdisciplinària, cerca la resposta a algunes preguntes fonamentals sobre els sistemes de variables vius i adaptables.

Entre els exemples de sistemes adaptatius complexos hi ha el mercat de valors, els insectes socials i les colònies de formigues, la biosfera i els ecosistemes, el cervell i el sistema immunològic, les empreses i qualsevol esforç humà social basat en el grup en un sistema cultural i social, com ara els partits polítics o les associacions. Hi ha una relació estreta entre l'àmbit dels SAC i la vida artificial. En totes dues àrees són molt importants els principis d'emergència i d'autoorganització.

Com s'ha anomenat molt sovint en aquest bloc, en els sistemes adaptatius complexos on hi ha relacions humanes, és molt interessant tenir en compte els processos de raonament de la Teoria de les Limitacions (TOC) ja que són idonis per analitzar les relacions d'interdependència entre els elements del sistema.