Si és cert que les persones no són bones intrinsecament, sinò que actuen en funció d'un equilibri entre les pulsions més primàries (o reptilianes , les emocions, i les funcions més evolucionades pròpies de l'escorça cerebral, aleshores no hauríem d'esperar que tots tinguem comportaments perfectes ni utòpics.
Per tant, són vàlides algunes polítiques socials que intenten millorar el comportament de tothom? la resposta és que si que són vàlides. Tanmateix, el que no és gaire realista és pensar que així superarem l'equilibri natural. És evident, que fer que tots els nens aprenguin a llegir i escriure, que aprenguin de petits a que compartir és millor que competir, que tinguin més coneixement, i que aprenguin a pensar, pot afavorir en gran manera una millor convivència. També intentar que tothom tingui les necessitats bàsiques cobertes, vivenda o allotjament, alimentació i escalfor, també afavorirà una major convivència entre tothom. Almenys aquestes condicions s'haurien de complir si volem avançar socialment.
Potser, tenir sempre present les necessitats indiviuals i socials, molt ben descrites per A. Maslow en la seva piràmide, podria ser la clau de volta per reduir conflictes i agressions entre totes les persones.
Segons el que s'ha anat proposant en aquesta sèrie de comentaris, aquesta cobertura de necessitats, és necessària però no suficient. Probablement haurem d'entendre que per les pròpies característiques biològiques de la humanitat, sempre hi haurà una pulsió primària, que no sempre es podrà controlar. I això pot comportar que per acostar-nos a l'objectiu, per un cantó, haurem de cobrir entre tots les necessitats de tothom, i per l'altre haurem d'establir una sèrie de condicionants socials, de tipus conductista, que redueixin els instints més primaris i menys socials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada