Diccionari Sistèmic (82) PENSAMENT LATERAL

El Pensament Lateral es pot definir precisament com un mecanisme de canvi de models dins del sistema de creació de models amb el que opera la ment humana. De fet, en termes pràctics, el podem descriure com la capacitat de mirar les coses de maneres diferents.

El Pensament Lateral és tant una actitud intelectual com també, un número de mètodes definits. Això implica l'apreciació que qualsevol manera de mirar o observar les coses, és només una de les moltes maneres possibles de fer-ho.

Encara que ho pot semblar d'entrada, el Pensament Lateral no és el mateix que la Creativitat en el sentit general d'aquest terme. Una persona creativa pot tenir una percepció especial del que l'envolta, diferent als altres. Però aquesta persona pot sovint quedar atrapada dins d'aquesta mateixa percepció especial. El Pensament Lateral és la capacitat per canviar percepcions i mantenir-se en aquest model de canvi. Pot haver gent creativa però que no actua utilitzant el Pensament Lateral. Tanmateix, en general la gent creativa té tendència a utilitzar de forma natural el Pensament Lateral.

Els mètodes del Pensament Lateral són una part necessària o quasi imprescindible dins de la utilització dels Processos de Raonament de la Teoria de les Limitacions. És paradigmàtic el cas dels Núvols de Conflicte. Quan hem definit el Núvol, cal trobar una solució creatiiva, enginyosa o una nova percepció que ens permeti trencar o superar el conflicte. Aquí és on les eines o mètodes del Pensament Lateral són d'una gran utilitat.

La combinació de la Teoria de les Limitacions i el Pensament Lateral és el que a nivell sistèmic podem anomenar o entendre com el Raonament Lògic Creatiu.

Diccionari Sistèmic (81) OFERTA IRREFUTABLE

Una Oferta irrefutable és una iniciativa combinada de màrqueting i vendes que s'enfoca en el problema de fons del client i crea una solució guanyar-guanyar per al proveïdor i el client.

En l'argot de TOC, se l'anomena també com "Oferta Mafiosa", en el sentit que el client destinatari no pot dir que NO.

En tot cas, se li diu Oferta Irrefutable perquè, si es construeix de forma adient, l'oferta és massa bona com per ser refutada per part del client, i a més els competidors no poden o no volen fer la mateixa oferta als clients. Una oferta irrefutable es dirigeix a cóm el problema arrel del client està relacionat en el funcionament del sector comú al client i al proveïdor. Generalment, l'oferta irrefutable requereix que el proveïdor faci alguna cosa diferent per arribar a identificar i resoldre, d'alguna manera, el problema arrel del client.

Molta gent confon una oferta irrefutable amb una proposta única de venda, una proposta de valor afegit o una avantatge competitiva.  L'Oferta Irrefutable va més enllà, tot i que en algun cas, alguna de les propostes anteriors poden esdevenir ofertes irrefutables. Generalment no és així.

Diccionari Sistèmic (80) OBSTACLE

En els diccionaris lingüístics Obstacle és allò que s'oposa a l'acompliment d'un propòsit.

De manera similar en teoria de sistemes, i especialment en la terminologia de TOC, Obstacle és quelcom que bloqueja o evita una condició desitjable per al sistema, o que bloqueja o evita que es pugui produir una acció desitjada.

Els obstacles s'identifiquen freqüentment quan es construeixen els Arbres de Prerequisits. Poder identificar-los en aquests processos  podem anticipar els possibles bloquejos o complicacions que podem tenir a l'hora d'implementar el pla d¡acció dissenyat per assolir l'objectiu desitjat.

Diccionari Sistèmic (79) OBJECTIU

 La definició d'objectiu en els diccionaris és: Fi a assolir.

Tanmateix, en els diccionaris de gestió, o en la multitud de mètodes i tècniques que s'utilitzen acadèmicament i en la pràctica sovint es diferencia entre Meta, Objectiu, Fita i d'altres sinònims. Aquest Diccionari Sistèmic es basa en molts conceptes de la Teoria de les Limitacions. Degut a això, reservem el concepte Meta com la situació final a assolir, i reservem el terme objectiu ala estats o fites intermedis que s'han d'assolir per arribar finalment a la Meta.

Així, en la construcció dels arbres de la Realitat Futura o els Arbres de prerequisits és pot veure com es van establint objectius intermedis per anar superant etapes o obstacles de forma que s'assoleixi la Meta.

Diccionari Sistèmic (78) NÚVOL DE CONFLICTE

En la Teoria de les Limitacions (TOC) així com en la ciència en general, els conflictes no existeixen com a tals. En realitat són percepcions diferents del que s'observa, i com a tals són revisables i qüestionables, i això en darrer pas, porta a establir hipòtesis o principis, que són vàlida, fins que nous fets o explicacions les tornin a qüestionar.

Com es veu en el Diagrama del Núvol del Conflicte Arrel, segons TOC, tots els conflictes els podem representar en forma d'esquemes o diagrames anomentas Núvols de Conflicte.

El Núvol de Conflicte es construeix seguint els següent ordre:

Primer s'escriu l'efecte indesitjable que tenim en la casella superior dreta del diagrama.

Segon: S'escriu la situació oposada a l'efecte indesitjable en la casella inferior dreta.

Tercer: Definim quina necessitat previsiblement ineludible tenim en aquests moments que fa que patim o haguem de tenir l'efecte indesitjable descrit. Aquesta necessitat s'escreiu en la casella superior central.

Quart: Definim quina necessitat previsiblement ineludible tenim que es satisfarà si es dona la situació desitjada o que volem tenir. Aquesta necessitat s'escriu en la casella inferior central.

Cinquè: Identifiquem quin objectiu s'assolirà si es compleixen les dues necessitats descrites en les caselles centrals. Aquest objectiu s'escriu en la casella de la part esquerra del diagrama.

El Núvol es completa dibuixant una fletxa que va de l'efecte indesitjable a la condició necessària a la que està associat; una altra fletxa que va de la situació oposada a l'efecte indesitjable a la seva condició associada; dues fletxes que van de les condicions descrites a l'objectiu comú a les dues; i finalment es dibuixa una fletxa de dos caps que uneix l'efecte indesitjable i l'efecte oposat a aquest.

L'esquema del Núvol de Conflicte és el següent:

Diccionari Sistèmic (77) NODE D'ESTRATÈGIA I TÀCTICA

Els nodes d'estratègia i tàctica són els grups que conformen Diagrama de l'Arbre d'Estratègia i Tàctica. Cada Node està format per 5 entitats que defineixen el canvi proposat. Cada node hauria de respondre a:

1. Per què es necessita fer aquest canvi? La resposta és la descripció del supòsit de necessitat.

2. Quin és l'objectiu específic mesurable del canvi? La resposta és l'estratègia.

3. Per què diem que l'estratègia és possible i quins requisits específics, branques negatives potencials, o obstacles s'han de considerar quan hem d'escollir entre alguna de les vies alternatives (tàctica) per assolir l'estratègia? Les respostes són els supòsits paral·lels que uneixen l'estratègia i la tàctica.

4. Cóm assolir millor l'objectiu del canvi? La resposta és la tàctica. Per exemple, els canvis que s'han de fer durant els processos.

5. Quines advertències o senyals s'han de donar als subordinats, que si són ignorades, molt probablement amenaçaran la suficiència dels passos que s'haurien de fer per implementar aquesta tàctica, i que probablement no es tenen en compte? La resposta són els supòsits de suficiència.

Diccionari Sistèmic (76) NIVELLS DE RESISTÈNCIA AL CANVI

 Davant de qualsivol tipus de canvi, especialment a nivell d'organitzacions o empreses, hi ha  sèrie d'etapes o fases de resistència per part de les persones o estaments implicats en aquest canvi.

Aquests tipus de conductes s'anomenen sovint com "Resistència al canvi".

En TOC, els sis nivells de resistència que freqüentment expressa una persona quan es resisteix al canvi són:

1. Desacord amb el problema que es planteja.

2. Desacord amb la direcció de la solució.

3. Desacord amb que la solució proposada solucioni el problema.

4. Sí, però hi ha conseqüències potencialment negatives.

5. Sí, però Hi ha obstacles per implementar el canvi.

6. Pors no verbalitzades.

Recentment, aquests sis nivells s'han expressat en nou, una mica més detallats, amb una premissa inicial.

0. No hi ha problema.

1. Desacord amb el problema.

2. El problema està fora del meu control.

3. Desacord amb la direcció de la solució.

4. Desacord amb els detalls de la solució.

5. Sí, però la solució té ramificacions negatives.

6. Sí, però no podem implementar la solució.

7. Desacord amb els detalls de la implementació.

8. Ressaltar els riscos de la solució.

9. Barreres socials o psicològiques del tipus "No hi crec" "No crec que funcioni"...

Els nivells de resistència són realment subcategories de desacord sobre "Què Canviar?" "Cap on Canviar?" "Cóm fer el Canvi?" i sobre cóm mesurar i mantenir el canvi i assolir un procés de millora contínua.