DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -13) CATALITZADOR

Un Catalitzador és una substància que permet optimitzar una reacció química específica sense deteriorar-se o consumir-se ella mateixa. L'efecte dels catalitzadors és la Catàlisi o producció de canvis químics en unes substàncies determinades. Per tant, es produeixen canvis en el sistema químic, però el catalitzador no canvia.

Ara bé, en els sistemes en general, i en els que hi participen les persones, un catalitzador és una persona o element que facilita un canvi. 

En totes les teories i metodologies per produir o gestionar canvis, molt sovint s'intenten trobar algunes persones que siguin catalitzadors dels mateixos, ja que la seva participació afavoreix o, fins i tot, assegura l'èxit d'aquests processos de canvi.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -12) CARRERA

La Carrera generalment es refereix als estudis que es fan per preparar-se per exercir una professió, i especialment quan aquests impliquen l'obtenció d'un títol acadèmic o universitari.

Quan parlem de Carrera Professional, ens referim a l'evolució professional d'una persona una vegada acabats els seus estudis preparatoris. Inclou els treballs a temps parcial o durant les vacances, i especialment els diferents llocs o tasques que s'han desenvolupat durant tota la seva vida.

Des de l'enfocament de la Teoria de les Limitacions (TOC) el terme Carrera també es refereix a la carrera de l'organització o empresa per assolir un procés de millora contínua de forma ininterrompuda. De fet, seria l'equivalent a la carrera professional d'una persona, però a nivell d'organització.

Goldratt va titular un dels seus primers llibres com "La Carrera" per fer èmfasi en aquest aspecte.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -11) CAPITAL

Quan parlem de capital, en termes econòmics, ens referim al valor de les propietats d'una persona o empresa. El capital així expressat és un capital tangible. Es pot mesurar. I dins d'aquest concepte financer es defineixen diferents tipus de capitals, entre ells:

Capital d'arrancada: Són els fons necessaris per la posta en marxa d'una nova empresa.

Capital circulant: Excés de l'actiu circulant per sobre del passiu circulant que serveix per assegurar el pagament normal a proveïdors i creditors, a l'anar convertint en efectiu els saldos de clients i existències.

Capital social: Capital aportat pels accionistes per constituir el patrimoni social que els hi atorga els seus drets socials.

Tanmateix, des d'un punt de vista sistèmic, que sobrepassa l'enfocament econòmic, hi ha un tipus de capital intangible. És a dir, no es pot mesurar com el tangible. La seva mesura és sempre subjectiva i associada a conceptes de percepcions. Com ja s'ha comentat en alguna entrada d'aquest blog, el capital intangible està format bàsicament per tres tipus de capitals:

Capital Humà: El valor que se li pugui donar al conjunt de les persones que formen l'organització o sistema.

Capital Organitzacional: El valor que té l'organització degut a la seva estructuració, funcionament, polítiques internes i posicionament cap a l'exterior.

Capital Relacional: El valor que emergeix, de tota la xarxa de relacions que estableix l'empresa o organització. No és només el de les relacions oficials, sinó el valor del conjunt de relacions que estableixen tots els seus membres.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -10) CAPACITAT

La Capacitat és un concepte ampli en el món de la gestió de les empreses i organitzacions, i més si ho considerem des d'un punt de vista sistèmic.

De forma genèrica, la Capacitat és la possibilitat o marge d'actuació que té una persona o màquina.

En producció,  és la quantitat de treball que pot realitzar una persona, un equip, una màquina o un conjunt de recursos, en condicions normals i amb una determinada tecnologia i organització. La capacitat màxima teòrica no resta o té en compte les aturades per avaries, manteniments o altres problemes.

La capacitat productiva es refereix, en general, al nivell de producció que pot assolir una empresa, utilitzant tots els medis a la seva disposició, o una línia de producció o una màquina a ple rendiment, descomptant les aturades de manteniment i possibles avaries.

En la Teoria de les Limitacions (TOC) es fan servir els conceptes de Recurs amb Capacitat Restringida i el Buffer o amortiguador de capacitat.

Un recurs amb capacitat restringida és qualsevol recurs, que si la seva capacitat no es processa o gestiona ben curosament, pot comprometre el rendiment o throughput de l'organització.

Un Buffer de capacitat s'utilitza en entorns de gestió de projectes en cadenes crítiques de tipus multi-projectes, i en entorns de Producció per a Disponibilitat (Make To Availibility).

En la gestió de projectes en cadenes crítiques de multiprojectes, és un Buffer de temps col·locat en la planificació, immediatament davant de la primera utilització del recurs "Timbal" per protegir l'inici del projecte davant de qualsevol variació (Murphy).

En entorns de Producció per a Disponibilitat, és la capacitat extra d'un recurs amb capacitat restringida, que és aprofitable o disponible de forma ràpida i a un cost raonable, per reaccionar a un increment sobtat en la demanda total.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -9) CAMPANA DE GAUSS

La Campana de Gauss és un concepte estadístic que fa referència a la corba de representació d'una funció que presenta una zona central de probabilitat elevada i allunyament cap els extrems, caracteritzat per probabilitats progressivament menors. També se l'anomena Distribució Gaussiana o Normal. S'utilitza en nombrosos camps científics, tecnològics , també, en estudis sociològics.

La campana de Gauss, o distribució normal, es una funció matemàtica que descriu la forma en que es distribueixen les dades en un conjunt. Es caracteritza per la seva forma simètrica i la famosa aparença de campana, amb la majoria de les dades concentrades al voltant de la mitjana i dispersant-se de manera uniforme cap ambdòs costats. La funció es defineix per dos paràmetres principals: la mitjana, que representa el centre de la distribució, i la desviació estàndard, que mesura la dispersió de les dades.

La seva forma simètrica implica que la meitat de les dades es troben a l'esquerra de la mitjana i l'altra meitat a la dreta. A més, al voltant del 68% de les dades es troben dins d'una desviació estàndard de la mitjana, mentre que el 95% es situa dins de dues desviacions estàndard.

Una altra característica interessant és que, independentment de la forma de la distribució original, quan s'acumulen suficients dades, la distribució tendeix a seguir una forma de campana de Gauss. Aquest fenomen es coneix com el Teorema del límit central, que subratlla la omnipresència d'aquesta distribució en l'anàlisi estadístic.

A nivell sistèmic en l'anàlisi de situacions comunes de les organitzacions, aquesta distribució o funció és àmpliament utilitzada. Un exemple seria la previsió de vendes en diferents botigues d'una empresa. En general s'assumeix, que les vendes d'un període anterior tenen una mitjana i una desviació estàndard que permeten preveure unes vendes en un futur immediat que seguiran aquesta distribució, exceptuant fets molt importants imprevistos, i que les variacions o la incertesa natural es compensaran segons aquesta funció matemàtica.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -8) BENESTAR

El Benestar és una condició de felicitat i satisfacció general. Segons el context en que s'estigui parlant o considerant, aquesta definició acostuma a explicar-se amb certs matisos. Quan parlem de benestar referent a la comunitat, a la vida social, o amb una visió sistèmica, es diu que és una condició de felicitat i satisfacció general causada per una bona salut, bones condicions de vida, un treball segur i estable i un nivell de satisfacció de les necessitats molt alt.

De fet, si considerem les necessitats de les persones en un context social, segons les categoritzacions de Maslow (ja comentades en aquest blog) veurem que també estan relacionades amb aquest concepte, i quan arribem a anar-les satisfent en els 2 nivells més alts, és quan considerem que tenim un alt nivell de benestar.

En el segle XX, i sobretot després de la segona guerra mundial, es va establir el terme Estat del Benestar Social com la configuració social en la que l'Administració estatal està obligada a assegurar el benestar de tota la població repartint la càrrega impositiva corresponent en proporció a la capacitat contributiva de cada ciutadà.

L'Estat del Benestar és un sistema econòmic en el que l'Estat assumeix la responsabilitat i la prestació d'un gran número de serveis, com l'educació o la sanitat, de forma poc indiscriminada i sense cost per al destinatari directe dels mateixos. Tot i el noble objectiu d'aquest sistema, la demanda sempre creixent de serveis i més prestacions dels mateixos, així com els seus costos creixents, una major càrrega fiscal i desmotivacions personals o ineficiències en la despesa, porten a un debat constant sobre si aquest model és sostenible o s'ha d'acceptar que estigui sotmès a diverses crisis temporals.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -7) BARÒMETRE FINANCER

El Baròmetre Financer  és un indicador seleccionat per estimar la tendència d'un mercat.

Un baròmetre financer és una eina que mesura, analitza i segueix l'evolució d'indicadors econòmics o financers específics per avaluar la salut financera d'un mercat, sector o economia en general. Solen estar compostos per una sèrie de variables com els tipus d'interès, l'evolució de les borses, la inflació, els índexs de confiança econòmica, els crèdits o altres factors que influeixen en l'estabilitat i el creixement econòmic. En general, les variables són tangibles, i això fa que s'hagi de tenir en compte aquesta limitació, quan volem analitzar sistèmicament aquest mercat, sector o economia.

Per exemple, en el cas de la borsa, un baròmetre financer pot ser un índex com l'IBEX 35 o el Dow Jones, que reflexa l'evolució de les accions de les empreses més importants d'un determinat mercat. També hi ha baròmetres específics per a altres sectors, com el mercat immobiliari, els tipus d'interès o l'evolució dels crèdits.

Aquests baròmetres ajuden als inversors, empreses, governs i altres actors econòmics a prendre decisions informades sobre les seves estratègies financeres.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -6) BALANÇ VITAL

El Balanç Vital és el concepte d'equilibrar la vida personal, familiar i professional que les persones intenten aconseguir per ser plenament feliços. 

Com que tracta de trobar un equilibri entre molts factors, i molts d'ells són intangibles, el Balanç Vital, és mesurable qualitativament. Això fa que segons les condicions socials i econòmiques, els factors importants que influeixen en aquest balanç siguin diversos. 

El que és important és el concepte en si mateix. Tant en quant, hi hagi un equilibri desitjable entre la realització personal, la social i la professional, la percepció de felicitat comunitària serà més gran. I això també es pot relacionar amb els índexs de felicitat ja descrits en anteriors entrades d'aquest blog.

La mitja jornada, el treball compartit per dies entre dues persones, el teletreball, el repartiment entre pares dels permisos per cura dels recen nascuts són algunes de les mesures que empreses actuals implementen per facilitar aquest equilibri.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -5) BALANÇ COMPORTAMENTAL

El Balanç Comportamental és una eina d'avaluació basada fonamentalment en l'observació del comportament en situació professional.

El Terme Balanç és el termòmetre (econòmic) que marca l'estat de salut de l'empresa. Permet veure "com es troba l'empresa" (diagnòstic) i serveix de base a la seva gestió present i futura (Pronòstic). El Balanç Comportamental tracta de traslladar aquesta idea al plànol personal (gestió de la pròpia carrera) i al plànol de la funció Personal en l'empresa (Gestió dels recursos humans).

En el Balanç Comportamental s'intenta simular el futur. La persona es troba davant de situacions que es podrien donar fàcilment en la seva feina futura, i segons les seves decisions es pot inferir com es comportarà realment.

El Balanç Comportamental és un mètode que té com objectiu mesurar les distàncies existents entre els comportaments mostrats mitjançant simulacions de caràcter professional i els comportaments que s'esperen d'una persona en l'exercici de la seva funció. Aquesta distància es traduirà en punts forts (apropament) i punts febles (allunyament) respecte a comportaments analitzats i definits prèviament.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE - 4) ATZAR

L'Atzar, a nivell d'organitzacions en general, és un concepte estadístic que expresa la idea d'incertesa en l'aparició de determinats fenómens o en l'assoliment d'un resultat concret. És un terme clau en la teoria de probabilitats.

Sovint, es pot associar a incertesa, o prendre'l com a sinònim d'aquesta. Des d'un enfocament sistèmic no és ben be el mateix. Un exemple d'incertesa, és que si pesem un objecte en una balança unes quantes vegades seguides, ens trobarem que, encara que sigui a nivell de decimal, sempre hi haurà una certa variació. Això és explicable degut a la variació intrínseca de qualsevol acció o esdeveniment. La gent que es controla la tensió arterial de forma periòdica, ho sap perfectament. Sovint la prenen dos o tres vegades seguides, per veure quina és la tendència de la sèrie. En aquest cas no parlem d'atzar, parlem d'incertesa com una característica pròpia i associada a qualsevol mesura.

L'atzar té més el component d'imprevist dins de l'enfocament sistèmic o la teoria de sistemes.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE - 3) ARBRES DE DECISIÓ

Els arbres de decisió són representacions gràfiques o diagrames que descriuen els processos que integren un algorisme, protocol o procediment seqüencial d'accions o decisions.

Encara que el seu ús majoritari correspon a les representacions descrites, a nivell de procediments sistèmics, també inclouen, tots els arbres que conformen els processos de raonament de TOC. En aquest diccionari ja s'han descrit tots ells: Els Arbres de la Realitat Actual (ARA), els Arbres de la Realitat Futura (ARF), els Arbres de les Branques Negatives (BN o ABN), els Arbres de Prerequisits (AP), i els Arbres de Transició o plans d'acruació (AT).

Els Arbres de TOC, no són exactament diagrames de decisions, sinó diagrames de relacions causa - efecte, però quasi sempre incorporen decisions previstes o a prendre.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE - 2) ANÀLISI COST - BENEFICI

L'Anàlisi Cost - Benefici és una tècnica utilitzada per analitzar la viabilitat econòmica, principalment  de grans projectes, però cada vegada més de qualsevol tipus de projecte. S'intenta identificar i valorar tots els costos i beneficis que es poden produir durant la vida estimada del projecte, tenint en compte factors en moltes ocasions difícilment quantificables. 

Des dels enfocaments tradicionals, sovint, es tendeix a deixar de banda aquests factors difícilment quantificables. Però des de visions sistèmiques és necessari tenir-los en compte i trobar alguna manera de valorar-los.

Per això la valoració dels factors intangibles, dels quals, s'han fet algunes entrades en aquest blog, és totalment necessària si es vol que aquesta tècnica tingui valor i efectivitat com a tal.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -1) ACTIUS

 L'Actiu, en comptabilitat, és la part del balanç de situació que reflexa els bens o drets dels que en són titulars.

En general, un actiu és qualsevol bé o propietat d'una empresa o individu.

En l'enfocament sistèmic, els actius són el conjunt de bens i valors tangibles i intangibles que conformen la valoració global de l'empresa.

Cal tenir en compte, que sovint es parla d'actius des d'un punt de vista tangible, però, durant les darreres dècades, de forma extensiva, els acadèmics, investigadors, consultors i experts, fan cada vegada més èmfasi, en la gran importància dels actius intangibles. 

Per tant, quan parlem d'actius, hauríem de valorar els tangibles i els intangibles, si el que pretenem és avaluar les empreses i organitzacions d'una forma més completa.

CONCEPTES I ENTRADES PEL 2025

En tota una sèrie d'entrades d'aquests anys anteriors, vaig fer esment i explicar molt resumidament, un grup de paraules, conceptes i definicions que eren la base d'un diccionari sistèmic. 

Evidentment, hi manquen molts més eklements i conceptes. Per això intentaré afegir-los des de la setmana vinent. La idea éws que amb els anteriors i els nous pugui fer un llistat, ordenat alfabèticament de tots ells. També queda clar que aquest llistat no serà complet, i que potser en una altra sèrie n'hi afegeixi de nous.

Però, tanmateix, la idea és anar-ho completant d'una forma més o menys continuada.