COMENTARIS DESEMBRE 2025

Benvolguts, degut a viatges i ocupacions diverses, no hi hauran noves entrades en el blog fins el proper 12 de gener.

Que tingueu tots un molt bon any 2026.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -44) EFECTE HAWTHORNE

El concepte d'Efecte Hawthorne va ser encunyat per Henry A. Landsberger el 1955. Es refereix a un experiment que va realitzar el sociòleg, psicòleg i professor de Harvard Elton Mayo entre 1924 i 1927 sobre les conseqüències en la productivitat de les persones provocades per alterar la il·luminació de la sala de treball.

A la dècada del 1920, els fabricants de components electrònics i bombetes afirmaven que la llum elèctrica evitava els accidents, protegia la vista de les persones i augmentava la productivitat. Elton Mayo i un grup d'especialistes de Hawthorne Works, una fàbrica de la Western Electric, als afores de Chicago, van decidir fer diferents experiments que van modificar les condicions de treball, amb la finalitat de determinar un escenari que aconseguís optimitzar el rendiment del personal.

L'experiment

Dos grups d'operaris assenyalats per a la prova que feien la mateixa operació en condicions laborals idèntiques van ser escollits per a la mateixa experiència: Un grup d'observació va treballar sota intensitat de llum variable mentre que el grup de control, que era el seleccionat, va treballar sota intensitat de llum constant. Es pretenia conèixer l'efecte de la il·luminació sobre el rendiment dels operaris. Els resultats van mostrar una relació directa. A major il·luminació, major productivitat dels operaris. Els resultats de les proves semblaven bastant raonables. Però les proves no van acabar allà. Un dels especialistes va decidir fer l'experiment en sentit invers; és a dir, analitzar la prova d'il·luminació disminuint la intensitat de la llum. Per sorpresa dels que realitzaven l'experiment, es va comprovar que les condicions de productivitat no variaven i que els treballadors igualment seguien elevant el seu rendiment personal. Després, es va deduir que la intensitat de la llum no afectava el rendiment personal. Per tant.... Què era el que estimulava els treballadors?

La conclusió

Els treballadors responien per l'atenció que els caps centraven sobre el seu esforç. La percepció que tenia l'operari d'una major preocupació per part de la direcció cap a ells els motivava, donant com a conseqüència la resposta d'aconseguir els resultats que l'empresa esperava: optimitzar el rendiment. Aquests experiments van ser els inicis del que avui dia es coneix com a psicologia industrial. Després de pocs mesos es van començar a avaluar quant havien de durar les jornades, si els descansos eren positius, què motivava els treballadors, per què la productivitat humana no és constant, i van ajudar a posar els fonaments de les condicions laborals actuals.

La conclusio actualitzada

Com a empresa és molt important que es pugui oferir als treballadors les millors condicions a nivell d'ergonomia, a nivell postural, bona il·luminació, baix soroll, bona temperatura, etc. Però també és molt important que l'empleat percebi que l'organització està preocupada i que està actuant sempre per oferir unes bones condicions laborals. Només així, l'efecte motivador serà real i els resultats excel·lents.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE - 43) EFECTE DUNNING KRUGER

L'efecte Dunning Kruger és un biaix cognitiu segons el qual els individus amb escassa habilitat o coneixements pateixen un efecte de superioritat il·lusori, considerant-se més intel·ligents que altres persones més preparades, tot mesurant incorrectament la seva habilitat per sobre de la realitat. Aquest biaix és atribuït a una inhabilitat metacognitiva del subjecte de reconèixer la seva pròpia ineptitud. I també, per contra, els individus altament qualificats tendeixen a subestimar la seva competència relativa; erròniament assumeixen que les tasques que són fàcils per a ells també són fàcils per als altres.

David Dunning i Justin Kruger de la Universitat Cornell van concloure: «La mala mesura de l'incompetent es deu a un error sobre si mateix, mentre que la mala mesura del competent és deguda a un error sobre els altres».

Kruger i Dunning van investigar cert nombre d'estudis previs que tendien a suggerir que en diverses habilitats com la comprensió lectora, conducció de vehicles de motor, i jocs com els escacs o el tennis, «la ignorància freqüentment proporciona més confiança que el coneixement» (com va dir Charles Darwin). Van formular la hipòtesi que, en una habilitat típica que els humans posseeixen en major o menor grau:

1. Els individus incompetents tendeixen a sobreestimar la seva pròpia habilitat.
2. Els individus incompetents són incapaços de reconèixer l'habilitat d'uns altres.
3. Els individus incompetents són incapaços de reconèixer la seva extrema insuficiència.
4. Si poden ser entrenats per millorar substancialment el seu propi nivell d'habilitat, aquests individus poden reconèixer i acceptar la seva falta d'habilitats prèvia.

Els investigadors van voler provar aquestes hipòtesis en subjectes humans, estudiants de la universitat Cornell, que estaven matriculats en diverses carreres de psicologia.

En una sèrie d'estudis, Kruger i Dunning van examinar les autovaloracions en raonament lògic, gramàtica i humor. Després d'haver-los mostrat les puntuacions dels seus tests, van preguntar als subjectes la seva estimació sobre la posició obtinguda en la classificació. Va resultar que, mentre que el grup dels competents estimava força bé la seva classificació, els incompetents la sobreestimaven.

En general, s'han realitzat estudis sobre l'efecte Dunning-Kruger en els nord-americans, però els estudis sobre els japonesos suggereixen que les forces culturals tenen un paper en l'aparició de l'efecte.

En l'estudi «Conseqüències divergents de l'èxit i el fracàs al Japó i l'Amèrica del Nord: una investigació de les motivacions de millora de si mateix i dels éssers mal·leables» (2001) es va assenyalar que els japonesos tendien a subestimar les seves capacitats i tendien a veure el baix rendiment (fracàs) com una oportunitat per millorar les seves aptituds en una tasca concreta, augmentant així el seu valor per al grup social.

L'efecte Dunning Kruger, pot ser d'interès, a l'hora d'avaluar les competències de les persones dins de l'organització, o si més no, en l'acompanyament que se'ls pugui oferir dins dels plans de millora professional.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -42) EFECTE DÒMINO

L'Efecte dòmino o reacció en cadena (veure l'entrada corresponent) és l'efecte acumulatiu produït quan un esdeveniment origina una cadena d'altres esdeveniments similars.

Es produeix quan un petit canvi origina un canvi similar al seu costat, que després en causa un altre similar, i així successivament en una seqüència lineal, per analogia amb la caiguda d'una filera de fitxes de dòmino col·locades en posició vertical. L'efecte dòmino també pot fer referència a una cadena d'esdeveniments no materials.

El terme, en els seus diferents usos, s'ha fet popular per la seva analogia amb una fila de fitxes de dòmino al caure una darrera l'altre, encara que típicament es refereix a una seqüència enllaçada d'esdeveniments o fets on el temps entre esdeveniments successius pot ser relativament curt, (o no, com el cas de quan es copia una falsedat a internet). Pot ser utilitzat literalment (una sèrie observada de col·lisions reals) o de forma metafòrica (connexions causals dins de sistemes com la política o les finances globals).

L'efecte dòmino pot fàcilment ser visualitzat situant un fila de peces del dòmino, a breu distància l'una de l'altra, recolzades en el cantó petit. Empenyent la primera peça, aquesta causarà la caiguda de la següent i així de forma successiva, disparant la cadena lineal en la qual cada peça fa caure aquella que té immediatament davant seu. L'efecte és el mateix independentment de la llargària de la cadena. L'energia emprada en el procés és l'energia potencial, acumulada per les peces quan són col·locades en posició metaestable, de fet, l'energia transferida per cada caiguda és superior a aquella necessària per fer caure la peça que segueix.

En el 1983, el professor Lorne Whitehead va publicar en l'American Journal of Physics un article en el que demostrava que «una fitxa de dòmino pot tombar a una altra fitxa de dòmino un 1.5 més gran, creant una reacció en cadena en la qual una petita empenta acaba tombant a una fitxa de dòmino de gran tamany»

La manera óptima de prioritzar els projectes o tasques (tant personalment com organitzativament) per obtenir el màxim benefici és ordenar-les de manera que es generi un efecte dòmino entre elles. “Atacar” primer aquells projectes que, una vegada completats, ens ajudin a completar tots els altres.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -41) EFECTE COBRA

L'efecte cobra, en política econòmica, es produeix quan un intent de solució a un problema en realitat empitjora la situació. Dit d'una altra manera, és el fenomen en el que una solució pensada o una estratègia dissenyada davant d'un problema o repte al que la persona o organització s'enfronta, agrava el problema o repte que es pretencioso resoldre. Aquest terme s'utilitza per il·lustrar les causes de les iniciatives polítiques i econòmiques desencertades.

L'efecte cobra és la llei de les conseqüències no desitjades. Descriu les conseqüències negatives no intencionades de polítiques ben intencionades. És no adornar-se que una acció, com per exemple, apujar un impost per ingressar més diners, pot provocar l'efecte contrari.

El terme efecte cobra s'origina d'una anècdota datada en l'època del mandat britànic a l'Índia. El govern britànic estava alarmat per la gran quantitat de cobres verinoses que hi havia a Delhi, pel que ideà una manera d'exterminar la població de cobres pagant als habitants que portessin les pells de les serps que matessin. En veure l'oportunitat d'obtenir diners, la població va començar a criar cobres per després matar-les i rebre la compensació econòmica. El govern cancel·là aquest programa quan s'adonà del frau; com a conseqüència, les serps criades restants foren alliberades, perquè deixaren de tenir valor monetari, exacerbant doncs el problema inicial de superpoblació de cobres.

En tot tipus d'organitzacions es poden veure diversos efectes cobra. Això és degut a que sovint es dissenyen estratègies o es prenen decisions respecte a un futur, que sent ben intencionades o analitzades sobre supòsits considerats inqüestionables, no poden tenir en compte tota la complexitat sistèmica de la situació.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -40) DISTRIBUCIÓ

El concepte Distribució en entorns sistèmics i empresarials té diverses accepcions i/o definicions.

A nivell empresarial, la Distribució és l'acció mitjançant la qual el fabricant lliura els productes, al mercat minorista per la seva venda i consum final.

D'altra banda, a nivell estadístic, es parla amb molta freqüencia de Distribució Normal. Aquesta consisteix en una funció estadística que representa la variació del conjunt de valors d'una sèrie determinada d'elements, respecte a un valor mitjà o medià. I aquesta variació compleix amb diverses característiques estadístiques referents a la desviació standart i coeficient de variació. Aquest tipus de distribució, també anomenada Distribució típica, és molt freqüent i té molt valor en l'anàlisi de dades en molts tipus de sectors.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -39) DISPONIBILITAT

La Disponibilitat és la qualitat de ser utilitzat (persona, eina, recurs..) en el moment precís que es necessiti. 

L'Alta disponibilitat és un protocol de En el disseny dels sistemes, L'alta Disponibilitat és un protocól i la implementació associada que assegura un cert grau absolut de continuïtat operacional durant un període donat (el que es mesura). Disponibilitat es refereix a la possibilitat de la comunitat d'usuaris per poder entrar, sotmetre nous treballs, actualitzar o alterar treballs existents o recollir els resultats de treballs previs.

En el cas de la metodología de TOC, la disponibilitat dels recursos, i especialment en la metodología de Cadena Crítica, la disponibilitat dels recursos és fonamental per assegurar el correcte funcionament de tot el procés, i el compliment dels compromisos adquirits.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -38) DINÀMICA DE SISTEMES

La dinàmica de sistemes és una metodologia que intenta l'aproximació a la modelització de la dinàmica de sistemes complexos, com les poblacions biològiques o els sistemes econòmics, en els quals les parts interaccionen enèrgicament unes amb unes altres. Fou creada a principis de la dècada de 1960 per Jay Forrester, de la MIT Sloan School of Management (Escola d'Administració Sloan, de l'Institut Tecnològíc de Massachusetts) amb l'establiment del MIT System Dynamics Group (Grup de dinàmica de sistemes de l'I.T. de Massachusetts). En aquesta època havia començat a aplicar el que havia après amb sistemes elèctrics a tota classe de sistemes.

El que distingeix la dinàmica de sistemes d'altres aproximacions a l'estudi dels mateixos problemes, és l'ús de bucles de realimentació. La construcció de models per la dinàmica de sistemes parteix de la distinció essencial entre dipòsits i fluxos. Amb aquests elements s'edifiquen models que descriuen sistemes connectats internament per bucles de realimentació; sistemes que mostren el caràcter no lineal que hom sol trobar en els problemes del món real. Cal l'ús d'ordinadors perquè, sense una gran capacitat de càlcul mecànic, no és possible provar, depurar i utilitzar els models formulats sobre el paper.

Un model així permet, en la mesura de la seva validesa, simular el comportament del sistema que representa, per exemple una ciutat en creixement, i detectar problemes pràctics amb l'antelació que cal per a intervenir.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -37) DILEMA

Un dilema (del llatí dilemma) és un problema que es pot resoldre mitjançant dues solucions, cap de les quals és completament acceptable (pensem en els extrems). Un dilema planteja dues opcions (A) o (B), sent ambdues igualment factibles i defensables. L'individu es troba, doncs, davant d'una inevitable situació. El dilema es fa servir, de vegades, com a recurs retóric, en la forma "has d'optar per A o B"; en aquest cas, A i B serien proposicions que condueixen a conclusions addicionals.

En el entorn sistèmic, i concretament en el context de la Teoria de les Limitacions, el dilema s'enfoca com un conflicte, amb una metodología que permet approfondir en els supòsits i necessitats inherents al conflicte, i posteriorment aplicar tècniques de creativitat per superar el dilema i aconseguir solucions o decisions del tipus guanyar - guanyar.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -36) DIAGRAMA

En moltes de les entrades d'aquest blog s'han utilitzat un munt de diagrames.

Un diagrama és una representació gràfica d'un fenomen, d'una llei o de la distribució de les parts d'una cosa. S'utilitza molt en ciències, en educació i en comunicació per a la presentació gràfica d'una proposició, de la resolució d'un problema, de les relacions entre les diferents parts o elements d'un conjunt o sistema, o de la regularitat en la variació d'un fenomen que permet establir algun tipus de llei.

Hi ha diagramas que presenten dades numèriques tabulades en algun tipus d'esquema d'informació, d'altres que aporten sobretot una il·lustració visual utilitzant diferents recursos com el diagrama de flux (que sol utilitzar fletxes), el mapa mental, el mapa conceptual o el cuadres sinóptico entre d'altres.

Denominacions de tipos de diagrames. Tot i que no és una llista exhaustiva, en la viquipèdia trobem la descripción d'un bon nombre de diagrames.

• Diagrama armat
• Diagrama de blocs
• Diagrama de blocs de models matemàtiques històriques
• Diagrama de blocs de processos
• Diagrama de blocs en Sistemes de controls
• Diagrama de Bode
• Diagrama de Carroll
• Diagrama de casos d'ús
• Diagrama de classes
• Diagrama de col·laboració
• Diagrama de color-magnitud per galàxies
• Diagrama de components
• Diagrama de comunicació
• Diagrama de Coxeter-Dynkin
• Diagrama de decisió binari
• Diagrama de desplegament
• Diagrama d'estat
• Diagrama d'estructura composta
• Diagrama d'Euler
• Diagrama de fase
• Diagrama de Feynman
• Diagrama de flux
• Diagrama de Gantt
• Diagrama d'Hasse
• Diagrama de Hertzsprung-Russell
• Diagrama de raigs
• Diagrama d'Ishikawa
• Diagrama de Lewis
• Diagrama de Moody
• Diagrama d'objectes
• Diagrama d'ulls
• Diagrama d'orbital molecular
• Diagrama de paquets
• Diagrama de Pareto
• Diagrama de pedigrí
• Diagrama de Penrose-Carter
• Diagrama de Pourbaix
• Diagrama de seqüència
• Diagrama de temps
• Diagrama de Venn
• Diagrama de Wiggers
• diagrama electrònic
• Diagrama en V de Gowin
• diagrama ER
• diagrama floral
• Diagrama Ferro-Carboni
• Diagrama global d'interaccions
• Diagrama lector
• diagrama matemàtic
• diagrama perceptual
• diagrama Ph
• diagrama polar
• diagrama PVT
• diagrama QAPF
• diagrama sintàctic
• diagrama ternari
• diagrama TTT
• gràfics existencials
• Iconografia de les correlacions

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE 35) DESCENTRALITZACIÓ

La Descentralítzació és l'establiment de divisions o unitats operatives autònomes dins d'una empresa o organització. La descentralització sempre es realitza fins un nivell determinat de decisió, reservant-se la Direcció General, o la màxima autoritat, determinades competències.

La descentralització acostuma a anar unida  a l'establiment d'un sistema complet d'informació interna i de control de gestió.

A nivell de grans organitzacions, com són els Estats, la descentralització és la transferència d'una part de la competència de l'administració central, organització estatal unitària, a entitats amb personalitat pública d'àmbit geogràfic més reduït o d'especialització funcional. 

En l'àmbit d'empresa, és la transferència sistemàtica de poder de decisió, de responsabilitat i d'autoritat a més d'una persona o a diversos òrgans. Es diferencia de la delegació en el fet que es tracta d'un canvi estructural i no d'un traspàs eventual d'una funció o feina. No s'ha de confondre amb la deslocalització. En general, en qualsevol tipus d'organització o sistema, és un procés pel qual el poder es transfereix d'una unitat molt petita, que el té en una gran concentració, a diverses altres unitats, sigui per funcionalitat, distribució geogràfica o per repartiment de responsabilitats i decisió.

En els sistemes polítics, per exemple, la democracia representa una descentralització de poder respecte a la monarquia, l'oligarquia o la dictadura, ja que, almenys teòricament, es distribueix la capacitat de decisió d'unes poques persones a tots els ciutadans.

La descentralització sol ser poc desitjada en les entitats partidàries de la concentració de poder polític, les de la uniformització i de la imposició d'uns pocs sobre els altres, mentre que en general és considerada positiva en les que valoren les diferències personals, curriculars (formació i experiencia) i culturals, la creativitat i riquesa que això comporta o l'autonomia del poble.

Com en el cas de la delegacio, una descentralització ben feta comporta que es deleguen funcions i també, al mateix temps, l'autoritat i gestió dels recursos necessaris per dur a terme aquestes funcions de forma responsable.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -34) DELEGACIÓ

La Delegacio és l'acció d'atorgar poders, facultats, competències, autoritat o responsabilitat.

Sovint, en les organtzacions es produeixen conflictes  entre delegadors i delegats. Les organitzacions són vives i les coses no passen exactament de la forma en que s'han previst. En un sistema legal, un tribunal d'ordre superior pot delegar poders en un altre de categoria inferior, i generalment no hi ha conflicte entre ells. Si hi ha algun dubte, un pot declarar-se no competent en una materia, i hi haurà un àrbitre que decidirà. Però en les organitzacions això està sotmés a més incertesa i complexitat.

El més important des d'un enfocament sistèmic és entendre que quan deleguem en un altre, també, li hem de delegar l'autoritat necessària per poder actuar coherentment. Si delego una responsabilitat per dirigir o responsabilitzar-se a un altre, sobre qualsevol tasca o funció, haig de ser conseqüent i també delegar-li l'autoritat necessària per fer bé aquesta tasca. Si no ho fem així, acabem delegant tasques de forma no correcta. Això passa més sovint del que seria desitjable en moltes organitzacions.

NOTES SOBRE EL DICCIONARI SISTÈMIC

El dia 13 de tener d'enguany, vaig fer una nota en la que explicava que començava a fer una segona sèrie d'entrades per al Diccionari Sistèmic que ja havia començat i acabat una primera sèrie.

A la setmana següent vaig començar aquesta segona sèrie. He anat repassant alguns diccionaris i llibres, entre ells, Diccionario práctico d'empresa i economía, El pensamiento sistémico, llibres d'Edward de Bono, i de E. M. Goldratt, així com moltes consultes a la web, Viquipèdia, programes d'intel·ligència artificial.

Tanmateix, per apuesta segona sèrie, també he demanat a companys i experts de l'Institut internacional de Desenvolupament organizacional, la selva col·laboració per enriquir aquest diccionari.

Com en algún moment ja he comentat, intento afegir termes o conceptes, que d'entrada, no semblen propis d'un enfocament sistèmic, sinó d'un diccionari general. Però ho he fet també, afegint accepcions relacionades amb els conceptes sistèmics.

Per acabar, si algú llegeix aquest blog, i en particular les entradles d'aquest diccionari, veurà que hi ha moltes errades ortogràfiques. Encara que intento fer una segona o tercera lectura de cada entrada, em trobo que no em funciona bé la funció de predeterminar el catalá com a idioma. En tot cas, si com espero, puc editar totes les entrades per redactar un llibre, miraré de corregir totes les errades.

La setmana vinent reprendré la segona sèrie.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -33) CULTURA D'EMPRESA

La Cultura d'empresa o cultura organitzacional és un sistema de valors, creences i comportaments que es consoliden i es comparteixen en el diari transcórrer de l’empresa. L’estil de lideratge de la gerència, les normes, els procediments, els mitjans que usen, les actituds, creences i comportaments de les persones que componen l’organització, configuren el conjunt d’elements que integren la cultura d’una empresa. 

La cultura d’empresa determina el comportament i el què fer de la gent, és la forma com el personal es tracta entre si, és la manera com responen als seus compromisos i als seus reptes de treball, i per tant això determina l’assoliment dels objectius i metes organizacionales i personals. Quan no es fa gens per definir i inculcar una cultura de qualitat en el personal, es va formant una cultura gairebé sempre negativa que després és molt difícil desarrelar, aquí també aplica el principi del “que es deixa a l’atzar, sol empitjorar” per això és tan important dissenyar una cultura de treball que respongui a les expectatives dels sectors interessats en l’organització, tals com accionistes, clients, personal, proveïdors, comunitat, govern, sindicats, etc.  

Una cultura de qualitat empresarial, no pot ser copiada, ni tan sols adaptada d’altres cultures conegudes, per bons resultats que hagin donat on la van implantar, perquè cada organització és única, i necessita una cultura pròpia, doncs els problemes d’actituds i comportaments que ve a resoldre són també únics i particulars, pel que es requereix conèixer l’empresa a través d’una detecció d’actituds i comportaments actuals que hàgin de ser canviats.  

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -32) CUA

Una cua és la part posterior o final d'una cosa, d'un conjunt. És la part oposada al cap o principi del conjunt.

A nivell sistèmic, i especialment en la metodologia de la Teoria de les Limitacions, és important la gestió de les cues. De fet, ja al 1909, es va publicar un primer article sobre la Teoria de Cues, que és l'estudi matemàtic de les línies d'espera (cues) permetent l'anàlisi de diversos processos relacionats amb elles.

La teoria de cues generalment és considerada una branca d'investigació operativa perquè els seus resultats sovint són aplicables a una àmplia varietat de situacions com: negocis, comerç, indústria, enginyeries, transport i comunicacions.

la teoria de cues té diversos camps d'utilització: logística dels processos industrials de producció, enginyeria de xarxes i serveis, enginyeria de sistemes informàtics, elaboració de projectes sostenibles, etc.

Les cues es formen a causa d'un desequilibri temporal entre la demanda del servei i la capacitat del sistema per subministrar. Els objectius de la teoria de cues consisteixen en:

• Identificar el nivell òptim de capacitat del sistema que minimitza el cost.
• Avaluar l'impacte que les possibles alternatives de modificació de la capacitat del sistema tindrien en el cost total.
• Establir un balanç equilibrat ("òptim") entre les consideracions quantitatives de costos i les qualitatives de servei.
• Prestar atenció al temps de permanència en el sistema o en la cua.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -31) CRITERI

El Criteri es defineix com una norma per a jutjar alguna cosa. Tambe té els sinònims de judici o discerniment. Pot ser una norma, un barem o unaa opinió. El que és important és que s'utilitza per escollir una determinada actuació o posició.

Hi ha una sèrie de criteris especifics pel que fa al món de les organitzacions o polítiques socials. Entre ells hi han:

El criteri maximax. És el criteri de decisió que porta a escollir l'opció amb el màxim resultat potencial, tenint en compte només els resultats màxims de cada opció.

El criteri maximin. És el criteri de decisió que es fixa en el mínim o pitjor resultat possible de cada opció, i per maximitzar els resultats, escull el màxim dels mínims.

El criteri minimax. És el criteri de decisió que s'adopta quan les opcions comporten pèrdues, i aleshores s'escull l'opció amb el resultat menys dolent, considerant només el pitjor resultat possible de cada opció.

El criteri leximin. És la utilitat mínima de les utilitats individuals de la població. Basant-se en la Teoria de les Limitacions - que estableix que una cadena és tan forta com ho és la seva baula més dèbil - l'ordenació de la funció social leximin significa que la prioritat de les polítiques socials hauria de ser actuar sobre la utilitat mínima entre totes les individuals del grup social considerat. 

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -30) CRISI

La definicio genèrica de crisi és: situació greu o difícil que posa en perill la continuitat o desenvolupament d'un procés.

En medicina, correspon al canvi que pateix l'estat de salut d'una persona com a conseqüència de l'evolució d'una malaltia. 

Per extensió, el concepte crisi fa referència a una situació dolenta o difícil d'una persona, una empresa, un afer, una política, etcètera.

Com a resultat de la creació de grans empreses o corporacions multinacionals, i la globalització de relacions comercials, serveis, transaccions econòmiques i desregulacions específiques, ha crescut la complexitat organitzativa i estructural  d'aquestes entitats, i això comporta inherentment un increment d'incertesa en el desenvolupament de tots els seus processos. La capacitat de cada organització per enfrentar aquestes crisis originades per la complexitat i incertesa inevitables, serà el que la crisi es superi o acabi fent caure la pròpia organització. Com que en xinés o japonés, el concepte crisi està format per dos caràcters que representen la paraula perill i la paraula oportunitat, molt sovint quan es parla de crisi en organitzacions, es diu que una crisi representa una oportunitat.

Certamenrt és cert que una crisi pot resoldre's en forma favorable, i en el món sistèmic de les empreses i organitzacions, això significa que els recursos implicats han trobat la forma de superar la situacio crítica. Però cal tenir en compte que crisi fa referencia a perill greu,i que si no s'enfoca amb creativitat i canvi ben planificat, és molt difícil superar-la.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE - 29) CREATIVITAT

La creativitat (o també enginy) és la generació o posada en relació d'idees originals i potencialment útils en qualsevol camp, entenent idea no com un concepte intel·lectualitzat sinó en un sentit més ampli, podent ésser musical, un moviment corporal o relacionada amb una manera d'entendre l'espai o els colors, per exemple.

La creativitat s'associa amb la imaginació i el pensament divergent, perquè sovint sorgeix del dubte, de replantejar quelcom de diferents angles, en un procés on intervenen la intuïció i la memòria.

La creativitat està associada doncs a la intel·ligència, a la intuïció, a la ment oberta, i molt sovint s'utilitza com a sinònim d'aquests conceptes. En aquest diccionari s'ha parlat molt de Pensament Lateral, i sovint també s'ha utilitzat la creativitat com a sinònim. Tanmateix, la creativitat és un concepte més ampli, i també podem observar que se l'associa amb les arts.

El que és interessant des d'un enfocament sistèmic és que la creativitat significa veure les coses de forma àmplia o holística. Entendre que funcionem per establiment de relacions de tot tipus, i que aquestes relacions no són independents unes de les altres. per tant, quanta més capacitat tinguem d'entendre el conjunt de relacions i quanta més capacitat tinguem de veure-les de forma diferent, més creatius serem.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -28) COST

El concepte Cost ha estat comentat en aquests blog i diccionari moltes vegades. Tanmateix, aquí es tracta com a concepte específic dins del diccionari sistèmic.

La definició clàssica del cost és el preu pagat per alguna cosa, per exemple, materials, amortitzacions, subministraments, serveis o interessos. No s'inclouen conceptes com salaris, publicitat i d'altres, ja que aquests es consideren despeses. Veure aquest concepte més endavant.

En l'àmplia terminologia econòmica, es defineixen molts tipus de costos, com els d'adquisició, de capital, d'estructura, de fabricació, de reposició, fixes, variables marginals, directes, indirectes i d'altres.

Des d'un punt de vista més sistèmic, cal esmentar el cost d'oportunitat. En aquest cas, és el valor d'una alternativa d'actuació no escollida. Representa la rendibilitat que un determinat factor de producció podria haver obtingut amb un altre ús. S'utilitza molt en la presa de decisions. Es tracta de tenir en compte el que es sacrifica, o es deixa d'obtenir, a l'hora d'escollir una opció en lloc d'una altra. En aquest sentit, també es defineix com el benefici potencial que es perd en escollir una opció en lloc d'una altra. Per calcular-lo, la fòrmula bàsica és :

Cost d'oportunitat = retorn de la millor alternativa no escollida - retorn de l'alternativa escollida. 

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -27) CORBA D'APRENENTATGE

La corba d'aprenentatge és la representació gràfica del nivell d'aprenentatge d'un tema en funció del temps invertit. L'eix horitzontal representa l'experiència i el vertical la competència assolida. En general, aquests dos factors estan positivament correlacionats, és a dir, la competència augmenta a mesura que s'amplia l'experiència.

S'acostuma a diferenciar entre dos tipus de corbes d'aprenentatge. En el primer, és fàcil d'aprendre allò bàsic però a mesura que es va guanyant experiència el progrés s'alenteix; parlem d'una corba d'aprenentatge empinada. En el segon, costa temps i esforç familiaritzar-se amb els conceptes bàsics del tema, però un cop superats l'aprenentatge s'accelera; parlem d'una corba d'aprenentatge plana.

Sovint en el llenguatge popular els conceptes de corbes d'aprenentatge planes i empinades s'empren a l'inrevés. En tal cas es representaria la competència a l'eix horitzontal i l'experiència a l'eix vertical.

La diferència entre ambdòs llenguatges consisteix en que la definició acadèmica representa l'aprenentatge com l'èxit obtingut, i la definició col·loquial ho representa per l'esforç invertit.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -26) COOPERATIVA

Una Cooperativa és una empresa la propietat de la qual pertany als seus membres, que la gestionen per a autoabastir-se de productes, serveis o treball, i que comparteixen els seus rendiments. Segueix els principis cooperatius, que són les pautes de gestió a través de les quals duen els seus valors a la pràctica: adhesió lliure i oberta; gestió democràtica; participació econòmica dels socis; autonomia i independència; educació, informació i formació; cooperació entre cooperatives i interès per la comunitat.

Els socis de les cooperatives participen activament en les decisions tècniques i productives que configuren la manera com es realitza el treball que cal dur a terme. També prenen les decisions estratègiques de l'empresa, assumint-ne conjuntament els riscos econòmics i socials que en comporta la titularitat. Aquesta participació requereix un alt nivell de motivació de les persones que en formen part.

Les cooperatives aporten un valor afegit al sistema econòmic: creen ocupació estable i de qualitat, i permeten a la ciutadania tenir una influència directa en els assumptes del mercat que els afecten. El cooperativisme es fonamenta en un conjunt de valors que són, en essència, universals: autoajuda, autoresponsabilitat, igualtat, equitat, solidaritat, honestedat, transparència i responsabilitat social.

Les cooperatives estan sotmeses a principis i disposicions legals específiques pròpies de cada estat i també dèntitats supranacionals. Les cooperatives fomenten , en major grau que les empreses en general, la contribució i responsabilitat social amb l'entorn més proper que conforma el seu àmbit d'actuació.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE - 25) CONTROL

La definició general de Control és: Acció de controlar, és a dir, verificar, sotmetre a un examen minuciós; exercir una influència directiva o restrictiva.

En l'àmbit empresarial sovint sentim parlar de:

Control Pressupostari, que consisteix en un sistema de control empresarial basat en l'establiment de pressupostos anuals operatius per a tots els centres de beneficis i de costos de l'empresa, comprovant periòdicament com s'ajusta la realitat de la marxa de l'entitat a aquests pressupostos, i analitzant les desviacions produïdes amb l'objectiu d'entendre i corregir les causes.

Control de Qualitat, És el conjunt de normes i operacions per assegurar que el resultat d'un procés s'ajusta als criteris establerts. La seva importància és cabdal, i es tradueix en l'establiment de normes d'estandardització internacionals, (ISO) que estan passant a ser obligatòries en la majoria de contraccions entre empreses, tant de tipus privat com públic.

Control de Resultats, és l'avaluació realitzada al final d'un projecte per comparar el que s'ha assolit amb el que s'ha previst.

A la vegada, en la definició general, ja es parla d'exercir una influència directiva o restrictiva. A part de l'àmbit de les persones, en el comportament dels sistemes aquest control es veu clarament en els mecanismes de retroalimentació, tant de tipus positiu com negatiu. 

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE - 24) CONTRIBUCIÓ

El terme Contribució, sobretot a nivell organitzacional o empresarial, té diverses acepcions. En els diccionaris clàssics significa l'aportació a un objectiu, despesa o pèrdua comuna. Per exemple, la contribució a les despeses fixes d'un producte és la diferència entre preu de venda net i cost variable. La contribució d'una secció és la diferència entre les seves vendes i el cost de les compres i les despeses variables directes.

A nivell del concepte de Revolució Positiva, la contribució és el cinquè principi. Es representa amb el dit menuell. Així ens recorda que les contribucions poden ser petites, però segueixen sent contribucions.

Si ens posem a escriure un diari personal, i cada dia apuntem alguna cosa que es pugui considerar contributiva, per petita que sigui, al cap d'un temps veurem que hem pogut contribuir, més enllà del que suposàvem.

També, a nivell sistèmic, la contribució no es considera només, per part del que aporta o incideix, sinó també per part del o dels que la poden rebre.

Hem de tenir en compte en quins àmbits podem fer les nostres contribucions. I ràpidament podem identificar-ne 3 disposats en una mena de cercles concèntrics.

El més interior som nosaltres mateixos. Podem contribuir adquirint aptituds, educació, formació, experiència, o simplement adoptant actituds positives.

El cercle del mig representa a la familia, els coneguts, la comunitat local. De la mateixa manera que en l'anterior, es pot contribuir, aportant més coneixement o experiència, o també actuant en aportacions concretes a la comunitat.

El cercle exterior representa el país nostre de referència i el món per extensió. Qualsevol actuació nostra que ajudi, encara que de forma mínima, a la millora o benestar de la comunitat és una contribució amb el seu valor.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -23) CONTINGÈNCIA

La Contingència, en filosofia, indica que un fet o proposició que és d'una determinada manera podria ser diferent o fins i tot no donar-se, en oposició al concepte de necessitat, que indica que aquell esdeveniment o judici no pot variar o contradiria les lleis de la lògica.

Les afirmacions que es fan sobre el real referides als sentits podrien variar si fossin unes altres les condicions de l'experiència, per exemple la frase «El jersei és blau» al·ludeix a un fet contingent, ja que la persona pot portar l'endemà un altre jersei o tenyir el primer.

Els plans de contingència senyalen les accions o reaccions que s'han de posar en marxa si succeeixen determinats esdeveniments i, en alguns casos, es doten comptablement determinades provisions a tals efectes. 

Com elaborar un pla de contingència

Per fer un bon pla de contingència cal seguir els passos següents:

Identificar i prioritzar els recursos crítics. A partir d’investigacions i entrevistes enumerar
els seus recursos crucials, com ara equips, eines, instal·lacions, etc., i prioritzar aquesta llista de més important a menys important.

Identificar riscos i situacions inesperades, tant negatius com positius. Pot implicar fer un pla de gestió de riscos que cobreixi tot allò relacionat amb la identificació, l’avaluació, l’evitació i la mitigació de riscos.

Detectar les vulnarabilitats a partir dels riscos detectats. Implica reunions, i entrevistes amb els equips, executius i parts interessades per obtenir una imatge completa de quins esdeveniments podrien comprometre els vostres recursos; contractar un consultor extern, si cal.

Elaboració del pla de contingència per a cada risc identificat, començant pel que és més crític per al seu negoci. El Pla ha de tenir els passos necessaris per reprendre les operacions comercials normals, pensant en les comunicacions, les responsabilitats de les persones, els terminis, etc.

Implantar el Pla per assegurar que tothom de l’organització el conegui i pugui consultar fàcilment el seu contingut. Un pla de contingència, no és efectiu si no s’ha comunicat correctament. Pot implicar fer cursos de formació al personal implicat.

Quadre de comandament amb els indicadors o KPI crítics per fer el seguiment del pla de contingència.  El quadre de comandament pot ajudar a detectar problemes i resoldre’ls per assegurar-vos que el vostre pla de contingència sigui un èxit. El que, tenint en compte que és el seu pla B, és equivalent.

Revisar i mantenir el pla per reflectir els canvis en l’organització. A mesura que els nous
empleats, tecnologies i recursos entren en el quadre, el pla de contingència s’ha
d’actualitzar per gestionar-los.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -22) COMPTABILITAT

La Comptabilitat estudia la forma de mesurar els resultas, els costos i la situació patrimonial de l'empresa. En general, i fins ara,  la comptabilitat és un suport bàsic per la presa de decisions, tant internes, com per part d'inversos externs.r

Quan parlem de comptabilitat, els tipus principals son la comptabilitat de costos o comptabilitat analítica, i la comptabilitat general o financera. Des d'una visió més sistèmica s'utilitzen la comptabilitat simultània i la comptabilitat del valor.

La comptabilitat de costos o comptabilitat analítica és la classe de comptabilitat que té com objecte servir d'ajut a la gestió de l'empresa, comptant adequadament els costos i marges dels seus productes i la rendibilitat dels seus negocis.

La comptabilitat general o financera és la classe de comptabilitat que tracta de mesurar i avaluar en termes monetaris els bens, drets i deures de l'empresa amb l'objectiu de descriure en la forma més real possible la seva situació patrimonial i de rendibilitat. Està més orientada a la informació externa o general, que la comptabilitat de costos o analítica.

La comptabilitat simultània combina la valoració, basada en enquestes o puntuacions subjectives, dels valors intangibles de l'empresa amb els valors finals de la comptabilitat de costos. (Compte de resultats)

La comptabilitat del valor, és la metodologia que utilitza la Teoria de les Limitacions (TOC) per valorar de forma sistémica o global el rendiment de l'empresa o organització. 

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -21) COMPETITIVITAT

El terme Competitivitat indica la capacitat i disposició per competir. És la capacitat o habilitat d'un subjecte o col·lectiu d'explotar els factors econòmics o propis que depenen d'ell, en millors condicions que els seus rivals.

Quan diem que una persona o entitat és competitiva, volem dir que pot ser capaç d'explotar les seves característiques per disputar amb altres persones o entitats una competició per veure qui assoleix els millors resultats.

Les diferents variants dels idiomes, segons els àmbits geogràfics, fan que sovint algunes paraules tinguin en un lloc o un altre, altres significats. Així, ens trobem que sovint en castellà, i en diferents regions una competició s'anomeni competència, quan en el nostre entorn són conceptes diferents.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE - 20) COMPETÈNCIA

El concepte Competència té diferents accepcions o significats.

En primer lloc, a nivell individual la Competència d'una persona és la seva capacitat professional i humana per realitzar una activitat determinada. Aquest és el cas quan s'utilitza  en casos com "No és competent per dur a terme aquesta tasca", o bé, quan un professional mateix, es declara no competent per treballar, avaluar o jutjar algun acte o acció concreta.

En el desenvolupament organitzacional de les empreses cada vegada més, es considera necessari establir una avaluació de les competències professionals dels seus membres, per tal d'enfocar les adquisicions de coneixements en cada cas, i un rendiment millor en els seus llocs de treball.

D'altra banda, s'anomena Competència al conjunt d'empreses que operen en un mateix mercat, o realitzen un mateix servei, intentant obtenir als mateixos clients potencials. En aquest sentit, cada un dels actors del sistema passa a ser un competidor amb tots els altres.

A partir d'aquest concepte, i del comportament del sistema, es pot parlar, de competències, deslleials, de competències imperfectes,  monopolístiques, oligopolístiques, competències perfectes, entre d'altres.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE - 19) COMPTE D'EXPLOTACIÓ / COMPTE DE RESULTATS

El compte d'explotació és el compte que recull els fluxos reals originats per la gestió normal de l'empresa, principalment la variació de les existències, els comptes de despeses i compres, i de vendes i ingressos.

El compte de resultats s'utilitza normalment com a sinònim del compte d'explotació, encara que tècnicament els únics comptes de resultats són els dels resultats extraordinaris i la cartera de valors.

El compte d'explotació, i el de resultats, com a sinònim d'aquest, és un valor clau per valorar l'estat d'una empresa, però més propiament de l'estat d'aquesta en un període determinat. (generalment un any)

Des d'un enfocament sistèmic, el valor del compte d'explotació és important però no complet. Això és degut a que no medeix una quantitat de valors intangibles que pot ser gran, i que sí és significativa, per valorar globalment l'estat de l'empresa.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE - 18) CLIMA LABORAL

El Clima Laboral és l'ambient de treball que perceben els membres d'una organització. Es veu afectat de forma positiva o negativa per multitud de factors com poden ser l'èxit en les vendes, els resultats de l'empresa, la seguretat en el treball, l'estabilitat en la contractació de feina, les oportunitats de formació i promoció, l'esperit de treball en equip, la forma i transparència en la comunicació externa i interna, la forma de prendre decisions i resoldre conflictes dins de l'organització, l'alineació entre tots els nivells de responsabilitat en l'empresa i d'altres.

Actualment, moltes empreses utilitzen diferents metodologies per avaluar el seu clima laboral. Algunes reglamentacions o normes estatals fan que sigui quasi obligatori. En empreses molt petites, això passa a ser més difícil d'avaluar. Sempre es poden fer avaluacions personals, o adaptades a la realitat de cadascú.

Per al conjunt d'empreses petites, l'enquesta dirigida als professionals, de l'Observatori ètic-social, promocionat per l'Institut Internacional de Desenvolupament Organitzacional, (IIDO) pot ser una eina senzilla però valuosa per a petites i mitjanes empreses que vulguin avaluar el clima laboral.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -17) CIBERNÈTICA

La Cibernètica és una activitat científica que estudia la comunicació i el control en els animals i en les màquines. Té essencialment un caràcter interdisciplinari, per tal com els sistemes de comunicació i de control són trobats pertot en la natura (comportament animal, ecosistemes, psicologia) i en el treball de l’home (enginyeria, processos de fabricació automatitzats, comportament dels individus o dels petits grups). La formalització cibernètica d’aquests sistemes unifica conceptes de diversos camps, i per això hi ha pocs especialistes en cibernètica, mentre que un gran nombre d’investigadors utilitzen els seus principis en llur treball. 

Primàriament, la cibernètica és la ciència de construir, manipular i aplicar models cibernètics, els quals representen entitats físiques (com animals, cervells, societats, plantes industrials i màquines) o entitats simbòliques (com sistemes d’informació, llenguatge o processos cognoscitius). La metodologia general consisteix a aïllar l’entitat a estudiar (anomenada sistema de control, sistema cibernètic o simplement sistema ) del món exterior, que hom anomena entorn , el qual és considerat una unitat. Tot seguit cal establir les interaccions entre ambdues parts i determinar quina és l’evolució del sistema —entesa com una successió d’estats ben definits— enfront de les variacions de les propietats més característiques de l’entorn. En un d’aquests sistemes hi ha quatre parts fonamentals: el sensor o procés d’abstracció mitjançant el qual l’estat immediat de l’entorn és descrit en funció de les seves propietats o els seus atributs més remarcables, que hom anomena variables d’entrada o simplement entrada ( input ); el fi o especificació de l’estat del sistema, anomenat d’equilibri ; la detecció de l’error, que és el mètode per a determinar la desviació (anomenada error ) entre l’estat d’equilibri i l’estat actual del sistema; i l’operador o conjunt d’operacions per mitjà de les quals el sistema pot actuar sobre l’entorn i modificar-ne determinades propietats, que hom anomena sortida ( output ).

En aquestes parts hi ha implícits dos principis: el primer estableix unívocament el procediment per a trobar quina de les accions possibles pot acostar l’estat actual del sistema a l’estat d’equilibri, i el segon, donada la comanda oportuna, permet que el sistema actuï sobre el seu entorn guiat per la mesura de la desviació fins que aquesta és mínima.

Un concepte fonamental de la cibernètica és el de retroacció- ( feed-back ), que és el mètode pel qual la informació referent als resultats de la pròpia acció del sistema li és proporcionada com una part de la informació segons la qual ha d’actuar. La retroacció, però, no és pas un concepte d’invenció actual. Hom troba ja sistemes de control a Grècia (al s III aC, el rellotge d’aigua de Ctesibios), el termòstat de Cornelis Drebbel (1572-1654), els aparells de control automàtics dels molins de vent i el regulador de boles de James Watt (1781). Hom troba inicialment en la biologia l’estudi d’un sistema des d’un punt de vista cibernètic. En els treballs de Pavlov sobre l’arc reflex i en els referents a l’homeòstasi apareix ja la concepció de retroacció. Els estudis de Ross Ashby en aquest darrer camp el portaren a la construcció de l'homeòstat. Wiener participà en certs estudis de direcció automàtica del tir antiaeri, i ja abans havia tractat els problemes dels calculadors automàtics des d’un punt de vista general. 

L’abast de la cibernètica, però, no restà limitat a això, i ha anat conquerint nous camps als quals ha aportat els seus mètodes d’estudi, eixamplant ensems el seu bagatge teòric (anàlisi i estadística, emmagatzematge de la informació, teletècnia). En l’estat actual de la cibernètica hom pot distingir-hi dues tendències. D’una banda, la cibernètica pura, que té els aspectes axiomàtic i filosòfic. El paradigma axiomàtic és l’establiment de certs postulats sobre el sistema i la deducció de les propietats (com la reproducció, la diferenciació i l’aprenentatge) que són conseqüència d’aquests supòsits. La branca filosòfica de la ciència és sovint relacionada amb teories, per exemple, la teoria de la simplificació (com les propietats complexes dels sistemes reals poden ésser reduïdes a proporcions manejables sense perdre la informació essencial) i la teoria del comandament; però també és relacionada amb els resultats importants i la correcta identificació entre els models cibernètics i els sistemes reals. D’altra part, la cibernètica, en les seves nombroses aplicacions, relliga teories o eines matemàtiques que havien estat creades separadament, com la teoria de jocs, la teoria de la comunicació i la teoria de la informació, tant en el sentit de la informació estadística relativa com en sentit estricte, que enclou la informació semàntica i la informació pragmàtica. Els desenvolupaments més interessants han tingut lloc en el camp dels controladors capaços de predir els resultats i d’adaptar-s’hi i optimar-los fins i tot quan l’entorn sofreix pertorbacions estocàstiques. En neurofisiologia hom ha emprat models cibernètics per a estudiar el funcionament del cervell. En psicologia és possible d’explicar certes classes de comportament i coneixement com una jerarquització de sistemes de control. En un altre nivell, les idees cibernètiques poden ésser aplicades a les relacions interpersonals, com és ara la conversa, la comunicació entre grups petits i l’equilibri de sistemes socials.