El Benestar és una condició de felicitat i satisfacció general. Segons el context en que s'estigui parlant o considerant, aquesta definició acostuma a explicar-se amb certs matisos. Quan parlem de benestar referent a la comunitat, a la vida social, o amb una visió sistèmica, es diu que és una condició de felicitat i satisfacció general causada per una bona salut, bones condicions de vida, un treball segur i estable i un nivell de satisfacció de les necessitats molt alt.
De fet, si considerem les necessitats de les persones en un context social, segons les categoritzacions de Maslow (ja comentades en aquest blog) veurem que també estan relacionades amb aquest concepte, i quan arribem a anar-les satisfent en els 2 nivells més alts, és quan considerem que tenim un alt nivell de benestar.
En el segle XX, i sobretot després de la segona guerra mundial, es va establir el terme Estat del Benestar Social com la configuració social en la que l'Administració estatal està obligada a assegurar el benestar de tota la població repartint la càrrega impositiva corresponent en proporció a la capacitat contributiva de cada ciutadà.
L'Estat del Benestar és un sistema econòmic en el que l'Estat assumeix la responsabilitat i la prestació d'un gran número de serveis, com l'educació o la sanitat, de forma poc indiscriminada i sense cost per al destinatari directe dels mateixos. Tot i el noble objectiu d'aquest sistema, la demanda sempre creixent de serveis i més prestacions dels mateixos, així com els seus costos creixents, una major càrrega fiscal i desmotivacions personals o ineficiències en la despesa, porten a un debat constant sobre si aquest model és sostenible o s'ha d'acceptar que estigui sotmès a diverses crisis temporals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada