En les entrades anteriors he fet un resum dels 5 tipus d'estructures organitzatives generals que es donen segons va estudiar i categoritzat Mintzberg. Però tal com ells es preguntava: existeix en realitat alguna d'aquestes cinc configuracions estructurals? En cert sentit, no existeixen en absolut. Al cap i la fi, no són més que paraules i esquemes sobre el paper i no la realitat en si mateixa. En qualsevol organització que no sigui totalment trivial, les estructures reals són enormement complexes, molt més que qualsevol de les cinc configuracions descrites.
Ara bé, no per això les hauríem de rebutjar. Hem de ser conscients de la realitat, i a la vegada, entendre la utilitat de 'esquematització i ordenació de conceptes i situacions.
les cinc configuracions descrites representen un conjunt de cinc forces que estiren a les organitzacions en cinc direccions estructurals diferents.
La primera força és l'exercida per l'àpex estratègic inclinant-se per la centralització, per la coordinació mitjançant la supervisió directa i, per tant, per l'estructuració de l'organització en forma d'estructura simple.
La segona és la força exercida per la tecnoestructura, inclinant-se per la coordinació mitjançant la normalització, sobretot de processos, a fi d'augmentar la seva influència i dirigint-se cap a una estructura en forma de burocràcia maquinal.
La tercera és la força exercida pels operaris, inclinant-se cap a la professionalització, la coordinació mitjançant la normalització de les habilitats a fi de maximitzar la seva autonomia i estructurar així a l'organització en forma de burocràcia professional.
La quarta força és la que exerceixen els directius mitjos, inclinant-se per una fragmentació, ansiosos d'obtenir autonomia per gestionar les seves pròpies unitats, limitant la coordinació a la normalització d'outputs o resultats, i, per tant, a favor que l'organització adopti una estructura de forma divisional.
La cinquena força és l'exercida per l'staff de recolzament (i pels operaris en l'adhocràcia operativa) inclinant-se per la col·laboració (i la innovació) en la presa de decisions, la coordinació mitjançant l'adaptació mútua i, per tnat, l'estructuració de l'organització en forma d'adhocràcia.
Quasi totes les organitzacions tenen dins seu aquestes cinc forces, i l'estructura que acabin dissenyant i adoptant dependrà, en gran part, de la intensitat de cada una d'elles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada