APDO (Associació se Professionals pel Desenvolupament Organitzacional)

L'APDO és una associació que té com a missió Ajudar a les Organitzacions en el seu camí cap a l'excel·lència.

Amb aquest objectiu, APDO s'orienta a promoure la innovació i la creativitat sobre la base del respecte a la dimensió humanística de les persones i el seu desenvolupament social professional i individual.

Probablement el valor més important d'APDO és la seva aportació de coneixement i la seva tasca de compartir aquest coneixement i activitats relacionades amb el desenvolupament organitzacional. En general, les activitats d'APDO són gratuïtes i obertes a la comunitat  en general.

Aquest coneixement compartit és fruit de l'aportació de molts experts que durant molts anys han col·laborat amb APDO, tant en condició de socis com d'experts invitats. Alhora APDO, ha anat establint col·laboracions amb diverses associacions estrangeres, i fins i tot, en els seus projectes immediats, APDO té l'objectiu de crear o ser partícep de la creació d'una Càtedra relacionada amb el món empresarial i organitzacional.

Llibres que recomanaria (14)

Dissabte vinent és Sant Jordi, dia del Llibre. A Catalunya és el dia del Llibre i de la Rosa. Per això aquestes últimes entrades han estat dedicades a llibres que recomanaria i acabo aquesta tanda de recomanacions amb un altre llibre.

La Limitació Humana, és un llibre d'Angela Montgomery. En paraules de la seva autora, "Aquest llibre està dedicat a la gent disposada a pensar, sense importar la incomoditat que costi, i disposada a prendre accions, no importa quan difícils siguin, per a un futur ètic i sostenible". 

El Llibre s'enfoca en combinar la Teoria de les Limitacions de Goldratt amb la Teoria del Coneixement Profund de Deming. Montgomery està casada amb un dels experts més reconeguts en la Teoria de Deming - Domenico Lepore-. Ella va conèixer a Goldratt i va quedar impactada pel potencial de TOC. Els dos van crear Intelligent Management, una empresa dedicada a la diseminació del coneixement sistèmic i de les idees de Deming i Goldratt. El llibre no està publicat per cap editorial, sinó que s'ha d'adquirir a través de la seva web www.intelligentmanagement.ws

Quan el vaig trobar, em vaig posar en contacte amb l'autora i li vaig demanar autorització per traduir-lo al català. Em va dir que si i m'hi vaig posar. La traducció la vaig anar fent a poc a poc i les pàgines traduïdes cada setmana, les corregia amb la meva professora d'anglès, l'Alba Nisbett. Estic segur que la traducció és fidedigna, una altra cosa és que com que el meu català no és suficientment bo per ser publicable, no he fet el pas d'enviar-li a l'Angela Montgomery, i per tant, no es troba en català en la web. Per tant, a part de la meva traduccuó no publicada en català, si sabeu prou anglès us recomano que entreu en la web citada i adquirir-lo en versió original amb el títol "The Human Constraint".

Llibres que recomanaria (13)

Aquesta setmana, prèvia a la setmana de Sant Jordi, voldria recomanar el darrer llibre que va escriure Eli. Goldratt. El seu títol és "La Decisión". Està editat per Granica.

En aquest llibre, escrit conjuntament amb la seva filla Efrat, Goldratt presenta la forma d'elaborar un sistema de pensament lògic i, a la vegada, intuitiu, que ajudi a resoldre conflictes personals i problemes organitzacionals. Està escrit en forma de diàlega entre pare i filla, i ens proposa cóm enfocar-nos per assolir una "vida plena".

Ens torna a recordar, metodologies, explicades en els seus llibres anteriors: Cóm adquirir i reforçar la confiança en la pròpia capacitat per superar obstacles, aprendre a fer-nos responsables dels resultats obtinguts, actuar en busca d'acords guanyar-guanyar, ser flexibles als canvis del context, assolir la plena convicció de que sempre hi ha una millor solució per als inconvenients i practicar la detecció de les seves causes més arrelades.

Probablement cal llegir i rellegir la seva visió i llegat sobre el que significa Vida Plena, i com orientar-nos quotidianament per assolir-la.

Llibres que recomanaria (12)

Un dels darrers llibres que va escriure Eli Goldratt, és ¿No es Obvio?. També és una novel·la, aquesta vegada, enfocada a la venda al detall. Salvant les distàncies es podria dir que ve a ser per a la venda minorista, el que era "La Meta" per als entorns de producció.

El podeu trobar en castellà, editat per l'editorial Granica.

Llibres que recomanaria (11)

Després d'uns 3 anys fent entrades sobre una primera fase d'un Diccionari Sistèmic, de tant en tant tornaré a recomanar algun llibre relacionat amb el desenvolupament organitzacional i personal.

Avui us recomano el llibre "El Síndrome del Pajar" de Eliyahu Goldratt. Es va publicar en castellà el 1993 per Ediciones Díaz de Santos. No sé si aquesta editorial segueix activa, però crec que el llibre es pot seguir trobant en altres edicions. Crec que Granica també l'ha publicat. És un dels primers llibres que Goldratt va escriure.

A diferència d'altres llibres de Goldratt, més aviat escrits en forma de novel·la, en aquest l'enfocament és més profund i pedagògic. Hi ha tota una fase del llibre, en la que amb un cas senzill però paradigmàtic explica la metodologia de TOC en els entorns de producció.

Espero que us serveixi.

Obituari Miquel Strubell

 Fa pocs dies ens va deixar en Miquel Strubell. Va nèixer a Oxford (Anglaterra) el 9 de març del 1949.i va traspassar aquest 5 de març darrer.

Llicenciat en Psicologia i Fisiologia per la Universitat d'Oxford, va obtenir un màster en Psicologia de l'Educació a la Universitat de Londres, i la llicenciatura en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona Va fer recerques en temes de bilingüisme escolar i familiar i ha escrit sobre polítiques lingüístiques, planificació lingüística i temes relacionats.

El 1980 fou cap del Servei de Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya, També va ser director de l'Institut de Sociolingüística Catalana. I fou membre del consell d'administració, i després vicepresident, del  Consorci per a la Normalització Lingüística.

Entre 1999 i 2014 treballà a la UOC (Universitat Oberta de Catalunya), primer com a director adjunt dels Estudis d'Humanitats i Filologia, i entre l'abril de 2001 i el setembre de 2004, com a director del programa d'Humanitats. Hi fou professor dels Estudis d'Arts i Humanitats, i membre de la comissió redactora del Libro Blanco del Grado en Humanidades.

Entre 1985 i 2014 fou director d'activitats de la Fundació Congrés de Cultura Catalana. D'ençà la seva fundació el mes de novembre de 2002 i fins a la seva dissolució el juny de 2005, fou president de Catalunya 2003, una associació política que reclamava més autogovern per a Catalunya. Des de 2006 va ser membre-fundador de la plataforma independentista Sobirania i Progrés. El setembre de 2009 va ser membre del grup inicial de promotors del "Moviment per la Independència" que esdevindria l'"Assemblea Nacional Catalana". També va ser membre del Consell Consultiu de la Plataforma per la Llengua.

Fou primer secretari executiu, i després director, de la Càtedra Linguamón-UOC de Multilingüisme d'ençà de l'any 2006 (des de la supressió de Linguamón a finals de 2011, la càtedra es diu simplement Càtedra de Multilingüisme de la UOC), fins a la seva jubilació el setembre de 2014.

La raó d'aquest Obituari és fer un homenatge a una persona que va posar els valors
més nobles de les humanitats com a guia de la seva vida i obra. Aquest és el focus
que també ha de guiar qualsevol avenç en el coneixement i pràctica del Desenvolupament
Organitzacional.

Diccionari Sistèmic (151) VISIÓ

La Visió respon a les preguntes:  Què volem ser? Què volem assolir? Quin és el futur que desitgem? Cóm volem que ens vegin?

Es redacta de forma senzilla i curta, de manera que la puguin tenir present tots els membres de l'organització

El compromís de l’organització amb la societat i els ciutadans és el que es coneix com a Visió i assenyala cap on es dirigeix l’organització, i el que aspira a ser i fer i en quin temps pot fer-ho.

La Visió és la capacitat de veure més enllà; significa visualitzar, imaginar el resultat final que es pretén assolir. El somni a llarg termini, el futur al que aspirem. Ha d’incorporar tant la visió de l’usuari extern com la de l’intern. Ha de ser assolible i real.

Una Visió Estratègica permet complir dues funcions molt importants:

Establir el Marc de Referència per definir i formalitzar la Missió, que estableix el criteri de la Planificació Estratègica.

Inspirar, motivar, integrar o moure a la gent perquè actuï i faci complir la raó de ser (Missió) de la Institució.

En la Visió Estratègica existeix coneixement de l’ambient extern, capacitat adaptativa, flexibilitat estructural i habilitat per conviure amb ambigüitats i canvis ràpids.

La visió comporta una certa anàlisi de la realitat social on s'intervé. Vindria a dir com es trasllada la missió al terreny, reflectint l'ideari, quelcom que s'espera aconseguir en els propers anys, en un mitjà termini. Es poden plantejar visions transformadores de la realitat social i, fins i tot, visions que comportin canvis radicals.

Dins la visió es pot definir també on es vol que sigui l'entitat en uns anys: ser referent en un àmbit concret, tenir una obertura internacional, ampliar el treball en xarxa amb altres organitzacions, comptar amb una àmplia base social, etc.

Per contra, i en alguns moments, altres entitats poden assumir una visió més continuista de manteniment sense planificar canvis, una visió més conservadora per uns temps difícils. Un canvi important en la Junta Directiva o un relleu generacional pot conduir a canvis substancials en la visió de l’entitat, sense que suposi cap modificació de la missió, que és més permanent.

La persona que abans s’ha identificat amb la missió ara sabrà per què es treballa d’una manera concreta.