dilluns, 17 de gener del 2022

Diccionari Sistèmic (143) TEORIA GENERAL DE SISTEMES

La Teoria General de Sistemes o Teoria de Sistemes la va formular Ludwig von Bertalanffy (Biòleg). Ell buscava una explicació científica sobre el fenomen de la vida i va teoritzar que:

El tot té a veure amb tot, és a dir, el tot no es pot fragmentar. (característica Holística). Les propietats dels sistemes no es poden descriure en termes dels seus elements separats. la comprensió del sistema és possible quan s’estudien els seus elements globalment.

El tot és més que la suma de les parts (Sinèrgia o propietat emergent) A part de les propietats i característiques de cada part, també hi ha les relacions de dependència interna entre elles.

Els sistemes s’adapten i responen als canvis de l’entorn (Homeòstasi). És a dir, el funcionament dels sistemes està influït per les seves relacions amb altres sistemes.

L’Enfocament Sistèmic ha permès comprendre a les organitzacions com conjunts de subsistemes interactuants i interdependents que es relacionen formant un tot unitari i complex. Això ha passat a ser actualment una premissa inel·ludible a l'hora d'enfocar el Desenvolupament Organitzacional en les empreses i organitzacions.




dilluns, 10 de gener del 2022

Diccionari Sistèmic (142) TEORIA DEL CONNEIXEMENT PROFUND

La Teoria del Conneixement Profund és la filosofia de Williams Edwards Deming, implica un replantejament radical de la nostra concepció de la gestió d'empreses. Requereix un enfocament inter-cultural i un coneixement profund d'àrees que difereixen enormement unes d'altres. les empreses han de promoure que tots els que hi estan relacionats amb elles entenguin que una organització és un sistema. Això ha d'estimular a les persones a estudiar efectes amb l'objectiu de trobar les seves causes arrel. I això porta a examinar els processos, enlloc de només centrar-se en els resultats.

Des d'una perspectiva purament filosòfica, per a Deming l'objectiu de la qualitat és el coneixement profund de l'impacte que les accions tenen sobre un sistema considerat com un tot. Dit d'una altra manera, assolir qualitat significa l'habilitat per anticipar-se  al desenvolupament dels esdeveniments i així poder tenir més control sobre ells. Per això, l'habilitat per predir esdeveniments és un dels principals elements del coneixement profund en l'enfocament de l gestió de Deming.

Deming  constata que la millora de la qualitat s’ha de fer replantejant-se el sistema com un conjunt.

Per a Deming estava clar que el principal factor que ens impedeix predir és la variació. Dit molt simplement amb un exemple; si intentem escriure el nostre nom amb la mateixa velocitat, amb la mateixa pressió sobre el llapis, ama el mateix format o mida exacte, creiem que ho aconseguirem? La resposta és clara ja intuïtivament: No totes les paraules seran exactament iguals. Hi haurà una VARIACIÓ natural. Si no entenem la variació dels processos, no podrem determinar la manera com les nostres accions, per millorar certes coses, impacten en les altres parts del sistema.

Deming va establir un cicle que superava el que molt sovint ens trobarem en l'argot dels sistemes de qualitat o en les eines de gestió: El cicle PDCA, acrònim de l'anglès Plan, Do, Check, Act. Deming anava més enllà i proposava substituir el Do (fer) per una A d'assajar, i també donar el significat de la darrera A al d'adoptar el canvi.

El cicle de millora PDCA  (o PAEA) i la seva filosofia passen a ser àmpliament coneguts i citats en el món empresarial i industrial.

És sorprenent que fins i tot ara, els assessors i auditors de normes i certificacions de qualitat ´es quedin en el primer enfocament, originari de W Shewhart, per molt important que fos, i encara no facin el pas general per adoptar la filosofia de Deming. 




dilluns, 3 de gener del 2022

Diccionari Sistèmic (141) TEORIA DE LES LIMITACIONS (TOC)

La Teoria de les Limitacions, en el món de les organitzacions, és una filosofia de gestió holística desenvolupada per Eliyahu M Goldratt i que té com a fonament el principi que els sistemes complexos presenten una simplicitat inherent. És a dir, que organitzacions amb molts elements -persones o estructures- poden tenir en qualsevol moment concret una o molt poques variables (conegudes com Limitacions) que realment limiten la capacitat del sistema per assolir més unitats de la seva meta, o la pròpia meta en si mateixa. 

Goldratt era físic i va tenir la clarividència de veure que les limitacions en els sistemes físics es donaven igualment en les organitzacions socials.

En les ciències físiques la teoria de les Limitacions està demostrada en moltes d'elles. En mecànica, la limitació és la baula més feble del sistema. En ecologia, ho és l'aliment més escàs dins de la cadena tròfica. De la mateixa manera, en les organitzacions socials també hi ha una limitació, que pot ser un recurs amb una capacitat limitada de producció o rendiment, o també pot ser-ho una creença o comportament que ja ha deixat de ser vàlid, però està limitant la millora de la pròpia organització.

La Teoria de les Limitacions i les seves metodologies, és el conjunt de conneixement principal d'aquest Diccionari Sistèmic.



dilluns, 27 de desembre del 2021

Diccionari Sistèmic (140) TEORIA DE JOCS

La Teoria de Jocs és una branca de la matemàtica aplicada que estudia les situacions estratègiques en què els jugadors escullen diferents accions en un intent per maximitzar els guanys o retorns. També pot definir-se com un estudi de les situacions de cooperació i conflicte entre dos o més jugadors que decideixen realitzar un intercanvi i de quines accions depèn la resolució del problema, en què les dues parts hi troben avantatges, que poden ser per tres fonts diferents: perquè les parts tenen preferències diferents, perquè tenen diferents habilitats per produir un bé o un servei, resoldre uns tipus de problemes, o perquè disposen d'informació diferent.

És un camp d'estudi relativament jove. Primer es va desenvolupar com una eina per entendre el comportament econòmic, però avui dia s'ha aplicat al comportament animal i al desenvolupament de les espècies per la selecció natural. Alguns exemples de la teoria de jocs, com ara el dilema del presoner, en què la decisió racional d'interès propi afecta negativament a tots els participants, s'utilitzen en les ciències polítiques, l'ètica i la filosofia. Recentment ha rebut l'atenció dels científics informàtics, atès que pot aplicar-se als camps de la intel·ligència artificial i de la cibernètica.

Encara que és similar a la teoria de les decisions, la teoria de jocs estudia les decisions que es realitzen en un ambient on diversos jugadors interaccionen. És a dir, estudia les eleccions de comportament òptim en les quals els costos i els beneficis de cada opció no són fixos, sinó que depenen de les eleccions dels individus.

dilluns, 20 de desembre del 2021

Diccionari Sistèmic (139) TEORIA DE CUES

La Teoria de Cues és l'estudi matemàtic de les línies d'espera (o cues) permetent l'anàlisi de diversos processos relacionats com: l'arribada al final de la cua, l'espera a la cua, etc.

La teoria de cues generalment és considerada una branca d'investigació operativa perquè els seus resultats sovint són aplicables a una àmplia varietat de situacions com: negocis, comerç, indústria, enginyeries, transport i telecomunicacions.

Les cues es formen a causa d'un desequilibri temporal entre la demanda del servei i la capacitat del sistema per subministrar.

En les formacions de cues es parla de clients, com ara màquines danyades a l'espera de ser rehabilitades. Els clients poden esperar en cua, ja que els mitjans existents siguin inadequats per a satisfer la demanda del servei, en aquest cas, la cua tendeix a ser explosiva, és a dir, a ser cada vegada més llarga a mesura que transcorre el temps. Els clients pot ser que esperin temporalment, encara que les instal·lacions de servei siguin adequades, perquè els clients arribats anteriorment estan sent atesos.

Els objectius de la teoria de cues consisteixen en:

  • Identificar el nivell òptim de capacitat del sistema que minimitza el cost.
  • Avaluar l'impacte que les possibles alternatives de modificació de la capacitat del sistema tindrien en el cost total.
  • Establir un balanç equilibrat ("òptim") entre les consideracions quantitatives de costos i les qualitatives de servei.
  • Prestar atenció al temps de permanència en el sistema o en la cua.

Elements existents en la Teoria de Cues

Procés bàsic de cues : Els clients que requereixen un servei es generen en una fase d'entrada. Aquests clients entren al sistema i s'uneixen a una cua. En determinat moment es selecciona un membre de la cua, per proporcionar-li el servei, mitjançant alguna regla coneguda com a disciplina de servei. Després, es porta a terme el servei requerit pel client en un mecanisme de servei, després del qual el client surt del sistema de cues.

Font d'entrada o població potencial : Una característica de la font d'entrada és la seva mida. La grandària és el nombre total de clients que poden requerir servei en determinat moment. Pot suposar que la mida és infinit o finit.

Client : És tot individu de la població potencial que demana servei com ara una llista de treball esperant per imprimir.

Capacitat de la cua : És el màxim nombre de clients que poden estar fent cua (abans de començar a ser servits). De nou, pot suposar finita o infinita.

Disciplina de la cua : La disciplina de la cua es refereix a l'ordre en què se seleccionen els seus membres per rebre el servei. Per exemple, pot ser:

  • FIFO (first in first out) primer a entrar, primer a sortir, segons la qual s'atén primer al client que abans hagi arribat.
  • LIFO (last in first out) també coneguda com a pila que consisteix a atendre primer al client que ha arribat l'últim.
  • RSS (random selection of service) que selecciona els clients de manera aleatòria, d'acord amb algun procediment de prioritat o algun altre ordre.
  • Processor Sharing - serveix als clients igualment. La capacitat de la xarxa es comparteix entre els clients i tots experimenten amb eficàcia el mateix retard.

Mecanisme de servei : El mecanisme de servei consisteix en una o més instal·lacions de servei, cadascuna d'elles amb un o més canals paral·lels de servei, anomenats servidors.

Xarxes de cues . Sistema on existeixen diverses cues i els treballs flueixen d'una a una altra. Per exemple: les xarxes de comunicacions o els sistemes operatius multitasca.

Cua : Una cua es caracteritza pel nombre màxim de clients que pot admetre. Les cues poden ser finites o infinites.

El procés de servei : Defineix com són atesos els clients.

dilluns, 13 de desembre del 2021

Diccionari Sistèmic (138) TÈCNICA DELS 7 PASSOS D'ENFOCAMENT

La Tècnica dels 7 Passos d'Enfocament és un conjunt de 7 etapes constituïdes pels 5 passos d'enfocament originals més 2 passos addicionals insertats a l'inici del procés

1: Declarar o identificar la meta de l'organització

2 Definir les mesures de rendiment global.

Aquesta tècnica és molt apropiada per organitzacions sense ànim de lucre i organitzacions governamentals on la meta és diferent de fer diner i on és necessària una clara definició del rendiment relacionat amb les unitats de la meta declarada.

dilluns, 6 de desembre del 2021

Diccionari Sistèmic (137) TÈCNICA DELS 5 PER QUÈs

La Tècnica dels 5 per quès és una tècnica desenvolupada originàriament en el camp de l'enginyeria en l'empresa Toyota. El seu objectiu és buscar les causes més profundes d'una situació. És a dir, és un mètode basat rn fer preguntes per explorar les relacions causa - efecte que generen un problema en particular.

També podríem dir que aquesta tècnica és una aplicació d'un mètode molt antic. "El mètode socràtic". En efecte, Sòcrates, animava als seus deixebles a qüestionar-se les seves opinions o afirmacions per trobar si eren la causa lògica de la seva comprensió de tot els que els envoltava. Sòcrates els animava a preguntar-se per què en qualsevol moment i fins trobar la màxima consistència lògica. 

Com introducció, descric un exemple d’aquesta tècnica que es va anar instaurant en la seva formulació en les fàbriques de motors de Toyota.

Situació: El cotxe no es posa en marxa.
Primer Per què? La bateria està morta.
Segon Per què? L’alternador no funciona.
Tercer Per què? La corretja s’ha trencat.
Quart Per què? La corretja era vella i no es va canviar quan tocava.
Cinquè Per què? No es va seguir el programa de servei i manteniment recomanats.