Diccionari Sistèmic (89) FULCRE / PUNT DE SUPORT DE PALANCA

Una palanca o alçaprem es composa d'una barra o material semblant i un objecte de suport anomenat Fulcre o Punt de Suport.  El Fulcre és important perquè, segons la seva posició, amb una petita potència es pot superar una gran resistència. La dita que millor ho representa és la frase d'Arquímedes "Doneu-me un punt de suport i mouré el món"

En la Teoria de les Limitacions (TOC) el Fulcre o Punt de Suport és un punt, objecte, etcètera, ja sigui físic o lògic en el qual una acció específica podria proporcionar una millora significativa del sistema.

Una Limitació del sistema és el Punt de Suport de Palanca o Fulcre respecte al flux físic per aconseguir més unitats de la meta del sistema. El problema arrel en una anàlisi causa - efecte és el Fulcre per trobar cóm explotar o elevar de la millor manera la Limitació del sistema.

Els processos de millora contínua de TOC s'enfoquen en identificar i gestionar els Fulcres o Punts de Suport de Palanca d'un sistema.

Diccionari Sistèmic (88) PRODUCTIVITAT

El terme Productivitat té diverses accepcions i alhora és molt important, ja que tant a nivell micro o macroeconòmic, es prenen decisions que afecten a països sencers en funció dels seus valors. Tanmateix, des d'un punt de vista sistèmic, la Productivitat és un concepte diferent.

En els diccionaris generals o especialitzats en economia o direcció d'empreses i organitzacions, la Productivitat és la relació entre la quantitat produïda d'un be i els medis econòmics emprats per aconseguir-lo. En general, s'al·ludeix al factor treball. La Productivitat del treball es mesura com la producció anual per persona.

Sovint es parla de Productivitat global, que significa l'obtenció d'una major quantitat de productes amb el mateix consum de factors productius.

A nivell macroeconòmic, la Productivitat és el quocient entre el PIB d'un país, en termes reals, i el número total d'hores treballades en el país en un any.

En tots els casos anteriors la Productivitat està associada al rendiment o eficiència.

Però en la Teoria de Sistemes, i també en la terminologia de la TOC, la Productivitat és el resultat d'accions orientades a assolir la meta del sistema o organització. A nivell de gestió d'organitzacions es pot expressar com el quocient entre el Throughput (el ritme amb el qual es generen unitats de la meta) i les despeses operatives.

Com a sistema, un organisme pot fer una acció o no acció que seria contrària al concepte econòmic de productivitat, com seria el cas d'hibernar o quedar-se immòbil davant d'una situació adversa. En TOC, un recurs podria ser productiu, deixant de treballar. Aquest seria el cas si no és la Limitació del sistema, ha fet el que havia de fer i si seguís treballant crearia un excés d'inventari o de treball a processar.

Diccionari Sistèmic (87) PROCESSOS DE RAONAMENT

Els Processos de Raonament són un conjunt d'eines lògiques que es poden utilitzar, individualment o en combinació, per enfocar les preguntes en el tema de les seqüències de canvi per dirigir la millora contínua. Els processos de Raonament són: L'Arbre de la Realitat Actual, El Núvol de Conflicte, L'Arbre de la Realitat Futura, L'Arbre de Branques Negatives, l'Arbre de Prerequisits, El Mapa d'Objectius Intermedis, L'Arbre de Transició, i l'Arbre d'Estratègia i Tàctica.

Els Processos de Raonament es poden utilitzar per analitzar sistemes simples o complexes, identificar i resoldre problemes sistèmics, i superar els nivells de resistència i assolir acords de guanyar-guanyar entre els agents implicats en cada sistema. A més es poden utilitzar per construir una estratègia global de tota una organització.

 

Diccionari Sistèmic (86) PROCÉS DE SUPERACIÓ DELS NIVELLS DE RESISTÈNCIA ALS CANVIS

El primer motivador per fer un canvi és adonar-se que hi ha un gran perill en la situació actual. Quan més gran és o es percep aquest perill, més motivats estarem per fer el canvi. Per això el procés per superar la resistència al canvi s'inicia al adonar-nos del perill que ens amenaça. Molt sovint subestimem la gravetat o urgència d'evitar aquests perills.

El segon nivell de resistència es basa en percebre els riscos que comporta el canvi. Com que qualsevol canvi comporta accions noves, això en general està associat a esforços, despeses, possibles perills nous o errors. Si les persones sobreestimen aquests aspectes i no veuen que potser tots ells es poden reduir significativament, seguiran sent reticents al canvi i entraran en el cercle viciós de subestimar els perills reals.

El tercer pas per superar la resistència al canvi és avaluar objectivament el que es pot perdre al fer el canvi. En general, tot i que ens podem trobar davant d'un greu perill, sovint hi ha alguna cosa en la nostra situació que ens agrada no que sentimentalment ens té presoners. Sense una anàlisi objectiva d'aquestes percepcions seguirà havent una resistència al canvi.

Finalment, quan som conscients de tot el que conforma la situació que ens envolta, podrem superar la darrera capa de resistència quan valorem realment les avantatges de la nova situació que previsiblement es donaran a l'haver fet el canvi.

Superem aquestes resistències quan avaluem correctament aquests quatre aspectes.

Diccionari Sistèmic (85) PROCÉS DE NÚVOL DE CONFLICTE DUAL

El Procés del Núvol de Conflicte Dual és un procediment per unir un conflicte sistèmic amb un conflicte simptomàtic que està relacionat amb les causes o conseqüèncis de l'Efecte Indesitjable del primer. A vegades quan fem un Núvol de Conflicte L'Efecte Indesitjable (casella superior dreta del diagrama) és més una acció o regla que, a part de no ser convenient o desitjada, comporta un Efecte Indesitjable que alhora causa o té conseqüència una altra acció o regla que és part d'un altre Conflcte.

 Esquema del diagrama del Núvol de Conflicte Dual

 

What do you want to do ?

New mail

Diccionari Sistèmic (84) PROBLEMA

La paraula problema és enormement utilitzada tant en la vida quotidiana com en el llenguatge de la gestió d'empreses i organitzacions.

En els diccionaris generals un Problema és defineix com una qüestió, dificultat a resoldre o a aclarir.

En la Teoria de les Limitacions i en la gestió sistèmica, un problema és un conflicte no resolt que fa que el sistema no assoleixi més unitats de la meta o dels seus objectius desitjats.

Científicament, es tracta de percebre la situació de diverses maneres, la qual cosa fa que apareguin conflictes, posicions enfrontades i teories diferents. Però la ciència té com a principi que s'ha de donar validesa a la teoria o argumentació que pugui explicar tots els fets coneguts i verificats. Per tant, un problema o conflicte és l'expressió de dues o més percepcions i s'han de revisar totes elles i els seus supòsits de forma que només s'acceptin aquells que expliquen tots els fets observats. És més si després de donar per vàlida una teoria o argumentació, hi ha un fet o esdeveniment que no és explicat per aqueslla teoria, immediatament aquesta ha de ser posada en dubte. Per això des d'un punt de vista científic, els problemes no existeixen en la naturalesa. El que existeix són diferents percepcions del món que ens envolta. Un exemple d'això seria que si utilitzem dos mètodes per mesurar l'alçada d'un objecte i ens donen resultats diferents, no podem pensar que els dos són vàlids, (i fins i tot acceptar un punt intermedi) sinó que hem de provar quin és el mètode més vàlid en tots els casos possibles, i descartar l'altre. 

Diccionari Sistèmic (83) PREREQUISIT

En els Núvols de Conflicte els Prerequisits són les condicions o accions  (D i D') que es consideren necessàries o que s'han d'aguantar o patir per assolir les corresponents condicions necessàries (B i C)

En els diagrames dels Núvols de Conflicte.les caselles B i C són les que estan en el centre, i les D i D' són les que estan en la part dreta.

Un Prerequisit existeix degut a que hi ha algun grup de supòsits que poden o no poden ser conegut o vàlids. És a dir, per complir una condició necessària ràpidament establim que hi haurà un prerequisit a complir, patir o assolir. Ho fem sovint sense tenir en compte, fins a quin punt  això és degut a creences que potser no són tant vàlides com ens podem pensar, o que són així, perquè no pot ser d'altra manera.