El primer motivador per fer un canvi és adonar-se que hi ha un gran perill en la situació actual. Quan més gran és o es percep aquest perill, més motivats estarem per fer el canvi. Per això el procés per superar la resistència al canvi s'inicia al adonar-nos del perill que ens amenaça. Molt sovint subestimem la gravetat o urgència d'evitar aquests perills.
El segon nivell de resistència es basa en percebre els riscos que comporta el canvi. Com que qualsevol canvi comporta accions noves, això en general està associat a esforços, despeses, possibles perills nous o errors. Si les persones sobreestimen aquests aspectes i no veuen que potser tots ells es poden reduir significativament, seguiran sent reticents al canvi i entraran en el cercle viciós de subestimar els perills reals.
El tercer pas per superar la resistència al canvi és avaluar objectivament el que es pot perdre al fer el canvi. En general, tot i que ens podem trobar davant d'un greu perill, sovint hi ha alguna cosa en la nostra situació que ens agrada no que sentimentalment ens té presoners. Sense una anàlisi objectiva d'aquestes percepcions seguirà havent una resistència al canvi.
Finalment, quan som conscients de tot el que conforma la situació que ens envolta, podrem superar la darrera capa de resistència quan valorem realment les avantatges de la nova situació que previsiblement es donaran a l'haver fet el canvi.
Superem aquestes resistències quan avaluem correctament aquests quatre aspectes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada