La llei del mínim esforç no és de les que
escriuen els legisladors, sinó de les de tipus físic, fortes i ineludibles. A més, és de les que valen per a tots els camps,
des de la física quàntica a la psicologia humana. També la podem
aplicar, es clar, al nivell col·lectiu.
La llei del mínim esforç té la seva base en l'intent de consumir el mínim d'energia per assolir un objectiu. Així la lleona o el gepard, fa una carrera molt ràpida però curta per intentar atrapar la presa, però desisteix en punt intueix que no l'agafarà. Les persones, en general, també calculen de quina manera poden assolir l'objectiu consumint menys esforç o energia. I el mateix passa en les organitzacions i les empreses. És un principi general, buscar l'eficiència en els processos que vol dir assolir els objectius amb la mínima utilització de recursos.
La llei del mínim esforç té, però, unes conntacions o derivades negatives que es relacionen amb l'Actitud. En aquest cas, quan falta actitud, la conseqúència és la falta d'interès i això és un gran obstacle per a la millora contínua.
dilluns, 4 de maig del 2020
dilluns, 27 d’abril del 2020
Diccionari Sistèmic (53) LIMITACIÓ
Convencionalment Limitació és l'acció de limitar. És a dir, posar senyals, marques o punts extrems a alguna cosa.
EN TOC, la Limitació és el punt central d'aquest coneixement.El propi nom -Teoria de les Limitacions- ja ho defineix indubtablement. La Limitació és el factor que limita, en últim terme, el rendiment d'un sistema o una organització. El factor que, si l'organització és capaç d'incrementar-lo, o explotar-lo completament, o subordinar tota la resta de factors a ell, donaria com a resultat assolir més quantitat de la seva meta o objectiu.
L'existència de Limitacions dels sistemes, i el fet que el rendiment de les organitzacions es poden millorar identificant i gestionant adequadament o bé eliminant, si pot ser el cas, les Limitacions és la base d'aquesta teoria.
EN TOC, la Limitació és el punt central d'aquest coneixement.El propi nom -Teoria de les Limitacions- ja ho defineix indubtablement. La Limitació és el factor que limita, en últim terme, el rendiment d'un sistema o una organització. El factor que, si l'organització és capaç d'incrementar-lo, o explotar-lo completament, o subordinar tota la resta de factors a ell, donaria com a resultat assolir més quantitat de la seva meta o objectiu.
L'existència de Limitacions dels sistemes, i el fet que el rendiment de les organitzacions es poden millorar identificant i gestionant adequadament o bé eliminant, si pot ser el cas, les Limitacions és la base d'aquesta teoria.
dilluns, 20 d’abril del 2020
Diccionari Sistèmic (51) INVENTARI / INVERSIÓ
L'inventari, les existències o l'estoc, està constituït pels bens del patrimoni d'una entitat tals com són les matèries primeres, la producció en procés, els articles acabats i altres materials que s'utilitzin en l'empaquetatge, en l'envàs del producte acabat o les refeccions per al manteniment que es consumeixen en el cicle d'operacions.
A la comptabilitat van a l'actiu circulant. En el cas que es facin obsolets o es deteriorin s'han de reposar. L'estoc obsolet suposa un important cost de gestió, financera i operativa, per a una empresa, sobretot per la que realitza gestió de logística.
L'Inventari ha estat inicialment una de les 3 meures operatives de la gestió segons TOC. Posteriorment el concepte ha passat a ser Inversió que es defineix com: tot el diner introduït realment en el sistema. Tal com s'utilitza en TOC, la inversió es refereix a l'equipament, instal·lacions, edificis, etcètera, que són propietat del sistema així com l'inventari en forma de matèries primeres, productes en procés i productes acabats.
A la comptabilitat van a l'actiu circulant. En el cas que es facin obsolets o es deteriorin s'han de reposar. L'estoc obsolet suposa un important cost de gestió, financera i operativa, per a una empresa, sobretot per la que realitza gestió de logística.
L'Inventari ha estat inicialment una de les 3 meures operatives de la gestió segons TOC. Posteriorment el concepte ha passat a ser Inversió que es defineix com: tot el diner introduït realment en el sistema. Tal com s'utilitza en TOC, la inversió es refereix a l'equipament, instal·lacions, edificis, etcètera, que són propietat del sistema així com l'inventari en forma de matèries primeres, productes en procés i productes acabats.
dilluns, 13 d’abril del 2020
Diccionari Sistèmic (52) ISOMORFISME
En àlgebra abstracta el terme Isomorfisme de grups defineix una funció matemàtica que identifica cada element del primer grup amb un element diferent del
segon grup tot preservant les operacions. Si dos grups es poden
relacionar mitjançant un isomorfisme es diu que són isomorfs.
Les propietats d'un grup es poden traslladar directament a través d'un isomorfisme.
Etimològicament Isomorfisme significa igual forma. I en la Teoria General de Sistemes, l'isomorfisme vol destacar la idea de que existeixen semblances i correspondències formals entre diversos tipus de sistemes. En altres paraules, Isomòrfic es refereix a la construcció de models de sistemes similars al model original. (un exemple d'estructures isomòrfiques serien unes escales mecàniques i unes normals, les primeres es construeixen tenint en compte el model original, en aquest cas per intentar millorar-les.)
En la TGS l'isomorfisme és una característica important ja que es considera que els sistemes, encara que semblin diferents, tenen un funcionament similar, que alhora és el que intenta explicar aquesta teoria.
Les propietats d'un grup es poden traslladar directament a través d'un isomorfisme.
Etimològicament Isomorfisme significa igual forma. I en la Teoria General de Sistemes, l'isomorfisme vol destacar la idea de que existeixen semblances i correspondències formals entre diversos tipus de sistemes. En altres paraules, Isomòrfic es refereix a la construcció de models de sistemes similars al model original. (un exemple d'estructures isomòrfiques serien unes escales mecàniques i unes normals, les primeres es construeixen tenint en compte el model original, en aquest cas per intentar millorar-les.)
En la TGS l'isomorfisme és una característica important ja que es considera que els sistemes, encara que semblin diferents, tenen un funcionament similar, que alhora és el que intenta explicar aquesta teoria.
dilluns, 6 d’abril del 2020
Diccionari Sistèmic (50) INJECCIÓ
Injecció vol dir acció d'injectar i això significa introduir una substància -generalment un líquid- dins d'un altre cosa.
En l'entorn sistèmic, i sobretot en la terminologia de TOC, Injecció vol dir proposar una condiió, una acció, una idea per converir els efectes indesitjables en efectes desitjables. a través d'una cadena de relacions causa - efecte en una situació futura, i tot això ses representa en un diagrama nomenat Abre de la Realitat Futura.
La injecció és d'altra banda, la condició, una acció o idea que invalida o trenca un o més supòsits que estan subjacents entre les relacions que s'ha establert entre requisits i necessitats i entre necessitats i objectiu comú en el diagrama anomenat "Núvol de Conflicte".
La injecció també és una condició, acció o idea que es proposa per superar o trencar una branca negativa prevista a l'analitzar e fons un Arbre de a Realitat Futura.
En l'entorn sistèmic, i sobretot en la terminologia de TOC, Injecció vol dir proposar una condiió, una acció, una idea per converir els efectes indesitjables en efectes desitjables. a través d'una cadena de relacions causa - efecte en una situació futura, i tot això ses representa en un diagrama nomenat Abre de la Realitat Futura.
La injecció és d'altra banda, la condició, una acció o idea que invalida o trenca un o més supòsits que estan subjacents entre les relacions que s'ha establert entre requisits i necessitats i entre necessitats i objectiu comú en el diagrama anomenat "Núvol de Conflicte".
La injecció també és una condició, acció o idea que es proposa per superar o trencar una branca negativa prevista a l'analitzar e fons un Arbre de a Realitat Futura.
dilluns, 30 de març del 2020
Diccionari Sistèmic (49) HOMEÒSTASI
L'homeòstasi és la tendència a mantenir l'equilibri i estabilitat interns en els diferents sistemes. Ve de Hómoios, igual i de stasis, detenció. Aquesta condició d'equilibri en el medi intern és deguda a una contínua interrelació dels múltiples processos de regulació corporal. L'estat d'equilibri del cos pot alterar-se dins d'uns estrets marges compatibles amb la vida, fet que es dóna per a adaptar-se als canvis del medi que l'envolta.
L'homeòstasi és l'equilibri dinàmic que ens manté amb vida.
Aquest terme va aparèixer en la biologia, fent referència a l'equilibri químic dels éssers vius però s'ha mostrat útil a totes les formes d'organismes o sistemes, ja sigui en ciències com la sociologia, o les ciències polítiques, o en definitiva en les ciències dels sistemes.
Els mecanismes reguladors dels organismes o sistemes per mantenir aquest equilibri poden ser interns (l'alliberament d'insulina per mantenir els nivells de glucosa en sang) o externs (l'ingesta d'insulina o derivats si el cos no la pot alliberar adequadament).
La societat o els sistemes socials també tenen diversos tipus de mecanismes per mantenir l'homeòstasi. Però hem de tenir en compte que l'homeòstasi vol dir mantenir les coses en equilibri en el nivell òptim. Com que nosaltres no tenim una forma exacta de mesurar si socialment estem en el nivell òptim, i els sistemes socials són molt dinàmics, la forma més adient per cercar aquest equilibri és basar-nos en uns principis o criteris (els drets humans) i veure com podem actuar en el sistema perque aquests es respectin o es mantinguin en els nivells més alts possibles.
L'homeòstasi és l'equilibri dinàmic que ens manté amb vida.
Aquest terme va aparèixer en la biologia, fent referència a l'equilibri químic dels éssers vius però s'ha mostrat útil a totes les formes d'organismes o sistemes, ja sigui en ciències com la sociologia, o les ciències polítiques, o en definitiva en les ciències dels sistemes.
Els mecanismes reguladors dels organismes o sistemes per mantenir aquest equilibri poden ser interns (l'alliberament d'insulina per mantenir els nivells de glucosa en sang) o externs (l'ingesta d'insulina o derivats si el cos no la pot alliberar adequadament).
La societat o els sistemes socials també tenen diversos tipus de mecanismes per mantenir l'homeòstasi. Però hem de tenir en compte que l'homeòstasi vol dir mantenir les coses en equilibri en el nivell òptim. Com que nosaltres no tenim una forma exacta de mesurar si socialment estem en el nivell òptim, i els sistemes socials són molt dinàmics, la forma més adient per cercar aquest equilibri és basar-nos en uns principis o criteris (els drets humans) i veure com podem actuar en el sistema perque aquests es respectin o es mantinguin en els nivells més alts possibles.
dilluns, 23 de març del 2020
Diccionari Sistèmic (48) GUANYAR-GUANYAR
El terme Guanyar-Guanyar no és un terme que es trobi en els diccionaris generals, però si és un concepte que s'ha estès des de fa dècades en els llibres i en les escoles de gestió i administració d'empreses.
En la Teoria de les Limitacions (TOC) aquest concepte prén una orientació particular que difereix molt sovint respecte a la idea que té la majoria de guanyar-guanyar.
En general es creu que una bona solució a un conflicte és assolir una bona negociació on les parts cedeixin parcialment en les seves exigències i així arribar a una solució de consens satisfàctoria per ambdues parts.
En TOC això no és així, cedir parcialment vol dir que no s'assoleix l'objectiu. I com que al ser una teoria científica de fet considera que realment no hi ha conflicte, sinó diferents percepcions de la situació, L'aproximació de guanyar-guanyar vol dir eliminar el conflicte revisant les percepcions i arribant a una situació on les dues part assoleixin el seu objectiu. Evidentment, ha d'haver un objectiu comú, sinó no hi ha un conflicte sinó que les situacions de les dues parts són independents. La gasela i el lleó no estan en conflicte. No tenen cap objectiu comú. Cadascun intentarà sobreviure amb les seves habilitats i condicions. Si una patronal i uns sindicats no tenen cap objectiu comú, el conflicte no existeix. Si el tenen, el que han de fer no és cedir parcialment, sinó revisar quins supòsits hi ha en les seves percepcions de la situació que no els permeten superar-la i arribar a assolir els seus objectius, que a la força estaran supeditats a un objectiu comú.
En la Teoria de les Limitacions (TOC) aquest concepte prén una orientació particular que difereix molt sovint respecte a la idea que té la majoria de guanyar-guanyar.
En general es creu que una bona solució a un conflicte és assolir una bona negociació on les parts cedeixin parcialment en les seves exigències i així arribar a una solució de consens satisfàctoria per ambdues parts.
En TOC això no és així, cedir parcialment vol dir que no s'assoleix l'objectiu. I com que al ser una teoria científica de fet considera que realment no hi ha conflicte, sinó diferents percepcions de la situació, L'aproximació de guanyar-guanyar vol dir eliminar el conflicte revisant les percepcions i arribant a una situació on les dues part assoleixin el seu objectiu. Evidentment, ha d'haver un objectiu comú, sinó no hi ha un conflicte sinó que les situacions de les dues parts són independents. La gasela i el lleó no estan en conflicte. No tenen cap objectiu comú. Cadascun intentarà sobreviure amb les seves habilitats i condicions. Si una patronal i uns sindicats no tenen cap objectiu comú, el conflicte no existeix. Si el tenen, el que han de fer no és cedir parcialment, sinó revisar quins supòsits hi ha en les seves percepcions de la situació que no els permeten superar-la i arribar a assolir els seus objectius, que a la força estaran supeditats a un objectiu comú.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)