La llei del mínim esforç no és de les que
escriuen els legisladors, sinó de les de tipus físic, fortes i ineludibles. A més, és de les que valen per a tots els camps,
des de la física quàntica a la psicologia humana. També la podem
aplicar, es clar, al nivell col·lectiu.
La llei del mínim esforç té la seva base en l'intent de consumir el mínim d'energia per assolir un objectiu. Així la lleona o el gepard, fa una carrera molt ràpida però curta per intentar atrapar la presa, però desisteix en punt intueix que no l'agafarà. Les persones, en general, també calculen de quina manera poden assolir l'objectiu consumint menys esforç o energia. I el mateix passa en les organitzacions i les empreses. És un principi general, buscar l'eficiència en els processos que vol dir assolir els objectius amb la mínima utilització de recursos.
La llei del mínim esforç té, però, unes conntacions o derivades negatives que es relacionen amb l'Actitud. En aquest cas, quan falta actitud, la conseqúència és la falta d'interès i això és un gran obstacle per a la millora contínua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada