L'homeòstasi és la tendència a mantenir l'equilibri i estabilitat interns en els diferents sistemes. Ve de Hómoios, igual i de stasis, detenció. Aquesta condició d'equilibri en el medi intern és deguda a una contínua interrelació dels múltiples processos de regulació corporal. L'estat d'equilibri del cos pot alterar-se dins d'uns estrets marges compatibles amb la vida, fet que es dóna per a adaptar-se als canvis del medi que l'envolta.
L'homeòstasi és l'equilibri dinàmic que ens manté amb vida.
Aquest terme va aparèixer en la biologia, fent referència a l'equilibri químic dels éssers vius però s'ha mostrat útil a totes les formes d'organismes o sistemes, ja sigui en ciències com la sociologia, o les ciències polítiques, o en definitiva en les ciències dels sistemes.
Els mecanismes reguladors dels organismes o sistemes per mantenir aquest equilibri poden ser interns (l'alliberament d'insulina per mantenir els nivells de glucosa en sang) o externs (l'ingesta d'insulina o derivats si el cos no la pot alliberar adequadament).
La societat o els sistemes socials també tenen diversos tipus de mecanismes per mantenir l'homeòstasi. Però hem de tenir en compte que l'homeòstasi vol dir mantenir les coses en equilibri en el nivell òptim. Com que nosaltres no tenim una forma exacta de mesurar si socialment estem en el nivell òptim, i els sistemes socials són molt dinàmics, la forma més adient per cercar aquest equilibri és basar-nos en uns principis o criteris (els drets humans) i veure com podem actuar en el sistema perque aquests es respectin o es mantinguin en els nivells més alts possibles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada