DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -74) JUST A TEMPS

El Just a temps, o com es diu amb l'anglicisme Just in Time, és un sistema de producció i gestió d'inventaris que minimiza aquest al planificar el més precisament possible les necessitats i assolir un nivell de servei par als proveïdors excel·lent. Aquests poden arribar a lliurar varies vegadees al dia basant-se, a la vegada, en el mateix sistema, ja que si servissin des d'un magatzem central no hi hauria grans estalvis financers. Els productes o matèries primeres arriben en el moment i al bloc precís on s'utilitzaran.

És, per tant, un procediment de gestió de materials, inicialment concebut per Toyota, amb l’objectiu d’eliminar el malbaratament i facilitar la utilització al màxim de les capacitats dels obrers.

Aquesta metodologia japonesa de gestió posa èmfasi en la disponibilitat d’estocs molt reduïts, amb subministraments freqüents dels proveïdors, que arriben en el moment i al lloc precís on seran utilitzats. Exigeix estudiar amb molta cura les cadències productives, per tal d’impedir que uns inventaris tan exigus —molt poc costosos— originin colls d’ampolla en els aprovisionaments, la qual cosa implica un gran sentit de corresponsabilitat dels treballadors.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -73) INTERDEPENDÈNCIA

La interdependència és la dinàmica de ser mútuament responsable i de compartir un conjunt comú de principis amb altres. Aquest concepte difereix substancialment de la "dependència", ja que la relació interdependent implica que tots els participants siguin emocional, econòmica i/o moralment "independents". Alguns advoquen per la llibertat o la independència com una mena de bé desitjable superior; altres creuen el mateix pel que fa a la família, la comunitat o la societat sencera. La interdependència reconeix la veritat (o la validesa) en cadascuna de les posicions, i les desenvolupen junts.

Interdependència social

Marx va ser el primer a usar el terme interdependència al Manifestación Comunista (1848) per descriure la interdependència universal de les nacions en comparança a la reclusio i autosuficiencia local i nacional del passat. Will Durant va formular la seua Declaració d'Interdependència a l'abril de 1944.

El 1929, Mahatma Gandhi va afirmar que la interdependència era i havia de ser l'ideal de l'ésser humà. L'home, al conformar-se com ésser social, sense la interrelació amb la societat no pot notar la seua unicitat amb l'univers ni suprimir el seu egoisme. En eixe sentit, la seua interdependència social li permet posar a prova la seua fe.

Interdependència econòmica

Tots els països (estat nacions) són dependents en diferents graus, en cadascuna de les següents àrees: comerç, tecnologia, comunicacions, migració, entre d'altres. Tot açò, en el context de la globalització, que obliga als països a mantenir-se en una constant interdependència al relacionar-se en diferents arestes, com les anteriors.

La interdependència econòmica és una conseqüència de l'especialització, o de la Cournot, qui va escriure que el sistema economic era en realitat un tot, les parts del qual estan connectades i reaccionen amb cadascuna de les altres. La interdependència no és rígida, perquè les organitzacions, els individus i les nacions poden canviar la seua produccio des d'un conjunt de productes a un altre.

D'altra banda, les relacions que s'estableixen entre les nacions imperialistes i les colònies no són unilaterals, és a dir, no només les colònies necessiten a les potències pel seu desenvolupament, car les potències també necessiten a les colònies per obtenir primeres matèries i mercast per a col·locar les seues mercaderies o exportar els seus cabals.

Interdependència positiva

La interdependència és positiva quan un depèn d'altra persona per a arribar a l'èxit o a alguna cosa abans plantejada, com per exemple quan depens dels teus pares per a fer-hi a temps a l'escola per a açò la persona que és dependent, ha de pensar que si els seus pares no se lleven i li desperten a ell, ell no tindrà èxit, ja que no acudirà al col·legi, açò és, que gràcies a l'èxit dels altres jo obtinc èxit; si els altres triomfen jo també, perquè els seus assoliments m'ajuden a realitzar els meus.

Interdependència en la Teoria de Sistemes

Com ja s'ha descrit en altres entrades, els sistemes vius o dinàmics, es caracteritzen i funcionen amb relacions d'interdependència entre els seus elements. I aquestes relacions, estan, alhora, governades per una simplicitat inherent.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -72) INCERTESA

La incertesa és l'estat de falta de seguretat sobre el coneixement, caracteritzat pel dubte. La incertesa es refereix a situacions epistèmiques que impliquen informació imperfecta o desconeguda. S'aplica a prediccions d'esdeveniments futurs, a mesures físiques o a allò desconegut. La incertesa sorgeix en entorns parcialment observables i/o estocàstics, així com per ignorància, indolència o ambdós.  És present en diversos àmbits, incloent la filosofia, física, estadístiques, economia, finances, psicologia, sociologia, enginyeria, meteorologia, ecologia i ciències de la informació.

Pot ser objectiva (hi ha raons que impedeixen estar segur d'una afirmació o esdeveniments, sigui per manca d'informació, perquè encara no s'ha produït o altres) o subjectiva (malgrat les dades, l'individu no sap com actuar, usualment s'aplica a l'ètica). La incertesa sobre el rumb d'un afer porta al risa, prendre qualsevol decisió és arriscada perquè pot aparèixer l'atzar o un canvi de direcció no desitjat que alteri les condicions inicials previstes.

La incertesa és consubstancial a qualsevol cosa viva. Les organitzacions socials o empresarials ho són.  Per tant, és inútil voler tenir sota control tots els processos o relacions d’una organització amb l’objectiu que no es produeixin incidències o anomalies respecte al que preveiem o intentem que succeeixi. Evidentment, que hem de controlar el funcionament dels nostres procediments, regles o acords, però per afavorir al màxim el seu compliment o bon funcionament. Ens equivoquem, quan ho fem pensant que res entorpirà els nostres pronòstics, pels quals, sovint hem treballat durament i quan no passa el què volem, ens trobem defraudats o frustrats. Ens ajudarà tenir en compte, que la incertesa es manifestarà sempre i que el primer que haurem de fer és reaccionar prenent les accions que considerem més adients.

D'alta banda, l'atzar, a nivell d'organitzacions en general, és un concepte estadístic que expresa la idea d'incertesa en l'aparició de determinats fenómens o en l'assoliment d'un resultat concret. És un terme clau en la teoria de probabilitats. Sovint, es pot associar a incertesa, o prendre'l com a sinònim d'aquesta. Des d'un enfocament sistèmic no és ben be el mateix. Un exemple d'incertesa, és que si pesem un objecte en una balança unes quantes vegades seguides, ens trobarem que, encara que sigui a nivell de decimal, sempre hi haurà una certa variació. Això és explicable degut a la variació intrínseca de qualsevol acció o esdeveniment. La gent que es controla la tensió arterial de forma periòdica, ho sap perfectament. Sovint la prenen dos o tres vegades seguides, per veure quina és la tendència de la sèrie. En aquest cas no parlem d'atzar, parlem d'incertesa com una característica pròpia i associada a qualsevol mesura.

En aquest blog, i en particular en moltes entrades d'aquest diccionari, apareix la incertesa. Això és degut a que és inherent a l'existència de qualsevol tipus de sistema viu, sigui a nivell d'organisme individual o de qualsevol tipus d'organització.

DICCIONARI SISTÈMIC (2 SÈRIE -71) IMPLANTACIÓ / IMPLEMENTACIÓ

La implantació o implementació és l'establiment o posta en marxa d'un pla, un local o una activitat. Inclou tant els estudis previs, com les accions directes per l’execució.

El pla d’implantació consisteix en un document en el qual es representen, mitjançant una taula, les accions de millora, de manera organitzada i prioritzada. Com a mínim, ha de tenir els apartats següents:

Descripció de les millores seleccionades

Nivell de priorització

Ordre (lògic) de desenvolupament

Termini previst d’execució.

Els termes implementar i implementació són uns neologismes del camp de la informàtica que darrerament s'usen de manera creixent i fins i tot abusiva en el llenguatge polític i administratiu.

El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) defineix implementar de la manera següent:

implementar

1 Convertir (una idea, un mètode, un esquema, un algorisme, etc.) en un circuit, un objecte o un procés informàtic en estat operatiu.

2 Posar en pràctica.

D'acord amb la normativa actual, implementar és admissible en l'accepció de 'posar en pràctica' que hom li sol donar en el llenguatge polític i administratiu, tanmateix és preferible recórrer a altres termes més precisos, com ara acomplir, aplicar, executar, realitzar, reglamentar o la mateixa expressió posar en pràctica, segons el context.

• 
  

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -70) IGUALTAT

La Igualtat és la qualitat de ser iguals, especialment davant la llei o des d'un punt de vista de tenir les mateixes oportunitats sense ser discriminat per característiques que no poden ser controlades per l'individu o que entren en el seu camp més íntim de decisió.

La definició d'igualtat és: Principi que estableix que totes les persones tenen els mateixos drets i la mateixa vàlua.

Per tant, la igualtat de tracte i d'oportunitats garanteix que totes les persones rebin el mateix tractament i disposin de les mateixes condicions, sense discriminació per raó de sexe, gènere o origen.

Lamentablement, per raons culturals, hàbits i supòsits que es donen per irrefutables -de forma equivocada- tant en la pròpia societat com en el món de les empreses i organitzacions, aconseguir la igualtat, o si més no, la igualtat d'oportunitats és una tasca difícil i per la que s'ha de lluitar constantment. Certament, des de fa dècades cada vegada es fa més èmfasi en assolir-la, i la societat ja valora cada un dels avenços, per petits que siguin, que es van produint i assolint.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -69) IDENTITAT

Una Identitat és un conjunt de característiques que fan que una persona, una organització, una comunitat, etcètera, sigui ella mateixa, en part com a producte social, com a resultat del procés de socialització i d'interacció social.

Una persona té diverses identitats, per exemple, pot ser alhora dona, mare, catalana, europea, pagesa, atea, i en cada circumstància pot donar priority a una o altra de les seves identitats. És per això que es parla d'identitats múltiples.

La identitat és, doncs, el conjunt de trets, dades o caràcters que fan que una persona, un grup o una cosa sigui ella mateixa i es distingeixi de les altres. Segons el context, pot referir-se a l'àmbit personal, social, jurídic o matemàtic.

Àmbits principals

• Identitat personal: Consciència d'un mateix, personalitat i sentiments que defineixen qui som al llarg del temps.
• Identitat social o cultural: Pertinença a un grup, comunitat o país a través de la llengua, la història i les tradicions.
• Identitat digital o jurídica: Dades oficials o empremta a internet que proven qui som davant la llei o un sistema.
• Identitat matemàtica: Igualtat algebraica que es compleix sempre, independentment dels valors de les seves variables.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -68) HOLISME / HOLÍSTICA

L'holisme és la concepció filosòfica que considera un determinat camp d'estudi o reflexió com un tot que supera la suma de les parts, seguint la definició d'Aristòtil, tot i que el terme va aparèixer per primer cop el 1926 en una obra del polític Jan Smut. En determinats contextos, es parla de "pensament sistèmic" i en altres d'holisme metodològic". Se sol presentar com a oposat o bé al reduccionisme o bé a "l'individualisme metodològic".

El primer concepte holístic és el de cosmos que, segons els grecs, era més que la suma d'astres i cossos que el formen, ja que tenia una unitat, un ordre fonamental sovint identificat amb l'ésser. Aquesta visió roman en la hipòtesi Gaia, que veu el planeta Terra com un tot complex i viu, i és la base de la filosofia oriental, la presocràtica i, per Ken Wilber, del concepte de Kosmos, que inclou no sols el cosmos extern, sinó la subjectivitat humana, el món intern.

Posteriorment, es va aplicar a l'ésser humà, que era un reflex del cosmos i més que l'agregació dels seus òrgans (la vida o l'ànima era la propietat que emanava de la seva suma). Aquesta concepció és la que es manifesta en els corrents psicològics i de medicina tradicional que busquen guarir la persona i no actuar tan sols sobre el símptoma d'una part, en el convenciment que la malaltia o l'angoixa sorgeixen com a desequilibri del tot, encara que es manifestin només com un dolor localitzat.

Al Renaixement, va traslladar-se al camp del coneixement, l'humanisme creia que es podia arribar a conèixer tot, per això els intel·lectuals de l'època no feien distincions entre ciències i humanitats i dominaven diversos àmbits de pensament i artístics (i en fou Leonardo da Vinci un dels exemples més reeixits). Aquest optimiste epistèmic es va trencar després de la Il·lustració i va ser substituït per una especialització progressiva. L'holisme contemporani pretén trencar els compartiments separats del saber amb la interdisciplinarietat i el treball en equip (com en la ciència cognitiva).

Aplicacions holístiques

L'antropologia es considera una ciència holística, ja que supera la sociologia, la filosofia o el dret en el seu apropament a l'ésser humà, estudiant-ne tots els aspectes considerats rellevants. Els antropòlegs declaradament holístics barregen l'arqueologia, la biologia, la filosofia o lingüística i l'antropologia cultural.

En la llengua, l'holisme analitza el significat d'una paraula o frase dins un context més ampli, com en la gramàtica del text. N'és un exemple clar la frase feta, que no significa la suma dels mots que la componen, o el sentit figurat d'una paraula, que depèn de tot el sistema i no de la definició que pugui donar-se'n.

Els enfocaments comunitaris de la societat són holístics (com l'Ubuntu africà), perquè consideren que una societat és més que la suma dels seus individus i que no existeix sense l'aportació combinada de cada persona. Sovint, aquests grups socials situen en un lloc més important dels seus valors nocions com nexe, pàtria o grup que no el de cada individu, que se sacrifica pel bé comú.

Dintre de l'educació, s'intenta aplicar un enfocament holístic quan es trenca la divisió per assignatures, com en el treball per projectes, el treball entre diverses matèries per a assolir les competències bàsiques o les recerques lliures. Els seus defensors argumenten que ajuda a l'aprenentatge significatiu.

Com es pot veure, l'holisme o holística coincideix amb un dels principis fonamentals de la Teoria General de Sistemes, que és que el tot és més que la suma de les parts.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -67) HIPÒTESI

Una hipòtesi és un supòsit o proposició que s'enuncia mitjançant l'analisi d'informació i dades, encara que no estigui confirmada. És una resposta provisional a un problema de ciència o a qualsevol recerca sistemàtica. La hipotesí pot orientar la recerca i inspirar un conjunt de proposicions o conseqüències, que s'han de confirmar o invalidar. La paraula prové del mot grec ὑπόθεσις hypóthesis que signfica ‘principi, fonament, suposició o hipòtesi.

En la ciència

Una hipòtesi de treball és una proposició que es pot verificar o invalidar científicament mitjançant un experiment o observacio. Una proposició comprovada és un teorema. Un conjunt de teoremes forma una teoría. Així doncs, la hipòtesi és un dels passos del mètode científic.

Una hipòtesi és una proposta provisional que s'ha de demostrar, el que signfica verificar o falsificar per un mètode cientific. La veracitat d'una hipòtesi dependrà de la mesura en què les dades empíriques donen suport a l'afirmat en la hipòtesi. Això és el que es coneix com a contrastació empírica de la hipòtesi o bé procés de validació de la hipòtesi. Aquest procés pot acabar amb la verificació o validació, o amb la falsificació o invalidació.

En la investigació forense

Si la ciència cerca respostes generals a les qüestions hipotètiques, un mètode semblant de verificar o falsificar es fa servir en les investigacions forenses de casos particulars en les «hipòtesis criminals», per exemple: «era homicidi o suïcidi?». El principi definit en el dret romà, el "cui prodest", «qui se'n beneficia?» pot ajudar a fer hipòtesis sobre els possibles autors o persones implicades en un acte criminal. Igual com en la ciència, calen proves fefaents per a confirmar la suposició i condemnar o alliberar l'investigat.

En la ciència empresarial

En la ciència empresarial, s'utilitza una hipòtesi per a formular idees provisionals en un entorn empresarial. A continuació, s'avalua la hipòtesi formulada, on es demostra que la hipòtesi és "veritable" o "falsa" a través d'un experiment orientat a comprovar la seva verificabilitat o falsabilitat.

Qualsevol hipòtesi útil permetrà prediccions per raonament (inclòs el raonament deductiu). Pot predir el resultat d'un experiment en un laboratori o l'observació d'un fenomen en la naturalesa. La predicció també pot invocar l'estadística i parlar només de probabilitats.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -65) GRAUS DE LLIBERTAT

Els graus de llibertat són el nombre de paràmetres o variables independents que un sistema necessita per determinar el seu estat o moviment complet. Aquest concepte s'aplica principalment en tres àrees:

• Física: Representa les direccions independents en què es pot moure un cos. Per exemple, una partícula en l'espai té 3 graus de llibertat (translació en eixos X, Y i Z).
• Estadística: És la quantitat d'informació independent disponible per estimar els paràmetres d'un model sense restriccions.
• Enginyeria: Mesura el moviment possible d'un mecanisme o estructura.

En general, el nombre de graus de llibertat en un sistema físic es refereix al nombre mínim de variables que cal especificar per determinar completament l'estat físic.

Graus de llibertat en mecànica:

En mecànica, per cada partícula lliure del sistema i per cada direcció en què aquesta és capaç de moure's hi ha dos graus de llibertat, un relacionat amb la posicio i l'altre amb la velocitat. El nombre de graus de llibertat d'un sistema quan hi ha lligams entre les partícules, serà el nombre total de variables, menys el nombre de lligams que les relacionen. Aquesta definició no coincideix ni amb la definició de graus de llibertat que s'usa en enginyeria de màquines, ni amb la que s'usa en enginyeria estructural.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE - 64) GESTIÓ

El terme Gestió, en les organitzacions i empreses, en general, es refereix a l'acció d'administrar i dirigir una organització. Abasta l'organització i coordinació dels factors de producció. La seva finalitat és assolir la màxima eficàcia. L'equip gestor respon de la marxa de l'empresa davant els accionistes, els treballadors i la comunitat.

La paraula gestió tambe s'utilitza en molts contextos, com poden ser, gestió de dades, gestió de crisis, gestió d'existències, gestió de la cadena de subministrament, gestió de persones, gestió de projectes, gestió de residus, gestió de tresoreria, gestió financera, o gestió del canvi, d'entre d'altres. 

De fet, anomenem gestió a qualsevol acció de dirigir qualsevol sector o grup determinat dins d'un sistema organitzat. Això requereix, per funcionar bé, que al gestor se li hagi fet responsable d'unes tasques, a la vegada que se li delegui una correcta autoritat o poder per prendre decisions, que li permeti dur a terme de forma coherent aquesta tasca.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -63) FONAMENTS

Amb la paraula fonaments ens referim a diferents coses. En arquitectura són la part més baixa d'una construcció, en la qual es sustenta tot el pes de l'edificació.

Tambe vol dir la raó principal d'una opció o argument.

I, a nivell científic, vol dir els principis bàsics d'una teoria o creença.

Els fonaments de la Teoria de les Limitacions, aplicables en general a tots els sistemes socials, són:

La gent és bona... però tots nosaltres tenim suposicions o prejudicis que ens bloquegen per veure i desbloquejar el potencial inherent que tenim nosaltres, els altres i les organitzacions que ens envolten.

Cada conflicte es pot eliminar o superar... si trobem i afrontem els supòsits erronis que causen el conflicte.

Cada situació o sistema, no importa com de complex sembli ser inicialment, és sorprenentment simple... si trobem l'únic o els pocs fulcres que té, és a dir, la simplicitat inherent de qualsevol situació o sistema.

Cada situació es pot millorar significativament... si podem pensar raonadament en totes les situacions que ens trobem utilitzant aquests supòsits o prejudicis.

Goldratt va postular que una vegada una persona pren la decisió de creure i actuar d'acord amb aquests quatre fonaments, aleshores pot assolir una "vida plena" i que ni tan sols el cel és el límit.

Els quatre fonaments de TOC fan extensius els dos supòsits  fonamentals de les ciències, a com TOC tracta amb els sistemes socials que impliquen gent. Aquests 2 supòsits fonamentals ja els va postular Newton declarant que la naturalesa és excessivament simple i harmoniosa en si mateixa. Es referia a que l'univers -i tots els sistemes complexos- estan governats per una simplicitat inherent i que dins d'aquests sistemes hi ha una harmonia inherent. (no poden haver contradiccions entre les regles que els regeixen).

OBITUARI EDGAR MORIN

Edgar Morin va traspassar fa pocs dies, el 29 de maig d'enguany a l'edat de 104 anys (8/7/1921 - 29/5/2026). Amb ell desapareix un dels grans intel·lectuals del segle XX i del que portem del XXI.

La seva aportació central es pot concentrar en la idea: La realitat és complexa, i els nostres sistemes de coneixement tendeixen a simplificar-la excessivament.

Morin va desenvolupar la teoria del Pensament complex. Plantejava que la fragmentació del saber modern en diferents especialitats com la física, biologia, sociologia, economia i filosofia tendeixen a estudiar els fenòmens per separat, quan en realitat formen part de sistemes interdependents.

Per a Morin:

No es pot entendre una part sense el tot. Però tampoc el tot sense les parts.

L'ordre i el desordre conviuen, i la certesa sempre està envoltada d'incertesa.

Morin desconfiava de les doctrines absolutes. Per a ell, pensar bé no consistia a tenir respostes definitives, sinó a aprendre a conviure amb la complexitat i la incertesa. Sostenia que l'escola ensenya moltes dades però poques vegades ensenya a pensar les connexions entre elles. Si haguéssim de condensar el llegat de Morin en una sola frase, aquesta podría ser:

Cal aprendre a pensar les relacions, no només les coses.

Morin, per tant, és un dels pares del pensament sistèmic. Va proposar que les organitzacions han d'aprendre a conviure amb la incertesa, la creativitat i la contradicció. És una proposta que avui sona sorprenentment actual.

Amb el pas del temps, tres intuicions de Morin han sortit especialment reforçades:

Els problemes globals estan connectats.

La interdisciplinarietat és necessària.

La incertesa és estructural.

Ens ha deixat un altre dels grans gegants sobre el pensament i el coneixement, però la seva obra perdurarà, i ens servirà de far en la nostra visió sistèmica de tot el que ens envolta.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -62) FLUX

El flux és el moviment continu, incessant o en una direcció determinada d'una substància, energia o elements. També s'empra per referir-se a la pujada periòdica de la marea.

Segons el context, s'aplica de les maneres següents:

• Física i Ciències: Moviment d'energia o partícules (p. ex., flux energètic o lluminós).
• Hidràulica i Gasos: Desplaçament continu d'un fluid (líquid o gas) per un conducte.
• Economia: Corrent de recursos, mercaderies o capital entre agents o àrees geogràfiques.
• Sociologia: Desplaçament de persones o dades (p. ex., flux migratori, flux d'informació).

A la Teoria de les Limitacions (TOC, de l'anglès Theory of Constraints), el flux fa referència a la velocitat, continuïtat i ritme amb què els productes, serveis o tasques avancen al llarg de tot el sistema fins a convertir-se en valor real o ingressos.

Dins d'aquesta metodologia, el flux té un sentit operacional i estratègic molt precís basat en els següents principis:

1. El flux està governat pel coll d'ampolla

El ritme o la capacitat del flux global d'una empresa mai serà superior a la capacitat de la seva limitació(el punt més lent del procés). Intentar produir o fer avançar feina a una velocitat superior a la que el coll d'ampolla pot absorbir no millora el flux; només genera acumulació de residus, embussos i estrès.

2. L'equilibri del flux per sobre de l'equilibri de la capacitat

A diferència de la gestió tradicional, que busca que totes les màquines o persones estiguin treballant al 100% de la seva capacitat, la TOC busca equilibrar el flux de producció. Això significa que els recursos que no són limitacions han de reduir la seva marxa de manera deliberada per compassar-se exactament al ritme del coll d'ampolla (un concepte conegut com a subordinació).

3. La relació entre flux i inventari (Llei de Little)

Un flux ràpid i net implica necessàriament tenir poc inventari en procés (WIP, Work in Progress). Com més tasques o materials hi hagi acumulats a la cua, més lent i impredictible es torna el flux de treball.

4. La metodologia Drum-Buffer-Rope (Tambor-Amortidor-Corda)

Per protegir i regular aquest flux, la TOC utilitza el sistema DBR:

• Drum (Tambor): El coll d'ampolla marca el ritme del flux per a tot el sistema.
• Buffer (Amortidor): Es col·loca una quantitat mínima de temps o inventari abans de la limitació per assegurar que el flux mai s'aturi per culpa d'un error previ.
• Rope (Corda): Mecanisme de comunicació que avisa l'inici del procés per tal que només s'alliberi feina nova quan el coll d'ampolla hagi processat la feina anterior, evitant saturar el flux.

En la Teoria de les Limitacions, maximitzar el flux no significa fer que tothom corri, sinó assegurar que res no s'aturi en el punt crític perquè la creació de valor sigui el més ràpida i fluida possible.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -61) FALS POSITIU I FALS NEGATIU

Un fals positiu és un producte o resultat que en un control o una anàlísi apareix com defectuós sent correcte. 

Un fals negatiu és un producte que en un control o una anàlísi apareix com a correcte quan en relitat és defectuós.

En les proves mèdiques i, més generalment, en la classificació binària (del sí o no), un fals positiu és un error en què el resultat de la prova indica indegudament la presència d'una condició, com una malaltia (un resultat positiu), quan en realitat no hi és present; mentre que un fals negatiu és un error en què un resultat de prova no indica, indegudament, la presència d'una condició (el resultat és negatiu), quan en realitat hi és present. Es tracta dels dos tipus d'errors d'una prova binària. En medicina un fals positiu es distingeix del sobrediagnòstic (quan augmenten els criteris per a incloure més pacients sota un diagnòstic), i també és diferent de la d'un excés de proves diagnòstiques.

A les proves d'hipòtesis estadístiques, els conceptes anàlegs es coneixen com a errors de tipus I i de tipus II, on un resultat positiu correspon a rebutjar la hipòtesi nul·la i un resultat negatiu correspon a no rebutjar-la. Els termes s'utilitzen sovint de forma intercanviable, però hi ha diferències en el detall i la interpretació a causa de les diferències entre proves mèdiques i proves d'hipòtesis estadístiques.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -60) EXTERNALITAT

Una externalitat és l'efecte positiu o negatiu que l'activitat de producció o consum d'un agent econòmic (empresa o persona) té sobre el benestar d'un altre, sense que aquesta incidència es reflecteixi en els preus de mercat. 

Les externalitats es divideixen principalment en dos tipus:

• Externalitat negativa (cost extern): Es dona quan l'acció d'un agent perjudica tercers per als quals no hi ha cap compensació. Un exemple clàssic és la contaminació industrial: una fàbrica contamina l'aire i afecta la salut dels veïns, un cost social que no paga directament l'empresa.
• Externalitat positiva (benefici extern): Ocorre quan una activitat beneficia terceres parts sense que aquestes hagin de pagar per l'avantatge. Un exemple habitual és l'educació o la vacunació: una persona vacunada protegeix la societat reduint els contagis, fins i tot a aquells que no han rebut la vacuna. 

Dins de les externalitats negatives (accions que generen costos a la societat que no estan inclosos en el preu del producte alguns exemples són:

• El fum del tabac: El fum d'un fumador fa que les persones del voltant respirin substàncies nocives (fumadors passius), empitjorant la seva salut i augmentant la despesa de la sanitat pública.
• El soroll del transport: Els avions d'un aeroport o el trànsit d'una autopista generen contaminació acústica. Això disminueix el valor de les cases properes i provoca estrès als veïns.
• L'ús del transport privat: Conduir un cotxe de benzina provoca embussos de trànsit que fan perdre temps als altres conductors, a més d'emetre gasos contaminants que afecten la salut de tothom.
• Els purins de les granges: Les dejeccions ramaderes excessives es filtren a la terra i contaminen els aqüífers subterranis d'aigua potable, obligant els pobles de la zona a pagar filtres de neteja cars.

Entre les externalitats positives (accions que generen beneficis gratuïts per a la societat que el mercat no recompensa automàticament) uns exemples serien:

• La investigació científica: Quan una empresa tecnològica crea una nova tecnologia de codi obert, moltes altres empreses utilitzen aquest coneixement per millorar els seus propis productes sense haver pagat per la recerca inicial.
• L'apicultura i els fruiters: Les abelles d'un apicultor volen lliurement i pol·linitzen els arbres dels camps de fruiters veïns, millorant la collita dels agricultors sense que aquests hagin de pagar res a l'apicultor.
• La restauració de façanes: Quan el propietari d'un edifici històric arregla i pinta la seva façana, millora l'estètica de tot el barri, augmenta el valor de la zona i beneficia el turisme local.
• La instal·lació de plaques solars: Un veí que es posa plaques solars redueix la demanda de la xarxa elèctrica general i evita l'emissió de CO₂ a l'atmosfera, netejant l'aire per a tothom.