Edgar Morin va traspassar fa pocs dies, el 29 de maig d'enguany a l'edat de 104 anys (8/7/1921 - 29/5/2026). Amb ell desapareix un dels grans intel·lectuals del segle XX i del que portem del XXI.
La seva aportació central es pot concentrar en la idea: La realitat és complexa, i els nostres sistemes de coneixement tendeixen a simplificar-la excessivament.
Morin va desenvolupar la teoria del Pensament complex. Plantejava que la fragmentació del saber modern en diferents especialitats com la física, biologia, sociologia, economia i filosofia tendeixen a estudiar els fenòmens per separat, quan en realitat formen part de sistemes interdependents.
Per a Morin:
No es pot entendre una part sense el tot. Però tampoc el tot sense les parts.
L'ordre i el desordre conviuen, i la certesa sempre està envoltada d'incertesa.
Morin desconfiava de les doctrines absolutes. Per a ell, pensar bé no consistia a tenir respostes definitives, sinó a aprendre a conviure amb la complexitat i la incertesa. Sostenia que l'escola ensenya moltes dades però poques vegades ensenya a pensar les connexions entre elles. Si haguéssim de condensar el llegat de Morin en una sola frase, aquesta podría ser:
Cal aprendre a pensar les relacions, no només les coses.
Morin, per tant, és un dels pares del pensament sistèmic. Va proposar que les organitzacions han d'aprendre a conviure amb la incertesa, la creativitat i la contradicció. És una proposta que avui sona sorprenentment actual.
Amb el pas del temps, tres intuicions de Morin han sortit especialment reforçades:
Els problemes globals estan connectats.
La interdisciplinarietat és necessària.
La incertesa és estructural.
Ens ha deixat un altre dels grans gegants sobre el pensament i el coneixement, però la seva obra perdurarà, i ens servirà de far en la nostra visió sistèmica de tot el que ens envolta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada