Seguint en la línia dels comentaris anteriors (per cert, a l'inici del de la setmana passada, quan feia referència al que el precedia, vaig posar per error "Conceptes Sistèmics 3" quan havia de posar 2) relacionats amb la gestió de les limitacions en les organitzacions, després del tercer pas que és subordinar tota la resta a l'optimització de la limitació, què hauríem de fer a continuació?
La resposta és i sembla fàcil: Aconseguir més potencial en l'element Limitació. És a dir, posar-hi més persones o més recursos. El problema és que això quasi sempre requereix gastar diners, incrementar despesa o simplement tenir la gent adequada, i això no sempre és fàcil d'aconseguir. Per tant, si volem superar la Limitació i anar més lluny, ja coneixem el quart pas: Elevar la Limitació.
Només un consell, que he repetit alguna vegada en els comentaris d'aquest blog. Aquest quart pas, només l'hem de fer quan hem fet els altres tres abans. Penseu que la pressió que reben els que han de prendre decisions d'aquest tipus, en general són: No puc més, m'has de donar més recursos. I això ho demana tothom! Quan fem els primers tres passos, generalment, apareix més capacitat productiva i més temps dispònible en tota l'organització. Aleshores, i només aleshores, és quan podem decidir Elevar la Limitació.
dilluns, 15 d’octubre del 2018
dilluns, 8 d’octubre del 2018
Conceptes Sistèmics (3)
Seguint amb el comentari anterior (Conceptes Sistèmics 3); suposem que estem en una organització on persones i recursos fan coses o productes. Ja hem identificat quin és l'element que ens limita en poder fer més. Hem actuat, i ara li treiem el màxim profit. Què hem de fer a continuació?
Si està clar que és la limitació, això vol dir que tots els altres elements -persones o màquines no ho són- i per tant, poden fer més. Quina és la política que hem de seguir? Subordinar l'acció de tots aquests elements al bon funcionament de la limitació. És a dir, fer el que toca i quan toca, però no fer més de lo que necessiti la Limitació. Ara bé, pot ser que en alguns casos, alguns elements estiguin molt poc relacionats amb la limitació, Per exemple, si la limitació la tenim en el taller d'una fusteria, la persona que aten les trucades o fa les factures, no aporta res directament al treball del taller, i per tant, podríem pensar que no s'ha de subordinar i pot anar per lliure respecte a la Limitació. Això serà cert en molts moments, però no hem d'oblidar que forma part del mateix sistema i per tant, algun tipus de relació hi haurà. Com a exemple hipotètic: La persona que reb les trucades pot rebre una pel taller. Si en aquell moment la gent del taller està procedint a fer tasques concretes, per exemple està serrant o lubricant l'eina de serrar, no els hi ha de passar la trucada, sinó prendre nota i dir que trucaran el més aviat possible. El mateix passaria amb la persona de facturació o comptabilitat. Si necessita qualsevol dada per part del taller, s'haurà d'esperar a que no els interfereixi directament.
En conclusió, ara sabem el tercer pas: Subordinar tota la resta a la Limitació.
Si està clar que és la limitació, això vol dir que tots els altres elements -persones o màquines no ho són- i per tant, poden fer més. Quina és la política que hem de seguir? Subordinar l'acció de tots aquests elements al bon funcionament de la limitació. És a dir, fer el que toca i quan toca, però no fer més de lo que necessiti la Limitació. Ara bé, pot ser que en alguns casos, alguns elements estiguin molt poc relacionats amb la limitació, Per exemple, si la limitació la tenim en el taller d'una fusteria, la persona que aten les trucades o fa les factures, no aporta res directament al treball del taller, i per tant, podríem pensar que no s'ha de subordinar i pot anar per lliure respecte a la Limitació. Això serà cert en molts moments, però no hem d'oblidar que forma part del mateix sistema i per tant, algun tipus de relació hi haurà. Com a exemple hipotètic: La persona que reb les trucades pot rebre una pel taller. Si en aquell moment la gent del taller està procedint a fer tasques concretes, per exemple està serrant o lubricant l'eina de serrar, no els hi ha de passar la trucada, sinó prendre nota i dir que trucaran el més aviat possible. El mateix passaria amb la persona de facturació o comptabilitat. Si necessita qualsevol dada per part del taller, s'haurà d'esperar a que no els interfereixi directament.
En conclusió, ara sabem el tercer pas: Subordinar tota la resta a la Limitació.
dilluns, 1 d’octubre del 2018
Conceptes Sistèmics (2)
Seguint amb el cometari de la setmana passada. Si formem part d'una empresa, ja sabem que el primer pas que hem de fer cap a una millora global real és identificar la nostra Limitació. I després què?
Si sabem quina és la Limitació el segon pas és treure-li el màxim rendiment possible. Si és una persona que té unes tasques encarregades, lo que hem de fer és no distreure-la quan les està fent. No carregar-la amb altres tasques, ja que si és la Limitació vol dir que no té temps per fer-ho tot o que no té temps lliure. Imagineu un cirurgià operant o un arquitecte concentrat fent uns càlculs complexos. Si són la Limitació, oi que no sembla gens apropiat interrompre'ls?
Encara més sovint, ens trobem que la Limitació no són les persones, sinó màquines o recursos. Per exemple, un cirurgià es pot posar malalt, però podem trobar raonablement un substitut. Però què passa si la limitació és el número de quirofans? És evident que no podem estar construint ni habilitant amb ràpidessa nous quiròfans. Molt probablement aquesta és una de les limitacions en el sector sanitari i hospitalari. Les llistes d'espera creixen, en molt casos, per manca de quiròfans. Treure el màxim rendiment de la Limitació, en aquest cas, seria no perdre temps en la preparació dels quiròfans, no tenir temps morts entre operacions, fins i tot fer-los funcionar més hores de les habituals al dia. Per què no utilitzar-los a les nits o en caps de setmana?
En moltes empreses de producció, la limitació és un recurs material, és a dir una màquina. També aquí cal assegurar-se que no hi ha temps morts. Que el recurs treballa al 100% de la seva capacitat. Sembla mentida, però sovint no ens organitzem com cal. Per exemple, una màquina que funciona automàticament i que és la Limitació. Sempre hi ha algú que la vigila. Aquest persona surt del lloc una estona, per prendre's un descans, menjar o beure alguna cosa o per qüestions de necessitat. Just, en aquella estona només marxar la persona, hi ha un problema de subministrament elèctric i la màquina s'atura. Pot estar aturada tota aquella estona. Treure el màxim rendiment de la Limitació vol dir, posar una altra persona a vigilar la màquina per assegurar que pot treballar sense interrupcions. Si la màquina és la Limitació, vol dir que no ho són les persones, i per tant, encara que tinguin tasques per fer, aquestes no són tan prioritàries com la màquina que és la Limitació. Per aixòés millor estar a l'aguaït del seu bon funcionament.
Ara ja sabem els dos primers passos per gestionar bé l'organització. Primer: Identificar la Limitació. Segon: Treure-li el màxim rendiment.
Si sabem quina és la Limitació el segon pas és treure-li el màxim rendiment possible. Si és una persona que té unes tasques encarregades, lo que hem de fer és no distreure-la quan les està fent. No carregar-la amb altres tasques, ja que si és la Limitació vol dir que no té temps per fer-ho tot o que no té temps lliure. Imagineu un cirurgià operant o un arquitecte concentrat fent uns càlculs complexos. Si són la Limitació, oi que no sembla gens apropiat interrompre'ls?
Encara més sovint, ens trobem que la Limitació no són les persones, sinó màquines o recursos. Per exemple, un cirurgià es pot posar malalt, però podem trobar raonablement un substitut. Però què passa si la limitació és el número de quirofans? És evident que no podem estar construint ni habilitant amb ràpidessa nous quiròfans. Molt probablement aquesta és una de les limitacions en el sector sanitari i hospitalari. Les llistes d'espera creixen, en molt casos, per manca de quiròfans. Treure el màxim rendiment de la Limitació, en aquest cas, seria no perdre temps en la preparació dels quiròfans, no tenir temps morts entre operacions, fins i tot fer-los funcionar més hores de les habituals al dia. Per què no utilitzar-los a les nits o en caps de setmana?
En moltes empreses de producció, la limitació és un recurs material, és a dir una màquina. També aquí cal assegurar-se que no hi ha temps morts. Que el recurs treballa al 100% de la seva capacitat. Sembla mentida, però sovint no ens organitzem com cal. Per exemple, una màquina que funciona automàticament i que és la Limitació. Sempre hi ha algú que la vigila. Aquest persona surt del lloc una estona, per prendre's un descans, menjar o beure alguna cosa o per qüestions de necessitat. Just, en aquella estona només marxar la persona, hi ha un problema de subministrament elèctric i la màquina s'atura. Pot estar aturada tota aquella estona. Treure el màxim rendiment de la Limitació vol dir, posar una altra persona a vigilar la màquina per assegurar que pot treballar sense interrupcions. Si la màquina és la Limitació, vol dir que no ho són les persones, i per tant, encara que tinguin tasques per fer, aquestes no són tan prioritàries com la màquina que és la Limitació. Per aixòés millor estar a l'aguaït del seu bon funcionament.
Ara ja sabem els dos primers passos per gestionar bé l'organització. Primer: Identificar la Limitació. Segon: Treure-li el màxim rendiment.
dilluns, 24 de setembre del 2018
Conceptes Sistèmics (1)
La setmana passada comentava que repetiria un concepte sobre el que ja he escrit altres vegades:
Tots nosaltres, individual o col·lectivament, tenim alguna limitació -externa o interna- que ens impedeix en cada moment arribar a aconseguir les nostres metes més altes"
Imaginem una empresa que produeix algun tipus de producte: Si no tingués una limitació podria produir unitats infinites del mateix en en moment. És evident que això no es dona mai. Ha d'haver una quantitat de temps necessària per produir aquella unitat, i com que la nostra disponibilitat de temps és finita, només podrem produir una quantitat determinada de productes.
Ara bé, podem suposar que som molt bons i que fem aquests productes en molt poc temps. Aleshores molt probablement tindrem una limitació en el mercat, és a dir no tothom comprarà el nostre producte.. Si això no es donés voldria dir que tota la nostra producció es vendria i tornaríem a estar en la situació anterior, tindríem una limitació pròpia nostra a l'hora de produir. Si n'haguéssim fet més també els hauríem venut.
I que passa si no ens dediquem a produir coses, sinó que fem serveis o projectes. La situació és igual canviant un producte per un servei. Posem per exemple un hospital. Si no té prou capacitat pròpia per atendre els malalts (mercat) es troba limitat i crea llistes d'espera. Si disposa de molta capacitat -en excés- aleshores té una limitació en el mercat, no hi va prou gent per la raó que sigui, prestigi, qualitat, atenció, car, etcètera. El tipus de servei no és important, com passa en els productes, La mateixa situació es dona en un despatx d'arquitectes, d'advocats, de projectes de recerca o serveis tecnològics.
Per tant, en qualsevol moment, podem estar segurs que tenim una limitació que ens impedeix anar més lluny. El primer pas, ha de ser doncs identificar-la. Us torno a proposar que hi penseu uns minuts i identifiqueu la vostra limitació, sigui interna o externa.
A nivell individual ens passa el mateix, i ho tractarem amb un cert detall en properes entrades.
Tots nosaltres, individual o col·lectivament, tenim alguna limitació -externa o interna- que ens impedeix en cada moment arribar a aconseguir les nostres metes més altes"
Imaginem una empresa que produeix algun tipus de producte: Si no tingués una limitació podria produir unitats infinites del mateix en en moment. És evident que això no es dona mai. Ha d'haver una quantitat de temps necessària per produir aquella unitat, i com que la nostra disponibilitat de temps és finita, només podrem produir una quantitat determinada de productes.
Ara bé, podem suposar que som molt bons i que fem aquests productes en molt poc temps. Aleshores molt probablement tindrem una limitació en el mercat, és a dir no tothom comprarà el nostre producte.. Si això no es donés voldria dir que tota la nostra producció es vendria i tornaríem a estar en la situació anterior, tindríem una limitació pròpia nostra a l'hora de produir. Si n'haguéssim fet més també els hauríem venut.
I que passa si no ens dediquem a produir coses, sinó que fem serveis o projectes. La situació és igual canviant un producte per un servei. Posem per exemple un hospital. Si no té prou capacitat pròpia per atendre els malalts (mercat) es troba limitat i crea llistes d'espera. Si disposa de molta capacitat -en excés- aleshores té una limitació en el mercat, no hi va prou gent per la raó que sigui, prestigi, qualitat, atenció, car, etcètera. El tipus de servei no és important, com passa en els productes, La mateixa situació es dona en un despatx d'arquitectes, d'advocats, de projectes de recerca o serveis tecnològics.
Per tant, en qualsevol moment, podem estar segurs que tenim una limitació que ens impedeix anar més lluny. El primer pas, ha de ser doncs identificar-la. Us torno a proposar que hi penseu uns minuts i identifiqueu la vostra limitació, sigui interna o externa.
A nivell individual ens passa el mateix, i ho tractarem amb un cert detall en properes entrades.
dilluns, 17 de setembre del 2018
Nova etapa
Benvolgut@s amic@s:
Aquesta és la darrera setmana de l'estiu, i per tant estic a punt de començar una nova etapa o temporada.
Com sabeu els que seguiu aquest blog, en general faig petits escrits o comentaris sobre el Raonament Lògic Creatiu, aplicat a les organitzacions, sense deixar de banda, la seva aplicació a nivell personal. En algunes de les entrades a principis d'aquest estiu us comentava la preparació i llançament d'un curs online sobre gestió sistèmica, anomenat "Nou Enfocament de les Organitzacions". He pensat que les entrades d'aquesta nova etapa poden ser petits fragments o comentaris de la documentació del curs o possibles exercicis derivats d'aquests conceptes. Així, i encara que em repeteixo, la propera setmana comentaré el concepte bàsic d'aquest enfocament, i que ja us torno a avançar i repetir. "Tots nosaltres, individual o col·lectivament, tenim alguna limitació -externa o interna- que ens impedeix en cada moment arribar a aconseguir les nostres metes més altes"
Ho tornarem a comentar a partir del proper dilluns!
Aquesta és la darrera setmana de l'estiu, i per tant estic a punt de començar una nova etapa o temporada.
Com sabeu els que seguiu aquest blog, en general faig petits escrits o comentaris sobre el Raonament Lògic Creatiu, aplicat a les organitzacions, sense deixar de banda, la seva aplicació a nivell personal. En algunes de les entrades a principis d'aquest estiu us comentava la preparació i llançament d'un curs online sobre gestió sistèmica, anomenat "Nou Enfocament de les Organitzacions". He pensat que les entrades d'aquesta nova etapa poden ser petits fragments o comentaris de la documentació del curs o possibles exercicis derivats d'aquests conceptes. Així, i encara que em repeteixo, la propera setmana comentaré el concepte bàsic d'aquest enfocament, i que ja us torno a avançar i repetir. "Tots nosaltres, individual o col·lectivament, tenim alguna limitació -externa o interna- que ens impedeix en cada moment arribar a aconseguir les nostres metes més altes"
Ho tornarem a comentar a partir del proper dilluns!
dilluns, 10 de setembre del 2018
Unes reflexions personals (6)
Demà és 11 de setembre, i en el meu país -Catalunya- és festa nacional. Des de que aquesta nació va ser derrotada en la guerra amb Espanya al 1714, es celebra com una festa reivindicativa. Les relacions entre païssos o comunitats acostumen a tenir els mateixos conflictes i problemes de relació que les persones individualment entre elles, o grups més petits com les mateixes empreses.
Sense entrar en política, si que he pensat acabar aquestes reflexions estiuenques amb una frase que crec que ens pot anar molt bé, siguem del país que siguem, sempre que creiem en els drets humans per sobre d'altres normes o valors, i considerem que tots formem part d'un gran sistema.
Sense entrar en política, si que he pensat acabar aquestes reflexions estiuenques amb una frase que crec que ens pot anar molt bé, siguem del país que siguem, sempre que creiem en els drets humans per sobre d'altres normes o valors, i considerem que tots formem part d'un gran sistema.
dilluns, 3 de setembre del 2018
Unes reflexions personals (5)
Tenint en compte que ahir era el meu aniversari, i que n'havia fet 67 anys, he pensat que, tot i que m'agradaria durant uns quants anys més aportar el que humilment pugui a la col·lectivitat, que avui us podia adjuntar una reflexió que vaig fer fa relativament poc, quan vaig fer un repàs de la meva vida personal i professional a l'arribar als 65 i deixar la feina que havia tingut durant quasi quaranta anys, fins arribar a l'edat de jubilació en les empreses del sector públic.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)