Un sistema adaptatiu complex és un cas especial dels sistemes complexos. Són complexos perquè són diversos i compostos de diversos elements d'interconnexió (i per tant part de la ciència de les xarxes) i són adaptatius, atès que tenen la capacitat de canviar i d'aprendre de l'experiència. El concepte de sistema adaptatiu complex (SAC) va ser creat a l'interdisciplinari Santa Fe Institute (SFI) per John H. Holland, Murray Gell-Mann i d'altres.
El concepte de sistema adaptatiu complex, o ciència de la complexitat, s'utilitza sovint per referir-se al camp científic poc organitzat que ha crescut al voltant a l'estudi d'aquests sistemes. La ciència de la complexitat, que no és una teoria única, perquè abasta més d'un marc teòric i és molt interdisciplinària, cerca la resposta a algunes preguntes fonamentals sobre els sistemes de variables vius i adaptables.
Entre els exemples de sistemes adaptatius complexos hi ha el mercat de valors, els insectes socials i les colònies de formigues, la biosfera i els ecosistemes, el cervell i el sistema immunològic, les empreses i qualsevol esforç humà social basat en el grup en un sistema cultural i social, com ara els partits polítics o les associacions. Hi ha una relació estreta entre l'àmbit dels SAC i la vida artificial. En totes dues àrees són molt importants els principis d'emergència i d'autoorganització.
Com s'ha anomenat molt sovint en aquest bloc, en els sistemes adaptatius complexos on hi ha relacions humanes, és molt interessant tenir en compte els processos de raonament de la Teoria de les Limitacions (TOC) ja que són idonis per analitzar les relacions d'interdependència entre els elements del sistema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada