OBSERVATORI ÈTICO-SOCIAL EMPRESARIAL (1)

En plena tercera dècada del segle XXI, diverses entitats, institucions i agrupacions cooperatives o empresarials, han anant desenvolupant i posant a disposició dels seus socis o membres, i fins i tot a nivell general, eines per avaluar els seus valors tangibles i intangibles respecte al seu impacte en el medi social on desenvolupen la seva activitat.

Un grup de treball de l'Associació de Professionals per al Desenvolupament Organitzacional, també va idear un programa/eina, senzill però suficientment complet, per facilitar que qualsevol organització o empresa, pogués complimentar-lo i obtenir una valoració del seu compromís ètico-social amb la seva comunitat.

Aquest programa s'ha posat a disposició de diferents associacions, entitats o cooperatives per si consideren que pot aportar valor als seus associats.

El treball tenia com a base diverses consideracions:

Actualment la valoració dels actius intangibles de les empreses comença a ser de gran interès per a les pròpies empreses i per la comunitat amb la que es relacionen.

Per assolir una millora social contínua de la comunitat d’un país, un dels eixos principals és incentivar o implicar un gran nombre d’empreses i organitzacions perquè vagin més enllà dels resultats tangibles (bàsicament diners) i tinguin la visió de compromís ètic i social amb la comunitat.

El projecte es dirigeix a la comunitat empresarial en general, però especialment a les empreses que s’orientin a la transparència, innovació i col·laboració amb la comunitat del país.

Ha d'estar dirigit a tot tipus d’empresa, petita, mitjana o gran. En alguns casos, empreses de menys de 5 treballadors o negocis autònoms, les dades a recollir poden ser escasses. Tanmateix, com que les valoracions es basen en mitjanes i percepcions també els hi pot ser útil, i sobretot donar-lis un valor de reconeixement de la comunitat, alhora que pot per si sola ser una eina de promoció, màrqueting real i diferenciació de gran part de la competència.

Cada participant del projecte rep una sèrie de qüestionaris. Hi ha un grup de 5 qüestionaris que permeten calcular el Coeficient de Valor Intangible -CVI-

Aquests qüestionaris estan dirigits o preparats per que els omplin els treballadors, els clients, els proveïdors, l’entorn i els accionistes o propietaris de l’empresa participant. Són només cinc qüestionaris de 5 preguntes cadascun. Addicionalment, l’empresa participant omple un altre qüestionari amb unes poques dades que permeten calcular els índexs de la Borsa Ètic Social.

En alguns casos, sobretot empreses d’autònoms o petites, és molt probable que no tinguin proveïdors significatius o agents de l’entorn que puguin respondre els qüestionaris. Tanmateix, poden participar de la mateixa manera en el projecte. Quan els hi sigui possible poden omplir els qüestionaris, i mentrestant donar

la informació que tinguin a l’abast. 

En les properes entrades es comenten els diferents qüestionaris.

CAP A L'EQUITAT - COEFICIENT DE GINI

En diverses entrades he comentat que l'Equitat, en tots els seus aspectes, és un factor fonamental per assolir una societat, o organitzacions i empreses, més justes, enriquidores i sostenibles.

També en les publicacions sobre l'avaluació ètico - social de les empreses, un dels paràmetres a tenir en compte és la diferència entre el salari més alt i el més baix dins de l'organització o comunitat.

El coeficient de Gini és una mesura de la desigualtat ideada per l'estadístic italià Corrado Gini. Normalment s'utilitza per mesurar la desigualtat en els ingressos, però pot utilitzar-se per calcular qualsevol forma de distribució desigual. El coeficient de Gini és un nombre entre 0 i 1, on 0 es correspon amb la perfecta igualtat (tots tenen els mateixos ingressos) i 1 es correspon amb la perfecta desigualtat (una persona té tots els ingressos i els altres cap). Els casos extrems estan representats per la societat més igualitària possible en què cada persona rep els mateixos ingressos (G = 0), i la societat més desigual (amb N individus) on una sola persona rep el 100% dels ingressos totals i la resta (N − 1 persones) no en rep cap (G = 1 − 1/N).

Diagrama que mostra l'àrea a compresa entre la corba de Lorenz i la bisectriu del quadrat, aquesta àrea és proporcional al coeficient de Gini.

L'índex de Gini és el coeficient de Gini expressat en percentatge, i és igual al coeficient de Gini multiplicat per 100. Encara que el coeficient de Gini s'utilitza sobretot per a mesurar la desigualtat en els ingressos, també pot utilitzar-se per a mesurar la desigualtat en la riquesa. Aquest ús requereix que ningú disposi d'una riquesa negativa.

Aquest indicador és una mesura de concentració i permet calcular qualsevol distribució de freqüències, tanmateix en aquest àmbit d’estudi s’utilitza per a mesurar la igualtat o desigualtat referides a la riquesa o renda d’un país, la qual cosa permet disposar d’informació molt útil en l’estudi dels factors que conformen el grau de benestar d’una comunitat. Aquest coeficient permet observar com una mala distribució d’aquesta implicaria un nivell de desenvolupament inferior, relacionant la desigualtat econòmica amb el concepte d’equitat. En aquest sentit però, existeix certa controvèrsia al voltant de la correlació entre una desigual distribució de la riquesa i fenòmens socials negatius com baixa esperança de vida, pitjor estat de salut, mortalitat infantil, criminalitat, alcoholisme, analfabetisme, etc.

Si bé és cert que conèixer la distribució de la riquesa d’una població no és suficient per saber si es tracta d’un territori més o menys ric, resulta evident que la igualtat o desigualtat dels ingressos és un indicador que reflecteix en gran mesura el grau de desenvolupament. En aquest sentit, es conegut que el nivell de desenvolupament d’una societat és directament proporcional a una millor distribució de la seva renda.

SOCIETAT I FELICITAT

En les entrades anterios, he fet un repàs a algunes de les metodologies per mesurar i obtenir uns índexs de felicitat col·lectiva dels països o nacions, que s'han anat desenvolupant des de fa unes dècades.

No hi ha una correlació directa entre algun dels paràmetres avaluats i els valors globals obtinguts. Tampoc s'ha trobat una relació causal consistent entre cap d'ells i el valor final. A més, i com ja comentava en la primera entrada, el concepte de felicitat és intangible; no es pot mesurar en unitats monetàries ni tampoc mitjançant aparells de mesura quantitativa relacionada amb uns patrons de referència.

Les persones tenim sensacions d'alegria o tristesa molt sovint i continuadament, i això pot influir en el moment en que contestem enquestes de percepció comunitària. Tanmateix, s'ha avançat molt en la medició semiquantitativa dels valors intangibles, i això ha permès, establir classificacions com les que s'han comentat en les entrades recents.

Encara que no hi ha relacions causals clares entre un o diversos parametres i la posició en la classificació, si que sembla que la percepció de la qualitat dels serveis que es reben, la percepció de les condicions en la vida laboral (més o menys qualitat i seguretat), la transparència governamental o la percepció de governança ciutadana, són factors molt importants a l'hora de valorar la felicitat del país.

ÍNDEX MUNDIAL DE FELICITAT

L'Índex Mundial de Felicitat és un estudi anual elaborat per l'Institut Gallup que té en compte les valoracions de 1.000 ciutadans de cadascun dels països que hi participen, fetes en els últims tres anys, referents a diversos factors, com el PIB per càpita, suport social, esperança de vida saludable, llibertat, generositat i corrupció. A més, aquest any l'índex examina els efectes en la percepció general de qüestions com la guerra d'Ucraïna, l'augment del cost de la vida o la pandèmia de covid-19, entre altres factors. També es consideren factors subjectius, com la percepció que cadascú té sobre què el fa feliç.

Finlàndia repeteix al capdavant d'aquesta particular llista amb una puntuació de 7,804, obtinguda a partir d'anàlisis concretes sobre suport social, ingressos, salut, llibertat, generositat i absència de corrupció, segons un estudi impulsat per la Xarxa de Solucions per al Desenvolupament Sostenible de l'ONU. Els experts coincideixen que els països considerats més feliços del món han respost amb una considerable resiliència als reptes recents, els efectes dels quals s'haurien deixat notar en zones amb menor nivell de desenvolupament. Juntament amb Finlàndia, completen les deu primeres posicions de la llista Dinamarca, Islàndia, Israel, Països Baixos, Suècia, Noruega, Suïssa, Luxemburg i Nova Zelanda.

Un any més, la Organització de les Nacions Unides (ONU) ha donat a conèixer la seva particular actualtzació de l'Informe Mundial sobre la Felicitat, publicat els 20 de març coincidint amb el Dia Internacional de la Felicitat. Aquest estudi ha avaluat a 143 països amb enquestes als seus ciutadans per conèixer cóm perceben les seves vides, així com les seves rutines i els costums i hàbits més freqüents.

Els sis paràmetres construeixen, amb la seva sumatòria, la puntuació que classifica a les nacions, bàsicament, per la seva estabilitat emocional. Els enquestats valoren els sis factors anteriors del 0 al 10 a través de la Escala de Cantril enfocada, sobre tot, a la satisfacció vital. Posteriorment, l'ONU analitza les respostes amb la finalitat de classificar a aquests segons el seu nivell de felicitat.

Aquest índex, edició rere edició, presenta algunes paradoxes. Un exemple és la regió llatino - americana, on malgrat que no assoleix els millorss resultats en aquests indicadors, (hi ha alts nivells de pobresa, desigualtat, violència i corrupció, l'informe assenyala que la regió és "inusualment feliç". L'explicació que donen els investigadors de l'informe, és que la felicitat de la regió és una demostració de que el sentir-se bé no només implica aspectes mesurables per indicadors, com el nivell d'ingressos, sinó també els subjectius, com el caràcter fratern dels llatinoamericans.

El cas d'Amèrica Llatina mostra que l'abundància i la naturalesa de les relacions interpersonals és un important motor de la felicitat", diuen els autors de l'informe. Consideren que la gent en la regió tendeix a generar relacions interpersonals "abundants" i no només això, sinó que són "properes, càlides i  genuïnes".

Altres classificacions també són, en part, sorprenents, com el quart lloc d'Israel, tenint en compte, la situació de guerra i tensió que té, de forma continuada amb els països veïns de la seva regió. Probablement, el sentit de pertinença al grup, conjuntament amb bons resultats en la majoria dels indicadors, compensen en escreix, aquestes tensions i situacions conflictives.

Encara que no hi ha una relació directa d'un dels indicadors (o d'un subconjunt d'ells) amb les posicions en el ranquing, si que sembla que la percepció del bon funcionament dels serveis socials i la valoració subjectiva i personal del nivell de qualitat de vida, fa que hi hagi una certa concordància entre els països que estan en les primeres posicions.