Els progressos científics i tècnics són espectaculars, sobretot en la darrera meitat del segle XX i en el que portem de segle XXI. Els avenços en la utilització de les fonts d'energia són cabdals en els canvis socials a tot arreu. La invenció de la màquina de vapor va comportar l'inici de la primera revolució industrial. La utilització de les energies fòssils va comportar i comporta grans períodes de progrés i de crisis i davallades en tot el sistema socio-econòmic global.
És sorprenent que la invenció de l'aprofitament d'energia elèctrica a partir de fonts sostenibles s'hagi circumscrit a només uns sectors determinats, obviant-ne d'altres. Sovint, els "experts" diuen que el problema és l'emmagatzegament d'aquesta energia per utilitzar-la en sectors massius com pot ser el de l'automoció. Però hi ha certes incoherències en aquests arguments. Recordo que fa uns 10 anys parlava amb un grapat de coneguts i familiars, alguns d'ells implicats en el sector de l'automòbil, i els hi deia que ja s'hauria d'estar treballant en la fabricació de cotxes elèctrics. Les respostes variaven de: No serà possible en dècades o això no ho veurem. Curiosament al cap de menys de 5 anys apareixen unes poques marques que ja produeixen cotxes híbrids, en part elèctrics, o bé totalment elèctrics, com és el cas de TESLA. Tothom sap que el llençament d'un producte o cotxe així requereix uns anys previs de recerca, dissenys, proves i fabricació. A partir del 2021, les revistes especialitzades aporten notices de noves marques que s'afegeixen al grup.
I, per tant, cóm és possible que tenint un problema d'emergència climàtica, no es faci el tomb de veritat, no a 10 o 15 anys vista, sinó en menys de 5 anys? No serà que torna a haver un conflicte entre la rendibilització prioritària del sistema actual, per nociu que sigui, i la priorització de la nostra supervivència? Què ens pot estar indicant aquesta incoherència?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada