Fa milers d'anys, a l'Àsia oriental, tant el coneixement com la invenció en les tècniques i les arts va ser enorme. En el que s'anomena el bressol de la civilització occidental uns milers d'anys després, el progrés va ser igualment espectacular. Es considera que no podem saber tot el que es va avançar i saber, degut a la gran pèrdua de'escrits i documents que contenia la gran biblioteca d'Alexandria. A la vegada, el progrés en les relacions humanes era molt més lent, la consideració que uns tenien uns drets inherents per naixement o classe, era irrefutable en totes dues civilitzacions.
Han passat uns milers d'aanys, la humanitat ha seguit millorant tècnicament, fent nous descobriments. Hem arribat a la lluna, hem enviat dispositius a altres planetes, hem trobat remeis a enfermetats que es consideraven incurables. Fins i tot, hem desenvolupat intel·ligència artificial i estem fabricant enginys que poden fer el que fem els humans i fins i tot ser molt semblants a nosaltres mateixos. I això va acompanyat amb fets esgarrifosos. Gran part de la humanitat es mor de fam, molts milions de persones han de fer esforços heroics per tenir aigua potable, les enfermetats que en el primer món ja han desaparegut, en el tercer causen milers de víctimes mortals. I a més, seguim considerant que altres persones són inferiors o no tenen els mateixos drets!
Cóm pot ser que la humanitat sigui capaç de fer grans progressos i d'altra banda, no poder desprendre's d'uns perjudicis, supòsits o creences que es mantenen des de fa milers d'anys i que són un fre per a la pròpia espècie?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada