Molt sovint es considera que Intel·ligència i Raonament són el mateix. S'ha suposat que la gent intel·ligent, pensa bé o sap raonar amb claredat i profunditat. Això comporta donar per suposat dues coses:
Primera: Si tens una alta intel·ligència, no és necessari que facis res per ser un bon pensador.
Segona: Si tens una intel·ligència baixa, per més que t'esforcis, la teva capacitat de raonar millorarà molt poc.
Tenint en compte aquests supòsits, el que succeeix és que es fa molt poc per millorar la nostra capacitat de raonar. I això també es dona a les escoles i els plans d'estudis. De fet, és quasi excepcional trobar plans o escoles que tinguin assignatures dedicades a aprendre o millorar la capacitat de pensar.
Ara bé, si la nostra concepció del que és el raonament i la intel·ligència és diferent del que donem per suposat, aleshores s'obre tot un nou paradigma.
Si, com defineix Edward De Bono, Raonar és una tècnica operativa mitjançant la qual la intel·ligència actua sobre l'experiència, amb un propòsit, aleshores si que podem desenvolupar eines, tècniques i exercicis per tal de millorar aquesta capacitat.
En moltes de les entrades d'aquest blog -i sobretot en la primera fase- s'han citat o explicat algunes d'aquestes tècniques.
La intel·ligència o capacitat per una disciplina ha d'anar acompanyada d'un aprenentatge global per poder evolucionar i no quedar-se aïllat en allò en què un té facilitat. Anna Camarasa
ResponElimina