dilluns, 31 de març del 2025

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -11) CAPITAL

Quan parlem de capital, en termes econòmics, ens referim al valor de les propietats d'una persona o empresa. El capital així expressat és un capital tangible. Es pot mesurar. I dins d'aquest concepte financer es defineixen diferents tipus de capitals, entre ells:

Capital d'arrancada: Són els fons necessaris per la posta en marxa d'una nova empresa.

Capital circulant: Excés de l'actiu circulant per sobre del passiu circulant que serveix per assegurar el pagament normal a proveïdors i creditors, a l'anar convertint en efectiu els saldos de clients i existències.

Capital social: Capital aportat pels accionistes per constituir el patrimoni social que els hi atorga els seus drets socials.

Tanmateix, des d'un punt de vista sistèmic, que sobrepassa l'enfocament econòmic, hi ha un tipus de capital intangible. És a dir, no es pot mesurar com el tangible. La seva mesura és sempre subjectiva i associada a conceptes de percepcions. Com ja s'ha comentat en alguna entrada d'aquest blog, el capital intangible està format bàsicament per tres tipus de capitals:

Capital Humà: El valor que se li pugui donar al conjunt de les persones que formen l'organització o sistema.

Capital Organitzacional: El valor que té l'organització degut a la seva estructuració, funcionament, polítiques internes i posicionament cap a l'exterior.

Capital Relacional: El valor que emergeix, de tota la xarxa de relacions que estableix l'empresa o organització. No és només el de les relacions oficials, sinó el valor del conjunt de relacions que estableixen tots els seus membres.

dilluns, 24 de març del 2025

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -10) CAPACITAT

La Capacitat és un concepte ampli en el món de la gestió de les empreses i organitzacions, i més si ho considerem des d'un punt de vista sistèmic.

De forma genèrica, la Capacitat és la possibilitat o marge d'actuació que té una persona o màquina.

En producció,  és la quantitat de treball que pot realitzar una persona, un equip, una màquina o un conjunt de recursos, en condicions normals i amb una determinada tecnologia i organització. La capacitat màxima teòrica no resta o té en compte les aturades per avaries, manteniments o altres problemes.

La capacitat productiva es refereix, en general, al nivell de producció que pot assolir una empresa, utilitzant tots els medis a la seva disposició, o una línia de producció o una màquina a ple rendiment, descomptant les aturades de manteniment i possibles avaries.

En la Teoria de les Limitacions (TOC) es fan servir els conceptes de Recurs amb Capacitat Restringida i el Buffer o amortiguador de capacitat.

Un recurs amb capacitat restringida és qualsevol recurs, que si la seva capacitat no es processa o gestiona ben curosament, pot comprometre el rendiment o throughput de l'organització.

Un Buffer de capacitat s'utilitza en entorns de gestió de projectes en cadenes crítiques de tipus multi-projectes, i en entorns de Producció per a Disponibilitat (Make To Availibility).

En la gestió de projectes en cadenes crítiques de multiprojectes, és un Buffer de temps col·locat en la planificació, immediatament davant de la primera utilització del recurs "Timbal" per protegir l'inici del projecte davant de qualsevol variació (Murphy).

En entorns de Producció per a Disponibilitat, és la capacitat extra d'un recurs amb capacitat restringida, que és aprofitable o disponible de forma ràpida i a un cost raonable, per reaccionar a un increment sobtat en la demanda total.

dilluns, 17 de març del 2025

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -9) CAMPANA DE GAUSS

La Campana de Gauss és un concepte estadístic que fa referència a la corba de representació d'una funció que presenta una zona central de probabilitat elevada i allunyament cap els extrems, caracteritzat per probabilitats progressivament menors. També se l'anomena Distribució Gaussiana o Normal. S'utilitza en nombrosos camps científics, tecnològics , també, en estudis sociològics.

La campana de Gauss, o distribució normal, es una funció matemàtica que descriu la forma en que es distribueixen les dades en un conjunt. Es caracteritza per la seva forma simètrica i la famosa aparença de campana, amb la majoria de les dades concentrades al voltant de la mitjana i dispersant-se de manera uniforme cap ambdòs costats. La funció es defineix per dos paràmetres principals: la mitjana, que representa el centre de la distribució, i la desviació estàndard, que mesura la dispersió de les dades.

La seva forma simètrica implica que la meitat de les dades es troben a l'esquerra de la mitjana i l'altra meitat a la dreta. A més, al voltant del 68% de les dades es troben dins d'una desviació estàndard de la mitjana, mentre que el 95% es situa dins de dues desviacions estàndard.

Una altra característica interessant és que, independentment de la forma de la distribució original, quan s'acumulen suficients dades, la distribució tendeix a seguir una forma de campana de Gauss. Aquest fenomen es coneix com el Teorema del límit central, que subratlla la omnipresència d'aquesta distribució en l'anàlisi estadístic.

A nivell sistèmic en l'anàlisi de situacions comunes de les organitzacions, aquesta distribució o funció és àmpliament utilitzada. Un exemple seria la previsió de vendes en diferents botigues d'una empresa. En general s'assumeix, que les vendes d'un període anterior tenen una mitjana i una desviació estàndard que permeten preveure unes vendes en un futur immediat que seguiran aquesta distribució, exceptuant fets molt importants imprevistos, i que les variacions o la incertesa natural es compensaran segons aquesta funció matemàtica.

dilluns, 10 de març del 2025

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -8) BENESTAR

El Benestar és una condició de felicitat i satisfacció general. Segons el context en que s'estigui parlant o considerant, aquesta definició acostuma a explicar-se amb certs matisos. Quan parlem de benestar referent a la comunitat, a la vida social, o amb una visió sistèmica, es diu que és una condició de felicitat i satisfacció general causada per una bona salut, bones condicions de vida, un treball segur i estable i un nivell de satisfacció de les necessitats molt alt.

De fet, si considerem les necessitats de les persones en un context social, segons les categoritzacions de Maslow (ja comentades en aquest blog) veurem que també estan relacionades amb aquest concepte, i quan arribem a anar-les satisfent en els 2 nivells més alts, és quan considerem que tenim un alt nivell de benestar.

En el segle XX, i sobretot després de la segona guerra mundial, es va establir el terme Estat del Benestar Social com la configuració social en la que l'Administració estatal està obligada a assegurar el benestar de tota la població repartint la càrrega impositiva corresponent en proporció a la capacitat contributiva de cada ciutadà.

L'Estat del Benestar és un sistema econòmic en el que l'Estat assumeix la responsabilitat i la prestació d'un gran número de serveis, com l'educació o la sanitat, de forma poc indiscriminada i sense cost per al destinatari directe dels mateixos. Tot i el noble objectiu d'aquest sistema, la demanda sempre creixent de serveis i més prestacions dels mateixos, així com els seus costos creixents, una major càrrega fiscal i desmotivacions personals o ineficiències en la despesa, porten a un debat constant sobre si aquest model és sostenible o s'ha d'acceptar que estigui sotmès a diverses crisis temporals.

dilluns, 3 de març del 2025

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -7) BARÒMETRE FINANCER

El Baròmetre Financer  és un indicador seleccionat per estimar la tendència d'un mercat.

Un baròmetre financer és una eina que mesura, analitza i segueix l'evolució d'indicadors econòmics o financers específics per avaluar la salut financera d'un mercat, sector o economia en general. Solen estar compostos per una sèrie de variables com els tipus d'interès, l'evolució de les borses, la inflació, els índexs de confiança econòmica, els crèdits o altres factors que influeixen en l'estabilitat i el creixement econòmic. En general, les variables són tangibles, i això fa que s'hagi de tenir en compte aquesta limitació, quan volem analitzar sistèmicament aquest mercat, sector o economia.

Per exemple, en el cas de la borsa, un baròmetre financer pot ser un índex com l'IBEX 35 o el Dow Jones, que reflexa l'evolució de les accions de les empreses més importants d'un determinat mercat. També hi ha baròmetres específics per a altres sectors, com el mercat immobiliari, els tipus d'interès o l'evolució dels crèdits.

Aquests baròmetres ajuden als inversors, empreses, governs i altres actors econòmics a prendre decisions informades sobre les seves estratègies financeres.


dilluns, 24 de febrer del 2025

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -6) BALANÇ VITAL

El Balanç Vital és el concepte d'equilibrar la vida personal, familiar i professional que les persones intenten aconseguir per ser plenament feliços. 

Com que tracta de trobar un equilibri entre molts factors, i molts d'ells són intangibles, el Balanç Vital, és mesurable qualitativament. Això fa que segons les condicions socials i econòmiques, els factors importants que influeixen en aquest balanç siguin diversos. 

El que és important és el concepte en si mateix. Tant en quant, hi hagi un equilibri desitjable entre la realització personal, la social i la professional, la percepció de felicitat comunitària serà més gran. I això també es pot relacionar amb els índexs de felicitat ja descrits en anteriors entrades d'aquest blog.

La mitja jornada, el treball compartit per dies entre dues persones, el teletreball, el repartiment entre pares dels permisos per cura dels recen nascuts són algunes de les mesures que empreses actuals implementen per facilitar aquest equilibri.

dilluns, 17 de febrer del 2025

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -5) BALANÇ COMPORTAMENTAL

El Balanç Comportamental és una eina d'avaluació basada fonamentalment en l'observació del comportament en situació professional.

El Terme Balanç és el termòmetre (econòmic) que marca l'estat de salut de l'empresa. Permet veure "com es troba l'empresa" (diagnòstic) i serveix de base a la seva gestió present i futura (Pronòstic). El Balanç Comportamental tracta de traslladar aquesta idea al plànol personal (gestió de la pròpia carrera) i al plànol de la funció Personal en l'empresa (Gestió dels recursos humans).

En el Balanç Comportamental s'intenta simular el futur. La persona es troba davant de situacions que es podrien donar fàcilment en la seva feina futura, i segons les seves decisions es pot inferir com es comportarà realment.

El Balanç Comportamental és un mètode que té com objectiu mesurar les distàncies existents entre els comportaments mostrats mitjançant simulacions de caràcter professional i els comportaments que s'esperen d'una persona en l'exercici de la seva funció. Aquesta distància es traduirà en punts forts (apropament) i punts febles (allunyament) respecte a comportaments analitzats i definits prèviament.