El DAFO o llistat de Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats, és una tècnica que s'ha utilitzat en gran quantitat d'empreses des de fa molts anys, i que te com objectiu fer una anàlisi interna de l'organització detallant les seves debilitats i fortaleses, i també una anàlisi externa identificant amenaces i oportunitats que poden aparèixer des de l'entorn. Tot i que les normes internacionals de qualitat -com la ISO- vaaloren molt el DAFO, molts experts creuen que tal com es fa aporta poca informació. En aquests sentit, ja fa també dècades, es proposava la matriu DAFO - CAME. En aquesta matriu, l'anàlisi interna (Debilitats i Fortaleses) s'escriu en un cantó de la matriu, i l'anàlisi externa (Amenaces i Oportunitats) es descriuen a l'altre cantó o eix. Aleshores es tracta de creuar les Debilitats amb les Amenaces i Oportunitats, i després fer el mateix amb les Fortaleses. això comporta poder descriure accions en uns nous quadres que corresponen a Corregir Debilitats, Afrontar Amenaces, Mantenir Fortaleses, i Explotar Oportunitats.
Tanmateix, diversos experts segueixen apuntant que la informació obtinguda amb aquesta tècnica segueix sent feble. I Apunten a un tipus de DAFO més objectiu com veurem en la propera enttrada respecte al DAFO Matemàtic.
El significat de dada tradicional és l'enumeració de cadascun dels element coneguts referents a un tema concret, dels quals han de deduïr-se els elements desconeguts. També te el sentit de: allò donat o admès sobre que és fundat un argument.
En les teories sistèmiques, les dades tenen un significat molt similar, però fa èmfasi en que la naturalesa dels sistemes d'informació que utilitzem és molt diferent de la dels sistemes de dades que disposem. La informació es disposa en una estructura jeràrquica en la que la informació dels nivells superior es pot deduir dels nivells inferiors mitjançant un procés de decisió. És a dir un element pot ser una dada en un moment determinat o una informació en un altre cas. Un exemple: La direcció d'un proveïdor és una dada, però per la persona que ha d'enviar una carta de reclamació, la direcció del proveïdor és informació.
La informació és la part de les dades que influeix en les nostres accions o que pot que influeixi en les nostres accions si falta o no està disponible.
Una reflexió: Quantes vegades hem vist programes informàtics que se'ns ofereixen com "sistemes d'informació" i que després d'un breu examen , resulten ser només "sistemes de dades"?
Benvolgut@s:
Avui és festa al meu país, i molta gent comença vacances d'estiu. En el meu cas, més que vacances, tindré en les properes setmanes uns dies amb viatges i compromisos que em faran difícil fer les aportacions de cada dilluns. La meva idea és tornar-hi el més d'agost, però és possible que no pugui mantenir una constància fins setembre o octubre.
En tot cas, les properes entrades seguiran essent sobre el Diccionari Sistèmic i com que van numerades, podreu seguir el fil a mida que pugui anar escrivint. Recordo que la darrera nota del Diccionari era la 22.
Moltes gràcies per seguir-me i us desitjo un bon estiu a tot@s
En els diccionaris el conflicte es defineix com un xoc, una contesa hostil, o una disputa o indecisió entre interessos, desigs, drets o atribucions considerats incompatibles.
Però en termes científics o en la ciència de sistemes, els conflictes no existeixen com a tals. El que hi ha, són diferents percepcions d'una situació o realitat. I s'estableix com a tesi, la hipòtesi que sigui validada per les proves o fets que la corroborin, alhora que aquesta validació només serveix mentre un altre fet o experiment no la contradigui.
L'accepció convencional dels conflictes ens ha porta a la creença general que davant d'un conflicte hi ha d'haver negociacions i pactes, de forma que cada una de les parts cedeixi en alguna de les seves postures i s'arribi una solució de consens o pacte en que tothom hi guanyi parcialment.
Tot i que s'han proposat diversos models de negociació cada vegada més elaborats, en tots els casos no deixa de ser un pacte en que tothom hi perd una part del que vol.
En el context científic, la superació dels conflictes es basa en reexaminar totes les percepcions, revisar tots els supòsits subjacents, qüestionar les creences o dogmes que donen lloc a les diferents percepcions i aleshores aplicar la lògica i la creativitat per trobar una nova percepció o enfocament de la situació. Això ha de portar a que totes les parts aconsegueixin els objectius reals que es proposen.
La definició convencional de complexitat és que és la qualitat de complex. Es diu que una cosa o sistema és complex quan inclou ,oltes parts diverses.
En la terminologia de la gestió convencional actual la complexitat fa referència a sistemes o organitzacions que tenen molts elements o parts que alhora estan sotmesos a moltes interaccions entre si i amb l'entorn. Tradicionalment un sistema és més complex quan més elements o dades es neceszsitin per descriure les seves parts o interdependències. En la Teoria de les Limitacions i en la Teoria de Sistemes, en general, quan més graus de llibertat té un sistema, més complex és aquest.
Per fer una analogia amb un exemple: Si tenim dos sistemes tals com el sistema solar i una paella, el sistema més complex és la paella, ja que els graus de llibertat del sistema solar són mínims. El sistema s'explica amb una força principal: "La Gravetat" que alhora segueix una rígida fórmula, i s'explica sabent les masses i distàncies de cada un dels seus elements respecte al Sol. Però en el cas de la paella cada un dels ingredients té el seu grau de llibertat, no depèn dels altres ingredients, i això fa que cada vegada pugui sortir diferent. Des d'una percepció sistèmica és un sistema més complex.
