dilluns, 17 de novembre del 2025

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -42) EFECTE DÒMINO

L'Efecte dòmino o reacció en cadena (veure l'entrada corresponent) és l'efecte acumulatiu produït quan un esdeveniment origina una cadena d'altres esdeveniments similars.

Es produeix quan un petit canvi origina un canvi similar al seu costat, que després en causa un altre similar, i així successivament en una seqüència lineal, per analogia amb la caiguda d'una filera de fitxes de dòmino col·locades en posició vertical. L'efecte dòmino també pot fer referència a una cadena d'esdeveniments no materials.

El terme, en els seus diferents usos, s'ha fet popular per la seva analogia amb una fila de fitxes de dòmino al caure una darrera l'altre, encara que típicament es refereix a una seqüència enllaçada d'esdeveniments o fets on el temps entre esdeveniments successius pot ser relativament curt, (o no, com el cas de quan es copia una falsedat a internet). Pot ser utilitzat literalment (una sèrie observada de col·lisions reals) o de forma metafòrica (connexions causals dins de sistemes com la política o les finances globals).

L'efecte dòmino pot fàcilment ser visualitzat situant un fila de peces del dòmino, a breu distància l'una de l'altra, recolzades en el cantó petit. Empenyent la primera peça, aquesta causarà la caiguda de la següent i així de forma successiva, disparant la cadena lineal en la qual cada peça fa caure aquella que té immediatament davant seu. L'efecte és el mateix independentment de la llargària de la cadena. L'energia emprada en el procés és l'energia potencial, acumulada per les peces quan són col·locades en posició metaestable, de fet, l'energia transferida per cada caiguda és superior a aquella necessària per fer caure la peça que segueix.

En el 1983, el professor Lorne Whitehead va publicar en l'American Journal of Physics un article en el que demostrava que «una fitxa de dòmino pot tombar a una altra fitxa de dòmino un 1.5 més gran, creant una reacció en cadena en la qual una petita empenta acaba tombant a una fitxa de dòmino de gran tamany»

La manera óptima de prioritzar els projectes o tasques (tant personalment com organitzativament) per obtenir el màxim benefici és ordenar-les de manera que es generi un efecte dòmino entre elles. “Atacar” primer aquells projectes que, una vegada completats, ens ajudin a completar tots els altres.


dilluns, 10 de novembre del 2025

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -41) EFECTE COBRA

L'efecte cobra, en política econòmica, es produeix quan un intent de solució a un problema en realitat empitjora la situació. Dit d'una altra manera, és el fenomen en el que una solució pensada o una estratègia dissenyada davant d'un problema o repte al que la persona o organització s'enfronta, agrava el problema o repte que es pretencioso resoldre. Aquest terme s'utilitza per il·lustrar les causes de les iniciatives polítiques i econòmiques desencertades.

L'efecte cobra és la llei de les conseqüències no desitjades. Descriu les conseqüències negatives no intencionades de polítiques ben intencionades. És no adornar-se que una acció, com per exemple, apujar un impost per ingressar més diners, pot provocar l'efecte contrari.

El terme efecte cobra s'origina d'una anècdota datada en l'època del mandat britànic a l'Índia. El govern britànic estava alarmat per la gran quantitat de cobres verinoses que hi havia a Delhi, pel que ideà una manera d'exterminar la població de cobres pagant als habitants que portessin les pells de les serps que matessin. En veure l'oportunitat d'obtenir diners, la població va començar a criar cobres per després matar-les i rebre la compensació econòmica. El govern cancel·là aquest programa quan s'adonà del frau; com a conseqüència, les serps criades restants foren alliberades, perquè deixaren de tenir valor monetari, exacerbant doncs el problema inicial de superpoblació de cobres.

En tot tipus d'organitzacions es poden veure diversos efectes cobra. Això és degut a que sovint es dissenyen estratègies o es prenen decisions respecte a un futur, que sent ben intencionades o analitzades sobre supòsits considerats inqüestionables, no poden tenir en compte tota la complexitat sistèmica de la situació.

dilluns, 3 de novembre del 2025

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -40) DISTRIBUCIÓ

El concepte Distribució en entorns sistèmics i empresarials té diverses accepcions i/o definicions.

A nivell empresarial, la Distribució és l'acció mitjançant la qual el fabricant lliura els productes, al mercat minorista per la seva venda i consum final.

D'altra banda, a nivell estadístic, es parla amb molta freqüencia de Distribució Normal. Aquesta consisteix en una funció estadística que representa la variació del conjunt de valors d'una sèrie determinada d'elements, respecte a un valor mitjà o medià. I aquesta variació compleix amb diverses característiques estadístiques referents a la desviació standart i coeficient de variació. Aquest tipus de distribució, també anomenada Distribució típica, és molt freqüent i té molt valor en l'anàlisi de dades en molts tipus de sectors.

dilluns, 27 d’octubre del 2025

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -39) DISPONIBILITAT

La Disponibilitat és la qualitat de ser utilitzat (persona, eina, recurs..) en el moment precís que es necessiti. 

L'Alta disponibilitat és un protocol de En el disseny dels sistemes, L'alta Disponibilitat és un protocól i la implementació associada que assegura un cert grau absolut de continuïtat operacional durant un període donat (el que es mesura). Disponibilitat es refereix a la possibilitat de la comunitat d'usuaris per poder entrar, sotmetre nous treballs, actualitzar o alterar treballs existents o recollir els resultats de treballs previs.

En el cas de la metodología de TOC, la disponibilitat dels recursos, i especialment en la metodología de Cadena Crítica, la disponibilitat dels recursos és fonamental per assegurar el correcte funcionament de tot el procés, i el compliment dels compromisos adquirits.

dilluns, 20 d’octubre del 2025

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -38) DINÀMICA DE SISTEMES

La dinàmica de sistemes és una metodologia que intenta l'aproximació a la modelització de la dinàmica de sistemes complexos, com les poblacions biològiques o els sistemes econòmics, en els quals les parts interaccionen enèrgicament unes amb unes altres. Fou creada a principis de la dècada de 1960 per Jay Forrester, de la MIT Sloan School of Management (Escola d'Administració Sloan, de l'Institut Tecnològíc de Massachusetts) amb l'establiment del MIT System Dynamics Group (Grup de dinàmica de sistemes de l'I.T. de Massachusetts). En aquesta època havia començat a aplicar el que havia après amb sistemes elèctrics a tota classe de sistemes.

El que distingeix la dinàmica de sistemes d'altres aproximacions a l'estudi dels mateixos problemes, és l'ús de bucles de realimentació. La construcció de models per la dinàmica de sistemes parteix de la distinció essencial entre dipòsits i fluxos. Amb aquests elements s'edifiquen models que descriuen sistemes connectats internament per bucles de realimentació; sistemes que mostren el caràcter no lineal que hom sol trobar en els problemes del món real. Cal l'ús d'ordinadors perquè, sense una gran capacitat de càlcul mecànic, no és possible provar, depurar i utilitzar els models formulats sobre el paper.

Un model així permet, en la mesura de la seva validesa, simular el comportament del sistema que representa, per exemple una ciutat en creixement, i detectar problemes pràctics amb l'antelació que cal per a intervenir.


dilluns, 13 d’octubre del 2025

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -37) DILEMA

Un dilema (del llatí dilemma) és un problema que es pot resoldre mitjançant dues solucions, cap de les quals és completament acceptable (pensem en els extrems). Un dilema planteja dues opcions (A) o (B), sent ambdues igualment factibles i defensables. L'individu es troba, doncs, davant d'una inevitable situació. El dilema es fa servir, de vegades, com a recurs retóric, en la forma "has d'optar per A o B"; en aquest cas, A i B serien proposicions que condueixen a conclusions addicionals.

En el entorn sistèmic, i concretament en el context de la Teoria de les Limitacions, el dilema s'enfoca com un conflicte, amb una metodología que permet approfondir en els supòsits i necessitats inherents al conflicte, i posteriorment aplicar tècniques de creativitat per superar el dilema i aconseguir solucions o decisions del tipus guanyar - guanyar.

dilluns, 6 d’octubre del 2025

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -36) DIAGRAMA

En moltes de les entrades d'aquest blog s'han utilitzat un munt de diagrames.

Un diagrama és una representació gràfica d'un fenomen, d'una llei o de la distribució de les parts d'una cosa. S'utilitza molt en ciències, en educació i en comunicació per a la presentació gràfica d'una proposició, de la resolució d'un problema, de les relacions entre les diferents parts o elements d'un conjunt o sistema, o de la regularitat en la variació d'un fenomen que permet establir algun tipus de llei.

Hi ha diagramas que presenten dades numèriques tabulades en algun tipus d'esquema d'informació, d'altres que aporten sobretot una il·lustració visual utilitzant diferents recursos com el diagrama de flux (que sol utilitzar fletxes), el mapa mental, el mapa conceptual o el cuadres sinóptico entre d'altres.

Denominacions de tipos de diagrames. Tot i que no és una llista exhaustiva, en la viquipèdia trobem la descripción d'un bon nombre de diagrames.