L'Efecte dòmino o reacció en cadena (veure l'entrada corresponent) és l'efecte acumulatiu produït quan un esdeveniment origina una cadena d'altres esdeveniments similars.
Es produeix quan un petit canvi origina un canvi similar al seu costat, que després en causa un altre similar, i així successivament en una seqüència lineal, per analogia amb la caiguda d'una filera de fitxes de dòmino col·locades en posició vertical. L'efecte dòmino també pot fer referència a una cadena d'esdeveniments no materials.
El terme, en els seus diferents usos, s'ha fet popular per la seva analogia amb una fila de fitxes de dòmino al caure una darrera l'altre, encara que típicament es refereix a una seqüència enllaçada d'esdeveniments o fets on el temps entre esdeveniments successius pot ser relativament curt, (o no, com el cas de quan es copia una falsedat a internet). Pot ser utilitzat literalment (una sèrie observada de col·lisions reals) o de forma metafòrica (connexions causals dins de sistemes com la política o les finances globals).
L'efecte dòmino pot fàcilment ser visualitzat situant un fila de peces del dòmino, a breu distància l'una de l'altra, recolzades en el cantó petit. Empenyent la primera peça, aquesta causarà la caiguda de la següent i així de forma successiva, disparant la cadena lineal en la qual cada peça fa caure aquella que té immediatament davant seu. L'efecte és el mateix independentment de la llargària de la cadena. L'energia emprada en el procés és l'energia potencial, acumulada per les peces quan són col·locades en posició metaestable, de fet, l'energia transferida per cada caiguda és superior a aquella necessària per fer caure la peça que segueix.
En el 1983, el professor Lorne Whitehead va publicar en l'American Journal of Physics un article en el que demostrava que «una fitxa de dòmino pot tombar a una altra fitxa de dòmino un 1.5 més gran, creant una reacció en cadena en la qual una petita empenta acaba tombant a una fitxa de dòmino de gran tamany»
La manera óptima de prioritzar els projectes o tasques (tant personalment com organitzativament) per obtenir el màxim benefici és ordenar-les de manera que es generi un efecte dòmino entre elles. “Atacar” primer aquells projectes que, una vegada completats, ens ajudin a completar tots els altres.
