DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -33) CULTURA D'EMPRESA

La Cultura d'empresa o cultura organitzacional és un sistema de valors, creences i comportaments que es consoliden i es comparteixen en el diari transcórrer de l’empresa. L’estil de lideratge de la gerència, les normes, els procediments, els mitjans que usen, les actituds, creences i comportaments de les persones que componen l’organització, configuren el conjunt d’elements que integren la cultura d’una empresa. 

La cultura d’empresa determina el comportament i el què fer de la gent, és la forma com el personal es tracta entre si, és la manera com responen als seus compromisos i als seus reptes de treball, i per tant això determina l’assoliment dels objectius i metes organizacionales i personals. Quan no es fa gens per definir i inculcar una cultura de qualitat en el personal, es va formant una cultura gairebé sempre negativa que després és molt difícil desarrelar, aquí també aplica el principi del “que es deixa a l’atzar, sol empitjorar” per això és tan important dissenyar una cultura de treball que respongui a les expectatives dels sectors interessats en l’organització, tals com accionistes, clients, personal, proveïdors, comunitat, govern, sindicats, etc.  

Una cultura de qualitat empresarial, no pot ser copiada, ni tan sols adaptada d’altres cultures conegudes, per bons resultats que hagin donat on la van implantar, perquè cada organització és única, i necessita una cultura pròpia, doncs els problemes d’actituds i comportaments que ve a resoldre són també únics i particulars, pel que es requereix conèixer l’empresa a través d’una detecció d’actituds i comportaments actuals que hàgin de ser canviats.  

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -32) CUA

Una cua és la part posterior o final d'una cosa, d'un conjunt. És la part oposada al cap o principi del conjunt.

A nivell sistèmic, i especialment en la metodologia de la Teoria de les Limitacions, és important la gestió de les cues. De fet, ja al 1909, es va publicar un primer article sobre la Teoria de Cues, que és l'estudi matemàtic de les línies d'espera (cues) permetent l'anàlisi de diversos processos relacionats amb elles.

La teoria de cues generalment és considerada una branca d'investigació operativa perquè els seus resultats sovint són aplicables a una àmplia varietat de situacions com: negocis, comerç, indústria, enginyeries, transport i comunicacions.

la teoria de cues té diversos camps d'utilització: logística dels processos industrials de producció, enginyeria de xarxes i serveis, enginyeria de sistemes informàtics, elaboració de projectes sostenibles, etc.

Les cues es formen a causa d'un desequilibri temporal entre la demanda del servei i la capacitat del sistema per subministrar. Els objectius de la teoria de cues consisteixen en:

• Identificar el nivell òptim de capacitat del sistema que minimitza el cost.
• Avaluar l'impacte que les possibles alternatives de modificació de la capacitat del sistema tindrien en el cost total.
• Establir un balanç equilibrat ("òptim") entre les consideracions quantitatives de costos i les qualitatives de servei.
• Prestar atenció al temps de permanència en el sistema o en la cua.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -31) CRITERI

El Criteri es defineix com una norma per a jutjar alguna cosa. Tambe té els sinònims de judici o discerniment. Pot ser una norma, un barem o unaa opinió. El que és important és que s'utilitza per escollir una determinada actuació o posició.

Hi ha una sèrie de criteris especifics pel que fa al món de les organitzacions o polítiques socials. Entre ells hi han:

El criteri maximax. És el criteri de decisió que porta a escollir l'opció amb el màxim resultat potencial, tenint en compte només els resultats màxims de cada opció.

El criteri maximin. És el criteri de decisió que es fixa en el mínim o pitjor resultat possible de cada opció, i per maximitzar els resultats, escull el màxim dels mínims.

El criteri minimax. És el criteri de decisió que s'adopta quan les opcions comporten pèrdues, i aleshores s'escull l'opció amb el resultat menys dolent, considerant només el pitjor resultat possible de cada opció.

El criteri leximin. És la utilitat mínima de les utilitats individuals de la població. Basant-se en la Teoria de les Limitacions - que estableix que una cadena és tan forta com ho és la seva baula més dèbil - l'ordenació de la funció social leximin significa que la prioritat de les polítiques socials hauria de ser actuar sobre la utilitat mínima entre totes les individuals del grup social considerat. 

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -30) CRISI

La definicio genèrica de crisi és: situació greu o difícil que posa en perill la continuitat o desenvolupament d'un procés.

En medicina, correspon al canvi que pateix l'estat de salut d'una persona com a conseqüència de l'evolució d'una malaltia. 

Per extensió, el concepte crisi fa referència a una situació dolenta o difícil d'una persona, una empresa, un afer, una política, etcètera.

Com a resultat de la creació de grans empreses o corporacions multinacionals, i la globalització de relacions comercials, serveis, transaccions econòmiques i desregulacions específiques, ha crescut la complexitat organitzativa i estructural  d'aquestes entitats, i això comporta inherentment un increment d'incertesa en el desenvolupament de tots els seus processos. La capacitat de cada organització per enfrentar aquestes crisis originades per la complexitat i incertesa inevitables, serà el que la crisi es superi o acabi fent caure la pròpia organització. Com que en xinés o japonés, el concepte crisi està format per dos caràcters que representen la paraula perill i la paraula oportunitat, molt sovint quan es parla de crisi en organitzacions, es diu que una crisi representa una oportunitat.

Certamenrt és cert que una crisi pot resoldre's en forma favorable, i en el món sistèmic de les empreses i organitzacions, això significa que els recursos implicats han trobat la forma de superar la situacio crítica. Però cal tenir en compte que crisi fa referencia a perill greu,i que si no s'enfoca amb creativitat i canvi ben planificat, és molt difícil superar-la.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE - 29) CREATIVITAT

La creativitat (o també enginy) és la generació o posada en relació d'idees originals i potencialment útils en qualsevol camp, entenent idea no com un concepte intel·lectualitzat sinó en un sentit més ampli, podent ésser musical, un moviment corporal o relacionada amb una manera d'entendre l'espai o els colors, per exemple.

La creativitat s'associa amb la imaginació i el pensament divergent, perquè sovint sorgeix del dubte, de replantejar quelcom de diferents angles, en un procés on intervenen la intuïció i la memòria.

La creativitat està associada doncs a la intel·ligència, a la intuïció, a la ment oberta, i molt sovint s'utilitza com a sinònim d'aquests conceptes. En aquest diccionari s'ha parlat molt de Pensament Lateral, i sovint també s'ha utilitzat la creativitat com a sinònim. Tanmateix, la creativitat és un concepte més ampli, i també podem observar que se l'associa amb les arts.

El que és interessant des d'un enfocament sistèmic és que la creativitat significa veure les coses de forma àmplia o holística. Entendre que funcionem per establiment de relacions de tot tipus, i que aquestes relacions no són independents unes de les altres. per tant, quanta més capacitat tinguem d'entendre el conjunt de relacions i quanta més capacitat tinguem de veure-les de forma diferent, més creatius serem.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -28) COST

El concepte Cost ha estat comentat en aquests blog i diccionari moltes vegades. Tanmateix, aquí es tracta com a concepte específic dins del diccionari sistèmic.

La definició clàssica del cost és el preu pagat per alguna cosa, per exemple, materials, amortitzacions, subministraments, serveis o interessos. No s'inclouen conceptes com salaris, publicitat i d'altres, ja que aquests es consideren despeses. Veure aquest concepte més endavant.

En l'àmplia terminologia econòmica, es defineixen molts tipus de costos, com els d'adquisició, de capital, d'estructura, de fabricació, de reposició, fixes, variables marginals, directes, indirectes i d'altres.

Des d'un punt de vista més sistèmic, cal esmentar el cost d'oportunitat. En aquest cas, és el valor d'una alternativa d'actuació no escollida. Representa la rendibilitat que un determinat factor de producció podria haver obtingut amb un altre ús. S'utilitza molt en la presa de decisions. Es tracta de tenir en compte el que es sacrifica, o es deixa d'obtenir, a l'hora d'escollir una opció en lloc d'una altra. En aquest sentit, també es defineix com el benefici potencial que es perd en escollir una opció en lloc d'una altra. Per calcular-lo, la fòrmula bàsica és :

Cost d'oportunitat = retorn de la millor alternativa no escollida - retorn de l'alternativa escollida. 

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -27) CORBA D'APRENENTATGE

La corba d'aprenentatge és la representació gràfica del nivell d'aprenentatge d'un tema en funció del temps invertit. L'eix horitzontal representa l'experiència i el vertical la competència assolida. En general, aquests dos factors estan positivament correlacionats, és a dir, la competència augmenta a mesura que s'amplia l'experiència.

S'acostuma a diferenciar entre dos tipus de corbes d'aprenentatge. En el primer, és fàcil d'aprendre allò bàsic però a mesura que es va guanyant experiència el progrés s'alenteix; parlem d'una corba d'aprenentatge empinada. En el segon, costa temps i esforç familiaritzar-se amb els conceptes bàsics del tema, però un cop superats l'aprenentatge s'accelera; parlem d'una corba d'aprenentatge plana.

Sovint en el llenguatge popular els conceptes de corbes d'aprenentatge planes i empinades s'empren a l'inrevés. En tal cas es representaria la competència a l'eix horitzontal i l'experiència a l'eix vertical.

La diferència entre ambdòs llenguatges consisteix en que la definició acadèmica representa l'aprenentatge com l'èxit obtingut, i la definició col·loquial ho representa per l'esforç invertit.