DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -31) CRITERI

El Criteri es defineix com una norma per a jutjar alguna cosa. Tambe té els sinònims de judici o discerniment. Pot ser una norma, un barem o unaa opinió. El que és important és que s'utilitza per escollir una determinada actuació o posició.

Hi ha una sèrie de criteris especifics pel que fa al món de les organitzacions o polítiques socials. Entre ells hi han:

El criteri maximax. És el criteri de decisió que porta a escollir l'opció amb el màxim resultat potencial, tenint en compte només els resultats màxims de cada opció.

El criteri maximin. És el criteri de decisió que es fixa en el mínim o pitjor resultat possible de cada opció, i per maximitzar els resultats, escull el màxim dels mínims.

El criteri minimax. És el criteri de decisió que s'adopta quan les opcions comporten pèrdues, i aleshores s'escull l'opció amb el resultat menys dolent, considerant només el pitjor resultat possible de cada opció.

El criteri leximin. És la utilitat mínima de les utilitats individuals de la població. Basant-se en la Teoria de les Limitacions - que estableix que una cadena és tan forta com ho és la seva baula més dèbil - l'ordenació de la funció social leximin significa que la prioritat de les polítiques socials hauria de ser actuar sobre la utilitat mínima entre totes les individuals del grup social considerat. 

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -30) CRISI

La definicio genèrica de crisi és: situació greu o difícil que posa en perill la continuitat o desenvolupament d'un procés.

En medicina, correspon al canvi que pateix l'estat de salut d'una persona com a conseqüència de l'evolució d'una malaltia. 

Per extensió, el concepte crisi fa referència a una situació dolenta o difícil d'una persona, una empresa, un afer, una política, etcètera.

Com a resultat de la creació de grans empreses o corporacions multinacionals, i la globalització de relacions comercials, serveis, transaccions econòmiques i desregulacions específiques, ha crescut la complexitat organitzativa i estructural  d'aquestes entitats, i això comporta inherentment un increment d'incertesa en el desenvolupament de tots els seus processos. La capacitat de cada organització per enfrentar aquestes crisis originades per la complexitat i incertesa inevitables, serà el que la crisi es superi o acabi fent caure la pròpia organització. Com que en xinés o japonés, el concepte crisi està format per dos caràcters que representen la paraula perill i la paraula oportunitat, molt sovint quan es parla de crisi en organitzacions, es diu que una crisi representa una oportunitat.

Certamenrt és cert que una crisi pot resoldre's en forma favorable, i en el món sistèmic de les empreses i organitzacions, això significa que els recursos implicats han trobat la forma de superar la situacio crítica. Però cal tenir en compte que crisi fa referencia a perill greu,i que si no s'enfoca amb creativitat i canvi ben planificat, és molt difícil superar-la.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE - 29) CREATIVITAT

La creativitat (o també enginy) és la generació o posada en relació d'idees originals i potencialment útils en qualsevol camp, entenent idea no com un concepte intel·lectualitzat sinó en un sentit més ampli, podent ésser musical, un moviment corporal o relacionada amb una manera d'entendre l'espai o els colors, per exemple.

La creativitat s'associa amb la imaginació i el pensament divergent, perquè sovint sorgeix del dubte, de replantejar quelcom de diferents angles, en un procés on intervenen la intuïció i la memòria.

La creativitat està associada doncs a la intel·ligència, a la intuïció, a la ment oberta, i molt sovint s'utilitza com a sinònim d'aquests conceptes. En aquest diccionari s'ha parlat molt de Pensament Lateral, i sovint també s'ha utilitzat la creativitat com a sinònim. Tanmateix, la creativitat és un concepte més ampli, i també podem observar que se l'associa amb les arts.

El que és interessant des d'un enfocament sistèmic és que la creativitat significa veure les coses de forma àmplia o holística. Entendre que funcionem per establiment de relacions de tot tipus, i que aquestes relacions no són independents unes de les altres. per tant, quanta més capacitat tinguem d'entendre el conjunt de relacions i quanta més capacitat tinguem de veure-les de forma diferent, més creatius serem.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -28) COST

El concepte Cost ha estat comentat en aquests blog i diccionari moltes vegades. Tanmateix, aquí es tracta com a concepte específic dins del diccionari sistèmic.

La definició clàssica del cost és el preu pagat per alguna cosa, per exemple, materials, amortitzacions, subministraments, serveis o interessos. No s'inclouen conceptes com salaris, publicitat i d'altres, ja que aquests es consideren despeses. Veure aquest concepte més endavant.

En l'àmplia terminologia econòmica, es defineixen molts tipus de costos, com els d'adquisició, de capital, d'estructura, de fabricació, de reposició, fixes, variables marginals, directes, indirectes i d'altres.

Des d'un punt de vista més sistèmic, cal esmentar el cost d'oportunitat. En aquest cas, és el valor d'una alternativa d'actuació no escollida. Representa la rendibilitat que un determinat factor de producció podria haver obtingut amb un altre ús. S'utilitza molt en la presa de decisions. Es tracta de tenir en compte el que es sacrifica, o es deixa d'obtenir, a l'hora d'escollir una opció en lloc d'una altra. En aquest sentit, també es defineix com el benefici potencial que es perd en escollir una opció en lloc d'una altra. Per calcular-lo, la fòrmula bàsica és :

Cost d'oportunitat = retorn de la millor alternativa no escollida - retorn de l'alternativa escollida. 

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -27) CORBA D'APRENENTATGE

La corba d'aprenentatge és la representació gràfica del nivell d'aprenentatge d'un tema en funció del temps invertit. L'eix horitzontal representa l'experiència i el vertical la competència assolida. En general, aquests dos factors estan positivament correlacionats, és a dir, la competència augmenta a mesura que s'amplia l'experiència.

S'acostuma a diferenciar entre dos tipus de corbes d'aprenentatge. En el primer, és fàcil d'aprendre allò bàsic però a mesura que es va guanyant experiència el progrés s'alenteix; parlem d'una corba d'aprenentatge empinada. En el segon, costa temps i esforç familiaritzar-se amb els conceptes bàsics del tema, però un cop superats l'aprenentatge s'accelera; parlem d'una corba d'aprenentatge plana.

Sovint en el llenguatge popular els conceptes de corbes d'aprenentatge planes i empinades s'empren a l'inrevés. En tal cas es representaria la competència a l'eix horitzontal i l'experiència a l'eix vertical.

La diferència entre ambdòs llenguatges consisteix en que la definició acadèmica representa l'aprenentatge com l'èxit obtingut, i la definició col·loquial ho representa per l'esforç invertit.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -26) COOPERATIVA

Una Cooperativa és una empresa la propietat de la qual pertany als seus membres, que la gestionen per a autoabastir-se de productes, serveis o treball, i que comparteixen els seus rendiments. Segueix els principis cooperatius, que són les pautes de gestió a través de les quals duen els seus valors a la pràctica: adhesió lliure i oberta; gestió democràtica; participació econòmica dels socis; autonomia i independència; educació, informació i formació; cooperació entre cooperatives i interès per la comunitat.

Els socis de les cooperatives participen activament en les decisions tècniques i productives que configuren la manera com es realitza el treball que cal dur a terme. També prenen les decisions estratègiques de l'empresa, assumint-ne conjuntament els riscos econòmics i socials que en comporta la titularitat. Aquesta participació requereix un alt nivell de motivació de les persones que en formen part.

Les cooperatives aporten un valor afegit al sistema econòmic: creen ocupació estable i de qualitat, i permeten a la ciutadania tenir una influència directa en els assumptes del mercat que els afecten. El cooperativisme es fonamenta en un conjunt de valors que són, en essència, universals: autoajuda, autoresponsabilitat, igualtat, equitat, solidaritat, honestedat, transparència i responsabilitat social.

Les cooperatives estan sotmeses a principis i disposicions legals específiques pròpies de cada estat i també dèntitats supranacionals. Les cooperatives fomenten , en major grau que les empreses en general, la contribució i responsabilitat social amb l'entorn més proper que conforma el seu àmbit d'actuació.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE - 25) CONTROL

La definició general de Control és: Acció de controlar, és a dir, verificar, sotmetre a un examen minuciós; exercir una influència directiva o restrictiva.

En l'àmbit empresarial sovint sentim parlar de:

Control Pressupostari, que consisteix en un sistema de control empresarial basat en l'establiment de pressupostos anuals operatius per a tots els centres de beneficis i de costos de l'empresa, comprovant periòdicament com s'ajusta la realitat de la marxa de l'entitat a aquests pressupostos, i analitzant les desviacions produïdes amb l'objectiu d'entendre i corregir les causes.

Control de Qualitat, És el conjunt de normes i operacions per assegurar que el resultat d'un procés s'ajusta als criteris establerts. La seva importància és cabdal, i es tradueix en l'establiment de normes d'estandardització internacionals, (ISO) que estan passant a ser obligatòries en la majoria de contraccions entre empreses, tant de tipus privat com públic.

Control de Resultats, és l'avaluació realitzada al final d'un projecte per comparar el que s'ha assolit amb el que s'ha previst.

A la vegada, en la definició general, ja es parla d'exercir una influència directiva o restrictiva. A part de l'àmbit de les persones, en el comportament dels sistemes aquest control es veu clarament en els mecanismes de retroalimentació, tant de tipus positiu com negatiu.