DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -26) COOPERATIVA

Una Cooperativa és una empresa la propietat de la qual pertany als seus membres, que la gestionen per a autoabastir-se de productes, serveis o treball, i que comparteixen els seus rendiments. Segueix els principis cooperatius, que són les pautes de gestió a través de les quals duen els seus valors a la pràctica: adhesió lliure i oberta; gestió democràtica; participació econòmica dels socis; autonomia i independència; educació, informació i formació; cooperació entre cooperatives i interès per la comunitat.

Els socis de les cooperatives participen activament en les decisions tècniques i productives que configuren la manera com es realitza el treball que cal dur a terme. També prenen les decisions estratègiques de l'empresa, assumint-ne conjuntament els riscos econòmics i socials que en comporta la titularitat. Aquesta participació requereix un alt nivell de motivació de les persones que en formen part.

Les cooperatives aporten un valor afegit al sistema econòmic: creen ocupació estable i de qualitat, i permeten a la ciutadania tenir una influència directa en els assumptes del mercat que els afecten. El cooperativisme es fonamenta en un conjunt de valors que són, en essència, universals: autoajuda, autoresponsabilitat, igualtat, equitat, solidaritat, honestedat, transparència i responsabilitat social.

Les cooperatives estan sotmeses a principis i disposicions legals específiques pròpies de cada estat i també dèntitats supranacionals. Les cooperatives fomenten , en major grau que les empreses en general, la contribució i responsabilitat social amb l'entorn més proper que conforma el seu àmbit d'actuació.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE - 25) CONTROL

La definició general de Control és: Acció de controlar, és a dir, verificar, sotmetre a un examen minuciós; exercir una influència directiva o restrictiva.

En l'àmbit empresarial sovint sentim parlar de:

Control Pressupostari, que consisteix en un sistema de control empresarial basat en l'establiment de pressupostos anuals operatius per a tots els centres de beneficis i de costos de l'empresa, comprovant periòdicament com s'ajusta la realitat de la marxa de l'entitat a aquests pressupostos, i analitzant les desviacions produïdes amb l'objectiu d'entendre i corregir les causes.

Control de Qualitat, És el conjunt de normes i operacions per assegurar que el resultat d'un procés s'ajusta als criteris establerts. La seva importància és cabdal, i es tradueix en l'establiment de normes d'estandardització internacionals, (ISO) que estan passant a ser obligatòries en la majoria de contraccions entre empreses, tant de tipus privat com públic.

Control de Resultats, és l'avaluació realitzada al final d'un projecte per comparar el que s'ha assolit amb el que s'ha previst.

A la vegada, en la definició general, ja es parla d'exercir una influència directiva o restrictiva. A part de l'àmbit de les persones, en el comportament dels sistemes aquest control es veu clarament en els mecanismes de retroalimentació, tant de tipus positiu com negatiu. 

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE - 24) CONTRIBUCIÓ

El terme Contribució, sobretot a nivell organitzacional o empresarial, té diverses acepcions. En els diccionaris clàssics significa l'aportació a un objectiu, despesa o pèrdua comuna. Per exemple, la contribució a les despeses fixes d'un producte és la diferència entre preu de venda net i cost variable. La contribució d'una secció és la diferència entre les seves vendes i el cost de les compres i les despeses variables directes.

A nivell del concepte de Revolució Positiva, la contribució és el cinquè principi. Es representa amb el dit menuell. Així ens recorda que les contribucions poden ser petites, però segueixen sent contribucions.

Si ens posem a escriure un diari personal, i cada dia apuntem alguna cosa que es pugui considerar contributiva, per petita que sigui, al cap d'un temps veurem que hem pogut contribuir, més enllà del que suposàvem.

També, a nivell sistèmic, la contribució no es considera només, per part del que aporta o incideix, sinó també per part del o dels que la poden rebre.

Hem de tenir en compte en quins àmbits podem fer les nostres contribucions. I ràpidament podem identificar-ne 3 disposats en una mena de cercles concèntrics.

El més interior som nosaltres mateixos. Podem contribuir adquirint aptituds, educació, formació, experiència, o simplement adoptant actituds positives.

El cercle del mig representa a la familia, els coneguts, la comunitat local. De la mateixa manera que en l'anterior, es pot contribuir, aportant més coneixement o experiència, o també actuant en aportacions concretes a la comunitat.

El cercle exterior representa el país nostre de referència i el món per extensió. Qualsevol actuació nostra que ajudi, encara que de forma mínima, a la millora o benestar de la comunitat és una contribució amb el seu valor.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -23) CONTINGÈNCIA

La Contingència, en filosofia, indica que un fet o proposició que és d'una determinada manera podria ser diferent o fins i tot no donar-se, en oposició al concepte de necessitat, que indica que aquell esdeveniment o judici no pot variar o contradiria les lleis de la lògica.

Les afirmacions que es fan sobre el real referides als sentits podrien variar si fossin unes altres les condicions de l'experiència, per exemple la frase «El jersei és blau» al·ludeix a un fet contingent, ja que la persona pot portar l'endemà un altre jersei o tenyir el primer.

Els plans de contingència senyalen les accions o reaccions que s'han de posar en marxa si succeeixen determinats esdeveniments i, en alguns casos, es doten comptablement determinades provisions a tals efectes. 

Com elaborar un pla de contingència

Per fer un bon pla de contingència cal seguir els passos següents:

Identificar i prioritzar els recursos crítics. A partir d’investigacions i entrevistes enumerar
els seus recursos crucials, com ara equips, eines, instal·lacions, etc., i prioritzar aquesta llista de més important a menys important.

Identificar riscos i situacions inesperades, tant negatius com positius. Pot implicar fer un pla de gestió de riscos que cobreixi tot allò relacionat amb la identificació, l’avaluació, l’evitació i la mitigació de riscos.

Detectar les vulnarabilitats a partir dels riscos detectats. Implica reunions, i entrevistes amb els equips, executius i parts interessades per obtenir una imatge completa de quins esdeveniments podrien comprometre els vostres recursos; contractar un consultor extern, si cal.

Elaboració del pla de contingència per a cada risc identificat, començant pel que és més crític per al seu negoci. El Pla ha de tenir els passos necessaris per reprendre les operacions comercials normals, pensant en les comunicacions, les responsabilitats de les persones, els terminis, etc.

Implantar el Pla per assegurar que tothom de l’organització el conegui i pugui consultar fàcilment el seu contingut. Un pla de contingència, no és efectiu si no s’ha comunicat correctament. Pot implicar fer cursos de formació al personal implicat.

Quadre de comandament amb els indicadors o KPI crítics per fer el seguiment del pla de contingència.  El quadre de comandament pot ajudar a detectar problemes i resoldre’ls per assegurar-vos que el vostre pla de contingència sigui un èxit. El que, tenint en compte que és el seu pla B, és equivalent.

Revisar i mantenir el pla per reflectir els canvis en l’organització. A mesura que els nous
empleats, tecnologies i recursos entren en el quadre, el pla de contingència s’ha
d’actualitzar per gestionar-los.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -22) COMPTABILITAT

La Comptabilitat estudia la forma de mesurar els resultas, els costos i la situació patrimonial de l'empresa. En general, i fins ara,  la comptabilitat és un suport bàsic per la presa de decisions, tant internes, com per part d'inversos externs.r

Quan parlem de comptabilitat, els tipus principals son la comptabilitat de costos o comptabilitat analítica, i la comptabilitat general o financera. Des d'una visió més sistèmica s'utilitzen la comptabilitat simultània i la comptabilitat del valor.

La comptabilitat de costos o comptabilitat analítica és la classe de comptabilitat que té com objecte servir d'ajut a la gestió de l'empresa, comptant adequadament els costos i marges dels seus productes i la rendibilitat dels seus negocis.

La comptabilitat general o financera és la classe de comptabilitat que tracta de mesurar i avaluar en termes monetaris els bens, drets i deures de l'empresa amb l'objectiu de descriure en la forma més real possible la seva situació patrimonial i de rendibilitat. Està més orientada a la informació externa o general, que la comptabilitat de costos o analítica.

La comptabilitat simultània combina la valoració, basada en enquestes o puntuacions subjectives, dels valors intangibles de l'empresa amb els valors finals de la comptabilitat de costos. (Compte de resultats)

La comptabilitat del valor, és la metodologia que utilitza la Teoria de les Limitacions (TOC) per valorar de forma sistémica o global el rendiment de l'empresa o organització. 

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -21) COMPETITIVITAT

El terme Competitivitat indica la capacitat i disposició per competir. És la capacitat o habilitat d'un subjecte o col·lectiu d'explotar els factors econòmics o propis que depenen d'ell, en millors condicions que els seus rivals.

Quan diem que una persona o entitat és competitiva, volem dir que pot ser capaç d'explotar les seves característiques per disputar amb altres persones o entitats una competició per veure qui assoleix els millors resultats.

Les diferents variants dels idiomes, segons els àmbits geogràfics, fan que sovint algunes paraules tinguin en un lloc o un altre, altres significats. Així, ens trobem que sovint en castellà, i en diferents regions una competició s'anomeni competència, quan en el nostre entorn són conceptes diferents.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE - 20) COMPETÈNCIA

El concepte Competència té diferents accepcions o significats.

En primer lloc, a nivell individual la Competència d'una persona és la seva capacitat professional i humana per realitzar una activitat determinada. Aquest és el cas quan s'utilitza  en casos com "No és competent per dur a terme aquesta tasca", o bé, quan un professional mateix, es declara no competent per treballar, avaluar o jutjar algun acte o acció concreta.

En el desenvolupament organitzacional de les empreses cada vegada més, es considera necessari establir una avaluació de les competències professionals dels seus membres, per tal d'enfocar les adquisicions de coneixements en cada cas, i un rendiment millor en els seus llocs de treball.

D'altra banda, s'anomena Competència al conjunt d'empreses que operen en un mateix mercat, o realitzen un mateix servei, intentant obtenir als mateixos clients potencials. En aquest sentit, cada un dels actors del sistema passa a ser un competidor amb tots els altres.

A partir d'aquest concepte, i del comportament del sistema, es pot parlar, de competències, deslleials, de competències imperfectes,  monopolístiques, oligopolístiques, competències perfectes, entre d'altres.