REVOLUCIÓ POSITIVA (11)

Potser el mètode més potent a l'abast de la gent que conformi la Revolució Positiva és la seva capacitat i utilització del pensament.

Els membres de la Revolució Positiva no només treballen activament en favor d'aquesta. També són pensadors. Es necessita pensar per utilitzar al màxim l'energia que tenim. Es necessita pensar per dissenyar l'acció constructiva. També hem de pensar per aconseguir una solució creativa als problemes constants que se'ns presenten en el dia a dia. Es necessita pensar per trobar i definir arees de contribució.

El pensament necessari pera la revolució positiva és molt diferent del pensament tradicional. No és el pensament dènfrontament, crítica, baralla i xoc. No és el pensament al que estem acostumats a veure en les pel·lícules, sèries d'advocats o de polítics en la vida real. Tampoc és el pensament d'aquells que assenyalen  quins són els errors o mancances de la societat.

Necessitem crear i practicar les aptituds específiques del pensament constructiu.

Entre les diverses tècniques enfocades a aquest tipus de pensament, -i seguint les línies d'Edward de Bono- cal tenir present el mètode o tècnica dels "Sis barrets per pensar". Malgrat que a vegades es considera una tècnica infantil o per a gent molt jove, si que s'ha demostrat que pot ser emprada per gent de qualsevol edat. Aquesta tècnica s'ha comentat en vàries de les entrades d'aquest blog. També, i amb un enfocament més lògic, es poden utilitzar els Processos de Raonament de Eli Goldratt, utilitzats per empreses i professionals líders en els seus sectors. Una altra tècnica, barreja de les dues anteriors, és el mètode del Raonament Lògic Creatiu, que està enfocada a trobar les màximes sinèrgies entre els membres del grup, és a dir, pot ser un -entre molts altres- mètode per fer aflorar la Intel·ligència Col·lectiva

Aquestes tres tècniques s'han comentat sovint en aquest blog.

REVOLUCIÓ POSITIVA (10)

En la Revolució Positiva és molt convenient establir noves denominacions en les formes de fer, d'organitzar-se, de presentar-se.  En l'entrada anterior, veiem les denominacions de les categories de comportament de les persones. Tanmateix, aniria molt bé tenir altres tipus de denominacions o de símbols per fer present la Revolució Positiva.

Si les persones que conformin aquesta revolució van creixent en nombre, en un curt termini es concentraran en grups. Aquests podran ser:

Grups o Cercles comunitaris. Enfocats a tractar de forma constructiva els problemes de la comunitat.

Grups o Cercles de qualitat. Grups formats en l'àmbit laboral per intentar millorar els processos de treball.

Grups o Cercles de projectes. Són grups reunits amb un objectiu específic de dur a terme un projecte determinat. Totes les energies del grup estan dirigides, de forma constructiva, a assolir l'objectiu fixat.

Grups o Cercles d'interès. Són grups formats per gent que té un interès comú.

Grups o Cercles grocs. els formen les persones compromeses amb aquesta revolució, i es reuneixen per veure com posar-la en marxa i potenciar-la.

D'altra banda, com a moviment, és desitjable que la revolució positiva tingui uns símbols que la representin. De Bono proposava els següents.

Color groc. Aquest color representa la llum solar, l'esperança i la positivitat

El llibre o els documents grocs. Això faria que ràpidament s'identifiquin aquests amb la revolució positiva.

La Ma oberta. També proposava la ma amb els cinc dits separats. Això també serviria per recordar els cinc principis d'aquesta revolució.

El polze significa efectivitat

L'Índex assenyala el sentit constructiu.

El Mig representa el respecte i inclou els valors humans.

L'Anular significa l'autosuperació, la millora lenta però constant dia a dia.

El Menuell representa la contribució, sense importar lo petita que sigui.

Un símbol addicional seria un braçalet o polsera groc. Això identificaria clarament a les persones que volen pertànyer a aquesta revolució.

Els tres cercles. De forma gràfica, els tres cercles d'àmbits d'acció també conformen un símbol de la revolució positiva. El primer cercle és el d'un mateix i l'autosuperació. El segon està format per la familia, els amics, la comunitat local i la comunitat laboral. El tercer està format pel país i el món.

La salutació. Una salutació molt senzilla seria aixecar la mà amb els dits separats.

Ensenya. De Bono fins i tot proposava una ensenya de color groc amb algun distintiu positiu. Ell proposava un cor. Crec que seria més adient una figura de la oberta, que serviria per fer més presents els principis d'aquesta revolució.

REVOLUCIÓ POSITIVA (9)

La segona eina a considerar de la Revolució Positiva és la denominació. Per poder posar en marxa els valors de la Revolució Positiva, és convenient crear noms nous per poder veure les coses d'una manera diferent. El llenguatge és una eina molt poderosa. En alguns caos la riquesa de paraules i vocaburari és enorme. Tanmateix, sovint pervertim el significat de moltes paraules o concceptes, i també sovint, ens trobem en que la paraula en qüestió ens fa veure les coses d'una manera determinada, i dificulta la descripció d'altres percepcions sobre el mateix concepte.

Per poder posar en termes concrets els valors de la revolució positiva, hauríem de denominar categories de comportament. Així, es podrien establir nou categories de comportament; quatre positives, quatre negatives i una neutre.

Categoria 1. Comportament constructiu i molt efectiu. Aquesta categoria la formen persones que són líders i organitzadors. Al combinar les dues qualitats poden assolir que les coses es facin de forma positiva i constructiva. Són persones que presten una gran contribució. Poden haver persones que tenen aquestes qualitats però es troben en un moment en que no tenen disponibilitat de contribuir. Són persones de categoria 1 potencial. (nom suggerit: Transformadors)

Categoria 2. Són persones que sense tenir les qualitats de la 1, en certs moments poden prestar una gran contribució. per exemple, persones que fan donacions significatives. (nom suggerit: Generosos)

Categoria 3. Són persones molt treballadores que cooperen. Són útils als altres i, a més, eficients. La diferència amb la 1 és que no tenen les qualitats de lideratge i la capacitat organitzativa. (nom suggerit: Col·laboradors)

Categoria 4. Són les persones positives, amables cordials i alegres. Generalment no molt eficients, però si molt respectuoses. (nom suggerit: Bondadosos)

Categoria 5. Són persones amb un comportament neutre, passiu. No es pot dir res de positiu en quant a la seva cooperació o contribució, però tampoc res negatiu. (nom suggerit: Neutres)

Categoria 6. Són les persones amb comportament crític negatiu i destructiu. poden ser molt intel·ligents, però no es dediquen a construir, si nó a destruir. Quan estan en grup no fan propostes sinó que ataquen les propostes dels altres. (nom suggerit: Destructius)

Categoria 7. Són persones de comportament totalment egoïsta. Acostumen a ser corruptes o explotadors dels altres. La característica principal és el seu egoïsme. (nom suggerit: Egoistes)

Categoria 8. Són les persones b. Busquen aconseguir el que volen, exigint-ho als altres. Utilitzen la força per obtenir el que volen, sense importar el modus. (nom suggerit: Agressius)

Categoria 9. Són les persones que tenen comportaments delictius. No tene cap respecte per als altres ni per als drets dels altres. Són persones sense consciència ni moral. (nom suggerit: Malfactors)

Les categories proporcionen un codi, mitjançant el qual els membres de la revolució positiva poden avaluar el comportament dels altres. I cal assenyalar que són categories de comportament, no pas de personalitat. Evidentment els comportaments poden variar, i per tant la categorització.

La denominació no es circunscriu als comportaments personals. són necessàries en altres escenaris, que es comentaran en la següent entrada.

REVOLUCIÓ POSITIVA (8)

Una de les eines per potenciar la percepció és l'Humor. Les revolucions tradicionals es basen en la ideologia, en el dogma, les certeses inqüestionables, en la rectitud i la solemnitat. Per això cap revolució seriosa ha utilitzat l'humor com eina clau. L'humor qüestionaria les divisions estereotipades d'amic/enemic, dreta/esquerra, i evitaria polaritzacions.

L'humor és un dels pocs mitjans que tenim per canviar la percepció. Amb l'humor canviem, de sobte, en la forma en com observem alguna cosa d'una manera, per veure-la d'una altra. Això és molt clar en els acudits. Qui l'explica ens fa anar per un camí perceptiu, i al final ens dona una clau i la nostra percepció canvia immediatament.

L'humor ens demostra que la ment treballa amb patrons, però que aquests també es poden canviar.

Aquesta eina, en el context de la revolució positiva, és la que ens permet participar més creativament en les sessions de generació d'idees, de recerca d'alternatives, o simplement en ampliar percepcions. Podem contrastar fàcilment quina serà la predisposició o l'ànim d'un grup, si en una sessió entra a fer una fase de brainstorming o pensament lateral, amb un sentit positiu, predisposat amb humor o entra amb una posició seriosa. La generació d'idees moltes vegades ccomporta plantejar idees provocatives o boges. Una predisposició seriosa o crítica escèptica no afavorirà tant el resultat com una predisposició positiva o amb sentit de l'humor.

REVOLUCIÓ POSITIVA (7)

Hi ha diverses eines o mètodes que ens ajuden a posar en pràctica els 5 principis de la Revolució Positiva. Es descriuen breument en aquesta i les següents entrades.

La Percepció. La percepció humana té un gran poder per crear i canviar valors. Però el problema és que tendim a veure les coses  segons supòsits i dogmes establerts.

Molta gent intenta dirigir les percepcions dels altres, utilitzant dreceres emocionals. Cal prevenir-se davant de persones que fan discursos apassionats, de les que criden, les que utilitzen una gran quantitat d'adjectius amb càrrega emocional, o les que ens assenyalen qui són els seus enemics.

La percepció és molt més poderosa que les emocions, que les creences. No resideix ni en els ulls ni en l'oïda, sinó que consisteix en el treball que realitza el cervell amb la informació que li arriba des dels sentits. La percepció és el sentit que fabrica el cervell a partir del que rep. És el sentit que determina com veiem el món.

Si algú el tenim catalogat com a enemic, aleshores l'odiem d'entrada. Estem atrapats dins de les percepcions tradicionals a les quals accedim a través de la cultura i el llenguatge. La revolució positiva ha de trobar la forma d'alliberar-nos d'aquesta trampa.

Els principis simples i fixos no ens permeten ser constructius. Hem de trobar maneres de canviar les percepcions. Aquestes maneres inclouen:

El Humor. És la millor protecció contra el dogma, l'arrogància, la rigidesa i fins i tot la desesperança. El sentit del humor permet veure les coses d'una altra manera.

La Denominació. En lloc de seguir utilitzant les etiquetes tradicionals es pot mirar de crear noves etiquetes que ens permetin guiar les nostres percepcions d'una forma més positiva.

Les Alternatives. Si simplement tenim l'hàbit de dir-nos en qualsevol situació o conversa: "Segur que almenys hi ha una altra forma de veure això", encara que no la trobem a vegades, segur que la nostra percepció serà més àmplia.

El Pensament. Hi ha diverses tècniques de pensament que afavoreixen adquirir l'hàbit de ser més perceptius.

La Informació. Encara que la informació, per si sola, no crea noves percepcions ni canvia les anteriors. Però la informació pot reforçar o debilitar les percepcions. Per tant, quan ens disposem a desenvolupar noves percepcions, la informació pot donar-lis contingut. També pot servir per difondre aquestes noves percepcions.

REVOLUCIÓ POSITIVA (6)

El cinquè principi de la Revolució Positiva és la Contribució. Es representa amb el dit menuell. Així ens recorda que les contribucions poden ser petites, però segueixen sent contribucions.

La dificultat del principi de contribució radica en que quasi tothom diu: Jo no ocupo cap càrrec de poder, per tant, no puc fer res. Com és evident, això és una actitud negativa, que és el contrari de l'esperit de la Revolució Positiva.

Si ens posem a escriure un diari personal, i cada dia apuntem alguna cosa que es pugui considerar contributiva, per petita que sigui, al cap d'un temps veurem que hem pogut contribuir, més enllà del que suposàvem.

Hi ha tres aspectes en la contribució:

1. La persona que fa la contribució.

2. La persona que rep la contribució.

3. La persona que pensa en cóm contribuir.

Com que sovint costa pensar en cóm podem contribuir a la comunitat, un dels factors o elements més importants de la Revolució Positiva és tenir grups que facin uns catàlegs de tasques o treballs que puguin ser contributius.

Hem de tenir en compte en quins àmbits podem fer les nostres contribucions. I ràpidament podem identificar-ne 3 disposats en una mena de cercles concèntrics.

El més interior som nosaltres mateixos. Podem contribuir adquirint aptituds, educació, formació, experiència, o simplement adoptant actituds positives.

El cercle del mig representa a la familia, els coneguts, la comunitat local. De la mateixa manera que en l'anterior, es pot contribuir, aportant més coneixement o experiència, o també actuant en aportacions concretes a la comunitat.

El cercle exterior representa el país nostre de referència i el món per extensió. Qualsevol actuació nostra que ajudi, encara que de forma mínima, a la millora o benestar de la comunitat és una contribució amb el seu valor.

I finalment, davant de qualsevol acció, ens podem preguntar:

Aquesta acció contribueix socialment d'alguna forma?

Prenent consciència d'això, complim amb aquest cinquè principi.

REVOLUCIÓ POSITIVA (5)

 El quart principi de la Revolució Positiva és l'Autosuperació. L'Autosuperació és un procés lent i diari. En la representació dels cinc principis mitjançant els dits d'una mà, el dit anular és el que la representa. És el dit en el que ens posem l'anell de compromís que, en general, indica un progrès en la nostra vida.

L'autosuperació es pot produir en quatre sentits:

1. Desenvolupant actituds, hàbits i tècniques positives. Això inclou accions o processos com ser constructius, emprar les tècniques de l'efectivitat i l'hàbit de contribuir.

2. Reduint el número de mals hàbits i actituds com la mandra, l'egoisme, la depressió i la intolerància.

3. Superar-se en el que sigui: treball, tasca, etc que s'estigui fent.

4. Aprenent noves tècniques, capacitats, habilitats

La primera regla per superar-se és adoptar, desenvolupar i millorar les actituds i hàbits positius. L'actitud positiva és la base de la Revolució Positiva. Després hem de trobar formes de fer contribucions per a nosaltres mateixos, per la comunitat local, i per al país.

la segona regla és reduir la importància de determinats elements negatius. Potser desapareixeran lentament o no ho facin mai, però des del punt de vista d'autosuperació és suficient l'intent d'assolir una lleu reducció dels mateixos. Per exemple, fer menys judicis immediats, sent més tolerants i menys crítics amb els altres, sent menys dogmàtics, no sent tan passius.....

L'Autosuperació és un procés gradual que accepta tot tipus de moments: bons i dolents. Però el que importa és començar el procés en el moment que adquireix importància, per a nosaltres, la Revolució Positiva.