Diccionari Sistèmic (124) SÍNDROME X-Y

La Síndrome X-Y és un problema que es dona freqüentment quan la Teoria de les Limitacions  no s'implementa de forma holística. Aquest problema es genera degut a una lluita de poder entre dues àrees funcionals de l'organització, i pot tenir com a resultat un estancament, o fins i tot l'abandonament de TOC, malgrat una implementació increïblement exitosa en una de les àrees funcionals.

Per exemple, a l'implementar TOC en un departament o funció X, tenim dos efectes: 1. Canvia a la gent del departament de forma que la seva comprensió s'alinia  amb el paradigma del Throughput. 2. la millora és tal que la limitació surt fora del departament, anomenem-li al departament Y. Aleshores X està fent pressió a Y perquè millori adoptant la mateixa metodologia. Si Y segueix funcionant amb el paradigma del món del cost, pot guanyar la batalla interna ja que aquest paradigma és el prevalent convencionalment.  El resultat pot ser que es deixi d'aplicar TOC en tota l'organització, amb la qual cosa els resultats deixaran de millorar.

Diccionari Sistèmic (123) SÍNDROME DE L'ESTUDIANT

Amb el nom Síndrome de l'Estudiant identifiquem el comportament que causa errades en començar una tasca, encara que la data inicial ja hagi passat, degut a que sembla que es disposa de molt temps per l'aparent llunyania de la data prevista de finalització d'aquella tasca.

Aquesta conducta malbarata qualsevol temps de protecció que tingués disponible la tasca i explica el fet que en un entorn convencional de projectes rarament es completin abans de les dates previstes, i més aviat acabin sobrepassant-les.

El nom prové del fet que la majoria d'estudiants tendeixen a comportar-se d'aquesta manera quan tenen molt temps per endavant per fer els seus estudis o tasques.

Diccionari Sistèmic (122) SIMPLICITAT INHERENT

Des d'una visió sistèmica, la Simplicitat Inherent és el concepte que la naturalesa és simple i harmoniosa en sí mateixa. 

La complexitat es relaciona amb els elements d’un sistema i amb les relacions de dependència que s’estableixin entre ells.

Quan diem que un sistema és complex, volem dir que es necessiten moltes dades per poder-lo descriure de forma completa.

Si el podem descriure en poques frases (tant pel que fa als elements com a les seves relacions) diem que el sistema és simple o molt simple.

Ara bé, ens adonem que quan més complex és un sistema, menys llibertat tenen  els elements per moure’s sense afectar a altres?

Aleshores això significa que si sabem determinades característiques dels elements i les relacions de dependència entre ells, podem preveure o dirigir el seu funcionament.

La base de les teories sistèmiques i de la ciència en general és precisament la de la Simplicitat Inherent. És molt factible descobrir les relacions que governen el sistema i aleshores, encara que sembli molt complex (Sovint en diem complicat) el sistema esdevé simple en la seva comprensió.

Diccionari Sistèmic (121) SEQÜÈNCIA DE PREGUNTES PER FER UN CANVI

La Seqüència de Preguntes per fer un canvi és un dels tres processos de millora contínua en la Teoria de les Limitacions (els altres dos són els 5 Passos d'Enfocament i la Gestió de Buffers) Aquesta seqüència correspon a les tres preguntes que s'han de respondre en una gestió exitosa per fer un canvi dins d'un sistema. Aquestes tres preguntes són:

Què s'ha de canviar?

A què s'ha de canviar?

Cóm s'ha de fer el canvi?

En les revisions recents sobre aquesta gestió exitosa del canvi, s'han afegit dues preguntes més, i la seqüència més completa és la següent:

Per què Canviar?

Què s'ha de canviar?

A què s'ha de canviar?

Cóm s'ha de fer el canvi?

Cóm s'ha de mesurar i sostenir (assegurar) el canvi?

Diccionari Sistèmic (120) SEGMENTACIÓ

La Segmentació és l'activitat que pretén identificar grups o conjunts de compradors que siguin internament homogenis, i així poder especialitzar la producció, distribució o comunicació d'un determinat producte o servei. Al realitzar estudis de segmentació, les empreses descobreixen noves oportunitats per satisfer de forma adient les necessitats dels clients i van canviant, entre altres coses, els seus productes, serveis i formes de comunicació.

Des d'una visió més sistèmica, i amb l'enfocament de TOC, la segmentació s'ha de fer tenint en compte la limitació del sistema, empresa o organització. Això fa que es puguin satisfer amb més efectivitat tant les necessitats dels clients com de la pròpia organització.

Diccionari Sistèmic (119) RETROALIMENTACIÓ POSITIVA

La Retroalimentació positiva és un dels mecanismes de realimentació pel qual els efectes o sortides d'un sistema causen efectes acumulatius a l'entrada, en contrast amb la realimentació negativa on la sortida causa efectes substractius a l'entrada.

És un procés en la qual els efectes d'una petita pertorbació en un sistema inclouen un increment de la magnitud de la pertorbació total.

Contràriament al que es pot creure, la realimentació positiva, no sempre és desitjable, donat que l'adjectiu positiu, es refereix al mecanisme de funcionament, no al resultat. En els sistemes la realimentació és la que defineix l'equilibri que pot donar-se. Per exemple amb la realimentació positiva, difícilment s'assoleixen punts d'equilibri estable.

És possible identificar la retroalimentació positiva en sistemes de la natura com el clima, la biosfera com també en sistemes tancats creats pels humans com l'economia, la societat i els circuits electrònics.

La realimentació positiva amplifica les possibilitats creatives (evolució, canvi de metes); és la condició necessària per a incrementar els canvis, l'evolució, o el creixement. Dona al sistema la capacitat de tenir accés a nous punts de l'equilibri.

Per exemple, en un organisme viu, la realimentació positiva més forta, és la proporcionada per l'autoexcitació ràpida d'elements dels sistemes endocrí i nerviós (particularment, com resposta a condicions d'estrès) i ocupa un paper dominant en la regulació de la morfogènesi, del creixement, i del desenvolupament dels òrgans. Tots aquests processos són amb la finalitat de sortir ràpidament de l'estat inicial. L'homeòstasi és especialment visible en els sistemes nerviosos i endocrins quan es considera això a un nivell orgànic.

Diccionari Sistèmic (118) RETROALIMENTACIÓ NEGATIVA

La retroalimentació negativa és un tipus de retroalimentació en el qual el sistema respon en una direcció oposada la pertorbació. El procés consisteix en retroactuar sobre alguna entrada del sistema una acció (força, voltatge, etc.) proporcional a la sortida o resultat del sistema, de forma que s'inverteix la direcció del canvi de la sortida. Amb això tendeix a estabiltizar la sortida, procurant que es mantingui en condicions constants. Això dona lloc sovint a equilibris (en sistemes físics) o a homeòstasi (en sistemes biològics) en els quals el sistema tendeix a tornar al seu punt d'inici automàticament. En són exemples el control de temperatura mitjançant termòstat, la regulació hormonal, la temperatura de la sang dels animal de sang calenta. 

La retroalimentació en general, però sobretot la retroalimentació negativa és molt important per mantenir una de les propietats del sistema com és la homeòstasi ara citada. En les organitzacions, la homeòstasi és també una característica principal, i per tant, la retroalimentació negativa és un dels instruments més utilitzats, pensem en els controls d'estocs, o ordres de aturada en processos, etcètera.