Un home va tenir una mort repugmant i un altre home que estava a quilòmetres de distància es va alegrar encara que no s'havien conegut ni havien tingut cap tipus de rancor per cap motiu. Quina podia ser la raó?
Pista: La mort del primer va beneficiar al segon. L'home feliç no era responsable de la mort de l'altre, però sabia quan passaria.
Resposta a l'exercici de la setmana anterior (nº 213)
Berta era una ascensorista
Ejercicio semanal de Pensamiento Lateral nº 214
Un hombre tuvo una muerte repugnante y otro hombre que estaba a kilómetros de distancia fue feliz aun cuando nunca se habían conocido ni habían tenido ningún rencor hacia el otro. ¿Cúal pudo ser la razón?
Pista:La muerte del primero benefició al segundo. El hombre feliz no era responsable de la muerte del otro, pero sabía cuando ocurriría.
Respuesta al ejercicio de la semana anterior (nº 213)
Berta era una ascensorista
Weekly exercise of Lateral Thinking # 214
A man died a nasty death and another man many miles away was happy even though they had never met and no grudges were borne. What could the reason be?
Clue: The death of first man resulted in a benefit to the other. The man who was happy was not responsible for the other man's death, but he knew when it would happen.
Answer to exercise of previous week (# 213)
Berta was a elevator operator
dilluns, 11 de desembre del 2017
La gestió del canvi (3)
En el comentari anterior em referia a la importància de veure o entendre que hi guanyarem amb el canvi. I en el cas de grups o col·lectius tothom ha de poder veure que guanya quelcom amb el canvi.
Quin s’haurà de
fer per assolir aquest guany o tresor? Cal que cada persona implicada en un canvi entengui que s’ha
de fer, què ha de fer per assolir els guanys. Si l’esforç és petit o suau és
més fàcil disposar-se a canviar, que si l’esforç ens pot arribar a posar en
perill la nostra identitat física. Això podria ser com haver de fer una
escalada de gran dificultat i amb perill de fer-nos mal per arribar al cim
d’una muntanya on hi ha un tresor.
A vegades el canvi és personal o només hi està implicada la mateixa persona. Però sabem que en les organitzacions socials, les laborals, els col·lectius moltes vegades el canvi afecta a equips o departaments sencers. Les accions a desenvolupar haurien de tenir
en compte diferents segments (grups) de persones de forma que uns fessin
accions amb característiques que s'adeqüessin a les possibilitats reals de cadascú. Molt sovint els canvis fallen o no tenen el resultat esperat, perquè els sacrificis o esforços no són coherents o assumibles per part de tots els implicats.
Recordem que tant important és visualitzar què guanyarem com ser conscients de l'esforç que representarà. Si el valor del guany no compensa l'esforç les persones, amb raó, seran reticents al canvi.
dilluns, 4 de desembre del 2017
Exercici setmanal de Pensament Lateral nº 213
Cada día, la Berta viatjava 30 quilòmetres durant la seva jornada de feina. No viatjava en transport amb rodes i mai va tenir problemes de tràfic, la policia, el clima o els aeroports. Què és el que feia?
Pista: Ella era una persona que normalment viatjava amb altres persones. Mai anava caminant o corrent. Tampoc en avió o vaixell. Donava un servei als passatgers.
Resposta a l'exercici de la setmana anterior (nº 212)
Es tractava d'un ratolí atrapat en una trampa per ratolins.
Ejercicio semanal de Pensamieno Lateral nº 213
Cada día, Berta viajaba 30 kilómetros en el curso de su trabajo. No viajaba en un transporte con ruedas y nunca tuvo problemas con el tráfico, la policía, el clima o los aeropuertos. ¿Qué es lo que hacía?
Pista: Berta era una mujer que normalmente viajaba con otras personas. Nunca iba caminando o corriendo. Tampoco en avión o barco. Proporcionaba un servicio a los pasajeros.
Respuesta al ejercicio de la semana anterior (nº 212)
Se trataba de un ratón atrapado en una trampa para ratones
Weekly exercise of Lateral Thinking # 213.
Every day, Berta travelled 30 kilometers during her work. She did not travel in a transport mean with wheels and never had problems with traffic, police, climate or airports. What she was doing?
Clue: Berta was a woman that normally travelled with other people. She did not never walking or running. Neither by jet or ship. She supplied a service to passengers.
Answer to exercise of previous week (# 212)
It was a mouse caught in a mouse trap.
Pista: Ella era una persona que normalment viatjava amb altres persones. Mai anava caminant o corrent. Tampoc en avió o vaixell. Donava un servei als passatgers.
Resposta a l'exercici de la setmana anterior (nº 212)
Es tractava d'un ratolí atrapat en una trampa per ratolins.
Ejercicio semanal de Pensamieno Lateral nº 213
Cada día, Berta viajaba 30 kilómetros en el curso de su trabajo. No viajaba en un transporte con ruedas y nunca tuvo problemas con el tráfico, la policía, el clima o los aeropuertos. ¿Qué es lo que hacía?
Pista: Berta era una mujer que normalmente viajaba con otras personas. Nunca iba caminando o corriendo. Tampoco en avión o barco. Proporcionaba un servicio a los pasajeros.
Respuesta al ejercicio de la semana anterior (nº 212)
Se trataba de un ratón atrapado en una trampa para ratones
Weekly exercise of Lateral Thinking # 213.
Every day, Berta travelled 30 kilometers during her work. She did not travel in a transport mean with wheels and never had problems with traffic, police, climate or airports. What she was doing?
Clue: Berta was a woman that normally travelled with other people. She did not never walking or running. Neither by jet or ship. She supplied a service to passengers.
Answer to exercise of previous week (# 212)
It was a mouse caught in a mouse trap.
La gestió del canvi (2)
És un dit popular dir que la gent es resisteix al canvi. Ara bé, si ens ofereixen ara mateix canviar a una situació en la que tindrem més riquesa, salut i benestar, alhora que no perdérem res del que tenim i que no haurem de fer cap esforç, i fins i tot, que desapareixerà qualsevol cosa de la situació actual que pugui representar un cert perill, molt probablement hi haurà molt poca gent que es resisteixi al canvi.
Hi ha quatre aspectes que quasi tothom té en compte a l’hora de
implicar-se en un canvi important per la seva vida. Els quatre aspectes són: el
guany del canvi, l’esforç que suposa arribar a assolir aquest guany, la
comoditat o coses bones (per poques que siguin) que es tenen abans del canvi i que
es poden perdre al canviar, i la percepció de perill real que tenim en la
situació actual, que es impel·leixi a fer el canvi.
Què guanyarem amb el canvi que se'ns proposa? Hauríem de
poder visualitzar aquest guany o tresor. el Valor d’aquest ha de ser molt gran
per que ens permeti superar les tres altres condicions a considerar per decidir
fer el canvi. Això té una dificultat afegida perquè al ser una meta en el
futur, té un grau d’incertesa important que actua en contra del canvi, encara
que es pugui valorar el guany.
És evident que tothom ha de percebre que al final d'un procés de canvi ha d'haver un guany important. Alguna cosa que sigui motivadora, que sigui valuosa per a cadascú. Sense aquest objectiu el mateix canvi deixa de tenir sentit. Per això és el primer aspecte a visualitzar: Què assolim o guanyem si canviem?
És evident que tothom ha de percebre que al final d'un procés de canvi ha d'haver un guany important. Alguna cosa que sigui motivadora, que sigui valuosa per a cadascú. Sense aquest objectiu el mateix canvi deixa de tenir sentit. Per això és el primer aspecte a visualitzar: Què assolim o guanyem si canviem?
dilluns, 27 de novembre del 2017
Exercici setmanal de Pensament Lateral nº 212
Quan la dona el va veure, es va disgustar. Encara que no l'havia vist mai, li va deixar una mica de menjar, ja que sabia que ell tindria gana.Tanmateix, ell no va poder arribar a agafar el menjar perquè tenia una barra de ferro a l'esquena. Va morir poc després i la dona es va alegrar. Què podia estar passant?
Pista: Es tractava d'un intrús que no era benvingut. L'havia visitat abans, per això ella li vadeixar una mica de menjar. Ella volia que ell morís.
Resposta a l'exercici de la setmana anterior (nº 211)
Això va passar en temps de l'edat mitjana, l'home corria fugint de comerciants furiosos als que havia robat Va arribar a una església i va demanar refugi. Els seus perseguidors no el podien agafar dins l'església i si esperava el temps suficient, podia escapar.
Ejercicio semanal de Pensamiento Lateral nº 212
Cuando la mujer lo vió, se disgustó. Aunque no lo había visto nunca, le dejó un poco de comida, ya que sabía que él tendría hambre. Pero él no pudo llegar a la comida porque tenía una barra de hierro en la espalda. Murió poco después y la mujer se alegró. ¿Qué podía estar pasando?
Pista: Se trataba de un intruso que no era bienvenido. La había visitado antes, por eso ella le dejó un poco de comida. Ella quería que él muriese.
Respuesta al ejercicio de la semana anterior (nº 211)
Esto ocurrió en tiempos medievales y el hombre corría huyendo de un grupo de comerciantes furiosos a los que había robado. Llegó a una iglesia y pidió refugio. Sus perseguidores no lo podían atrapar en la iglesia y si esperaba lo suficiente, podía escapar.
Weekly exercise of Lateral Thinking # 212
When the woman saw him, she was upset. Even though she never did not see him, she left some eat, because she knew that he was hungry. But he could not reach eat because he had a iron bar over his back. He died shortly after and the woman was happy. What could be happen there?
Clue: He was a intruder that was not welcome. He visited her before, and for that she left him some eat. She wanted that he should die.
Answer to exercise of previous week (# 211)
It was in medieval times and the man was on the run from a group of angry traders whom he had robbed. He reached a church and claimed sanctuary within it. His pursuers could not arrest him in the church and, if he waited long enough, he could get away.
Pista: Es tractava d'un intrús que no era benvingut. L'havia visitat abans, per això ella li vadeixar una mica de menjar. Ella volia que ell morís.
Resposta a l'exercici de la setmana anterior (nº 211)
Això va passar en temps de l'edat mitjana, l'home corria fugint de comerciants furiosos als que havia robat Va arribar a una església i va demanar refugi. Els seus perseguidors no el podien agafar dins l'església i si esperava el temps suficient, podia escapar.
Ejercicio semanal de Pensamiento Lateral nº 212
Cuando la mujer lo vió, se disgustó. Aunque no lo había visto nunca, le dejó un poco de comida, ya que sabía que él tendría hambre. Pero él no pudo llegar a la comida porque tenía una barra de hierro en la espalda. Murió poco después y la mujer se alegró. ¿Qué podía estar pasando?
Pista: Se trataba de un intruso que no era bienvenido. La había visitado antes, por eso ella le dejó un poco de comida. Ella quería que él muriese.
Respuesta al ejercicio de la semana anterior (nº 211)
Esto ocurrió en tiempos medievales y el hombre corría huyendo de un grupo de comerciantes furiosos a los que había robado. Llegó a una iglesia y pidió refugio. Sus perseguidores no lo podían atrapar en la iglesia y si esperaba lo suficiente, podía escapar.
Weekly exercise of Lateral Thinking # 212
When the woman saw him, she was upset. Even though she never did not see him, she left some eat, because she knew that he was hungry. But he could not reach eat because he had a iron bar over his back. He died shortly after and the woman was happy. What could be happen there?
Clue: He was a intruder that was not welcome. He visited her before, and for that she left him some eat. She wanted that he should die.
Answer to exercise of previous week (# 211)
It was in medieval times and the man was on the run from a group of angry traders whom he had robbed. He reached a church and claimed sanctuary within it. His pursuers could not arrest him in the church and, if he waited long enough, he could get away.
La gestió del canvi (1)
Començo avui una sèrie de comentaris sobre la gestió del canvi, tant a nivell personal com dins de les organitzacions.
Quasi tothom accepta o suposa que canviar és molt difícil. Que la gent té una gran resistència a canviar. Que som animals de costums i rutines i que el canvi fa por. A la vegada, el problema del canvi és un dels temes més estudiats per la psicologia, la sociologia i la ciència de la gestió. La quantitat de treballs i aportacions sobre el canvi és enorme, i ha sigut matèria d'estudi, anàlisis i propostes per gent molt experta i referent en totes aquestes disciplines.
Com en temes ja tractats, l'objectiu d'aquest grup de comentaris és exposar quin és l'enfocament sobre el canvi des de la perspectiva general de TOC, i des del Raonament Lògic Creatiu en particular.
Encara que Eli Goldratt no va inventar una nova teoria sobre la gestió del canvi, sí que va aportar un enfocament coherent amb la lògica, els processos de raonament i la consideració de les limitacions "polítiques" humanes. Des de TOC es van identificar sis nivells de resistència al canvi, i aquests els ha estudiat i reformulat Efrat Gldratt, aportant més profunditat sobre el tema. El "núvol d'Efrat" és una aportació específica seva al respecte.
El plantejament d'entrada per aquesta sèrie de comentaris, és que la resposta de la gent respecte a un canvi no és de "por" sinó d'avaluació respecte a les avantatges i inconvenients que el canvi comporta.
Aquesta avaluació pot ser més o menys simple o complexa. Pot ser més o menys conscient o no, però com intentaré exposar, sembla ser el mecanisme general per decidir la nostra posició respecte als canvis que se'ns presenten contínuament. I això, no és només a nivell de canvis en organitzacions o equips de treball, sinó que també ho utilitzem a nivell de canvis en la nostra conducta o vida personal.
Quasi tothom accepta o suposa que canviar és molt difícil. Que la gent té una gran resistència a canviar. Que som animals de costums i rutines i que el canvi fa por. A la vegada, el problema del canvi és un dels temes més estudiats per la psicologia, la sociologia i la ciència de la gestió. La quantitat de treballs i aportacions sobre el canvi és enorme, i ha sigut matèria d'estudi, anàlisis i propostes per gent molt experta i referent en totes aquestes disciplines.
Com en temes ja tractats, l'objectiu d'aquest grup de comentaris és exposar quin és l'enfocament sobre el canvi des de la perspectiva general de TOC, i des del Raonament Lògic Creatiu en particular.
Encara que Eli Goldratt no va inventar una nova teoria sobre la gestió del canvi, sí que va aportar un enfocament coherent amb la lògica, els processos de raonament i la consideració de les limitacions "polítiques" humanes. Des de TOC es van identificar sis nivells de resistència al canvi, i aquests els ha estudiat i reformulat Efrat Gldratt, aportant més profunditat sobre el tema. El "núvol d'Efrat" és una aportació específica seva al respecte.
El plantejament d'entrada per aquesta sèrie de comentaris, és que la resposta de la gent respecte a un canvi no és de "por" sinó d'avaluació respecte a les avantatges i inconvenients que el canvi comporta.
Aquesta avaluació pot ser més o menys simple o complexa. Pot ser més o menys conscient o no, però com intentaré exposar, sembla ser el mecanisme general per decidir la nostra posició respecte als canvis que se'ns presenten contínuament. I això, no és només a nivell de canvis en organitzacions o equips de treball, sinó que també ho utilitzem a nivell de canvis en la nostra conducta o vida personal.
dilluns, 20 de novembre del 2017
Exercici setmanal de Pensament Lateral nº 211
Un home es va sentir molt alleugerat un dia al arribar a un edifici i ficar-se a dins. Era un lloc que generalment el disgustava. No hi havia ningú esperant-lo, i no tenia res per fer allà Per què podia estar tant content?
Pista: L'home era un lladre que havia fugit. Això va passar fa molts anys.
Resposta a l'exercici de la setmana anterior (nº 210)
El conductor havia d'haver escoltat les instruccions inicials, si no fos així no l'hauria pogut portar al lloc adient.
Ejercicio semanal de Pensamiento Lateral nº 211
Un hombre se sintió muy aliviado un día al entrar en un edificio y meterse dentro. Era un sitio que no le gustaba en general. No había nadie esperandolo ni tenía nada que hacer allí. ¿Por qué podía estar tan complacido?
Pista: El hombre era un ladrón que huía. Esto tuvo lugar hace muchos años.
Respuesta al ejercicio de la semana anterior (nº 210)
El conductor tenía que haber oído las instrucciones iniciales. Si no hubiera sido así, no la habría podido llevar al sitio correcto.
Weekly eercise of Lateral Thinking# 211
A man was very relieved one day to reach a building and go inside. It was a place he normally disliked. There was no one there to meet him, and there was nothing for him to do there. Why was he so pleased?
Clue: He was a thief who had fled. This took place many years ago.
The driver must have heared the initial instructions, if not, he could not have taken her to the place.
Pista: L'home era un lladre que havia fugit. Això va passar fa molts anys.
Resposta a l'exercici de la setmana anterior (nº 210)
El conductor havia d'haver escoltat les instruccions inicials, si no fos així no l'hauria pogut portar al lloc adient.
Ejercicio semanal de Pensamiento Lateral nº 211
Un hombre se sintió muy aliviado un día al entrar en un edificio y meterse dentro. Era un sitio que no le gustaba en general. No había nadie esperandolo ni tenía nada que hacer allí. ¿Por qué podía estar tan complacido?
Pista: El hombre era un ladrón que huía. Esto tuvo lugar hace muchos años.
Respuesta al ejercicio de la semana anterior (nº 210)
El conductor tenía que haber oído las instrucciones iniciales. Si no hubiera sido así, no la habría podido llevar al sitio correcto.
Weekly eercise of Lateral Thinking
The driver must have heared the initial instructions, if not, he could not have taken her to the place.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)