dilluns, 20 de novembre del 2017

Exercici setmanal de Pensament Lateral nº 211

Un home es va sentir molt alleugerat  un dia al arribar a un edifici i ficar-se a dins. Era un lloc que generalment el disgustava. No hi havia ningú esperant-lo, i no tenia res per fer allà Per què podia estar tant content?

Pista: L'home era un lladre que havia fugit. Això va passar fa molts anys.

Resposta a l'exercici de la setmana anterior (nº 210)
El conductor havia d'haver escoltat les instruccions inicials, si no fos així no l'hauria pogut portar al lloc adient.




Ejercicio semanal de Pensamiento Lateral nº 211

Un hombre se sintió muy aliviado un día al entrar en un edificio y meterse dentro. Era un sitio que no le gustaba en general. No había nadie esperandolo ni tenía nada que hacer allí. ¿Por qué podía estar tan complacido?

Pista: El hombre era un ladrón que huía. Esto tuvo lugar hace muchos años.

Respuesta al ejercicio de la semana anterior (nº 210)
El conductor tenía que haber oído las instrucciones iniciales. Si no hubiera sido así, no la habría podido llevar al sitio correcto.




Weekly eercise of Lateral Thinking # 211

A man was very relieved one day to reach a building and go inside. It was a place he normally disliked. There was no one there to meet him, and there was nothing for him to do there. Why was he so pleased?

Clue: He was a thief who had fled. This took place many years ago.

Answer to exercise of previous week (# 210)
The driver must have heared the initial instructions, if not, he could not have taken her to the place.

Intel·ligència i Raonament (4)

Un comentari final sobre Intel·ligència, Raonament i Percepció. Les 3 aptituds o capacitats són molt important per al nostre desenvolupament personal i social. Si qualsevol de les 3 és deficient o molt baixa, aleshores la persona tindrà, molt probablement, moltes dificultats per entendre l'entorn, establir relacions coherents o arribar a prendre decisions efectives.

No necessàriament això vol dir que no aconsegueixi objectius que es proposi o que pugui ser infeliç. El que probablement pugui passar és que li costi adaptar-se als canvis, que es mantingui en certes rutines i no explori noves oportunitats, que pensi molt bé sobre tot dins d'un marc conceptual concret o que sigui molt fecund generant idees encara que després difícilment es duguin a la pràctica.

Aquests conceptes comentats en aquestes entrades crec que ens donen una hipòtesi que explicaria perquè gent molt intel·ligent és delinqüent, per què hi ha polítics o intel·lectuals que defensen coses que fora del marc conceptual limitat que tenen no són gaire coherents segons la lògica bàsica, i tot i així poden convèncer i arrossegar grans multituds. També explicaria el significat del dit "veure la palla en l'ull d'un altre i no veure la biga en el propi".

No he volgut ser exhaustiu ni establir res irrefutable. Només aportar alguna possible explicació de certs comportaments que sempre m'han deixat perplex i m'han induït a reflexionar sobre ells.

dilluns, 13 de novembre del 2017

Exercici setmanal de Pensament Lateral nº 210

Un taxista va recollir una senyora que era notòriament una xerraire. El conductor no tenia cap interès en entrar en conversa, i va simular que era sord i mut. Va assenyalar-se la boca i les orelles per indicar que no podia parlar ni sentir. Quan van arribar a la destinació va assenyalar al taxímetre per indicar l'import del servei. La passatgera va pagar i es va allunyar. Aleshores se'n va adonar que el conductor no podia ser sord i mut. Cóm ho va saber?

Pista: Cóm s'estableix la relació entre un passatger i un conductor?

Resposta a l'exercici de la setmana anterior (nº 209)
El senyor Jones no podia dormir perquè el senyor Smith roncava. La trucada va despertar al senyor Smith, interrompent el seu roncar el temps suficient com per que s'adormís el senyor Jones.




Ejercicio semanal de Pensamiento Lateral nº 210

Un taxista recogió a una pasajera que era muy charlatana. El conductor no tenía ningún interés en establecer una conversación y simuló ser sordomudo. Señaló su boca y orejas para indicar que no podía hablar ni escuchar. Cuando llegaron al destino señaló el taxímetro para indicar el importe del servicio. La mujer pagó y salió. Entonces se dió cuenta de que el conductor no podía ser sordomudo. ¿Cómo lo supo?

Pista: ¿Cómo se establece la relación entre pasajero y conductor?

Respuesta al ejercicio de la semana anterior (nº 209)
El señor Jones no podía dormir porque el señor Smith roncaba. La llamada despertó al señor Smith, interrumpiendo así su ronquido el tiempo suficiente como para que pudiera dormirse el señor Jones.




Weekly exercise of Lateral Thinking # 210

A taxi driver picked up a woman who was  a big gossip. The driver did not have any interest in talking, and he pretended to be deaf and dumb. He pointed at his mouth and ears to indicate that he could not speak or hear. When they arrived at their destination, he pointed at the taximeter to show the fare of service. The passenger paid and got out. Then she realized that the driver could not be deaf and dumb. How could she known it?

Clue: How is the communication between passenger and driver established?

Answer to exercise of previous week (# 209)
Mr Jones could not sleep because Mr Smith snored. The call woke Mr Smith and interrupted his snoring for enough time for Mr Jones to fall asleep.

Intel·ligència i Raonament (3)

Com plantejava en els comentaris anteriors, la intel·ligència i el raonament (o la capacitat de pensar) són, al meu parer, dues coses diferents.  També plantejava que pot haver gent intel·ligent que no és bona pensant. Ara bé, cóm expliquem que sovint veiem i escoltem diverses persones discutint o debatent sobre un tema, i trobar que hi ha quasi tantes opinions com persones?
Pot ser que algú s'acosti més que tots els altres a una posició més propera a la realitat? Si més o menys tenin una intel·ligència similar, això voldria dir que una pensa millor que totes les altres?

Crec que en les opinions o raonaments hi juga un altre factor tant important com la intel·ligència o el raonament; la percepció. Tots haurem sentit alguna vegada el dit que "Res és veritat, res és mentida, tot és segons el color dels cristall amb que es mira". És a dir, segons la percepció de cada un, la realitat és una o altra.
Veiem un exemple, en la figura següent què veiem? Un conill o un ànec? 











Segons la percepció visual, en un moment podem veure el conill en una posició normal o un ànec estirat panxa amunt. Suposant que jo només veiés un dels dos animals, per més que els altres diguessin que hi ha l'altre, no m'ho creuria i seguiria defensant la meva opinió.

La percepció és una característica vital i el canvi de percepció ens porta sovint a veure les coses amb un nou enfocament, i en general dispara la nostra creativitat. En el cas del pensament, les preguntes:
Per què?, I si no és així? Què passaria si? I si deixem de donar per suposat..? ens ajuden a ampliar les nostres percepcions i alhora relacionar més coses (Intel·ligència) i a estructurar les relacions establertes (Raonament)









dilluns, 6 de novembre del 2017

Exercici setmanal de Pensament Lateral nº 209

Els senyors Smith i Jones eren dos empresaris que van fer reserves per una nit en el mateix hotel. Els hi van donar habitacions contigües en el mateix pis. Durant la nit, el senyor Smith dormia profundament. Tanmateix, malgrat estar cansat el senyor Jones no aconseguia fer-ho. Al final va trucar per telefon al senyor Smith i quasi immediatament després de penjar, es va adormir. Quina pot ser la raó?

Pista: Alguna cosa passava en l'habitació del senyor Smith que impedia dormir al senyor Jones. Era un soroll. No van parlar quasi gens per telèfon.

Resposta a l'exercici de la setmana anterior (nº 208)
Es va pujar a un bloc de gel que es va desfer després.




Ejercicio semanal de Pensamiento Lateral nº 209

Los señores Smith y Jones eran dos empresarios que hicieron reservas por una noche en el mismo hotel. Les dieron habitaciones contiguas en el mismo piso. Durante la noche, el señor Smith dormía profundamente. Sin embarg, a pesar de estar cansado el señor Jones no lograba dormir. Al final llamó por teléfono al señor Smith y casi inmediatamente después de colgar se durmió. ¿Cúal pudo ser la razón?

Pista: Algo pasaba en la habitación del señor Smith que impedía dormir al señor Jones. Era un ruido. No hablaron casi nada por teléfono.

Respuesta al ejercicio de la semana anterior (nº 208)
Se subió a un bloque de hielo que luego se deshizo.




Weekly exercise of Lateral Thinking # 209

Mr Smith and Mr Jones were two businessmen that made reservations for a night in the same hotel. They had adjacent rooms on the same floor. During the night Mr Smith slept profoundly. However, dispite being tired, Mr Jones did not get to sleep. At last, he phoned Mr Smith, and almost immediately after hanging up  he went to sleep.  What could the reason be?

Clue: Sopmething happened in the Mr Smith's room that prevented Mr Jones from sleeping. It was a noise. They barely talked on the phone.

Answer to exercise of previous week (# 208)
He climbed an ice block that melted later.

Intel·ligència i Raonament (2)

Treballant amb el supòsit que intel·ligència i raonament són dos aptituds diferents, podem plantejar-nos una hipòtesi:
Hi ha gent intel·ligent que no és bona pensant. Són pensadors fins i tot mediocres. I a la vegada, hi ha gent no molt intel·ligent que raona molt bé.

Tots podem tenir exemples d'aquestes persones. Poden ser coneguts o bé persones que han sigut famoses. Coneixem o hem escoltat persones que són intel·ligents però que fan uns raonaments que no aguanten una anàlisi lògica bàsica. Si són polítics, podem pensar que ho diuen per que els interessa, i que probablement pensen d'una altra manera. En aquest cas tampoc semblen gaire bons pensadors ja que si ho fossin podrien arribar a un raonament més sòlid exposant a l'hora el que els hi pugui intteressar.

És bastant difícil incrementar la nostra intel·ligència natural. És difícil però no impossible. Fent exercicis continuats de trobar relacions entre coses pot dur al cap d'un temps a fer-ho de forma més natural. Això es podria fer durant poca estona molt sovint i cercant formes de fer-ho agradables o com a forma de jocs.

Més fàcil és aprendre a pensar. Hi ha mètodes al respecte. El que passa és que a l'escola no ens han ensenyat a pensar. Ens han ensenyat a llegir, a escriure, a comptar i ens han explicat moltes coses que hem anat aprenent. Però són molt pocs els cassos en que hagin tingut una assignatura de pensar. L'equivalent a una gramàtica de pensar.

El Raonament Lògic Creatiu , mètode que combina els Processos de Raonament de la Teoria de les Limitacions i les tècniques del Pensament Lateral, és un d'aquests mètodes per millorar la nostra capacitat de pensar o raonar.

dilluns, 30 d’octubre del 2017

Intel·ligència i Raonament (1)

Des de fa força temps em pregunto cóm algunes persones que considero molt intel·ligents, pensen de forma equivocada (segons el meu parer) i acaben actuant d'una forma incoherent o deshonesta. També m'he preguntat per què gent que no és considerada prou intel·ligent sembla prendre decisions que els fan ser feliços i que semblen decisions molt raonades. En el meu cas en particular, que segons els estàndards sóc una persona amb una intel·ligència normal tirant a justa, ara amb una certa perspectiva per l'edat penso que he pres un munt de decisions equivocades i incoherents.

Repassant els conceptes apresos al llarg de la meva vida, em vaig reafirmant amb una hipòtesi: "La intel·ligència i el pensar bé són dues capacitats diferents".

La intel·ligència té moltes definicions. Una d'elles crec que ajuda a entendre aquesta diferència. En aquesta definició la intel·ligència és la capacitat per relacionar coses.
Pensar també té diverses definicions. Una d'elles és: Pensar és la forma en que la ment utilitza la intel·ligència.
Podem fer una analogia per entendre millor els dos conceptes. Imaginem un conductor i un vehicle que formen un conjunt. Les capacitats del vehicle equivalen a la intel·ligència. Cada vehicle té unes característiques pròpies; potència del motor, estabilitat de la direcció, fiabilitat dels frens, del canvi de marxés, coeficient aerodinàmic del vehicle, etcètera. Cada vehicle tindrà unes capacitats diferents, i per tant podrà donar rendiments diferents. En el cas de la intel·ligència, cada persona té unes capacitats per establir relacions entre idees, conceptes, utilitat de les coses, etcètera. Però el sistema també ha de tenir presentel coneixement del conductor. La seva habiulitat per treure profit del potencial del vehicle. i aquesta habilitat es pot aprendre, amb la pràctica, amb mètodes específics.
Tots sabem que en general, si ens diuen que conduïm un cotxe de carreres, el més probable és que ho fem molt pitjor que els professionals de les carreres. Alhora també probablement coneixerem persones que saben treure gran profit de cotxes que tenen un potencial limitat. 
En aquesta analogia veiem que poden haver persones que tenen una intel·ligència normal o justa i que tanmateix li saben treure profit -Saben pensar o raonar molt bé- mentre que poden haver persones amb molt potencial d'intel·ligència però que no la saben utilitzar en tot el seu abast, no són gaire bons pensadors.

Seguiré aprofundint en aquest tema en les properes entrades.