Sabem què ens fem? (17)

Abans de pensar i construir una solució al problema arrel, és molt convenient revisar la lògica de les relacions causa-efecte i veure si es poden explicar amb coherència les deduccions que portin a cada una de les premisses i conclusions trobades o exposades en els conflictes particulars o específics.
Com en els diagrames descrits en els comentaris anteriors, la forma de llegir el diagrama, o en l'argot de TOC, l'arbre és enunciar: Si "Frase en la cua de la fletxa" Aleshores "Frase en la punta de la fletxa". A vegades, dues frases -o més- s'ajunten par arribar a una sola en la punta de la fletxa. Sovint es representa amb una elipse que ajunta les fletxes corresponents. En aquest cas, la forma de llegir-ho és similar:  Si "Frase en la cua de la fletxa" I "Frase en la cua de la fletxa" i... Aleshores "Frase en la punta de la fletxa"

És molt difícil adjuntar o escriure un diagrama que pot ser molt gran en un comentari de tipus blog. Per això, he pensat posar en cada casella un número davant per donar un cert ordre, i així si avui només hi ha una petita part, poder-se seguir en les properes entrades mitjançant els números. També vull fer notar que els números no són correlatius sinó que van de 10 en 10. És a dir, si la primera casella comença amb 10, la propera pot començar en 20. Això permet que si en revisions posteriors, s'ha de modificar el diagrama, bé per clarificar-lo o afegir possibles conceptes addicionals, no haver de renumerar-lo tot.

En aquest cas la primera part de l' arbre de la situació o realitat actual (ARA), i que correspondria a la part del conflicte arrel i que siyuarem abaix del diagrama, seria: 


Seguiré la construcció d'aquest ARA en les properes entrades.

Exercici setmanal de Pensament Lateral nº 191

Un home va comprar dos cartells d'anunci idèntics, però se'n va adonar que només en podia utilitzar un d'ells. Quina pot ser la raó?

Pista: Tenia la intenció d'utilitzar els dos, col·locats en llocs diferents, per donar el mateix missatge, però se'n va adonar que no estaven bé. Volia col·locar-los per anunciar la seva cafeteria al costat d'una carretera.

Resposta a l'exercici de la setmana anterior (nº 190)
No va passar absolutament res a Londres el 8 de setembre de 1752. Aquest va ser un dels onze dies eliminats degut al canvi entre el calendari julià i el gregorià.




Ejercicio semanal de Pensamiento Lateral nº 191

Un hombre compró dos carteles de anuncio idénticos, pero se dió cuenta que solo podía utilizar uno de ellos. ¿Cúal podía ser la razón?

Pista: Tenía la intención de utilizar los dos, colocados en sitios diferentes, para dar el mismo mensaje, pero si dió cuenta que no estaban bien. Quería colocarlos para anunciar su cafetería al lado de una carretera.

Respuesta al ejercicio de la semana anterior (nº 190)
No pasó absolutamente nada aquel día en londres el 8 de septiembre de 1752. Este fue uno de los once días eliminados debido al cambio entre el calendario juliano y el gregoriano.




Weekly exercise of Lateral Thinking # 191

A man bought two identical posters but he reaalized that he could only use one of them. What could the reason be?

Clue: He had the intention to use both posters in two different places to give the same message, but he realized that it did not work. He wanted to place advertising about his coffee bar at the side of the road.

Answer to exercise of previous week (# 190)
Absolutely nothing happend in London on 8th September 1752. This was one of the eleven days eliminated due to the change from the Julian calendar to the Georgian calendar.

Sabem què ens fem? (16)

En el comentari de la setmana anterior ““Sabem què ens fem? (15)” descrivia un possible conflicte arrel de les situacions i conflictes descrits en els comentaris previs de tota la sèrie. El que seguiu amb una certa freqüència aquests escrits, ja heu vist que la manera que utilitzem per trobar possibles idees per resoldre aquests conflictes és intentar verbalitzar els supòsits que hi ha en cada relació

que hem establert i utilitzat per construir els diagrames.

El diagrama arrel era el següent:

 

El diagrama  es pot llegir de la forma següent:

Per Viure el millor possible en l’entorn social, tant individual com col·lectivament

 hem de Actuar satisfent les necessitats o objectius bàsics de cadascú, perquè una societat que no satisfaci les necessitats bàsiques o objectius individuals, no ajudarà mai a viure millor.

Per Actuar satisfent les necessitats o objectius bàsics de cadascú,  hem de de prioritzar els interessos individuals, perquè degut a la limitació de recursos no es poden satisfer alhora els interessos individuals i col·lectius.

Però també:

Per Viure el millor possible en l’entorn social, tant individual com col·lectivament, hem de Crear les millors condicions per promoure el desenvolupament col·lectiu, perquè si només es té en compte el desenvolupament individual, es crea una societat amb moltes desigualtats, sobre tot d’oportunitats “justes” de millora.

Per  Crear les millors condicions per promoure el desenvolupament col·lectiu hem de Prioritzar els interessos col·lectius, perquè els recursos del planeta i de les societats no permeten satisfer totes les necessitats de tothom.

 Tots els supòsits semblen força consistents, i en la va opinió poden explicar algunes característiques socials. Si ens enfoque en la relació de la part superior del conflicte, la podem assimilar o explicitar en les postures o creences lliberals, i també -encara que són molt diferents d'aquestes en molts conceptes- també dels posicionaments anomenats conservadors. D'altra banda, la relació de la part inferior seria molt representativa de les ideologies socialdemòcrates o dels plantejaments més rígides de les creences comunistes o anticapitalistes. Si tots els supòsits són o semblen vàlids, s'entén també que els ciutadans es divideixen en proporcions força iguals quan han d'escollir governs i ideologies. És cert que en moments puntuals de temps, es poden decantar cap un cantó o altre atorgant majories més amplies, però veiem com en moltes eleccions i molts països, s'acaben formant governs mitjançant pactes perquè cap opció és prou majoritària.

i què passaria si els supòsits relatius a la limitació de recursos i que no es poden aconseguir els desenvolupaments individuals i socials alhora no fossin tant vàlids com ens pensem?

Segons les teories econòmiques sembla una heretgia, però segons les ciències físiques, no ho és. és un problema de coneixement o tecnologia. Què passaria si poguéssim aprofitar l'energia inesgotable del sol?  O, i si poguèssim treure profit de l'energia que representen els llamps d'una tempesta?

En casos així, l'energia seria il·limitada i l¡escassesa de recursos quasi no hi seria i per tant es podria plantejar el desenvolupament individual i col·lectiu alhora.

Ho analitzaré amb més profunditat en els propers comentaris.