dilluns, 22 de juny del 2015

Ensenyar a pensar (2)


D’altra banda, si se li donava la màxima puntuació, podria alterar la mitjana del seu any d’estudis, obtenir una nota més alta i així certificar el seu alt nivell en física; però la resposta no confirmava que l’estudiant tingués aquest nivell.
Vaig suggerir que se li donés a l’alumne una altra oportunitat. Li vaig donar sis minuts per que em contestés la mateixa pregunta però aquesta vegada amb l’advertència de que en la resposta havia de demostrar els seus coneixements de física.
Havien passat cinc minuts i l’estudiant no havia escrit res.

Li vaig preguntar si volia anar-se’n, però em va contestar que tenia moltes respostes al problema. La seva dificultat era escollir la millor de totes.

Em vaig disculpar per interrompre’l i li vaig pregar que continués.

En el minut que li quedava va escriure la resposta següent:

“Agafa el baròmetre i llença’l al terra des de la teulada de l’edifici calcula el temps de caiguda amb un cronòmetre. Després s’aplica la fórmula: Alçada = 0,5 per A per T2; i així obtenim l’alçada de l’edifici

En aquest punt, li vaig preguntar al meu col·lega si l’estudiant es podia retirar. Li va donar la nota més alta.

Després de sortir del despatx, em vaig tornar a trobar amb l’estudiant i li vaig demanar que m’expliqués les seves altres respostes a la pregunta.
Continuarà...





Enseñar a pensar (2)

Por otra parte, si se le daba la máxima puntuación, se podia alterar la media de su año académico, obtener una nota más alta y así certificar su alto nivel en Física; pero la respuesta no confirmaba que el estudiante tuviera este nivel.
Sugerí que se le diera otra oportunidad. Le di seis minutos para que me contestara  la misma pregunta pero, esta vez, con la advertencia de que en la respuesta debía demostrar sus conocimientos de física.
Habían pasado cinco minutos y el estudiante no había escrito nada.
Le pregunté si quería dejarlo, pero me contestó que tenía muchas respuestas al problema. Su dificultat era escoger la mejor de todas.
Me disculpé por interrumpirlo y le invité a continuar.
En el minuto que le quedaba escribió la respuesta siguiente:
"Coge el barómetro y lánzalo al suelo desde la azotea, calcula el tiempo de caida con un cronómetro. Después aplica la fórmula: Altura = 0,5 x A x T2; y así obtenemos la altura del edificio".
En este momento, le pregunté a mi colega si el estudiante se podía ir. Le dió la máxima puntuación.
Después de salir del despacho, me volví a encontrar con el estudiante y le pedí que me explicara sus otras respuestas a la pregunta.
Continuará....





Teaching to think (2)

On the other hand, If he was given the maximum grade, it could vary the average for his academic year, which would give him a higher qualification and so certify his high level in Physics; but the answer did not confirm that the student had really attained this level.
I suggested we give the student another opportunity. I gave him six minutes to answer the same question, but this time with the warning that the answer had to demonstrate his knowledge Of Physics.
Five minutes passed and the student had not written anything.
I asked him if he wanted to leave but he answered that he had a lot of answers to the problem. His difficulty was to chose the better of them.
I apologized for interrupting his thouhts and I invited him to continue.
In the minute that he still had he wrote the following answer:
"Take the borometer and throw it onto the ground from the building's roof terrace, calculate the time it takes to fall with a chronometer. After, we apply the formula: Height = 0,5 x A x T2; and so we obtain the hight of the building".
At this moment, I asked my colleague if the student could leave now. He gave him the maximum qualification.
After I left the office, I met the student again and I asked him to explain to me the other answers to the question.
To be continued...

dilluns, 15 de juny del 2015

Exercici setmanal de Pensament Lateral nº 115

Un grup de delinqüents estava carregant un camió amb televisors que estaven robant d'un magatzem, quan de sobte van sentir l'alarma d'un cotxe de policia que s'apropava. No el podien evitar, ni anar més ràpid. Cóm van fugir?

Pista: No van tractar de fugir.

Resposta a l'exercici de la setmana anterior (nº 114)
La part que va tallar era massa petita, per tant va haver de tallar la porta una mica més.




Ejercicio semanal de Pensamiento Lateral nº 115

Una pandilla de delincuentes estaba cargando un camión con televisores que estaban robando de un almacén, cuando de pronto oyeron la sirena de un coche patrulla que se acercaba. No podían evitarlo ni ir más rápido que la policía. ¿Cómo lograron escapar?

Pista: No intentaron huir.

Respuesta al ejercicio de la semana anterior (nº 114)
La parte que cortó era demasiado pequeña, por lo tanto tuvo que cortar la puerta un poco más.




Weekly exercise of Lateral Thinking # 115

A gang of criminals was loading a van with television sets that they were stealing from a warehouse when they suddenly heard the siren of an approaching police car. They could not avoid or outpace the police car. How did they escape?

Clue: The gang did not attempt to flee.

Answer to exercise of previous week (# 114)
The piece he cut off was too small, so he cut another door's piece off .

Ensenyar a pensar (1)

Sir Enrnest Rutherford, president de la Real Societat Britànica i Premi Nobel de Química el 1908, explicava la següent Història:

Fa algun temps, vaig rebre la trucada d'un col·lega. Estava a punt de posar un zero a un estudiant per la resposta que havia donat en un problema de física, malgrat que l'alumne afirmava amb rotunditat que la seva resposta era absolutament correcta. Professors i estudiants van demanar un arbitratge imparcial i em van escollir a mi.
Vaig llegir la pregunta de l'exàmen i deia:
"Demostri cóm és possible determinar l'alçada d'un edifici amb l'ajuda d'un baròmetre".
L'estudiant havia contestat:
"Porti el baròmetre al terrat de l'edifici, lligui-li una corda molt llarga. Despengi'l fins la base de l'edifici, marqui i mesuri la distància de la corda. La longitud de la corda és igual a la longitud de l'edifici".
Realment, l'estudiant havia plantejat un seriós problema amb la seva resolució de l'exercici, per que havia contestat a la pregunta completa i correctament, encara que no de forma convencional.
Continuarà......




Enseñar a pensar (1)

Sir Ernest Rutherford, presidente de la Real Sociedad británica y Premio Nobel de Química en 1908, explicaba la siguiente historia:

Hace algún tiempo, recibí la llamada de un colega. Estaba a punto de poner un cero a un estudiante por que la respuesta que había dado en un problema de física, a pesar que el alumno afirmaba con rotundidad que su respuesta era absolutamente correcta. Profesores y estudiantes pidieron un arbitraje imparcial y me escogieron a mi.
Leí la pregunta del examen y decía:
"Demuestre cómo es posible determinar la altura de un edificio con la ayuda de un barómetro".
El estudiante había respondido:
"Lleve el barómetro a la azotea del edificio. átele una cuerda muy larga- Descuelguelo hasta la base del edificio, marque y mida la distancia de la cuerda. La longitud de la cuerda es igual a la longitud del edificio".
Realmente, el estudiante había planteado un serio problema con su respuesta al ejercicio, porque había contestado a la pregunta completa y correctamente, aunque no de manera convencional.
Continuará......




Teaching to think (1)

Sir Ernest Rutherford, president of the British Royal Society and Nobel Prize for Chemistry in 1908, explained the following story:

Some time ago, I received a call from a colleague. He was abouit it to graded a student with a zero for the answer that he had given in a Physics test, although the student stated categorically that his answer was absolutely correct. Professorts and students agreed to request arbitration from someone impartial and I was chosen.
I read the test question which said:
"Demonstrate how to determine the height of a building with the help of a barometer".
The student had answered:
"Take the barometer up to the roof terrace of the building, then tie it to a very long rope. Hang it down until it reaches the base of the building, mark the rope and measure it. The length of the rope is equal to the length of building".
Really, the student had raised a serious problem with his solution to the exercise, because he had answered the question ina completely correct way.
To be continue....

dilluns, 8 de juny del 2015

Exercici setmanal de Pensament Lateral nº 114

Un home va comprar una porta que havia d'encaixar en un marc. La porta era massa alta, i per tant li va tallar una part. Va descobrir que era massa petita, i per tant va tallar un altre tros de porta. Aleshores va encaixar perfectament. Per què?

Pista: Els dos talls van reduir l'alçada de la porta

Resposta a l'exercici de la setmana anterior. (nº 113)
L'home va caure en el Mar Mort que està entre Israel i Jordània. L'aigua és tan salada i densa que qualsevol sura amb facilitat.




Ejercicio semanal de Pensamiento Lateral nº 114

Un hombre compró una puerta que debía encajar en un marco. La puerta era demasiado alta, y por tanto le cortó una parte. Descubrió  que era demasiado pequeña, así que cortó otro trozo de puerta. Esta vez encajó a la perfección. ¿Por qué?

Pista: Los dos cortes redujeron el tamaño de la puerta.

Respuesta al ejercicio de la semana anterior (nº 113)
El hombre cayó en el Mar Muerto, que está entre Israel y Jordania. El agua es tan salada y densa que cualquiera flota con facilidad.




Weekly exercise of Lateral Thinking # 114

A man bought a door to fit in a door frame. The door was too large, so he cut off a piece. He found it was too small. So he cut off another piece. This time the door fitted perfectly. How come?

Clue: He had to take two cuts from the door to make it fit. Both cuts were from the length of the door.

Answer to exercise of previous week (# 113)
He fell into the Dead Sea, wich lies between Israel and Jordan. The water of the Dead Sea is so salty and dense that antone in it floats very easily.

Tècniques de Pensament Lateral (i 13)


El pensament lateral és bastant lògic en l'univers dels sistemes formadors de models. Té que veure amb el canvi , especialment quan el canvi implica escapar d'un model que ha estat satisfactori en el passat. Es tracta, per tant, d'utilitzar-lo més sovint que el nostre mètode normal de canvi que és el de la crítica i l'atac.



Técnicas de Pensamiento Lateral (y 13)

El pensamiento lateral es bastante lógico en el universo de sistemas formadores de modelos. Está relacionado con el cambio, especialmente cuando el cambio implica escapar de un modelo que ha sido satisfactorio en el pasado. Se trata, por tanto, de utilizarlo más frecuentemente que nuestro método normal de cambio que es el de la crítica y el ataque.



Techniques of Lateral Thinking (and 13)

Lateral thinking is quite logical  in the universe of model-forming systems. It has to do with change, especially when the change involves setting aside a model that has been successful in the past. It is, therefore, recommended to use it more often than our normal means of change, i.e. criticism and attack.

dilluns, 1 de juny del 2015

Exercici setmanal de Pensament Lateral nº 113

Un home que passava les seves vacances a l'orient mitjà estava sol en una barca quan va caure a l'aigua. No sabia nedar ni portava res que l'ajudés a surar. El van rescatar mitja hora després. Per què no es va ofegar?

Pista el dia anterior havia comprat unes postals a Israel i encara era a prop d'aquest país.

Resposta a l'exercici de la setmana anterior (nº 112)
Un passatger que estava assegut en les primeres files havia ficat d'amagat un serp verinosa i l'animal s'havia escapat.




Ejercicio semanal de Pensamiento Lateral nª 113

Un hombre que pasaba sus vacaciones en oriente medio estaba solo en una barca cuando cayó al agua. No sabía nadar ni llevaba nada que le permitiera flotar. Lo rescataron media hora más tarde. ¿Por qué no se ahogó?

Pista: el día anterior había comprado unas postales en Israel y aún estaba cerca de este país.

Respuesta al ejercicio de la semana anterior (nº 112)
Un pasajero que estaba sentado en las primeras filas había metido una serpiente venenosa de contrabando en el avión y el animal se había escapado.




Weekly exercise of Lateral Thinking # 113

A man holidaying abroad was alone on his yacht when he fell off into deep water. He was a non-swimmer and was not wearing anything to help keep him afloat. He was rescued half an hour later. Why didn't he drown?

Clue: The previous day he had bought some postcards of Israel. He was still near of this country.

Answer to exercise of previous week (# 112)
A passenger sitting near the front had smuggled a poisonous snake onto the plane and it had escaped.

Tècniques de Pensament Lateral (12)


Hi han diversos mètodes o tècniques a emprar, dins d'un sistema de moviment, darrera d'una PO. Entre ells (ja vistos en entrades anteriors) podem citar:

El mètode de la passera.
Ens fixem en la característica del valor de moviment d'una idea. 

El mètode de la fugida
Es tracta d'identificar el camí principal per on va el nostre pensament i escapar d'ell

El mètode de l'estimulació per accés aleatori. 
Es tracta d'obrir-nos a influències externes al que directament ja fem.




Técnicas de Pensamiento Lateral (12)

Hay diversos métodos o técnicas a emplear, dentro de un sistema de movimiento, detrás de una PO. Entre ellos (ya vistos en anteriores entradas) podemos citar:
El método de la piedra de ayuda.
Nos fijamos en la característica del valor de movimiento de una idea.
El método de la huida.
Se trata de identificar el camino principal por donde va nuestro pensamiento y escapar de él.
El método de la estimulación por acceso aleatorio.
Se trata de abrirnos a influencias externas a lo que directamente ya hacemos.




Techniques of Lateral Thinking (12)
There are several methods or techniques to be used within a system of movement, behind a PO. Among them (as seen in previous entries) we can mention:
The use of the footbridge. 
We look at the value of the characteristic: movement of an idea. 
The method of escape 
It tries to identify the main road to where our thoughts are moving and escape from its. 
The method of stimulation for random access. 
It tries to  open to external influences to what we already do.