En el mètode d'Evaporació de Núvols assumim que l'objectiu s'ha comprovat i verificat. Fem el que podem per assolir aquest objectiu específic. Aquesta és l'única via oberta per arribar al camí del compromís? La resposta és definitivament que NO. El que hem de recordar-nos a nosaltres mateixos és que les fletxes en el diagrama d'Evaporació de Núvols, tant les que connecten els requeriments amb l'objectiu com les que connecten els prerrequisits amb els requeriments, i la del conflicte, són totes elles només connexions lògiques.
Un dels fonaments més bàsics de la Lògica és que darrera de qualsevol connexió lògica hi ha una suposició. El més probable és que hi hagi una connexió oculta.
La tècnica d'Evaporació de Núvols està basada en verbalitzar les suposicions ocultes que hi ha darrera les fletxes, fent-les sortir i qüestionar-les. En hi ha prou amb invalidar-ne una de totes elles, no importa quina, i tot el problema desapareix.
Cada fletxa es pot qüestionar. El que hem de fer és animar a la gent a inventar solucions. Una de les tècniques més poderoses per fer això és la tècnica del pensament Lateral anomenada "Revisió de supòsits". Això ens condueix a trobar noves formes d'enfocar la situació.
Como inventar soluciones claras (4)
En el método de Evaporación de Nubes asumimos que el objetivo se ha comprobado y verificado. Hacemos lo que queremos para conseguir este objetivo. ¿Es esta la única vía abierta para llegar al camino del compromiso? La respuesta es NO definitivamente. Lo que nos hemos de recordar a nosotros mismos es que las flechas en el diagrama de Evaporación de Nubes, tanto las que conectan los requerimientos con el objetivo, como las que conectan los prerrequisitos con los requerimientos, y también la del conflicto, són todas ellas conexiones lógicas.
Uno de los fundamentos más básicos de la lógica es que detrás de cualquier conexión lógica hay una suposición. Lo más probable es que haya una conexión oculta.
La técnica de Evaporación de Nubes está basada en verbalizar las suposiciones ocultas que hay detrás de las flechas, haciendolas salir y cuestionandolas. Es suficiente invalidar una cualquiera de ellas, no importa cual, y todo el problema desaparece.
Cada flecha se puede cuestionar. Lo que hemos de hacer es animar a la gente a inventar soluciones. Una de las técnicas más poderosas para hacer esto es la técnica del Pensamiento lateral llamada "Revisión de supuestos". Esto nos conduce a encontrar nuevas formas de enfocar la situación.
How to invent simple solutions (4)
In the method of Evaporating Clouds, let's assume that the objective has been checked and verified. We do want to achieve this specific objective. Is the only way open to turn to the avenue of compromise? The answer is definitely NOT. What we have to remind ourselves of, is that the arrows in the Evaporating Cloud diagram, the arrows connecting the requirements to the objective, the pre-requisite to the requerements and the arrow of the conflict, all these arrows are just logical connections.
One of the most basic fundamentals of Logic is, that behind any logical connection there is an assumption. Most probably it is a hidden connection.
The evaporating Clouds techniqueis based on verbalizing the assumption hidden behind the arrows, forcing them out and challenging them. It's enough to invalidate even one of these assumptions, no matter which one, and the problem desappears
Every arrow can be challenged. We have to induce the people to invent solutions. One of the most powerful tools for it, is the technique of lateral Thinking called "Challenge our assumptions". This leads us to find new ways to focusing the situation.
Així com la incertesa de l'entorn es compensa amb l'acció, la complexitat de les organitzacions es gestiona amb la creativitat i el coneixement.
dilluns, 9 de març del 2015
dilluns, 2 de març del 2015
Exercici setmanal de Pensament Lateral nº 100
Un falsificador expert va falsificar bitllets de 100€. Les còpies eren perfectes però el van atrapar. Quin podia ser el motiu?
Pista: Les còpies eren totalment precises, però els bitllets tenien un error que els feien identificables com falsos amb facilitat.
Resposta a l'exercici de la setmana anterior (nº 99)
L'home era ambidextre i va respondre el test dues vegades, utilitzant les dues mans. Evidentment, la seva escriptura va ser diferent en cada cas, i també els resultats.
Ejercicio semanal de Pensamiento Lateral nº 100
Un falsificador experto falsificó billetes de 100€. las copias eran perfectas, pero lo atraparon. ¿Cúal puede ser el motivo?
Pista: Las copias eran totalmente precisas, pero los billetes tenían un error que los hacían identificables como falsos con facilidad.
Respuesta al ejercicio de la semana anterior (nº 99)
El hombre era ambidiestro y respondió el test dos veces utilizando las dos manos. Evidentemente, su escritura fue diferente en cada caso y los resultados también.
Weekly exercise of Lateral Thinking # 100
An expert forger falsified €100 bank notes. The copies were perfect, but he was caught. What could the reason be?
Clue: The copies were entirely accurate, but the notes had a mistake that was easily identified as counterfeit.
Answer to exercise of previous week (# 99)
The man was ambidextrous and answered the test with both arms. Obviously, his writing was different for each hand so the results were different.
Pista: Les còpies eren totalment precises, però els bitllets tenien un error que els feien identificables com falsos amb facilitat.
Resposta a l'exercici de la setmana anterior (nº 99)
L'home era ambidextre i va respondre el test dues vegades, utilitzant les dues mans. Evidentment, la seva escriptura va ser diferent en cada cas, i també els resultats.
Ejercicio semanal de Pensamiento Lateral nº 100
Un falsificador experto falsificó billetes de 100€. las copias eran perfectas, pero lo atraparon. ¿Cúal puede ser el motivo?
Pista: Las copias eran totalmente precisas, pero los billetes tenían un error que los hacían identificables como falsos con facilidad.
Respuesta al ejercicio de la semana anterior (nº 99)
El hombre era ambidiestro y respondió el test dos veces utilizando las dos manos. Evidentemente, su escritura fue diferente en cada caso y los resultados también.
Weekly exercise of Lateral Thinking # 100
An expert forger falsified €100 bank notes. The copies were perfect, but he was caught. What could the reason be?
Clue: The copies were entirely accurate, but the notes had a mistake that was easily identified as counterfeit.
Answer to exercise of previous week (# 99)
The man was ambidextrous and answered the test with both arms. Obviously, his writing was different for each hand so the results were different.
Com inventar solucions clares (3)
En la darrera entrada dèiem:
Cóm definir un problema amb precisió?
Examinem primer el significat de problema. Intuïtivament entenem que hi ha un problema quan hi ha quelcom que ens impedeix, o ens limita, per assolir un objectiu desitjat. Per tant, per definir un problema amb precisió hem de començar amb la declaració de l'objectiu desitjat. Que hem de fer a continuació? Recordem el que fem quan estem tractant amb el tipus de problema que implica un compromís. Hem de pacificar, o satisfer almenys dues coses diferents si volem aconseguir l'objectiu desitjat.
En altres paraules per assolir l'objectiu hi han almenys dues condicions necessàries que hem de trobar. Per això, el pas següent per definir un problema amb precisió és definir els requeriments que s'han de complir. Però la definició del problema no es pot aturar aquí. No en tenim prou simplement en compartir, per tal de satisfer els requeriments hem de fer coses que estan en conflicte. Per dir-ho formalment: Existeix uns prerequisits per poder satisfer els requeriments, i és aquí en apareix el problema. En el marc dels prerequisits.
Comencem per anomenar "A" a l'objectiu desitjat. Per assolir "A" hem de satisfer dos requeriments diferents "B" i "C", on el prerequisit per satisfer "B" és "D" i el prerequisit per satisfer "C" és l'oposat de "D". Un diagrama representatiu d'això pot ser semblant a :
Como inventar soluciones claras (3)
En la entrada anterior decíamos:
¿Cómo definir un problema con precisión?
Primero, examinemos el significado de problema. Intuitivamente entendemos que hay un problema cuando hay algo que nos impide, o nos limita, conseguir un objetivo deseado. Por lo tanto, para definir un problema con precisión hemos de empezar con la declaración del objetivo deseado. ¿Qué hemos de hacer a continuación? Recordemos lo que hacemos cuando estamos tratando con el tipo de problema que implica un compromiso. Hemos de pacificar, o satisfacer al menos dos cosas diferentes si queremos conseguir el objetivo deseado.
En otras palabras para conseguir el objetivo hay al menos dos condiciones necesarias que hemos de cumplir. Por esto, el paso siguiente para definir un problema con precisión es definir los requerimientos que se han de cumplir. Pero la definición del problema no se puede parar aquí. No tenemos bastante simplemente en compartir, para satisfacer los requerimientos hemos de hacer cosas que están en conflicto. Por decirlo formalmente: Existe unos prerrequisitos para poder satisfacer los requerimientos, y es aquí en donde aparece el problema. En el marco de los prerrequisitos.
Comencemos por denominar "A" al objetivo deseado. Para conseguir "A" hemos de satisfacer dos requerimientos diferentes "B" y "C", donde el prerrequisito para satisfacer "B" es "D" y el prerrequisito para satisfacer "C" es el opuesto a "D". Un diagrama representativo de esto puede ser parecido a:
How to invent simple solutions (3)
In the previous post we said:
How do we define a problem precisely?
Let's first examine what is the meaning of a problem. Intuitively we understand that a problem exists whenever there is something that prevents, or limits us, from reaching a desired objective. Therefore, defining a problem precisely must start with a declaration of the desired objective. What should we do next? Let's remind ourselves that what we are dealing with are the type of problems that involve compromise. We have to pacify, or satisfy, at least two different things if we want to achieve our desired objective.
In other words to reach the objective there are at least two necessary conditions which must be met. Thus, the next step in precisely defining a problem is to define the requirements that must be fulfilled. But the definiion of the problem cannot stop here. We simply don't have enough to share. In order to satisfy the requirements, we must do conflicting things. To put it more formally: To satisfy the requirements a prerequisite exists and it is here that the conflict arises, within the framework of the prerequisites
Let's start by calling the desired objective "A". In order to reach "A" we must satisfy two different requirements, "B" and "C", where the prerequisite to satisfying "B" is "D" and the prerequisite to satisfying "C" is the opposite of "D". A diagrammatic representation of this will look like:
Cóm definir un problema amb precisió?
Examinem primer el significat de problema. Intuïtivament entenem que hi ha un problema quan hi ha quelcom que ens impedeix, o ens limita, per assolir un objectiu desitjat. Per tant, per definir un problema amb precisió hem de començar amb la declaració de l'objectiu desitjat. Que hem de fer a continuació? Recordem el que fem quan estem tractant amb el tipus de problema que implica un compromís. Hem de pacificar, o satisfer almenys dues coses diferents si volem aconseguir l'objectiu desitjat.
En altres paraules per assolir l'objectiu hi han almenys dues condicions necessàries que hem de trobar. Per això, el pas següent per definir un problema amb precisió és definir els requeriments que s'han de complir. Però la definició del problema no es pot aturar aquí. No en tenim prou simplement en compartir, per tal de satisfer els requeriments hem de fer coses que estan en conflicte. Per dir-ho formalment: Existeix uns prerequisits per poder satisfer els requeriments, i és aquí en apareix el problema. En el marc dels prerequisits.
Comencem per anomenar "A" a l'objectiu desitjat. Per assolir "A" hem de satisfer dos requeriments diferents "B" i "C", on el prerequisit per satisfer "B" és "D" i el prerequisit per satisfer "C" és l'oposat de "D". Un diagrama representatiu d'això pot ser semblant a :
Como inventar soluciones claras (3)
En la entrada anterior decíamos:
¿Cómo definir un problema con precisión?
Primero, examinemos el significado de problema. Intuitivamente entendemos que hay un problema cuando hay algo que nos impide, o nos limita, conseguir un objetivo deseado. Por lo tanto, para definir un problema con precisión hemos de empezar con la declaración del objetivo deseado. ¿Qué hemos de hacer a continuación? Recordemos lo que hacemos cuando estamos tratando con el tipo de problema que implica un compromiso. Hemos de pacificar, o satisfacer al menos dos cosas diferentes si queremos conseguir el objetivo deseado.
En otras palabras para conseguir el objetivo hay al menos dos condiciones necesarias que hemos de cumplir. Por esto, el paso siguiente para definir un problema con precisión es definir los requerimientos que se han de cumplir. Pero la definición del problema no se puede parar aquí. No tenemos bastante simplemente en compartir, para satisfacer los requerimientos hemos de hacer cosas que están en conflicto. Por decirlo formalmente: Existe unos prerrequisitos para poder satisfacer los requerimientos, y es aquí en donde aparece el problema. En el marco de los prerrequisitos.
Comencemos por denominar "A" al objetivo deseado. Para conseguir "A" hemos de satisfacer dos requerimientos diferentes "B" y "C", donde el prerrequisito para satisfacer "B" es "D" y el prerrequisito para satisfacer "C" es el opuesto a "D". Un diagrama representativo de esto puede ser parecido a:
How to invent simple solutions (3)
In the previous post we said:
How do we define a problem precisely?
Let's first examine what is the meaning of a problem. Intuitively we understand that a problem exists whenever there is something that prevents, or limits us, from reaching a desired objective. Therefore, defining a problem precisely must start with a declaration of the desired objective. What should we do next? Let's remind ourselves that what we are dealing with are the type of problems that involve compromise. We have to pacify, or satisfy, at least two different things if we want to achieve our desired objective.
In other words to reach the objective there are at least two necessary conditions which must be met. Thus, the next step in precisely defining a problem is to define the requirements that must be fulfilled. But the definiion of the problem cannot stop here. We simply don't have enough to share. In order to satisfy the requirements, we must do conflicting things. To put it more formally: To satisfy the requirements a prerequisite exists and it is here that the conflict arises, within the framework of the prerequisites
Let's start by calling the desired objective "A". In order to reach "A" we must satisfy two different requirements, "B" and "C", where the prerequisite to satisfying "B" is "D" and the prerequisite to satisfying "C" is the opposite of "D". A diagrammatic representation of this will look like:
dilluns, 23 de febrer del 2015
Exercici setmanal de Pensament Lateral nº 99
Una agència oferia avaluacions de personalitat basant-se en la grafologia. Cóm s'ho va fer un client per demostrar que els resultats eren poc fiables?
Pista: Es va sotmetre a tests grafològics. A partir dels resultats va demostrar que no eren fiables.
Resposta a l'exercici de la setmana anterior (nº 98)
Va col·locar el full de diari per sota d'una porta. Així, aquesta separava als dos nens.
Ejercicio semanal de Pensamiento Lateral nº 99
Una agencia ofrecía evaluaciones de personalidad basandose en la grafología. ¿Cómo se las arregló un cliente para demostrar que los resultados eran poco fiables?
Pista: Se sometió a tests grafológicos. A partir de los resultados demostró que éstos no eran fiables.
Respuesta al ejercicio de la semana anterior (nº 98)
Colocó la hoja debajo de una puerta. Así la puerta separaba a los dos niños.
Weekly exercise of Lateral Thinking # 99
An agency offered personality evaluations based on handwriting tests. How did a customer to prove that the results were unreliable?
Clue: He made several handwriting tests and, based on the results, proved their unreliability.
Answer to exercise of previous week (# 98)
She placed the sheet of newspaper under the door, so that the door separated each one from the other.
Pista: Es va sotmetre a tests grafològics. A partir dels resultats va demostrar que no eren fiables.
Resposta a l'exercici de la setmana anterior (nº 98)
Va col·locar el full de diari per sota d'una porta. Així, aquesta separava als dos nens.
Ejercicio semanal de Pensamiento Lateral nº 99
Una agencia ofrecía evaluaciones de personalidad basandose en la grafología. ¿Cómo se las arregló un cliente para demostrar que los resultados eran poco fiables?
Pista: Se sometió a tests grafológicos. A partir de los resultados demostró que éstos no eran fiables.
Respuesta al ejercicio de la semana anterior (nº 98)
Colocó la hoja debajo de una puerta. Así la puerta separaba a los dos niños.
Weekly exercise of Lateral Thinking # 99
An agency offered personality evaluations based on handwriting tests. How did a customer to prove that the results were unreliable?
Clue: He made several handwriting tests and, based on the results, proved their unreliability.
Answer to exercise of previous week (# 98)
She placed the sheet of newspaper under the door, so that the door separated each one from the other.
Cóm inventar solucions clares (2)
L'origen del mètode d'Evaporació de Núvols es deriva de l'essència de dos conceptes àmpliament acceptats. El primer pertany a l'àmbit de les creences. "Només estem limitats per nosaltres mateixos". El segon és més pràctic: "No es pot guardar un pastís i menjar-se'l a la vegada".
Aquestes dues frases semblen ser contradictòries. Però el simple fet que s'accepten àmpliament indica que les dues són vàlides. La segona frase és senzillament una vívida descripció de l'existència de solucions de compromís. La primera indica, molt probablement, que quan ens enfrontem a una situació que requereix un compromís, sempre hi ha una solució factible que no implica el compromís. El que hem de fer és trobar aquesta solució. Cóm ho podem fer sistemàticament?
Potser la millor manera de començar és utilitzant una tercera frase que també s'accepta àmpliament: "Defineix un problema de forma precisa i ja tens la mitat de la solució". Segur que tots hem comprovat la validesa d'això, alguna vegada, al llarg de la nostra vida.
Tanmateix, hi ha una petita dificultat; ens adonem de la validesa d'aquesta frase, en general, només quan hem trobat la solució. Només aleshores, en retrospectiva, reconeixem que el pas més decisiu per arribar a la solució, ha sigut realment el pas on hem definit amb precisió el problema. Però, cóm podem estar segurs que hem definit el problema de forma precisa abans d'haver arribat a la solució?
Ho continuarem en la pròxima entrada.
Cómo inventar soluciones claras (2)
El origen del método de Evaporación de la Nube se deriva de la esencia de dos conceptos ámpliamente aceptados. El primero pertenece al ámbito de las creencias. "Solo estamos limitados por nosotros mismos". El segundo es más práctico: "No se puede guardar un pastel y comerselo a la vez".
Estas dos frases parecen ser contradictorias. Pero el simple hecho de que se acepten ámplianmente indica que las dos son válidas. La segunda frase es sencillamente una vívida descripción de la existencia de soluciones de compromiso. La primera indica, muy probablemente, que cuando nos enfrentamos a una situación que requiere un compromiso, siempre hay una solución factible que no implica el compromiso. Lo que hemos de hacer es encontrar esta solución. ¿Cómo lo podemos hacer de forma sistemática?
Quizás la mejor manera de empezar es utilizando una tercera frase que también es aceptada ámpliamente: "Define un problema de forma precisa y ya tienes la mitad de la solución". Seguro que todos hemos comprobado la validez de esto, alguna vez, a lo largo de nuestra vida.
Sin embargo, hay una pequeña dificultad, nos damos cuenta de la validez de esta frase, en general, sólo cuando hemos encontrado la solución. Sólo entonces, en retrospectiva, reconocemos que el paso más decisivo para llegar a la solución, ha sido realmente el paso en donde hemos definido con precisión el problema. Pero, ¿Cómo podemos estar seguros que hemos definido con precisión el problema antes de haber llegado a la solución?
Continuaremos el tema en la próxima entrada.
How to invent simple solutions (2)
The origin of the Evaporation Clouds method stems from the essence of two broadly accepted sentences.The first one belongs to field of believes. "We are limiting only by ourselves" and the second which is regarded to be more practical. "You cannot have your cake and eat it too." These two sentences seem to be in contradiction. But the mere fact that they are so widely accepted indicates that both are valid. The second sentence is just a vivid description of the existence of compromising solutions. The first one probably indicates that, whenever we face a situation which requires a compromise, there is always a simple solution that does not involve compromise. We just have to find it.
How can we systematically find such solutions?
Maybe the best place to start is by utilizing a third sentence, which is also very widely accepted: "Define a problem precisely and you are halfway to a solution". Each one of us has most probably verified the validity of the last sentence more than once in our life.
Nevertheless there is one small difficulty, when do we usually realize the validity of the above sentence, only when we've already found the solution. Only then, in hindsight, do we recognize that the most decisive step in reaching a solution was actually the step where we precisely defined the problem. But, how can we be sure that we have defined a problem precisely before having reached the solution?
We will continue it in the next post.
Aquestes dues frases semblen ser contradictòries. Però el simple fet que s'accepten àmpliament indica que les dues són vàlides. La segona frase és senzillament una vívida descripció de l'existència de solucions de compromís. La primera indica, molt probablement, que quan ens enfrontem a una situació que requereix un compromís, sempre hi ha una solució factible que no implica el compromís. El que hem de fer és trobar aquesta solució. Cóm ho podem fer sistemàticament?
Potser la millor manera de començar és utilitzant una tercera frase que també s'accepta àmpliament: "Defineix un problema de forma precisa i ja tens la mitat de la solució". Segur que tots hem comprovat la validesa d'això, alguna vegada, al llarg de la nostra vida.
Tanmateix, hi ha una petita dificultat; ens adonem de la validesa d'aquesta frase, en general, només quan hem trobat la solució. Només aleshores, en retrospectiva, reconeixem que el pas més decisiu per arribar a la solució, ha sigut realment el pas on hem definit amb precisió el problema. Però, cóm podem estar segurs que hem definit el problema de forma precisa abans d'haver arribat a la solució?
Ho continuarem en la pròxima entrada.
Cómo inventar soluciones claras (2)
El origen del método de Evaporación de la Nube se deriva de la esencia de dos conceptos ámpliamente aceptados. El primero pertenece al ámbito de las creencias. "Solo estamos limitados por nosotros mismos". El segundo es más práctico: "No se puede guardar un pastel y comerselo a la vez".
Estas dos frases parecen ser contradictorias. Pero el simple hecho de que se acepten ámplianmente indica que las dos son válidas. La segunda frase es sencillamente una vívida descripción de la existencia de soluciones de compromiso. La primera indica, muy probablemente, que cuando nos enfrentamos a una situación que requiere un compromiso, siempre hay una solución factible que no implica el compromiso. Lo que hemos de hacer es encontrar esta solución. ¿Cómo lo podemos hacer de forma sistemática?
Quizás la mejor manera de empezar es utilizando una tercera frase que también es aceptada ámpliamente: "Define un problema de forma precisa y ya tienes la mitad de la solución". Seguro que todos hemos comprobado la validez de esto, alguna vez, a lo largo de nuestra vida.
Sin embargo, hay una pequeña dificultad, nos damos cuenta de la validez de esta frase, en general, sólo cuando hemos encontrado la solución. Sólo entonces, en retrospectiva, reconocemos que el paso más decisivo para llegar a la solución, ha sido realmente el paso en donde hemos definido con precisión el problema. Pero, ¿Cómo podemos estar seguros que hemos definido con precisión el problema antes de haber llegado a la solución?
Continuaremos el tema en la próxima entrada.
How to invent simple solutions (2)
The origin of the Evaporation Clouds method stems from the essence of two broadly accepted sentences.The first one belongs to field of believes. "We are limiting only by ourselves" and the second which is regarded to be more practical. "You cannot have your cake and eat it too." These two sentences seem to be in contradiction. But the mere fact that they are so widely accepted indicates that both are valid. The second sentence is just a vivid description of the existence of compromising solutions. The first one probably indicates that, whenever we face a situation which requires a compromise, there is always a simple solution that does not involve compromise. We just have to find it.
How can we systematically find such solutions?
Maybe the best place to start is by utilizing a third sentence, which is also very widely accepted: "Define a problem precisely and you are halfway to a solution". Each one of us has most probably verified the validity of the last sentence more than once in our life.
Nevertheless there is one small difficulty, when do we usually realize the validity of the above sentence, only when we've already found the solution. Only then, in hindsight, do we recognize that the most decisive step in reaching a solution was actually the step where we precisely defined the problem. But, how can we be sure that we have defined a problem precisely before having reached the solution?
We will continue it in the next post.
dilluns, 16 de febrer del 2015
Exercici setmanal de Pensament Lateral nº 98
En Jim i en Joe estaven barallant-se. La seva mare els va castigar a estar de peu sobre una mateixa fulla de diari fins que es tranquil·litzessin i estiguessin en pau. La mare els hi va imposar el càstig de forma que no es poguessin tocar l'un a l'altre. Cóm s'ho va fer?
Pista: Els nens eren normals i tenien 7 i 8 anys d'edat. Van estar sobre la fulla de paper i no es podien tocar ni veure si no es movien del lloc.
Resposta a l'exercici de la setmana anterior (nº 97)
El sr Jones es va casar amb la Susan el 1820. La Susan va morir el 1830. La seva germana Mary es va convertir en vídua quan en Jones es va morir el 1850. Per tant, en Jones es va casar amb la germana de la seva vídua.
Ejercicio semanal de Pensamiento Lateral nº 98
Jim y Joe se estaban peleando. Su madre los castigó a estar de pie sobre una misma hoja de diario hasta que se tranquilizaran e hicieran las paces. La madre les impuso el castigo de forma que no se pudieran tocar el uno al otro. ¿Cómo lo hizo?
Pista: Los niños eran normales i tenían 7 y 8 años. Estuvieron sobre la hoja de diario y no se podían tocar ni ver si no se movían de su posición.
Respuesta al ejercicio de la semana anterior (nº 97)
El señor Jones se casó con Susan el 1820. Susan murió en 1830. Su hermana Mary se convirtió en viuda cuando Jones murió en 1850. Por tanto, Jones se casó con la hermana de su viuda.
Weekly exercise of Lateral Thinking #98
Jim and Joe were fighting together. Their mother punished them by making them stand on the same sheet of newspaper until they accepted to be calm and peaceful. The mother imposed this punishment in such a way that they could not touch each other. How could she do it?
Clue: The children were normal and 7 and 8 years old, They stood on the same sheet of newspaper and couldn't touch or see each other without leaving their position.
Answer to exercise of previous week (# 97)
Mr Jones was married with Susan in 1820. Susan died in 1830. Mary became a widow when Jones died in 1850. So, in 1820 Jones was married with the sister of his widow.
Pista: Els nens eren normals i tenien 7 i 8 anys d'edat. Van estar sobre la fulla de paper i no es podien tocar ni veure si no es movien del lloc.
Resposta a l'exercici de la setmana anterior (nº 97)
El sr Jones es va casar amb la Susan el 1820. La Susan va morir el 1830. La seva germana Mary es va convertir en vídua quan en Jones es va morir el 1850. Per tant, en Jones es va casar amb la germana de la seva vídua.
Ejercicio semanal de Pensamiento Lateral nº 98
Jim y Joe se estaban peleando. Su madre los castigó a estar de pie sobre una misma hoja de diario hasta que se tranquilizaran e hicieran las paces. La madre les impuso el castigo de forma que no se pudieran tocar el uno al otro. ¿Cómo lo hizo?
Pista: Los niños eran normales i tenían 7 y 8 años. Estuvieron sobre la hoja de diario y no se podían tocar ni ver si no se movían de su posición.
Respuesta al ejercicio de la semana anterior (nº 97)
El señor Jones se casó con Susan el 1820. Susan murió en 1830. Su hermana Mary se convirtió en viuda cuando Jones murió en 1850. Por tanto, Jones se casó con la hermana de su viuda.
Weekly exercise of Lateral Thinking #98
Jim and Joe were fighting together. Their mother punished them by making them stand on the same sheet of newspaper until they accepted to be calm and peaceful. The mother imposed this punishment in such a way that they could not touch each other. How could she do it?
Clue: The children were normal and 7 and 8 years old, They stood on the same sheet of newspaper and couldn't touch or see each other without leaving their position.
Answer to exercise of previous week (# 97)
Mr Jones was married with Susan in 1820. Susan died in 1830. Mary became a widow when Jones died in 1850. So, in 1820 Jones was married with the sister of his widow.
Com inventar solucions clares (1)
L'obstacle més gran per trobar solucions clares o pràctiques és el fet que la gent ja té en ment les solucions "acceptades". Recordem que estem analitzant problemes arrel o crònics, que a més a més són típics. És a dir, han existit de forma crònica per molt temps (potser anys). Això ens demostra que les solucions percebudes són insuficients, si no fos així, ja faria temps que hauríem resolt el problema arrel.
Està clar que és inherent a la nostra manera natural de fer, el fet que sempre que pensem en quelcom que ja coneixem, no ens preocupem en repensar la situació com si fos nova. Per tant, quan volem induir a la gent a inventar, primer els hem de convèncer que les solucions "acceptades" són falses, ja que si no ho accepten, no pensaran més enllà i senzillament les recitaran de nou.
Tampoc és inusual que les solucions "acceptades", que no funcionen!, siguin solucions de compromís. En general, quan ens enfrontem a un problema central, resulta que intuïtivament el coneixem bé -encara que no necessàriament estigui ben verbalitzat- i que ja s'han establert solucions de compromís en un inútil intent de solucionar el problema. Motivar a la gent a inventar solucions clares requereix que els fem sortir de les vies del compromís i els guiem cap l'enfocament de reexaminar els fonaments del sistema, per tal de trobar el mínim número de canvis necessaris per crear un entorn en el que el problema no existeixi. Goldratt anomena aquest mètode com el mètode de "Evaporació de núvols". Al assumir que un problema central es pot descriure com un gran núvol, aleshores aquest mètode ens permet fer que la causa del problema no existeixi, en lloc de solucionar mitjançant el compromís, els efectes del problema.
Cómo inventar soluciones sencillas (1)
El obstáculo más grande para encontrar soluciones claras o prácticas es el hecho que la gente ya tiene en mente las soluciones "aceptadas". Recordemos que estamos analizando problemas raíz o crónicos, que además son típicos. Es decir, han existido de forma crónica durante mucho tiempo (quizás años). Esto nos demuestra que las soluciones percibidas son insuficientes, si no fuera así, ya haría tiempo que habríamos resuelto el problema central.
Es evidente que es inherente a nuestra manera natural de hacer, el hecho de que siempre que pensamos en algo que ya conocemos, no nos preocupamos de repensar la situación como si fuera nueva. Por lo tanto, cuando queremos inducir a la gente a inventar, primero la hemos de convencer de que las soluciones "aceptadas" son falsas, ya que de otra manera, no pensaran más allá y sencillamente las recitaran de nuevo.
Tampoco es inusual que las soluciones "aceptadas" ¡que no funcionan! sean soluciones de compromiso. En general, cuando nos enfrentamos a un problema central, resulta que intuitivamente lo conocemos bien -aunque no necesariamente esté bien verbalizado- y que ya se han establecido soluciones de compromiso en un inútil intento de solucionar el problema. Motivar a la gente a inventar soluciones claras requiere que los hagamos salir de los caminos del compromiso y guiarlos hacia el enfoque de reexaminar las bases del sistema, para intentar encontrar el mínimo número de cambios necesarios para crear un entorno donde el problema no exista. Goldratt denomina este método como el método de "evaparación de la nube". Al asumir que un problema central se puede describir como una gran nube, este método nos permite hacer que la causa del problema no exista, en lugar de sólo solucionar los efectos del problema mediante compromisos.
How to invent simple solutions (1)
The major obstacle to find simple and practical solutions is the fact that people usually already have in their minds the "accepted" solutions. But remember, we are dealing with core problems and tipically core problems. They have been in existence within our environment for many time (probably years). This provides us with the best indication that the perceived solutions are insufficient, otherwise the core problem would have already been solved.
It is clear that inherently to the nature of human beings that, as long as we think that we already know, we don't bother to rethink the situation. Thus, whenever we want to induce people to invent, we must first convince them that the "accepted" solutions are false, otherwise they will not think, they will just quote these again.
It's not unusual that the "accepted" solutions, which do not work!, are solutions of compromise. In general, whenever a core problem is confronted, it turns out that the core problem was already intuitively very well known -even though not necessarily well verbalized- and already compromising solutions were implemented un a futile attempt to solve the problem. Inducing people to invent simple solutions requires that we steer them away from the avenues of compromise and towards the avenues of re-examining the foundations of the system, in order to find the minimum number of changes needed to create an environment in which the problem simply can no exist. Goldratt calls this method the "Evaporating Clouds" method ,assuming that a core problem can be described as a big cloud, then this method strives not to solve the problem (compromise) but to cause the problem not to exist.
Està clar que és inherent a la nostra manera natural de fer, el fet que sempre que pensem en quelcom que ja coneixem, no ens preocupem en repensar la situació com si fos nova. Per tant, quan volem induir a la gent a inventar, primer els hem de convèncer que les solucions "acceptades" són falses, ja que si no ho accepten, no pensaran més enllà i senzillament les recitaran de nou.
Tampoc és inusual que les solucions "acceptades", que no funcionen!, siguin solucions de compromís. En general, quan ens enfrontem a un problema central, resulta que intuïtivament el coneixem bé -encara que no necessàriament estigui ben verbalitzat- i que ja s'han establert solucions de compromís en un inútil intent de solucionar el problema. Motivar a la gent a inventar solucions clares requereix que els fem sortir de les vies del compromís i els guiem cap l'enfocament de reexaminar els fonaments del sistema, per tal de trobar el mínim número de canvis necessaris per crear un entorn en el que el problema no existeixi. Goldratt anomena aquest mètode com el mètode de "Evaporació de núvols". Al assumir que un problema central es pot descriure com un gran núvol, aleshores aquest mètode ens permet fer que la causa del problema no existeixi, en lloc de solucionar mitjançant el compromís, els efectes del problema.
Cómo inventar soluciones sencillas (1)
El obstáculo más grande para encontrar soluciones claras o prácticas es el hecho que la gente ya tiene en mente las soluciones "aceptadas". Recordemos que estamos analizando problemas raíz o crónicos, que además son típicos. Es decir, han existido de forma crónica durante mucho tiempo (quizás años). Esto nos demuestra que las soluciones percibidas son insuficientes, si no fuera así, ya haría tiempo que habríamos resuelto el problema central.
Es evidente que es inherente a nuestra manera natural de hacer, el hecho de que siempre que pensamos en algo que ya conocemos, no nos preocupamos de repensar la situación como si fuera nueva. Por lo tanto, cuando queremos inducir a la gente a inventar, primero la hemos de convencer de que las soluciones "aceptadas" son falsas, ya que de otra manera, no pensaran más allá y sencillamente las recitaran de nuevo.
Tampoco es inusual que las soluciones "aceptadas" ¡que no funcionan! sean soluciones de compromiso. En general, cuando nos enfrentamos a un problema central, resulta que intuitivamente lo conocemos bien -aunque no necesariamente esté bien verbalizado- y que ya se han establecido soluciones de compromiso en un inútil intento de solucionar el problema. Motivar a la gente a inventar soluciones claras requiere que los hagamos salir de los caminos del compromiso y guiarlos hacia el enfoque de reexaminar las bases del sistema, para intentar encontrar el mínimo número de cambios necesarios para crear un entorno donde el problema no exista. Goldratt denomina este método como el método de "evaparación de la nube". Al asumir que un problema central se puede describir como una gran nube, este método nos permite hacer que la causa del problema no exista, en lugar de sólo solucionar los efectos del problema mediante compromisos.
How to invent simple solutions (1)
The major obstacle to find simple and practical solutions is the fact that people usually already have in their minds the "accepted" solutions. But remember, we are dealing with core problems and tipically core problems. They have been in existence within our environment for many time (probably years). This provides us with the best indication that the perceived solutions are insufficient, otherwise the core problem would have already been solved.
It is clear that inherently to the nature of human beings that, as long as we think that we already know, we don't bother to rethink the situation. Thus, whenever we want to induce people to invent, we must first convince them that the "accepted" solutions are false, otherwise they will not think, they will just quote these again.
It's not unusual that the "accepted" solutions, which do not work!, are solutions of compromise. In general, whenever a core problem is confronted, it turns out that the core problem was already intuitively very well known -even though not necessarily well verbalized- and already compromising solutions were implemented un a futile attempt to solve the problem. Inducing people to invent simple solutions requires that we steer them away from the avenues of compromise and towards the avenues of re-examining the foundations of the system, in order to find the minimum number of changes needed to create an environment in which the problem simply can no exist. Goldratt calls this method the "Evaporating Clouds" method ,assuming that a core problem can be described as a big cloud, then this method strives not to solve the problem (compromise) but to cause the problem not to exist.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

