L'enfocament sistèmic és que la resposta de la gent respecte a un canvi no és de "por" sinó d'avaluació respecte a les avantatges i inconvenients que el canvi comporta.
Aquesta avaluació sembla ser el mecanisme general per decidir la nostra posició respecte als canvis que se'ns presenten contínuament. I això, no és només a nivell de canvis en organitzacions o equips de treball, sinó que també ho utilitzem a nivell de canvis en la nostra conducta o vida personal.
És un dit popular dir que la gent es resisteix al canvi. Ara bé, si ens ofereixen ara mateix canviar a una situació en la que tindrem més riquesa, salut i benestar, alhora que no perdérem res del que tenim i que no haurem de fer cap esforç, i fins i tot, que desapareixerà qualsevol cosa de la situació actual que pugui representar un cert perill, molt probablement hi haurà molt poca gent que es resisteixi al canvi.
Hi ha quatre aspectes que quasi tothom té en compte a l’hora de
implicar-se en un canvi important per la seva vida. Els quatre aspectes són: el
guany del canvi, l’esforç que suposa arribar a assolir aquest guany, la
comoditat o coses bones (per poques que siguin) que es tenen abans del canvi i que
es poden perdre al canviar, i la percepció de perill real que tenim en la
situació actual, que es impel·leixi a fer el canvi.
Què guanyarem amb el canvi que se'ns proposa? Hauríem de
poder visualitzar aquest guany o tresor. el Valor d’aquest ha de ser molt gran
per que ens permeti superar les tres altres condicions a considerar per decidir
fer el canvi. Això té una dificultat afegida perquè al ser una meta en el
futur, té un grau d’incertesa important que actua en contra del canvi, encara
que es pugui valorar el guany. Per això és el primer aspecte a visualitzar: Què assolim o
guanyem si canviem?
Quin esforç s’haurà de
fer per assolir aquest guany o tresor? Cal que cada persona implicada en un canvi entengui que s’ha
de fer, què ha de fer per assolir els guanys. Si l’esforç és petit o suau és
més fàcil disposar-se a canviar, que si l’esforç ens pot arribar a posar en
perill la nostra identitat física. Això podria ser com haver de fer una
escalada de gran dificultat i amb perill de fer-nos mal per arribar al cim
d’una muntanya on hi ha un tresor.
Recordem
que tant important és visualitzar què guanyarem com ser conscients de
l'esforç que representarà. Si el valor del guany no compensa l'esforç
les persones, amb raó, seran reticents al canvi.
Quan ens enfrontem als canvis, tots sabem que la situació que volem canviar no és dolenta del tot. Si fos així hauríem decidit canviar abans. Quines coses bones o comoditat pot perdre cadascú al fer el canvi? sovint encara que el guany sigui atractiu, no ens disposem a canviar per por a perdre algunes coses que ens donen comoditat o seguretat per poca que sigui.
Quan ens enfrontem als canvis, tots sabem que la situació que volem canviar no és dolenta del tot. Si fos així hauríem decidit canviar abans. Quines coses bones o comoditat pot perdre cadascú al fer el canvi? sovint encara que el guany sigui atractiu, no ens disposem a canviar per por a perdre algunes coses que ens donen comoditat o seguretat per poca que sigui.
És
a dir, no només tenim en compte el valor de la nova situació i l'esforç
per arribar-hi, sinó que també tenim en compte la poca seguretat o
comoditat que tinguem en la situació actual. I el canvi serà tant més
difícil quan més valorem aquestes petites coses o avantatges que tinguem
en una situació que sabem que pot millorar, i molt sovint millorar
moltíssim.
Un
últim punt a considerar, quan ens enfrontem a una possibilitat de
canviar, és ser conscients de l'existència d'un perill real que ens
amenaci en la situació
actual.
La resposta que cada un doni és el factor crucial per donar suport al canvi. De fet, ser conscients del perill i del valor real del que tenim, és més important que l’esforç i el guany que es pugui obtenir. Així, si ens trobem a punt de ser atacats per un lleó o cocodril, farem tot el possible per fugir, sense valorar gaire el que puguem perdre al marxar d’aquell lloc. L'existència d'un perill visible real, que amenaça la nostra supervivència, o perdre el que tinguem, ens predisposa de forma ràpida a canviar la situació. Això serà més urgent quan més a prop identifiquem o creguem que tenim l'amenaça.
La nostra necessitat de supervivència és el factor més important per prendre decisions sobre canviar la situació. Si considerem que l'amenaça és molt forta, canviarem malgrat puguem perdre coses que tenim o els esforços que ens representi sortir d'aquella situació. Fins i tot, ho farem encara que no hi hagi un guany clar al fer-se el canvi. Pensem en una situació accidental com pot ser un avís d'un foc que s'apropa a les nostres cases, o un avís d'un terratrèmol imminent. El guany és simplement la nostra supervivència i ens disposem a fugir o fer un canvi, deixant propietats, coses que valoràvem, i sense importar-nos els esforços que haguem de fer en aquesta fugida o canvi.
Aquesta por al perill o la necessitat d'evitar les amenaces no és tan sols individual o relacionada amb les nostres famílies o éssers estimats. També es dona en col·lectius com poden ser organitzacions, pobles o nacions senceres. Davant d'una agressió externa, una comunitat molt probablement lluitarà amb tot el que tingui per preservar la seva supervivència encara que perdi persones i propietats en aquesta lluita.
Probablement aquest factor d'identificació d'una amenaça o perill real sigui el factor més decisiu per iniciar un canvi.
La resposta que cada un doni és el factor crucial per donar suport al canvi. De fet, ser conscients del perill i del valor real del que tenim, és més important que l’esforç i el guany que es pugui obtenir. Així, si ens trobem a punt de ser atacats per un lleó o cocodril, farem tot el possible per fugir, sense valorar gaire el que puguem perdre al marxar d’aquell lloc. L'existència d'un perill visible real, que amenaça la nostra supervivència, o perdre el que tinguem, ens predisposa de forma ràpida a canviar la situació. Això serà més urgent quan més a prop identifiquem o creguem que tenim l'amenaça.
La nostra necessitat de supervivència és el factor més important per prendre decisions sobre canviar la situació. Si considerem que l'amenaça és molt forta, canviarem malgrat puguem perdre coses que tenim o els esforços que ens representi sortir d'aquella situació. Fins i tot, ho farem encara que no hi hagi un guany clar al fer-se el canvi. Pensem en una situació accidental com pot ser un avís d'un foc que s'apropa a les nostres cases, o un avís d'un terratrèmol imminent. El guany és simplement la nostra supervivència i ens disposem a fugir o fer un canvi, deixant propietats, coses que valoràvem, i sense importar-nos els esforços que haguem de fer en aquesta fugida o canvi.
Aquesta por al perill o la necessitat d'evitar les amenaces no és tan sols individual o relacionada amb les nostres famílies o éssers estimats. També es dona en col·lectius com poden ser organitzacions, pobles o nacions senceres. Davant d'una agressió externa, una comunitat molt probablement lluitarà amb tot el que tingui per preservar la seva supervivència encara que perdi persones i propietats en aquesta lluita.
Probablement aquest factor d'identificació d'una amenaça o perill real sigui el factor més decisiu per iniciar un canvi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada