DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -62) FLUX

El flux és el moviment continu, incessant o en una direcció determinada d'una substància, energia o elements. També s'empra per referir-se a la pujada periòdica de la marea.

Segons el context, s'aplica de les maneres següents:

• Física i Ciències: Moviment d'energia o partícules (p. ex., flux energètic o lluminós).
• Hidràulica i Gasos: Desplaçament continu d'un fluid (líquid o gas) per un conducte.
• Economia: Corrent de recursos, mercaderies o capital entre agents o àrees geogràfiques.
• Sociologia: Desplaçament de persones o dades (p. ex., flux migratori, flux d'informació).

A la Teoria de les Limitacions (TOC, de l'anglès Theory of Constraints), el flux fa referència a la velocitat, continuïtat i ritme amb què els productes, serveis o tasques avancen al llarg de tot el sistema fins a convertir-se en valor real o ingressos.

Dins d'aquesta metodologia, el flux té un sentit operacional i estratègic molt precís basat en els següents principis:

1. El flux està governat pel coll d'ampolla

El ritme o la capacitat del flux global d'una empresa mai serà superior a la capacitat de la seva limitació(el punt més lent del procés). Intentar produir o fer avançar feina a una velocitat superior a la que el coll d'ampolla pot absorbir no millora el flux; només genera acumulació de residus, embussos i estrès.

2. L'equilibri del flux per sobre de l'equilibri de la capacitat

A diferència de la gestió tradicional, que busca que totes les màquines o persones estiguin treballant al 100% de la seva capacitat, la TOC busca equilibrar el flux de producció. Això significa que els recursos que no són limitacions han de reduir la seva marxa de manera deliberada per compassar-se exactament al ritme del coll d'ampolla (un concepte conegut com a subordinació).

3. La relació entre flux i inventari (Llei de Little)

Un flux ràpid i net implica necessàriament tenir poc inventari en procés (WIP, Work in Progress). Com més tasques o materials hi hagi acumulats a la cua, més lent i impredictible es torna el flux de treball.

4. La metodologia Drum-Buffer-Rope (Tambor-Amortidor-Corda)

Per protegir i regular aquest flux, la TOC utilitza el sistema DBR:

• Drum (Tambor): El coll d'ampolla marca el ritme del flux per a tot el sistema.
• Buffer (Amortidor): Es col·loca una quantitat mínima de temps o inventari abans de la limitació per assegurar que el flux mai s'aturi per culpa d'un error previ.
• Rope (Corda): Mecanisme de comunicació que avisa l'inici del procés per tal que només s'alliberi feina nova quan el coll d'ampolla hagi processat la feina anterior, evitant saturar el flux.

En la Teoria de les Limitacions, maximitzar el flux no significa fer que tothom corri, sinó assegurar que res no s'aturi en el punt crític perquè la creació de valor sigui el més ràpida i fluida possible.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -61) FALS POSITIU I FALS NEGATIU

Un fals positiu és un producte o resultat que en un control o una anàlísi apareix com defectuós sent correcte. 

Un fals negatiu és un producte que en un control o una anàlísi apareix com a correcte quan en relitat és defectuós.

En les proves mèdiques i, més generalment, en la classificació binària (del sí o no), un fals positiu és un error en què el resultat de la prova indica indegudament la presència d'una condició, com una malaltia (un resultat positiu), quan en realitat no hi és present; mentre que un fals negatiu és un error en què un resultat de prova no indica, indegudament, la presència d'una condició (el resultat és negatiu), quan en realitat hi és present. Es tracta dels dos tipus d'errors d'una prova binària. En medicina un fals positiu es distingeix del sobrediagnòstic (quan augmenten els criteris per a incloure més pacients sota un diagnòstic), i també és diferent de la d'un excés de proves diagnòstiques.

A les proves d'hipòtesis estadístiques, els conceptes anàlegs es coneixen com a errors de tipus I i de tipus II, on un resultat positiu correspon a rebutjar la hipòtesi nul·la i un resultat negatiu correspon a no rebutjar-la. Els termes s'utilitzen sovint de forma intercanviable, però hi ha diferències en el detall i la interpretació a causa de les diferències entre proves mèdiques i proves d'hipòtesis estadístiques.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -60) EXTERNALITAT

Una externalitat és l'efecte positiu o negatiu que l'activitat de producció o consum d'un agent econòmic (empresa o persona) té sobre el benestar d'un altre, sense que aquesta incidència es reflecteixi en els preus de mercat. 

Les externalitats es divideixen principalment en dos tipus:

• Externalitat negativa (cost extern): Es dona quan l'acció d'un agent perjudica tercers per als quals no hi ha cap compensació. Un exemple clàssic és la contaminació industrial: una fàbrica contamina l'aire i afecta la salut dels veïns, un cost social que no paga directament l'empresa.
• Externalitat positiva (benefici extern): Ocorre quan una activitat beneficia terceres parts sense que aquestes hagin de pagar per l'avantatge. Un exemple habitual és l'educació o la vacunació: una persona vacunada protegeix la societat reduint els contagis, fins i tot a aquells que no han rebut la vacuna. 

Dins de les externalitats negatives (accions que generen costos a la societat que no estan inclosos en el preu del producte alguns exemples són:

• El fum del tabac: El fum d'un fumador fa que les persones del voltant respirin substàncies nocives (fumadors passius), empitjorant la seva salut i augmentant la despesa de la sanitat pública.
• El soroll del transport: Els avions d'un aeroport o el trànsit d'una autopista generen contaminació acústica. Això disminueix el valor de les cases properes i provoca estrès als veïns.
• L'ús del transport privat: Conduir un cotxe de benzina provoca embussos de trànsit que fan perdre temps als altres conductors, a més d'emetre gasos contaminants que afecten la salut de tothom.
• Els purins de les granges: Les dejeccions ramaderes excessives es filtren a la terra i contaminen els aqüífers subterranis d'aigua potable, obligant els pobles de la zona a pagar filtres de neteja cars.

Entre les externalitats positives (accions que generen beneficis gratuïts per a la societat que el mercat no recompensa automàticament) uns exemples serien:

• La investigació científica: Quan una empresa tecnològica crea una nova tecnologia de codi obert, moltes altres empreses utilitzen aquest coneixement per millorar els seus propis productes sense haver pagat per la recerca inicial.
• L'apicultura i els fruiters: Les abelles d'un apicultor volen lliurement i pol·linitzen els arbres dels camps de fruiters veïns, millorant la collita dels agricultors sense que aquests hagin de pagar res a l'apicultor.
• La restauració de façanes: Quan el propietari d'un edifici històric arregla i pinta la seva façana, millora l'estètica de tot el barri, augmenta el valor de la zona i beneficia el turisme local.
• La instal·lació de plaques solars: Un veí que es posa plaques solars redueix la demanda de la xarxa elèctrica general i evita l'emissió de CO₂ a l'atmosfera, netejant l'aire per a tothom.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE - 59) EXPLOTACIÓ

L'explotació és l'acció d'aprofitar un recurs o un treball per obtenir un rendiment.. Té tres significats principals:

• Econòmic/Agrari: Conjunt d'instal·lacions, recursos i activitats d'una unitat de producció (agrícola, ramadera, forestal o minera).
• Laboral/Social: Utilització abusiva d'una persona o col·lectiu en benefici propi, sense respectar els seus drets.
• Industrial: Funcionament o gestió d'un negoci, servei o instal·lació (ex: l'explotació d'una mina o d'una xarxa de transport).

D'altra banda, en la Teoria de les Limitacions, s'utilitza el terme explotació amb el significat de treure el màxim rendiment possible del recurs o treball que és la limitació del sistema. Podeu aprofundir en aquest concepte, consultant entrades en aquest blog sobre els cinc passos de TOC.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -58) EXCEDENT

L'Excedent és l'excès sobre el que es necessita. Es pot parlar de l'excedent del consumidor, que és la diferència acumulada entre el preu que el consumidor estava disposat a pagar i el que realment paga. I també de l'excedent del productor que és la diferència acumulada entre el preu al que el productor estava disposat a vendre i el que realment obté.

A nivell social, s'anomena Excedent a la part del producte social que sobrepassa el valor dels factors de producció emprats per a obtenir-lo.

No es pot separar l’estudi de l’excedent de la consideració dels processos de producció o distribució, i s’ha de relacionar tant amb el concepte d’explotació com amb els processos d’acumulació i de creixement econòmic. L’excedent és la part del producte social apropiat per la classe no treballadora, independentment del fet que sigui destinat al consum improductiu o a la inversió. En aquest segon cas, l’excedent possibilita l’acumulació de capital, base del creixement econòmic. Atès que en els diferents models de producció l’excedent ha pres formes diverses (en el capitalisme, per exemple, apareix sota la forma de plusvàlua) que condicionen diferents opcions de creixement, la seva anàlisi esdevé últil a un doble nivell: primer, perquè, a partir de l’estudi de la seva assignació entre les diferents capes socials, permet d’aprofundir en el coneixement del caràcter de les diferents formacions socials; i, d’altra banda, perquè la seva utilització reflecteix el marc teòric en què s’efectua una determinada anàlisi (neoclàssica, classicomarxista, etc). Des d’un punt de vista normatiu, P.A. Baran parla de l'excedent potencial com a excedent màxim que hom pot obtenir donat un grau de desenvolupament de les forces productives, i el compara amb l'excedent real, que normalment és inferior, com a conseqüència d’una gestió econòmica, totalment o parcialment irracional. Històricament, la noció d’excedent ha estat lligada al grau de desenvolupament de les forces productives. Així, els fisiòcrates elaboraren el concepte d'excedent agrícola, puix que aquest era el sector que havia de permetre la formació de l’acumulació primitiva. Posteriorment aquesta delimitació fou desbordada per la importància del sector industrial, i hom establí l’actual noció d'excedent econòmic.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -57) EXACTITUD

L'exactitud és la capacitat per donar resultats o dades el més pròxims al valor veritable.

L'exactitud té una certa connexió amb un altre concepte que és la precisió. La precisió d'un mètode, d'una medició o d'uns resultats, és la capacitat que determinacions repetides donin el mateix resultat.

Quan els relacionem, podem parlar de métodes, dades o resultais molt precisos, però molt poc exactes, o bé poc precisos i poc exactes. Tanmateix, en general quan hi ha un bon grau d'exactitud, ha d'haver també un cert grau de precisió.

Per posar un exemple, si tenim una galeria de tir amb 3 tiradors que efectuen 10 trets sobre una diana, podem tenir el cas d'un tirador en que cap tret dona en el centre de la diana i a més estan repartits per tot el cercle. Seria un cas de poca exactitud i poca precisió. Pot haver un segon cas on cap tret dona en el centre de la diana, però tots estan molt junts. En aquest cas parlarem d'uns resultats inexactes però molt precisos. I també, es pot donar el cas on tots estan en el centre de la diana i molt agrupats. En aquest cas, tenim uns resultats exactes i precisos.

Quan parlem de resultats o dades d'empreses o organitzacions, és convenient tenir en compte ambdòs conceptes.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -56) ESCASSESSA

L'Escassessa, com a terme, descriu una situació d'insuficiència o manca. A nivell comercial generalment  és d'oferta, encara que també pot ser de demanda. Aquestes situacions donen origen a moviments de preus, mercaderies i factors de producció, intentant arribar a un equilibri.

Molt sovint, a nivell empresarial es parla d'escassessa de recursos. És molt freqüent que els responsables de les àrees de l'organització o empresa, en els seus informes periódics, demanin a la direcció superior més recursos -generalment de tot tipus- materials i personals.

En la filosofia TOC, és fa èmfasi en que quan es parla d'escassessa, aquesta s'ha d'analitzar tenint en compte les relacions d'aquell recurs material o personal amb la limitació del sistema. Molt sovint una bona gestió de la limitació, allibera més capacitat o potencial d'un recurs que semblava que havia arribat al seu màxim de capacitat.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -55) ESCALA -ECONOMIES DE-

L'economia d'escala es refereix a l'efecte de la disminució del cost unitari en un procés productiu a l'augmentar la capacitat i la producció anual del mateix.

Les économies d'escala es produeixen per diverses raons, tals com un menor impacte unitari de les despeses generals, sinergies en compres, distribució i comercialització, l'efecte de la corba d'experiència, una major especialització i l'ús de bens de capital més eficients.

Tanmateix, tot i l'àmplia acceptació d'aquest concepte, des d'un punt de vista científic, quan les organitzacions tenen relacions interdependents (i quasi totes les tenen) les economies d'escala tenen pot sentit i poden dur a veritables catàstrofes.

Certament, el concepte del món del cost, és acceptable per quasi totes les empreses i organitzacions. Això les porta a pensar que es pot definir un cost unitari per producte, i segons la definició del principi, aplicar les economies d'escala i ser més eficients. El problema radica en que els supòsits de món del cost, son molt qüestionables, i no aguanten una validació científica tal com si ho fan els que conformen el món del valor o flux (throughput). Per més detalls veure "MÓN DEL VALOR"

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -54) ERROR

La definició d'error és l'acció d'allunyar-se del que és cert.

A la vegada, Error» té aquests significats:

Error humà, causa o factor d'origen antròpic que pot generar catàstrofes i accidents en diversos àmbits de l'activitat humana

En Ciència:

Error aleatori, és l' error inevitable que es produeix per esdeveniments impossibles de controlar durant un experiment o observació.

Error experimental, és desviació del valor mesurat d'una variable respecte al valor real d'aquesta magnitud.

Error d'aproximació, és la diferència entre el valor exacte i el valor aproximat

En Estadística hi ha dos tipos d'error importants:

L'error de tipus I també anomenat error de tipus alfa (α) o fals positiu, és l'error que es comet quan l'investigador no accepta la hipòtesi nul·la sent aquesta veritable en la població. És equivalent a trobar un resultat fals positiu, perquè l'investigador arriba a la conclusió que hi ha una diferència entre les hipòtesis quan en realitat no existeix. Es relaciona amb el nivell de significança estadística.

L'error de tipus II, també anomenat error de tipus beta (β) (β és la probabilitat que existeixi aquest error) o fals negatiu, es comet quan l'investigador no rebutja la hipòtesi nul·la sent aquesta falsa en la població. És equivalent a la probabilitat d'un resultat fals negatiu, ja que l'investigador arriba a la conclusió que ha estat incapaç de trobar una diferència que existeix en la realitat.

S'accepta en un estudi que el valor de l'error beta estigui entre el 5 i el 20%.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -53) EQUIP

Un equip és un grup de persones que s'uneix per tal d'assolir un objectiu comú. Els equips humans són especialment apropiats per aconseguir tasques complexes que poden tenir subtasques independents. Un grup, però, no sempre és un equip. Els equips acostumen a tenir membres amb habilitats que es complementen i generen sinergia a través d'un esforç coordinat que permet que cada membre maximitzi els seus punts forts i minimitzi els febles.

Es debat sovint la mida òptima d'un equip, que sovint varia segons la tasca. Com a mínim un estudi de resolució de problemes en grups apunta que la mida òptima és de quatre membres, mentre que altres treballs diuen que la mida òptima es troba entre cinc i dotze membres, o més humorísticament, el nombre de membres que es poden prendre dues pizzes.

Els equips es poden classificar segons si són:

• interdependent o independent, segons les accions dels membres mentre treballen. És interdependent si les accions de cada membre repercuteixen en l'èxit de l'equip final, i hi ha una possible especialització, com en el cas del rugby En canvi, és independent si, com en el cas de l'atletisme, les accions de cada individu no causen efectes en el rendiment del següent, i les accions que fan són les mateixes.
• multidisciplinari o interdisciplinari. En el cas dels multidisciplinaris, hi ha una especialització de les feines, i el que es tracta no té per què estar relacionat amb el que els altres membres tracten. L'equip multidisciplinari funciona sumant coneixements i experiencies en camps diferents, orientats al mateix fi.

Per més informació sobre els equips en les organitzacions, veieu les entrades amb els títols:

Dues regles per als equips de treball

Treball en equip.

Adaptació de les lleis de la Robòtica als equips humans

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -52) EQUILIBRI

El terme Equilibri, en general, es refeix al fget que dues forces o accions oposades siguin tals que l'efecte de l'una destrueixi el de l'altra. També es pot definir com la distribució ben ponderada de les coses.

Segons els sistemes té aquests significats:

Biologia:

Equilibri: (fisiologia), sentit que permet a humans i animals caminar sense caure

Equilibri ecològic: situació hipotètica en què la mida d'una població d'éssers vius es mantenen estables

Equilibri puntuat, teoria que proposa un nou model de l'especiació en el camp de la teoria de l'evolució per selecció natural

Equilibri de HardY-Weinberg, situació hipotètica en què les freqüències al·lèliques d'una població d'éssers vius es mantenen estables

Economia: Equilibri de mercat

Física: 

Equilibri mecànic

Equilibri estàtic

Equilibri hidroestàtic

Equilibri tèrmic

Psicologia: Equilibri psicològic

Química:

Equilibri químic, estat final del sistema en què les velocitats de reacció directa i inversa són iguals i les concentracions de les substàncies que hi intervenen es mantenen constants

Equilibri termodinamic, situació en què un sistema termodinàmic està alhora en equilibri tèrmic, mecànic i químic

Teoria de jocs: Equilibri de Nash

Sistemes organitzacionals i operatius: Un sistema equilibrat és aquell en que la capacitat de tots els recursos és igual a un nivell determinat de sortides. En la fabricació tradicional l'ideal és una fàbrica equilibrada on totes les capacitats dels centres de treball són iguals a la demanda. -Això és minimitzarien els costos- En els sistemes LEAN, l'ideal és un sistema on la capacitat és igual a la demanda diària.. En TOC tots els centres de treball estan estructurats per equilibrar el flux, no la demanda.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -51) ENTRADA

Una Entrada, des de l'enfocament sistèmic o des de la pròpia Teoria General de Sistemes,  és la informació, energia o matèria que ingressa al sistema des del seu entorn. 

En general, Entrada és un terme de la informática i de l'enginyeria de processos i organització, utilitzat per expressar una aportació o un canvi provinent de l'exterior en un sistema o procès, que queda així modificat de manera activa. En el cas del procés de descripció d'un model, l'entrada està connectada amb el concepte de sortida, que seria tot el que es produeix o surt del sistema o procès. En la teoria de la informació, una entrada es refereix a la informació rebuda en un missatge, o bé al procés de rebre-la.

En la interacció ésser humà-ordinador, l'entrada és la informació produïda per l'usuari amb el propòsit de controlar el programa. L'usuari comunica i determina quina mena d'entrades acceptaran els programes (per exemple, seqüències de control o de text escrites a màquina mitjançant el teclat i el ratolí). L'entrada prové també de dispositius de xarxes i emmagatzemament, per exemple, impulsors de discos.

En la teoria del control i la teoria de l'equitat les entrades són els senyals que alimenten el sistema i les habilitats del treballador respectivament.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE - 50) ENTORN

En ciència (especialment en termodinàmica) i enginyeria, un sistema és la part de l'Univers que s'està estudiant, mentre que l'Entorn és la part de l'univers que resta fora de la frontera del sistema. Segons el tipus de sistema, pot interaccionar amb l'ambient intercanviant massa, energia (incloent-hi calor i treball, quantitat de moviment, càrrega eléctrica i altres propietats conservatives. En algunes disciplines, tals com la teoria de la informació, també es pot intercanviar informació.

L'entorn també és un concepte important en l'àrea dels sistemes socials, En aquests casos pot significar l'ambient, la conjuntura, el context, el medi o la situació-

En el camp de l'economia i l'empresa, sovint significa el conjunt de circumstàncies físiques, econòmiques, polítiques, legals, demogràfiques, socials, culturals, etc., que configuren l'ambient en què una organització desenvolupa la seva activitat. 

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE - 49) ENTITAT

Una entitat o ens és un organisme social format per diversos membres que desenvolupa una funció associativa que justifica la seva formació. Aquest ens pot ser tant un col·lectiu de socis individuals com un grup d'empreses o associacions diverses que s'uneixen. La idea d'una entitat és unir en una mateixa institucio diferents persones, tant físiques com jurídiques, i dotar-les d'un únic ens que, com que les agrupa, respon millor als seus objectius i defensa més eficaçment els seus interessos. Una entitat és una col·lectivitat considerada com una unitat dotada de personalitat jurídica pròpia.

D'altra banda, en la terminologia de la Teoria de les Limitacions (TOC) una entitat és  una afirmació o declaració generalment inclosa en un rectangle, o rectangle  arrodonit en els cantons, que descriu una part del sistema  que s'estudia utilitzant els diagrames dels processos de pensament.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -48) ENQUESTA

Una Enquesta és un procediment per obtenir informació preguntant o observant de forma sistemàtica i estructurada a un col·lectiu. Quan la població que es va a estudiar és molt àmplia, es selecciona una mostra.

L'enquesta o sondeig és doncs un qüestionari per a conèixer l'opinió d'una mostra representativa de poblacio. L'univers o persones enquestades han de reunir una sèrie de característiques per a ser vàlides i poder fer una generalització dels resultats (aquests trets depenen de l'objectiu de l'enquesta). La recollida de dades es fa sense modificar l'entorn ni el fenomen on es recull la informació.

La informació de les respostes se sotmet a anàlisi estadística (recerca quantitativa) o s'interpreta en funció de patrons semàntics (anàlisi qualitativa). Hi ha institucions especialitzades a fer enquestes vàlides, que s'usen com a eina de recollida de dades en sociologia, per a conèixer l'opinió pública sobre un subjecte d'actualitat o per a estudis de mercat (on s'intenta calibrar l'èxit d'un producte). L'enquesta pot contenir una prova pilot de menys individus per a validar que les preguntes estiguin ben formulades.

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE -47) EMPRESA

Una empresa és una organització amb personalitat jurídica (definida a l'escriptura), que pretén generar riquesa i ocupació, a través de l'elaboració o comercialització d'un producte o servei que satisfaci les necessitats i demandes de la societat. És la unitat de producció bàsica.

El terme Empresa tambe es refereix a una acció o tasca que comporta dificultat i de la qual, la seva execució requereix decisió i esforç.

En el context d'aquest diccionari, el terme empresa apareix nombroses vegades, i en general es refereix a les organitzacions del primer paràgraf.

Funcions d'una empresa:

En una economia de mercat, les empreses compleixen diverses funcions:

• Interpreten els desitjos de les persones respecte als béns que els són necessaris, i es dediquen a produir-los, o, si no n'hi ha, produeixen una sèrie de béns que després, a través de la publicitat per exemple, converteixen en necessaris i imprescindibles per als ciutadans.
• A través dels corresponents mercats, posen els béns produïts a disposició de les persones i perceben en compensació la quantitat de diners corresponent al valor de les seves vendes (el preu), que la majoria de vegades no es correspon al cost de producció (és a dir, per exemple, al treball realitzat per totes les persones que han participat en la creació del producte, ja sigui material o un servei).
• Adquireixen o contracten (també a través dels corresponents mercats) els factors productius precisos per a desenvolupar la seva activitat productiva, als quals retribueixen amb diners.

• Algunes empreses simplement es dediquen a servir d'intermediaris entre les persones i altres empreses. És el que s'anomena subcontractació. En aquests casos, l'empresa intermediària contracta a una segona empresa (a vegades aquesta segona a una tercera, etc.) que realitza el servei per menys diners dels que pagaran els consumidors (i per tant, de menys qualitat de la que es pensa el consumidor que està contractant)i així, l'empresa intermediària rep uns diners sense haver estat productiva i a més a més sense tenir cap mena de responsabilitat.

Classificació de les empreses:

Segons les dimensions, hi ha empreses multinacionals (amb milers de treballadors), empreses mitjanes (que acostumen a tenir més de cent treballadors) i empreses petites (com ara una perruqueria o un taller de fusteria) i segons l'activitat hi ha empreses del sector primari (que es dediquen a l'agricultura, la ramaderia i la pesca), del sector secundari (vinculades a la mineria, la indústria i a construcció) i del sector terciari (que són empreses de serveis, com ara hospitals, transports, ...).

DICCIONARI SISTÈMIC (2ª SÈRIE - 46) EMPATIA

L'empatia és la participació efectiva i, en general, emotiva, d'una persona en una realitat aliena. Ser empàtics és ser capaços de "llegir" emocionalment les persones, de comprendre'n les emocions i els sentiments. Sembla que sigui un mecanisme adaptatiu (atès que afavoreix l'altruisme i la comunicació). Si bé és una qualitat innata (totes les persones són capaces d'identificar les emocions d'altri i comparar-les amb les pròpies i tothom posseeix aquesta capacitat en un grau concret), pot cultivar-se i augmentar mitjançant l'educació en valors, la meditació o pràctiques com el voluntariat, entre d'altres; és a dir, es pot aprendre a ser empàtic. Les persones empàtiques són capaces d'escoltar els altres i de comprendre els seus motius i preocupacions; tendeixen a ser més obertes i intel·lectualment estimulants i, en conseqüència, resulten més populars i reben més reconeixement social. Una persona empàtica sap reconèixer les necessitats comunicatives i emocionals dels altres i sovint s'anticipa a les seves demandes. Però un excés d'empatia, o el no distanciament respecte al patiment dels altres, pot provocar una depressió, freqüent en professions assistencials (com els assistents socials o les infermeres) i en la docència.

Els educadors han de tenir una gran capacitat empàtica, atès que han d'entendre els seus infants completament. Els mestres empàtics milloren la motivació i les habilitats acadèmiques dels nens, com la lectura, l'escriptura i les habilitats aritmètiques. Un ambient positiu creat pel professor o professora també salvaguarda i augmenta la motivació dels nens i nenes per a l'aprenentatge, d'acord amb un estudi finlandès. Igualment en el món professional, l'empatia, sigui quin sigui l'estament o nivell jeràrquic dins de l'organització o empresa, és una qualitat que afavoreix les relacions personals. Un líder empatic aconseguix entendre i fer-se entendre d'una forma molt més efectiva que si no té aquesta qualitat. De la mateixa manera, un professional que no tingui el rol de líder formal, si és una persona empàtica, aporta un ambient molt més positiu i efectiu que si no ho és.

Les persones amb capacitat d'empatia també són capaces d'interaccionar millor amb els animals no humans, de la mateixa manera que sembla que hi ha animals no humans empàtics, com ara els dofins.

L'empatia es divideix segons l'àmbit afectat, en empatia emocional, cognitiva i física. L'empatia emocional implica reconèixer les emocions i sentiments dels altres i mostrar-se angoixat si aquests pateixen o passen un mal moment. S'activa a partir dels dos anys d'edat. L'empatia cognitiva implica poder entendre l'estat mental d'un altre o la seva perspectiva del món, sortint de la pròpia cosmovisió. Per acabar, l'empatia física, relacionada amb les neurones mirall, suposa experimentar reaccions corporals davant del dolor físic o mental dels altres.